dimecres, 31 de desembre de 2008

ATUREM LA MASACRE!



Ahir vaig assisitir a la concentració contra els bombardejos d'Israel a la franja de Gaza. Érem molta gent acompanyant la comunitat palestina de la ciutat de València. Els crit de "Tots som Gaza" retronaren durant més d'una hora al centre de la ciutat. Les llàgrimes a punt de brollar amb les paraules d'una xiqueta demanant que s'ature la masacre, "pels xiquets palestins, pels xiquets palestins". Ràbia i oracions demanant que la comunitat internacional no es quede observant i pressione Israel a abandonar la violència i a seure's a negociar novament. Perquè el poble palestí té dret a un territori continu (no partit en dos), on viure en pau i desenvolupar-se democràticament. Perquè Israel no té dret a bloquejar les fronteres arbitràriament impedint fins i tot que arriben aliments i medicines. Perquè els colons jueus han d'abandonar els assentaments i el mur de la vergonya ha de ser enderrocat. Perquè Israel ha de respectar les fronteres marcades als acords d'Oslo i Jerusalem ha de tindre sobirania compartida. Sense l'acompliment d'aquests punts mai no hi haurà pau al pròxim orient perquè el poble palestí està acostumat a patir i seguirà resistint.

Mentre els drets de tot un poble siguen sistemàticament vulnerats no hi haurà possibilitat de convivència.


Els alts diplomàtics dels països occidentals, els que se senten governants del món i són capaços d'avalar una guerra o d'enviar-hi tropes per aturar-la estos dies estan mirant cap a una altra banda, de vacances.

Hi ha ciutadans de primera, de segona i de cinquena categoria.


Mentre escric aquestes línies els avions israelians segueixen escampant el terror pels carrers ja en runes de Gaza. Dones i homes, xiquets i xiquets, vells...s'abracen i preguen al seu déu perquè els lliure de les bombes.


Ràbia, això és el que sent ara mateix.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo crec, sincerament, que el problema no és que Israel faça açò o allò sinó que Israel "faça", que existisca. La simple existència d'Israel és una anomalia que el món àrab, cada vegada més influït pel fonamentalisme, no tolera.

Vicent Garcia i Llorens ha dit...

Esta és una de les situacions i conseqüències més vergonyants del colonialisme europeu.

Ho sent, però quan estes coses passen la "democràcia" occidental em genera prou repulsa. Ens guanyem a pols l'odi del mon àrab.

rosella ha dit...

ei, gràcies pels comentaris...ja ho sabeu...un blog s'alimenta dels costres comentaris!

una abraçada i feliç any als 2!

Rosella