dimecres, 31 de desembre del 2008

ATUREM LA MASACRE!



Ahir vaig assisitir a la concentració contra els bombardejos d'Israel a la franja de Gaza. Érem molta gent acompanyant la comunitat palestina de la ciutat de València. Els crit de "Tots som Gaza" retronaren durant més d'una hora al centre de la ciutat. Les llàgrimes a punt de brollar amb les paraules d'una xiqueta demanant que s'ature la masacre, "pels xiquets palestins, pels xiquets palestins". Ràbia i oracions demanant que la comunitat internacional no es quede observant i pressione Israel a abandonar la violència i a seure's a negociar novament. Perquè el poble palestí té dret a un territori continu (no partit en dos), on viure en pau i desenvolupar-se democràticament. Perquè Israel no té dret a bloquejar les fronteres arbitràriament impedint fins i tot que arriben aliments i medicines. Perquè els colons jueus han d'abandonar els assentaments i el mur de la vergonya ha de ser enderrocat. Perquè Israel ha de respectar les fronteres marcades als acords d'Oslo i Jerusalem ha de tindre sobirania compartida. Sense l'acompliment d'aquests punts mai no hi haurà pau al pròxim orient perquè el poble palestí està acostumat a patir i seguirà resistint.

Mentre els drets de tot un poble siguen sistemàticament vulnerats no hi haurà possibilitat de convivència.


Els alts diplomàtics dels països occidentals, els que se senten governants del món i són capaços d'avalar una guerra o d'enviar-hi tropes per aturar-la estos dies estan mirant cap a una altra banda, de vacances.

Hi ha ciutadans de primera, de segona i de cinquena categoria.


Mentre escric aquestes línies els avions israelians segueixen escampant el terror pels carrers ja en runes de Gaza. Dones i homes, xiquets i xiquets, vells...s'abracen i preguen al seu déu perquè els lliure de les bombes.


Ràbia, això és el que sent ara mateix.

dilluns, 29 de desembre del 2008

MÚSICS FURTIUS



Ja m'agradava la cançó original però escoltar aquesta versió reconec que m'ha emocionat!

A mi personalment, i les persones que em coneixen ho saben bé, els músics de carrer m'alegren la vida, sempre que me'n trobe algun li tire algun centimet. Pense que se'l mereixen més que els músics d'auditori perquè quan vas capficat pel carrer, t'arrenquen un somriure, et fan moure rítmicament els peus o t'espanten per un moment les cabòries.


Ací, a València ciutat, la senyora alcaldessa ja fa temps que els va prohibir i els seus guàrdies els persegueixen per places i carrers.

Pel que sembla, a Rita li molesten: la música al carrer, els patinadors, la gent desperta del Cabanyal, el concert del Bloc Jove del 8 d'octubre, ... si que som diferents ella i jo, tot el que ella no suporta a mi m'encanta!


En fi, el que no sap és que nosaltres som com un gra en el cul.

Per moltes lleis que faça, no podrà eliminar-nos del mapa, ens seguirà fent feliç trobar-nos un músic furtiu en un raconet d'una plaça, a un vagó de metro o al jardí del riu Túria!

"Som músics furtius perquè està prohibit fer música als carrers de València som músics furtius perquè la policia municipal pot multar-nos i requisar-nos els instruments som músics furtius perquè cantem en valencià i els mitjans de comunicació ens marginen som músics furtius perquè no gaudim de suport institucional som músics furtius perquè Rita Barberà considera que embrutem el centre històric som músics furtius perquè l’art que conreem està proscrit i som músics furtius perquè no acceptem les normes." Pau Alabajos

divendres, 26 de desembre del 2008

EL BETLEM DE TIRISITI



Els meus iaios són d'Alcoi i sempre que arriben estes dates ens conten la tradició que hi ha al seu poble, es representa una obra de titelles que s'anomena
"El betlem de Tirisiti" i ja de menuts anaven a vore'l!
És total perquè és una adaptació local superenginyosa de la història que conta la bíblia. On s'ha vist filaes de moros i cristians i bous i toreros en un betlem? M'encanta!

La tradició continua i jo seguisc escoltant els meus iaios i veient-lo cada nadal per punt2. A vore si l'any que ve el veig en directe!

més info sobre el betlem ací

dilluns, 22 de desembre del 2008

diumenge, 21 de desembre del 2008

PACO MUÑOZ ES RETIRÀ AHIR DELS ESCENARIS



Paco, a Bonrepòs i Mirambell, t'estimem molt!

vídeo: Què vos passa valencians a l'últim concert de Paco Muñoz Castelló de la Ribera 20-12-2008

crònica del concert: ací

dimarts, 16 de desembre del 2008

dijous, 11 de desembre del 2008

A L'AGRICULTURA NO HI HA CRISI!

Ja fa dies vaig llegir una notícia que em va deixar de pedra: La ministra i la consellera, les dos a una veu, deien que al sector citrícola no hi ha crisi. És per quedar-se amb la boca oberta!
No sé si saben estes senyores que al llaurador li paguen 1, 5 euros per cada 12Kg de clement i que cobren quan s'acaba la temporada. També desconec si estes persones abans d'obrir la boca tan alegrement han parlat amb els sindicats i agrupacions de llauradors, per què es manifesten a la porta de la Conselleria ,per què convoquen una vaga?

Tampoc sé què opinen de la disminució alarmant de joves que s'incorporen al sector agrari, com no hi ha crisi, segurament aquest fet deu descol·locar totalment a ministra i consellera. Un sector que va bé hauria de ser una bona opció per a molts joves, no?
Estes senyores en canvi segur que estan convençudes que els sectors que estan veritablement en crisi a l'estat espanyol són l'automobilístic, el de la construcció i el financer. Per això veuen perfectament addients les injeccions de capital del govern a empreses privades que especulen al mercat i que a més no es sap on inverteixen els diners públics.
Ara que vénen els nadals i toca menjar torrons, supose que els deu extranyar a estes dones llegir al diari que l'ametla, producte principal d'aquestes dolços tan típics, fa setmanes que no té preu a la llotja de Reus i així podríem continuar amb més i més...

Per favor senyores polítiques, si els ha tocat el càrrec a la tómbola, facen el favor de no insultar als llauradors valencians i, si tenen dignitat i sentit de la responsabilitat, dimitisquen per les declaracions però també perquè segueixen sense afavorir els productes autòctons front a importacions d'altres països, sense fer campanyes de sensibilització perquè els consumidors s'interessen per l'origen dels productes que adquieixen, perquè les ajudes que prometen no arriben al camp...

De moment, jo vaig venent les nuleres d'Agustino a 2 euros els 3Kg entre amics i amigues, els caps de setmana puge a Alcubles a collir olives perquè enguany hi ha molta collita, cada quinze dies compre verdurres ecològiques a Silvestre i en nadal menjaré torró cassolà preparat per ma tia, d'ametles dels campets de ma mare.



foto1: Agustino al seu camp
foto2: Jo a una olivera milenària

dilluns, 1 de desembre del 2008

MIKEL LABOA I PACO MUÑOZ

Hui m'he alçat i he llegit a vilaweb que s'ha mort Mikel Laboa. He pensat de seguida en la seua veu aguda i el seu compromís ferm amb l'euskera i la societat basca. Després m'ha vingut al cap una conversa que vaig tindre fa uns anys amb una amiga, "la veu de Mikel Laboa no et recorda a Paco Muñoz?"
potser hui és un mal dia per recordar al cantautor més volgut pels infants i, al meu entendre, poc valorat en general per la societat valenciana, com tants altres grans artistes.
Ara, fa uns mesos es va retirar dels escenaris fent un recital a Bocairent entre la seua gent i la veritat és que m'haguera agradat estar allí per cantar amb ell i amb tots els presents la cançó Serra de Mariola. A Bonrepòs i Mirambell ha vingut moltes vegades i hem cantat junts cançons com: Què vos passa valencians o Penyagolosa...
En fi, que Mikel i Paco tenen moltes coses en comú però potser la societat basca és molt més agraïda amb els seus grans músics.

Els dos vídeos que vos penge a continuació és perquè gaudiu... a mi m'aborronen sempre que els mire/escolte.