dimecres, 31 de desembre del 2008

ATUREM LA MASACRE!



Ahir vaig assisitir a la concentració contra els bombardejos d'Israel a la franja de Gaza. Érem molta gent acompanyant la comunitat palestina de la ciutat de València. Els crit de "Tots som Gaza" retronaren durant més d'una hora al centre de la ciutat. Les llàgrimes a punt de brollar amb les paraules d'una xiqueta demanant que s'ature la masacre, "pels xiquets palestins, pels xiquets palestins". Ràbia i oracions demanant que la comunitat internacional no es quede observant i pressione Israel a abandonar la violència i a seure's a negociar novament. Perquè el poble palestí té dret a un territori continu (no partit en dos), on viure en pau i desenvolupar-se democràticament. Perquè Israel no té dret a bloquejar les fronteres arbitràriament impedint fins i tot que arriben aliments i medicines. Perquè els colons jueus han d'abandonar els assentaments i el mur de la vergonya ha de ser enderrocat. Perquè Israel ha de respectar les fronteres marcades als acords d'Oslo i Jerusalem ha de tindre sobirania compartida. Sense l'acompliment d'aquests punts mai no hi haurà pau al pròxim orient perquè el poble palestí està acostumat a patir i seguirà resistint.

Mentre els drets de tot un poble siguen sistemàticament vulnerats no hi haurà possibilitat de convivència.


Els alts diplomàtics dels països occidentals, els que se senten governants del món i són capaços d'avalar una guerra o d'enviar-hi tropes per aturar-la estos dies estan mirant cap a una altra banda, de vacances.

Hi ha ciutadans de primera, de segona i de cinquena categoria.


Mentre escric aquestes línies els avions israelians segueixen escampant el terror pels carrers ja en runes de Gaza. Dones i homes, xiquets i xiquets, vells...s'abracen i preguen al seu déu perquè els lliure de les bombes.


Ràbia, això és el que sent ara mateix.

dilluns, 29 de desembre del 2008

MÚSICS FURTIUS



Ja m'agradava la cançó original però escoltar aquesta versió reconec que m'ha emocionat!

A mi personalment, i les persones que em coneixen ho saben bé, els músics de carrer m'alegren la vida, sempre que me'n trobe algun li tire algun centimet. Pense que se'l mereixen més que els músics d'auditori perquè quan vas capficat pel carrer, t'arrenquen un somriure, et fan moure rítmicament els peus o t'espanten per un moment les cabòries.


Ací, a València ciutat, la senyora alcaldessa ja fa temps que els va prohibir i els seus guàrdies els persegueixen per places i carrers.

Pel que sembla, a Rita li molesten: la música al carrer, els patinadors, la gent desperta del Cabanyal, el concert del Bloc Jove del 8 d'octubre, ... si que som diferents ella i jo, tot el que ella no suporta a mi m'encanta!


En fi, el que no sap és que nosaltres som com un gra en el cul.

Per moltes lleis que faça, no podrà eliminar-nos del mapa, ens seguirà fent feliç trobar-nos un músic furtiu en un raconet d'una plaça, a un vagó de metro o al jardí del riu Túria!

"Som músics furtius perquè està prohibit fer música als carrers de València som músics furtius perquè la policia municipal pot multar-nos i requisar-nos els instruments som músics furtius perquè cantem en valencià i els mitjans de comunicació ens marginen som músics furtius perquè no gaudim de suport institucional som músics furtius perquè Rita Barberà considera que embrutem el centre històric som músics furtius perquè l’art que conreem està proscrit i som músics furtius perquè no acceptem les normes." Pau Alabajos

divendres, 26 de desembre del 2008

EL BETLEM DE TIRISITI



Els meus iaios són d'Alcoi i sempre que arriben estes dates ens conten la tradició que hi ha al seu poble, es representa una obra de titelles que s'anomena
"El betlem de Tirisiti" i ja de menuts anaven a vore'l!
És total perquè és una adaptació local superenginyosa de la història que conta la bíblia. On s'ha vist filaes de moros i cristians i bous i toreros en un betlem? M'encanta!

La tradició continua i jo seguisc escoltant els meus iaios i veient-lo cada nadal per punt2. A vore si l'any que ve el veig en directe!

més info sobre el betlem ací

dilluns, 22 de desembre del 2008

diumenge, 21 de desembre del 2008

PACO MUÑOZ ES RETIRÀ AHIR DELS ESCENARIS



Paco, a Bonrepòs i Mirambell, t'estimem molt!

vídeo: Què vos passa valencians a l'últim concert de Paco Muñoz Castelló de la Ribera 20-12-2008

crònica del concert: ací

dimarts, 16 de desembre del 2008

dijous, 11 de desembre del 2008

A L'AGRICULTURA NO HI HA CRISI!

Ja fa dies vaig llegir una notícia que em va deixar de pedra: La ministra i la consellera, les dos a una veu, deien que al sector citrícola no hi ha crisi. És per quedar-se amb la boca oberta!
No sé si saben estes senyores que al llaurador li paguen 1, 5 euros per cada 12Kg de clement i que cobren quan s'acaba la temporada. També desconec si estes persones abans d'obrir la boca tan alegrement han parlat amb els sindicats i agrupacions de llauradors, per què es manifesten a la porta de la Conselleria ,per què convoquen una vaga?

Tampoc sé què opinen de la disminució alarmant de joves que s'incorporen al sector agrari, com no hi ha crisi, segurament aquest fet deu descol·locar totalment a ministra i consellera. Un sector que va bé hauria de ser una bona opció per a molts joves, no?
Estes senyores en canvi segur que estan convençudes que els sectors que estan veritablement en crisi a l'estat espanyol són l'automobilístic, el de la construcció i el financer. Per això veuen perfectament addients les injeccions de capital del govern a empreses privades que especulen al mercat i que a més no es sap on inverteixen els diners públics.
Ara que vénen els nadals i toca menjar torrons, supose que els deu extranyar a estes dones llegir al diari que l'ametla, producte principal d'aquestes dolços tan típics, fa setmanes que no té preu a la llotja de Reus i així podríem continuar amb més i més...

Per favor senyores polítiques, si els ha tocat el càrrec a la tómbola, facen el favor de no insultar als llauradors valencians i, si tenen dignitat i sentit de la responsabilitat, dimitisquen per les declaracions però també perquè segueixen sense afavorir els productes autòctons front a importacions d'altres països, sense fer campanyes de sensibilització perquè els consumidors s'interessen per l'origen dels productes que adquieixen, perquè les ajudes que prometen no arriben al camp...

De moment, jo vaig venent les nuleres d'Agustino a 2 euros els 3Kg entre amics i amigues, els caps de setmana puge a Alcubles a collir olives perquè enguany hi ha molta collita, cada quinze dies compre verdurres ecològiques a Silvestre i en nadal menjaré torró cassolà preparat per ma tia, d'ametles dels campets de ma mare.



foto1: Agustino al seu camp
foto2: Jo a una olivera milenària

dilluns, 1 de desembre del 2008

MIKEL LABOA I PACO MUÑOZ

Hui m'he alçat i he llegit a vilaweb que s'ha mort Mikel Laboa. He pensat de seguida en la seua veu aguda i el seu compromís ferm amb l'euskera i la societat basca. Després m'ha vingut al cap una conversa que vaig tindre fa uns anys amb una amiga, "la veu de Mikel Laboa no et recorda a Paco Muñoz?"
potser hui és un mal dia per recordar al cantautor més volgut pels infants i, al meu entendre, poc valorat en general per la societat valenciana, com tants altres grans artistes.
Ara, fa uns mesos es va retirar dels escenaris fent un recital a Bocairent entre la seua gent i la veritat és que m'haguera agradat estar allí per cantar amb ell i amb tots els presents la cançó Serra de Mariola. A Bonrepòs i Mirambell ha vingut moltes vegades i hem cantat junts cançons com: Què vos passa valencians o Penyagolosa...
En fi, que Mikel i Paco tenen moltes coses en comú però potser la societat basca és molt més agraïda amb els seus grans músics.

Els dos vídeos que vos penge a continuació és perquè gaudiu... a mi m'aborronen sempre que els mire/escolte.



dimecres, 26 de novembre del 2008

TEMPS OBSCURS EN BONREPÒS I MIRAMBELL: L'ALCALDESSA PROHIBEIX QUE ES FAÇA UN BANDO DEL BLOC

Ahir es va celebrar al Centre Cívic la xarrada del BLOC sobre la proposta d'ordenació del trànsit pel poble. En ella es va explicar la proposta, presentada per registre d'entrada en temps i forma, del col·lectiu del BLOC de Bonrepòs i Mirambell per millorar la circulació però també la qualitat de vida dels veïns i veïnes.
També vam demanar que es feren dos bans informatius, la sorpresa ha segut que quan tocava l'hora de fer el primer, no l'hem escoltat, hem anat a preguntar què passava i ens han dit que l'alcaldessa (PSOE) havia prohibit que el feren. Hem presentat la sol·licitud per escrit i encara estem esperenat la resposta.

A la xarrada vingué poca gent perquè se'ns ha negat l'oportunitat d'informar als veïns i veïnes. Han aconseguit el que volen, un poble desinformat perquè només així poden arrelar amb força les seues mentides.

Mai havia passat això en el nostre poble. La democràcia està malalta a casa nostra.

diumenge, 23 de novembre del 2008

29 DE NOVEMBRE: LA COMUNITAT EDUCATIVA AL CARRER!

Espere el proper dissabte amb moltíssima il·lusió, ens trobarem molta gent (pares i mares, mestres i profes, alumnes i personal no docent) per dir-li clarament al senyor Font de Mora i a la senyora Concha Gómez que se'ns ha acabat la paciència, que exigim perquè ja ens hem cansat de demanar:
1. El desenvolupament urgent d'un pla de construcció de centres educatius per eliminar definitivament els barracons.
2. La creació d'una xarxa pública que cobrisca les necessitats dels infants de 0 a 3 anys.

3. La contractació immediata del professorat que siga necessari per cobrir les necessitats dels centres.
4. La contractació dels educadors i fisioterapeutes que calen per als alumnes amb necessitats educatives especials que actualment estan desatesos per manca de professionals.
5. El repartiment equitatiu de l'alumnat immigrant i amb pocs recursos entre centres públics i concertats perseguint amb la llei a la mà la selecció de matrícula que fan alguns centres.

6. La contractació de més mestres de llengües estrageres per desenvolupar eficaçment el pla del trilingüisme.
7. L'aprovació i aplicació del requisit lingüístic per a tots els professors i mestres.
8. La docència d' Educació Per a la Ciutadania en valencià o castellà segons el PNL del centre.
9. El disseny i l'aplicació de programes reals contra el fracàs escolar.
10. Ensenyament públic i gratuït.

Com sabem que cap de vostés està preparat per complir aquestes exigències i a més a més, durant més de dos mesos no solament heu estat incapaços de seure's al voltant d'una taula amb la comunitat educativa sinó que heu atacat directament la nostra dignitat com a professionals de l'educació li demanem que si li teniu algun respecte a la democràcia, feu les maletes i se n'aneu cap a casa.

Font de Mora i Concha Gómez, please Go Home!

dissabte 29 de novembre

18h Plaça Sant Agustí
Ciutat de València


dijous, 20 de novembre del 2008

QUI DIU QUE L'EUSKERA ÉS DIFÍCIL?



Aquest vídeo està gravat en KIWU, zona del Congo on en aquests moments existeix un conflicte militar gravíssim.

En el poblat, on viuen estos xiquets, està cooperant una ONG, amb base a Logroño, que s'anomena COOPERA i entre els seus voluntaris es troba una dona catalana, però resident en Bilbo, CArmen Vidal, que en una de les seues visites a Bilbo fa uns mesos, va demanar humilment algun material per als xiquets que apareixen al vídeo.

L'Athletic de Bilbao li va entregar petos i pilotes i un cd amb l'himne del club, ella i els seus infants, es comprometeren a retornar l'amabilitat del club de futbol.

Dos mesos després, el dilluns passat els xiquet van oferir aquest vídeo per agrair el gest solidari.

M'ha encantat escoltar-los, m'ha recordat la nostra adolescència quan ens estudiàvem les cançons de Negu Gorriak de memòria...

dilluns, 17 de novembre del 2008

EL VALENCIÀ PA'QUE VAL, SENYORA VISANTICA?

Divendres que ve, 21 de novembre de 2008, es presenta al meu poble un llibre especial, el primer estudi més o menys seriós sobre la seua història. És el resultat de dues beques d'investigació convocades per l'Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell. Quan, per fi, el treball és editat, alguns veïns i veïnes ens hem quedat amb els ulls com a plats. L'única llengua amb què s'ha publicat és en castellà!

Per què? La resposta de l'Alcaldessa del poble, com sempre, és tirar pilotes fora: que ha segut un consell de redacció qui ho ha decidit, que l'autora ho havia redactat en castellà, que només es podia fer en una llengua però que la salutació de l'alcaldessa està en bilingüe.

Després d'aquesta explicació tan clara, ens han entrat ganes de preguntar-li: Senyora Alcaldessa, el valencià, segons vosté, per a què val? Ja fa temps que no l'utilitza per als butlletins del seu partit (PSOE), ni per als cartells informatius de l'Ajuntament, ni per actualitzar la web de l'ajuntament, ni per a les intervencions dels regidors del seu partit -només vosté l'utilitza amb normalitat- i ara tampoc és útil per redactar la història del poble. Per a què val el valencià senyora Vicentica? Per a parlar amb les veïnes? Per a comprar en algunes tendes? Per a aprovar el mitjà de la Junta Qualificadora? Per a fer poemes a la geperudeta o representar un sainet?

Enguany, que celebrem els 25 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, una llei de mínims que no s'ha desenvolupat ni de bon tros ni amb governs socialistes ni amb governs populars, els habitants de Bonrepòs i Mirambell no podrem ni llegir la història del poble en la nostra llengua, la nostra memòria col·lectiva estarà escrita només en castellà. El PSOE ha tornat ua donar na lliçó de compromís amb la nostra cultura, els xiquets i xiquetes de l'escola sabran que l'única llengua de la cultura és el castellà. "Una Mirada al pasado", el títol no pot ser més il·lustratiu.

dimecres, 12 de novembre del 2008

NAIX "LA PUÇA LILA"

Ahir mateix va nàixer la Puça Lila, el butlletí digital de la secretaria d'igualtat del Bloc Jove. La seua responsable, Tamara Folguerà, explica que "setmanalment s'actualitzarà amb entrevistes, reportatges, convocatòries i biografies de dones que han marcat fites en la història i que injustament no ocupen les pàgines que es mereixerien a la memòria col·lectiva".
Aprofitant la tirada que ha tingut Obama, com a primer president negre dels Estats Units, la dona que ha inaugurat
La Puça Lila és una dona que va ser presidenta d'Irlanda i que va defensar els drets humans arreu del món.
No puc més que felicitar la iniciativa sobretot perquè sense conéixer les dones que han anat conquerint espais tradicionalment masculins no es pot valorar on estem ara i tampoc es poden marcar fites per al futur ni es pot incorporar noves dones i homes a la lluita feminista.

Vinga, ara només ens hem d'arromangar i unir-nos a la puça: proposant entrevistes, escrivint sobre dones científiques, escriptores, metgesses, lluitadores... i enviar-les a igualtatblocjove@gmail.com

dilluns, 10 de novembre del 2008

EDUCAR O REPRIMIR?


Estos dies he estat pensant molt en el que ha passat a l'IES Abastos. S'hi van instal·lar càmeres de seguretat per tot el centre per vigilar els alumnes. Per a mi és un altre despropòsit, per una banda ensenyem ciutadania en anglés i per una altra un consell escolar aprova per unanimitat col·locar càmeres per vigilar delicuents potencials?
Jo sóc professora d'institut, per sort o per desgràcia vaig d'un institut a un altre, he estat fent dues substitucions a aquest centre i llevat de desperfectes als banys, no el considere ni molt menys un centre conflictiu. De fet, la primera vegada que hi vaig anar vaig pensar: "per a ser un centre tan gran, quin ambient més bo!"
Està situat a l'antic mercat d'Abastos i comparteix espai amb una comisaria de policia, un centre de bombers o creu roja i un poliesportiu amb piscina coberta i gimnàs. L'institut, a més, compta amb un equip de mediadors escolars format per alumnes i profes creat precisament per abordar els conflictes d'un manera més cívica. També cal esmentar que a les instal·lacions es realitzen activitats per les vesprades que complementen la vida cultural del barri.
Com pot ser que es considere una bona mesura instal·lar càmeres de videovigilància per tot l'institut? És una mesura educativa o pel contrari ensenya als alumnes a que han d'actuar correctament perquè estan vigilats? Estem transformant un centre d'educació en un centre penitenciari?
Pensem que la millor forma d'abordar els conflictes és mitjançant la coacció? De què valen les tutories amb els alumnes, les reunions amb pares i mares, les entrevistes personals o la mediació escolar? Val la pena tirar pel dret quan es tracta de formar els i les ciutadanes del futur?

Per sort, ja les han llevades, però l ameua indignació no s'esborra fàcilment, acabarem sent tots concursants del gran hermano?

Esta vesprada tenim concentració en defensa de l'ensenyament públic i exigint la dimissió del conseller Font de Mora. Hi aniré també per parlar amb les companyes de l'IES Abastos, que de segur que estan tan indignades com jo.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Tinc moltes idees però gens de temps...

Passen els dies i no escric una línia per ací. Això no vol dir que no pense, que no parle, que no tinga ganes de compartir les meues reflexions però l'estrés del treball, les classes, les concentracions i els bolos internacionals d'arròs no em deixen temps per dedicar a posar per escrit les meues idees.

No patiu, vaig prenent notes de tot i un dia o altre us bombardejaré sobre temes tan diversos com la moció de censura a Calp, l'educació valenciana i més i més.

De moment vos penge un vídeo del Bloc de Torrent que m'ha impactat per original...

El diumenge ens veiem al Puig!!


dimarts, 23 de setembre del 2008

NO ENS FAREU DESMEMORIATS!



Hem de tornar a la càrrega! Hem de seguir movent-nos contra el poder, contra tots els interessos amagats, contra la desinformació i la desmemòria!

Dissabte a partir de les 17h ens hem d'aplegar tots i totes a Godella per dir que ja està bé! Que ja no ens poden prendre més el pèl, que el trànsit es regula proposant alternatives al transport privat no construint més carreteres, que els que planifiquen les autovies no busquen l'interés general sinó alguns interessos ben concrets.

Jo hi aniré i em retrobaré amb amics i amigues. Em sentiré novament a la barricada, desitjant que la gent desperte abans que tot desaparega sota l'asfalt i les casetes unifamiliars.
És hora de dir als polítics que manen ací i a Madrid que viure bé vol dir viure tranquil. Que viure bé és viure al costat de la natura i no envoltat de carreteres. Que tindre comoditats és poder anar al treball al metro bus o bicicleta escoltant música o llegint un llibre i no estressada al volant. Que és tan digne o més treballar la terra que invertir en borsa. Fins i tot més útil perquè el llaurador és qui m'alimenta a mi i als meus.

Jo assistiré al concert i ballaré i xarraré i m'assomaré des de la impressionant balconada del Parc del Molí per veure el paisatge més bonic que conec: l'horta de València.

Hem perdut les batalles de Benicalap i la Punta i perdem cada vegada que PP i PSOE guanyen votacions als plenaris per requalificar fanecades i fanecades d'horta productiva a Bonrepòs i Mirambell, Foios, Alboraia, Museros, Albalat... però esta traidoria no ens fa decaure ans al contrari anem acumulant ràbia i més ràbia. NO ENS FAREU DESMEMORIATS!

dilluns, 15 de setembre del 2008

Fa nou anys que tinc vint anys...


Hui és el meu aniversari, i el dels meus germans. Mil felicitats guapos!

Quan fas anys et passes el dia agafant el telèfon, rebent felicitacions i xarrant amb gent que només veus de tant en tant...

Vaig nàixer 29 anys, i encara estic esperant saber on m'envien a treballar, no m'he casat ni tinc fills, no he escrit cap llibre i encara estic estudiant una carrera. El meu partit no deixa de ser minoritari però em sent bé en tot allò que faig.

Seguisc militant al BLOC, tocant la dolçaina, cante a la Coral del poble perquè em segueix aportant emocions i encara em queda corda rockera per a un o dos anys més. Sí, he deixat moltes activitats pel camí però créixer és, per força, aprendre a triar i equivocar-se en les tries!, però sentir-te estimada per la família, els amics i amigues, la parella et fa sentir-te afortunada i feliç.

... i la tranquil·litat de mantindre uns ideals i seguir dedicant bona part del meu temps a somniar que són possibles.


Per cert, heu vist la peli del Ché?

Cada persona brilla con luz propia
Un hombre del pueblo de Neguá, en la costa de Colombia, pudo subir al alto cielo.
A la vuelta contó. Dijo que había contemplado desde arriba la vida humana.
Y dijo que somos un mar de fueguitos.
- El mundo es eso - reveló- un montón de gente, un mar de fueguitos.
Cada persona brilla con luz propia entre todas las demás.
No hay dos fuegos iguales. Hay fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores. Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y gente de fuego loco que llena el aire de chispas. Algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman; pero otros arden la vida con tanta pasión que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca se enciende.

Eduardo Galeano/
El libro de los abrazos

diumenge, 7 de setembre del 2008

dijous, 4 de setembre del 2008

Les meues vacances (IV): estudiant per a setembre

No tinc temps d'explicar-vos les interessants reflexions que m'està provocant l'estudi de les assignatures de magisteri que vull aprovar ara en setembre. Aquestes reflexions i descobriments mereixen un text extens i profund i de moment no tinc temps per plasmar tot el que pense en un espai tan reduït com aquest blog. Així és que una imatge val més que mil paraules!

Aquesta aplicació l'he descobert estudiant Laboratori Escolar de Matemàtiques i és una de les aplicacions dels cubs multilink per treballar la visió espacial, el raonament lògic i la geometria. Hauré aprovat????

Si voleu jugar una partideta cliqueu ací però ja vos avise que vicia.

dijous, 28 d’agost del 2008

dissabte, 9 d’agost del 2008

dilluns, 4 d’agost del 2008

TORNEM A L'ATAC...

dimarts, 29 de juliol del 2008

Les meues vacances (III): Inauguració del CSO La Closka

Carta a la bona gent de La Closka:

El dissabte passat vam anar Tamara i jo a la inauguració del CSO La Closka de Tavernes Blanques. Un Centre Social Okupat és un espai reconquerit per fer activitats i treball i compromís col·lectiu. I treball col·lectiu vol dir arromangar-se i treure tones i tones de runa, pintar parets, tombar tabics i refer-ne si cal, habilitar una cuina i una zona per fer concerts, xarrades i reunir-se en assemblea per programar activitats o accions a realitzar. I aquesta és la idea que em fascina de vosaltres, potser un tant utòpica però compromesa fins al cor en un projecte, que no vos pena dedicar hores i hores a un somni que es pot esfumar en un tres i no res si el propietari de l'edifici posa una denúncia.
El compromís de no fer marxa enrere si algun dia vénen les "autoritats" a desallotjar el centre social perquè abans d'okupar-lo estava perdut, mig en runes i ara està gestant un vida que no s'imaginàveu.
Potser algunes de les idees que defenseu amb força xoquen amb les meues però crec ràbia contra el sistema és necessària per trencar les dinàmiques que ens porten a la destrucció com a persones i que dia a dia fan desaparéixer el nostre territori. Hem arribat a un punt que només amb paraules no som capaços d'influir en res. Tan se val si cridem amb totes les nostres forces, tan se val si som dos, dos-cents o dos mil. Cal passar a l'acció!
I cal trobar gent disposada a arriscar el seu benestar pels seus ideals, gent sense por i algunes d'eixes persones sou alguns de vosaltres. Gràcies a les vostres accions va sobreviure durant un temps la resistència a la punta. Són gent okupa com vosaltres els que van decidir ocupar i vigilar les cases expropiades del Cabanyal i també no fer cap pas enrere quan arriben els "guardians de la democràcia".
I jo, potser més acomodada o menys valenta, vos envege una miqueta i em solidaritze amb vosaltres SEMPRE. Encara que discrepe de vegades dels vostres raonaments, encara que em desqualifiqueu de vegades per formar part d'un partit polític, encara que no m'escolteu quan vos diga que cal votar, que és al parlament on es decideix moltes vegades el futur del territori, encara que de vegades crec que no cal arribar tan lluny.
En fi, dissabte passat vaig anar a la inauguració de La Closka i em van vindre al cap les nits al Casal Popular i vaig recordar les manifestacions per defensar el dret a l'okupació o contra el feixisme, i em va encantar el concertet que vau organitzar, on van cantar Rellisca, Blanki i Típico pero cierto.
Em quede amb aquest últim, cantautor basc, i les seues reflexions, entre elles esta gran frase: "Existimos porque lo necesitamos".
I no serà l'última activitat en la que participe perquè a mi també m'agradaria de vegades ser un caragol rabiós per sentir que faig alguna cosa per evitar que passe per les nostres vides la destrucció que se'ns ve damunt però també per desitjar-vos, companys i companyes de lluita, que no caigueu en el dogma, que no assenyaleu els altres perquè no pensen igual o perquè no actuen igual com vosaltres, perquè no heu d'oblidar mai que és la unió la que fa la força!
Una abraçada ben forta, Rosella

divendres, 25 de juliol del 2008

Les meues vacances (II): PAT de l'Horta

El cap de setmana passat vaig estar a Godella participant de les jornades de consulta sobre el Pla d'Acció Territorial de l'Horta (PAT) que impulsa la Conselleria de Medi Ambient "per obligació" de la Unió Europea. Aquestes jornades i altres accions com exposicions i pàgines web haurien de servir per recollir les aportacions de la ciutadania per millorar l'esborrany del PAT que ja ha redactat la conselleria. Durant 2 sessions de 4 hores cadascuna una empresa de dinamització ens va reunir per grups per fer una diagnosi de les amenaces imminents que té l'Horta de València i les oportunitats que ens trobaríem en cas de preservar aquest espai amenaçat. La segona sessió va consistir en proposar accions concretes en tres estratègies determinades: Protecció, Ús Públic i Recreatiu i Activitat agrícola. Les jornades van acabar en sessions plenàries on els portantveus dels diferents grups exposaven les conclusions de cada grup.
A primera vista, tot molt interessant i productiu donat que els grups eren molt heterogenis (llauradors i llauradores, membres d'associacions ciutadanes, ensenyants...) i amb moltes ganes de participar. No obstant, si s'analitza amb més profunditat ens trobem amb un engany més de l'administració, que per una banda deixa oberta la porta a la destrucció projectant més i més infraestructures (AVE, Via Parc Nord, III cinturó, línies d'altat tensió) i permet que els governs municipals requalifiquen fanecades i fanecades d'horta i després proposa aquest Pla d'Acció per convertir l'Horta en, més o menys, un parc temàtic on els habitants de la ciutat aniran a passar el dia en alqueries-hotels rurals, observaran els llauradors des de miradors i passejaran els gossos per dins de camps sembrats.
Més insultant encara són les pròpies jornades de consulta, on no hi acudeix cap representant de l'administració a donar la cara i que com insistentment va recalcar el seu coordinador NO SÓN VINCULANTS i a més no van precedides de reunions sectorials amb els col·lectius afectats (llauradors), fet que provocà enfrontaments entre els diferents participants a l'inici de les jornades.
Almenys, la convivència i la conversa amb persones desconegudes però igualment preocupades pel futur de l'Horta i l'activitat agrària fou molt gratificant per a mi.

Cal destacar la massiva presència de gent del BLOC dels 10 pobles convocats a Godella i en canvi, quasi inexistent la presència de regidores i regidors d'atres formacions polítiques, i més lamentable encara la presència d'un regidor socialista del meu poble quan dos dies abans havien aprovat un PAI on es requalifiquen 70000 m2 d'horta productiva al·legant la necessitat de terrenys per a un nou centre de salut i una residència quan hi ha un solar de les mateixes dimensions (antic quarter militar ) que no els dóna la gana requalificar. Vergonyós!

Algunes propostes que no contempla el PAT i que es van proposar a les jornades ( i que esperem siguen contemplades en la redacció definitiva) : Moratòria urbanística fins que no s'aprove el PAT, màxima protecció per a tota l'horta, no posar en marxa cap de les grans infraestructures previstes que passen per l'horta i aquelles que siguen imprescindibles que vagen soterrades, accions concretes per millorar les rendes agràries, que totes les activitats recreatives previstes siguen compatibles amb l'activitat agrària, reducció del trànsit, partida pressupostària per a desenvolupar el PAT, buscar el màxim consens amb els sectors afectats,un organisme supramunicipal que supervise el creixement urbanístic dels pobles... més info ací.

Esta nit a la Universitat d'Estiu de l'Horta a Catarroja. Ni un pam de terra més, la lluita continua!

dimecres, 16 de juliol del 2008

Les meues vacances... (I)

Les festes d'Alboraia tenen un encant especial, més que res perquè existeixen els Dimonis de L'Avern. Un grup de persones inquietes i rebels que mantenen una barraca amb música de la que ens agrada i una programació de concerts envejable. Però també estan els de l'Associació d'Amistat amb Cuba que ofereixen als visitants un mojito excel·lent i música caribenya. Eixe raconet és el lloc de trobada de tota la penyeta inquieta de l'Horta Nord i el gra en el cul del govern municipal (PP). A més, es pot aprofitar la borratxera per pujar a alguna de les atraccions de la fira com bé férem els arrosets, per partir-se de riure!

Vos penge un vídeo de la nostra incursió a la fira...

divendres, 11 de juliol del 2008

(bio)PARC MILITAR

No sé si algú dels que llegiu els meus escrits coneix el meu poble, durant molts anys va funcionar un quartell militar on molta gent feia la mili. Aquells terrenys que ocupava van ser expropiats per la força a gent del poble que, una vegada va deixar de ser utilitzat per l'exèrcit, i després d'anys i anys de litigi, van recuperar. D'això ja fa anys i la situació actual de l'enorme espai que ocupava el parc militar és lamentable.
El problema és clar, cal requalificar els terrenys que hui consten com a sòl d'ús militar i per tant cal fixar tant el nou ús com l'edificabilitat i altres paràmetres.
Mentre el PSOE va estar al govern no va fer res perquè la seua intenció era que es destinara a ampliar el polígon industrial i això anava en contra dels propietaris. I no fer res vol dir deixar que es vaja degradant.
Quan el BLOC va accedir a l'alcadia va assumir les regnes de la qüestió i es va posar a la faena, es va demanar assessorament a la Universitat Politècnica per trobar la millor manera de resoldre la situació tenint presents els següents principis: l'interés general ha d'estar per damunt dels interessos particulars, s'ha de reservar sòl públic per construir equipaments necessaris per a la població, no ha de canviar en excés la fesomia del poble i s'ha de mantindre una transparència total i absoluta.
Així, finalment es va signar un conveni amb la Universitat Politècnica i es va organitzar un concurs d'idees -no vinculant- a la Universitat de Tucumán (Argentina) per tal d'evitar la corrupció al màxim. Les idees que es van presentar van ser segons el jurat de gran qualitat i es van exposar al públic. Amb tota la documentació es va preparar un plec de condicions per aprovar la requalificació. I arribat aquest moment només calia passar-ho pel ple per desbloquejar el tema d'un vegada per totes però en aquest punt és on apareixen els interessos dels grans partits i es produeixen fisures, vots extranys...
El cas és que els regidors del PP van votar a favor exeptuant-ne 1 que va votar en contra amb els del PSOE per decantar la balança i rebutjar l'acord.
Hui, tres anys més tard, el parc militar és un gran espai tancat on es combina la frondositat del bosc de verdolagues i demés males herbes amb algunes palmeres agonitzant, edificis en estat ruinós i muntonades d'enruna. Supose que serà un gran bioparc per a tot d'animalets típics de l'horta: serps, rates, ratolins...
Per contra dimecres que ve aniran a ple les bases per posar en marxa el sector 1 (al costat del camp de futbol) i també una modificació del PGOU, per canviar el que afecta a les de les UUEE 8-9-10 i 11 (davant de l'ajuntament nou) i que en lloc d'unifamiliars es puguen fer pisos, sense aumentar la volumetria, però clar, aumentant els nombre de vivendes...
Terra productiva es va transformant en pisos i més pisos, l'antic parc militar, terra inútil per cultivar segueix esperant el seu moment.

dissabte, 5 de juliol del 2008

vacances

He acabat els exàmens de les oposicions, per fi tinc vacances! I això vol dir que puc descansar, que puc eixir a sopar a la fresca i a ballar, que puc visitar exposicions, llegir-me llibres i fer viatges.
Ja vos contaré els projectes que tinc, de moment, vos deixe el bon rotllo dels Jackson Five, el diumenge me'n vaig a Xàbia!!!

divendres, 4 de juliol del 2008

Perquè m'agrada la música i....perquè eren els meus alumnes!



Hui he acabat les oposicions, no sé com hauré quedat perquè influeixen moltes coses però rebuscant per internet m'he trobat aquest vídeo i he decidit penjar-lo per diferents raons:
  • Perquè jo sempre he combinat els estudis (institut, facultat) amb la música i això servit per viure la vida més intensament i l'oportunitat de treballar durant molts anys de profe de dolçaina.
  • Perquè els que ixen al vídeo i se'n van a Bologna són els meus exalumnes i m'apetia fer-los publicitat i també un xicotet homenatge.
  • Perquè si al batxillerat hi ha previstes optatives, per què hi ha alumnes que no poden optar per música?
En fi, que mai m'estaria 2 hores escoltant lires, marimbes, teclats i bateries però que és una activitat igualment digna que la física aplicada o la tecnologia!!!

dijous, 3 de juliol del 2008

the elements song by Tom Lehrer


Per si no ho heu pillat el xiquet canta una cançó de Tom Lethrer on es reciten (en anglés) TOTS els elements de la taula periòdica, és un crac el nano o què?

dimecres, 2 de juliol del 2008

divendres, 20 de juny del 2008

4 minuts preciosos...

S'han acabat les classes, he dedicat 4 minuts a escoltar aquesta cançó, la cançó que més m'agrada de totes les que he escoltat des que vaig nàixer. Escolteu-la amb atenció i després, si teniu ganes, expliqueu-me què us sembla...

diumenge, 15 de juny del 2008

ARRELAR I CRÉIXER, ARA ARROMANGUISME!

Ahir vaig assistir a la Conferència Nacional del BLOC. Aquesta trobada de militants del partit em va servir per valorar el treball qu ehan fet els organitzadors i els/les membres de l'executiva per concretar en poques línies un diagnòstic sobre la salut del nostre partit i possibles estratègies per canviar les dinàmiques negatives a partir de centenars de respostes dels militants a un qüestionari proposat per l'Executiva Nacional.
Alguns dels meus companys i companyes esperaven un gran debat i s'han decebut del resultat de la conferència fins i tot considerant-la un teatret, en canvi a mi m'ha agradat i molt per diversos motius que ara us traslladaré:
  1. L'informe preparat per Ximo López ha servi tper detectar quines coses fallen a l'organització, la comunicació i les febleses/punts fort del partit. Tot i les normals, respostes contradictòries, la majoria de militants han coincidit en molts aspectes i la participació ha segut molt alta.
  2. Les propostes concretes de l'Executiva per posar remei als problemes detectats pense que són molt encertades i que si es duen a terme, i ací és on tenim el repte més important, segur que donen resultats positius. Algunes coincidien amb les meues idees com l'INFOBLOC electrònic de temes nacionals (treball a les corts, entrevistes...), l'elaboració de materials de contingut nacional per als INFOBLOC locals, l'aprofitament dels alliberats locals o comarcals per part del partit, etc,etc.
  3. La participació a la conferència ha segut molt alta fet que demostra que el patriotisme és el nostre punt més fort com a partit i és del que altres organitzacions més poderoses econòmicament no poden presumir. A mi personalment trobar-me amb tanta gent disposada a passar tot un dia reflexionant sobre els problemes que tenim em carrega les piles.
  4. La ponència sobre les bones pràctiques municipals m'ha donat molt bones idees per al treball al meu col·lectiu i m'han entrat ganes de que ens posem a la faena.
Per tot açò i també per contradir als companys/es més pessimistes i escèptics que no paren de dir-me que sóc massa innocent per estar en política, seguisc estant al BLOC i animant a més i més gent a que s'unisquen a l'ARROMANGUISME*.

*L'Arromanguisme té com a principal objectiu contribuir a la consolidació d'un nacionalisme polític fort utilitzant la reflexió per definir les línies bàsiques a seguir per després passar a l'acció sense titubejos abans de fer qualsevol crítica a l'estratègia proposada. La fidelitat al projecte polític més enllà de l'anàlisi de declaracions/pactes puntuals és una altra de les característiques bàsiques d'aquest moviment. Aquesta idea està basada en el seu principi fundacional: només el treball coordinat, constant i decidit del conjunt de la militància pot fer realitat un projecte polític com el del BLOC.

dijous, 12 de juny del 2008

Sóc només un mestre de la república G.Anaya


Mentre estic prepararant un examen de química per als de primer de batxillerat, m'he enterat de la mort de Gonzal Anaya. Quin vellet més entranyable i compromés amb l'escola pública! Fa uns anys vaig estar a una xarrada seua i em van impactar les seues paraules.
Jo, que no he viscut la república, temps en que un mestre fou ministre d'educació. Mai més s'ha repetit aquest fet en la història. Ara els ministres són advocats, politòlegs, economistes o, com a molt, pedagogs.

Ara són temps especialment difícils per a nosaltres, els que estimem l'escola. Ací al país valencià es succeeixen els despròposits: ciutadania en anglés, pla èxit, canvis de currículums en ESO i batxillerat...

No tinc temps d'escriure un text com cal sobre el que pense de l'escola i la política educativa però ho tinc pendent. Estem a final de curs i se m'acumula la feina però no podem passar per alt una figura com Gonzal Anaya, ni tampoc podem quedar-nos tranquils veient com es persegueix políticament un mestre com Batiste Malonda, pel seu compromís amb l'escola i els seus alumnes.

dijous, 5 de juny del 2008

"Caperucita" i el llop J.V.Marqués


Caminava "Caperucita" pel bosc, que era un bosc ple de pins; i duia a la seua àvia una cistella amb coques diverses. L'àvia estiuejava al Perellonet i "Caperucita", per això, havia de travessar el bosc del Saler. Dons bé, va sortir el llop i "Caperucita" el saludà amablement. "Hola llop -li digué-; com és que et passeges per ací?""Busque oportunitats d'inversió, alhora que de promoció del desenvolupament que tant ens interessa als valencians", li va dir el llop. "Caperucita" continuà marxant cap al Perellonet i quan tornà es va trobar que el llop s'havia menjat el bosc i no l'àvia; perquè, és clar, l'àvia no és urbanitzable.

Josep Vicent Marqués- País perplex

Us recomane l'article que li dedica hui Vicent Partal al mail obert de vilaweb. Cliqueu ací.

divendres, 30 de maig del 2008

Ibarretxe, la dignitat necessària

Estos dies torna a estar d'actualitat el referèndum d'Ibarretxe i, novament, el pensament únic assalta totes les tertúlies polítiques de les televisions (excepte TV3). No serveixen ni l'exemple de Suïssa que sotmet a referèndum totes les lleis importants, ni Canadà que va acceptar un referèndum sobre la independència de Québec, ni... No hi ha debats, tots els tertulians a una veu "el referéndum és il·legal" i "Zapatero no ha de parlar amb Ibarretxe".

Està clar que a l'estat que compartim amb madrilenys, manxecs, andalusos, asturians, galecs, lleonesos, catalans, bascos, canaris... els habitants no podem expressar les nostres idees directament, anant a votar sí o no a una proposta concreta. Estem condemnats a, cada quatre anys votar uns representants, i els quatre anys següents callar. I el més greu no és això, el pitjor és que la llei electoral està feta perquè només es parle del que interessa els partits majoritaris, que el debat es trasllade a la societat civil de forma totalment dirigida i així evitar que s'aprofundisca i que es polemitze.

I, senyores i senyors, una de les responsabilitats més importants dels polítics actuals és la formació de ciutadans lliures i suficientment crítics per garantir la pervivència d'un estat democràtic.
Més encara quan són els polítics els que elaboren i aproven les lleis i vetlen pel seu cumpliment. I és ben sabut que la transformació de la ciutadania en ramats d'ovelles ha portat dictadors sanguinaris al poder, ha provocat agressions i enfrontaments entre pobles germans. Atenció, per tant a la contaminació dialèctica, no ens deixem portar per eslògans fàcils i raonaments simplistes!

No és normal que, hui en dia, la majoria dels habitants de l'estat espanyol associe Ibarretxe amb el dimoni. Com es pot tindre eixa opinió d'un president autonòmic triat pels seus ciutadans, que els dóna la paraula i que es compromet a respectar les decisions que sorgisquen de les urnes en una consulta?

A l'estat espanyol fa temps que s'està associant perillosament unes idees polítiques, la defensa del dret a l'autodeterminació, al terrorisme. Se li està tancant la porta del parlament espanyol al president de tots els bascos i basques pel simple fet que demana que es debatisca un pla d'actuació per intentar solucionar de manera política un problema que emmetzina la vida diària de moltes persones que viuen i treballen a Euzkadi.

Jo estic alerta a les soflames, em sent solidària amb les reivindicacions de l'esquerra aberzale perquè sóc d'esquerres i crec en el dret d'autodeterminació dels pobles.

Jo supose que si estiguera empadronada allí, votaria altres opcions polítiques però només que mostrar tota la meua admiració a un polític com Ibarretxe, per la seua valentia política però sobretot pel seu exemple de dignitat.

Al radioblog una cançó preciosa en euskera, traducció ací.



A Euskadi el 1978 hi hagué un 54% d'abstenció al referèndum de la constitució espanyola. Ara esta constitució és l'excusa per impedir un referèndum que plantege lanecessitat de revisió de les relacions amb l'estat espanyol. Al parlament espanyol s'aproven lleis com la Llei de partits, que il·legalitzen partits polítics (més d'un 10% de la societat basca no té cap representació al seu propi parlament) o la Llei antiterrorista que empara el tancament preventiu de diaris malgrat que anys després -la justícia espanyola és lenta- s'arxive la causa per manca de proves. I res a dir de la No investigació de tortures sofertes durant les detencions fet denunciat per Amnistia Internacional a l'informe de 2008.

dimarts, 20 de maig del 2008

Principi d'incertesa de Heisenberg

A la classe de primer de batxillerat estem estudiant l'evolució dels models atòmics, això vol dir que estem entenent com poc a poc amb els nous descobriments i idees ha anat canviant la idea que es té de l'àtom des des de Dalton a principis del segle XIX fins a l'actualitat.
Per cert, la majoria de les persones estan ancorades en el model atòmic de Rutherford, aquell del nucli i els electrons girant al seu voltant...

Em ve al cap les discussions eternes sobre les hores lectives de cada assignatura, de com sempre es parla de la importància de la cultura general referint-se a conéixer geografia, història de les civilitzacions i del pensament i en el debat mai està la cultura científica, que també seria un bon punt de partida per conéixer tota la resta!

En fi, hui a classe, acabarem d'estudiar ràpidament el model quàntic, que és el que es considera vàlid hui en dia, i per això he promés als meus alumnes que els contaria un acudit químic. Com supose que teniu curiositat i que potser us farà gràcia, vos el conte a vosaltres ta
mbé. Ah, si no l'enteneu...investigueu!


"Sabeu per què Heisenberg tenia problemes "matrimonials" amb la seua dona?

Per què quan trobava el moment no encertava amb la posició i quan tenia temps li fallava l'energia!"





És curiós, quan comence a estudiar les opos m'entusiasme llegint, entenent, estructurant els temes, investigant el que no sé...llàstima que sempre comence massa tard i amb poques esperances d'aprovar!



diumenge, 11 de maig del 2008

TNP, un èxit a repetir!


Aquest cap de setmana he participat de la Trobada Nacionalista de Primavera (TNP) del Bloc Jove a Alborache. La veritat és que he tornat plenament satifeta de tot el que allí he viscut.

Primera, el Bloc Jove ha assumit que el paper d'aquest tipus d'encontre és principalment la formació tant de militants com de simpatitzants. Aquest aspecte s'ha concretat en 4 xarrades amb ponents de luxe. Taller de comunicació i premsa conduït per Rafa Garrido (membre del bloc jove i periodista), La declaració valencianista de 1918 presentada magistralment per Agustí Colomer, Com eradicar el llenguatge sexista a càrrec d'Ofelia Vila i per últim El Bloc Jove i la política de baix cap a dalt explicada excel·lentment per Ximo López i MaJosep Ortega.

Segona, trobar-nos unes 50 persones per escoltar, reflexionar, debatre, compartir, participar, riure i ballar té molt de mèrit. En aquestos tems que corren, que sembla que els joves només ens trobem quan anem de concert i només ens expressem cibernèticament.
Tenim molt que aprendre, molt que parlar i assumir responsabilitats, escoltar persones del nostre partit i d'altres plataformes que ens poden enriquir el discurs, que ens poden aclarir les idees o ens poden ajudar a treballar més metòdicament.

No cal dir que la festa també va ser memorable o sinó ho pregunteu a qualsevol dels que hi van estar, la nit va començar amb jocs a l'Alberg perquè podem passar-ho bé i aprofitar per conéixer-nos, després albaes a la porta de l'alberg i ball al pub de Macastre.

Vaig trobar a faltar a alguns/es i m'haguera agradat que alguns dels joves de l'horta nord que de vegades participen d'activitats també hagueren vingut a la Trobada, a la propera no podeu faltar!

En fi, enhorabona a l'organització pel canvi de rumb d'aquestes trobades i a tots i totes els que hi hem anat perquè ha valgut molt la pena.

L'any que ve ens trobem a Biar!

dimarts, 29 d’abril del 2008

26 d'abril de 2008 ALACANT


Perquè només per trobar-nos tots junts ja valgué la pena! Enguany tocava Alacant i cap allà férem, uns en cotxe, altres en bus...no podíem faltar!

Una abraçada ben forta a tots els de la foto (Pepe, Encarna, Roser i Lluís-els nostres pares- i Sandra, Geles, Vicent, Trini, Ramón i Roser) que vam fer unes quantes hores de viatge per cridar ben fort que ens estimem tots els racons de la nostra terra i... ja avisem, la ràbia la tornem alegria...i és per això que no defallim!

Faltaven els meus germans però...l'any que ve no faltaran!

dijous, 24 d’abril del 2008

BONREPÒS I MIRAMBELL, LA CULTURA EN PRECARI

Bonrepòs i Mirambell potser serà dels pobles que més associacions culturals té per nombre d'habitants. En canvi del que no pot presumir, de cap de les maneres, és d'instal·lacions culturals dignes.
Al poble hi ha un grup de teatre però cap teatre municipal on fer les representacions. Des de fa massa anys han d'utilitzar la Llar Parroquial, propietat de l'església, i que no reuneix les mínimes condicions per treballar amb dignitat. No té focus, ni càmera negra, ni aparell de so, ni camerins amb espills, ni serveis per al públic assistent a les representacions, ni aire condicionat ni calefacció.
L'associació cultural Macarella, activa des de fa quinze anys, sovint programa cinema. Un projector comprat fa més de 10 anys impedeix veure les pel·lícules amb la mínima qualitat, un dvd que no llig tots els formats obliga a un soci o sòcia a portar l'aparell de casa i el so és tan penós que no es poden seguir correctament els diàlegs.Ahir mateix vam patir tots aquests problemes les més de 20 persones que acudiren a vore "La plaça del diamant".
Quan l'associació de dones o la mateixa Macarella, organitzen alguna exposició, la Coral ha de suspendre les seus activitats perquè és a la sala d'exposicions on fa els seus assajos setmanals. A Bonrepòs i Mirambell no existeixen locals municipals per a les associacions.
I la Colla de dolçaines i tabals "La Brama", que assaja al mateix local de l'església, a temperatures gèlides a l'hivern i extremadament caluroses a l'estiu, està també pendent que no hi haja alguna altra activitat programada a aquest lloc.

I qui és responsable de tot aquest desastre? Bona part de culpa la tindran els més de 20 anys de govern municipal d'un PSOE, que ja fa anys que ha deixat de considerar l'accés a la cultura per part dels ciutadans i ciutadanes, com un dels pilars bàsics de la qualitat de vida. Un PSOE que no es sent orgullós del dinamisme cultural que floreix al poble gràcies al treball de persones que es dediquen hores i hores a cantar, fer teatre, interpretar peces musicals o programar festes , xarrades o exposicions. Si tingueren el més mínim interés s'esforçarien en resoldre tots aquests problemes aprovant més inversions destinades a construir/remodelar/renovar instal·lacions i material. L'excusa de sempre és la manca de recursos,però ja no cola, enguany, l'any 2008 tots els veïns i veïnes de Bonrepòs i Mirambell pagarem molts més diners en impostos.
Els nostres diners aniran a parar a les arques municipals, alguna part servirà per solucionar alguna de les mancances ací exposades? Pel que sembla els diners recaptats aniran a parar a les butxaques de l'alcaldessa i regidors del govern i a empreses d'assessoria municipal. Aquestes partides ja estan aprovades als pressupost i a millorar espais culturals no es destina ni un euro, segons el pressupost municipal.

A alguns i algunes se'ns apodera la ràbia, el nostre poble no es mereix aquest tracte per part dels seus governants.

dimecres, 23 d’abril del 2008

dilluns i dimarts: rei en jaume i mobilitat sostenible

Van passant els dies i amb ells es va consumint la Setmana Cultural de Macarella. No puc evitar contar-vos un poquet com estan anant les coses.

El
dilluns, com bé sabeu, s'inaugurava l'exposició "Jaume I a l'Horta Nord". Amb un gotet de mistela i uns rossegons a la boca, vam escoltar les paraules sempre sàvies de Miquel sobre el Rei en Jaume i el seu pas per la nostra comarca. Més tard, en companyia d'alguns dolçainers i tabaleters de La Brama vam fer una cercavileta d'un 100 metres fins a la placa del carrer Rei En Jaume per fer-li el nostre xicotet homenatge en el vuité centanari del seu naixement a Montpeller.
Mentre uns xiquets i xiquetes col·locaven uns clavells rojos a una coroneta de llorer, simbolitzant tots els territoris de l'antiga corona d'Aragó, sonaven cançons com Ramonet, La manta al coll, els borratxos... un homenatge popular al nostre naixement com a poble. Des de fa 800 anys som valencians i valencianes i cal celebrar-ho!
En fi, si teniu una estoneta passeu a vore l'exposició perquè val la pena de tant en tant parar-se a reflexionar sobre els nostres orígens per poder saber on estem i cap a on volem caminar. Està instal·lada al centre cívic i romandrà oberta fins dijous de 7 a 8:30h de la vesprada.

El
dimarts, canviava el tema central, però continuava la reflexió sobre el nostre dia a dia a pobles i ciutats. Quins plans d'acció calen perquè les ciutats deixen d'estar plenes de cotxes i siguen més habitables?
Vicent Torres, un grandíssim entés sobre el tema, ens va fer una xarrada didàctica a tope. Amb imatges comparatives, fent incís en què una acció aïllada no serveix de res, mostrant què fan a altres llocs del món i on estem nosaltres, a quin punt es troben les polítiques de mobilitat sostenible a l'estat espanyol.
No ens extranyà res que ens diguera que estem a la cua d'Europa, això ja ho sabíem, però si que ens mostrà com el què s'ha de fer, el que hem de fer és anar fent pressió la ciutadania perquè siguem nosaltres els que marquem l'agenda dels polítics.

Jo, ja fa dos o tres plenaris que he començat a fer-ho. Les meues preguntes han estat les següents: Per què els policies locals de Bonrepòs i Mirambell, regidors i fins i tot la mateixa alcaldessa aparquen cotxes i motos damunt de la vorera? Es va a fer alguna cosa perquè els responsables d'aquests actes incívics canvien d'actitud?

No he rebut respostes concretes i fins i tot he escoltat frases com: no està prohibit aparcar mentre no moleste o, a mi mai cap ciutadà se m'ha queixat. Quina vergonya de governants!

Bé està, jo ja m'he decidit a no defallir perquè pel que sembla a València ciutat ja comencen a multar els motoristes que ocupen voreres.

Contra la llei de la selva, la coherència cívica.

diumenge, 20 d’abril del 2008

PINTADA DEL MURAL 19-04-08



Els murals es pinten el primer dia de la setmana cultural de Macarella, si voleu vore els tres murals us heu d'acostar al polígon industrial de Bonrepòs i Mirambell i buscar la paret de l'antic quartel militar...

divendres, 18 d’abril del 2008

XV setmana cultural de Macarella 19-24 abril 2008


19 abril. 11h. pintada d'un mural commemoratiu. Lloc: polígon industrial.

21 abril. 19h Inauguració de l'eposició "Jaume I a l'Horta Nord".
Lloc: Centre cívic.

22 abril. 20h. Xarrada col·loqui "Millor i més sa: La bici i el transport públic" per Vicent Torres.
Lloc: Centre cívic.

23 abril. 22h. Centenari Mercè Rodoreda. Cinema: "La plaça del diamant"
Lloc: Ajuntament.

24 abril. 21h. Sopar tertúlia "Què ha passat i què passa al CABANYAL".
Lloc: Baixos Ajuntament vell
22 h. Actuació de CARLES ENGUIX. Auditori de l’Ajuntament.

Organitza: Associació Cultural Macarella de Bonrepòs i Mirambell

dimecres, 16 d’abril del 2008

El violoncel

Esta vesprada escoltant el cant dels ocells interpretat per Pau Casals he recordat les meues hores dedicades al violoncel i com he gaudit jo de la música clàssica escoltada des de dins, com a músic de la banda del meu poble, i des de fora, assistint a mil i un concerts amb els mus pares o amb amics.

Ara ja fa anys que no el toque i el tinc a l'habitació agafant pols. Quan tinga temps el reprendré! És un instrument tan bonic...

I una estoneta més tard va i ma mare em diu que demà aniran a escoltar a La Capella de Ministrers i m'ha entrat un rampell de ràbia. Treballe a Llíria i no puc anar! I és que entre l'activitat professional, la militància política i associativa, no em queda a penes temps per escoltar música i molt menys rebuscar en la programació del Palau de la Música o de la Universitat de València concerts que valguen la pena.

Per no pegar-me contra la paret, he seguit pensant, per què quan pensem en organitzar un concert mai pensem en un quartet de corda, un quintet de metall o un recital de piano???

És cert que pot ser més divertit ballar un divendres per la nit però algú em pot dir que no gaudeix escoltant bona música clàssica? Potser sóc estranya però crec que és que com la lectura, que si mai has experimentat el plaer de llegir un llibre és perquè no has trobat la novel·la adequada. Potser no t'emociona una Simfonia de Beethoven però segur que t'impacta un fragment d'una banda sonora, o sinó busca busca i voràs com trobes alguna cosa que et faça vibrar.

I qui no s'emociona quan sap que Pau Casals va gravar les
Suites de Bach per a violoncel sol a Londres mentre a Europa les bombes es cobraven vides i més vides.

En fi, tenia ganes d'escriure sobre la necessitat de vore més enllà del que ens ofereixen els mitjans de comunicació a tot hora i deixar-nos sorprendre per altres músiques, altres ritmes i si ens endinsem una miqueta més trobarem amagat entre les notes personatges i sons revolucionaris!!!!

Ací baix teniu el vídeo del discurs de Pau Casals a l'ONU l'any 1971 quan es va estrenar l'Himne de les Nacions Unides que ell mateix va composar. Al radioblog teniu un enregistrament del Cant dels ocells.