dijous, 28 de maig del 2009

dijous, 21 de maig del 2009

diumenge, 17 de maig del 2009

dilluns, 11 de maig del 2009

OPOS I MANIS

Arribat el mes de maig, toca amagar el nas i centrar-se en les opos. No és que jo siga massa constant ni que tinga massa esperances en treure plaça però és el que toca i punt.

Així és que, a partir de hui, poques vegades actualitzaré aquest blog amb entrades llargues, i no és perquè pare de pensar sobre el que passa, eh?, però m'he de centrar en la feina i l'estudi.

Així, el temps lliure que tinc el dedicaré a estudiar-me temes i a adaptar la programació didàctica a la legislació de Catalunya. A més, també tinc els exàmens de magisteri a la vista!Això sí, no patiu, hem voreu per les manis, que portem unes setmanetes que no parem i faré alguna escapadeta a la muntanya per gaudir dels nostres espais naturals, que m'encanten.

Vinga, espere que no se'm faça molt pesat i que el viatge a Argentina d'aquest estudi em servisca com als burros la carlota, per seguir avant.

Allà va un vídeo que tenia pensat penjar d'ençà dels insults de Rus, el següent pas serà aquest?


Escena final de la pel·lícula "La lengua de las mariposas" de José Luis Cuerda

dimecres, 6 de maig del 2009

AGUR IBARRETXE





"En aquest parlament vaig començar a fer política i ací la deixe"

Juan José Ibarretxe 5 de maig de 2009

dilluns, 4 de maig del 2009

SOM INVISIBLES



L'altre dia vaig anar a la Bicifestació contra l'autovia que ens volen plantificar enmig de l'horta. Allà hi vam fer cap nombrosos militants del BLOC i a més la megafonia que animava el recorregut, el cotxe i els conductors que la transportaven també eren del BLOC encara que, segurament, la immensa majoria de ciclistes no va notar la nostra presència.

El cas és que el col·lectiu de la comarca, fa un any va invertir un bon grapat de diners en l'edició d'un butlletí informatiu sobre eixa infraestructura i on a més, es deixava ben clara l'opinió del nostre partit. Com van sobrar bastants exemplars, vaig decidir carregar-los a la motxilla i portar-los cap allà per repartir-los entre els assistents a l'acte pensant que era un material molt atractiu per a tot aquell que recolza la reivindicació però necessita saber les raons concretes per rebutjar l'autovia. A més, pensava jo, ens faríem visibles en una plataforma que impulsem des dels inicis junts amb altres organitzacions i gent diversa.



Però no, com és habitual en estos casos intentem passar desapercebuts, en paraules d'un dels històrics de la comarca: "No podem repartir això, aquesta és una reivindicació transversal, amb gent de diferents sensibilitats a més el butlletí està caducat perquè té la imatge de les eleccions generals". Per a mi, una autocensura que no ens podem permetre.


Total, que amb l'ànim bastant tocat però en bona companyia, vaig fer tota la manifestació amb més 5 kg a l'esquena, me'n vaig tornar a casa amb els butlletins i vaig pensar que no anem bé.


Si no ens fem visibles allà on estem participant cadascun dels homes i dones del BLOC, amb naturalitat i sense autocensurar-nos, mai no serem un referent per a la gent que ens envolta.I , el que és més greu, els nostres possibles simpatitzants seran susceptibles a tot tipus de rumors interessats: "el BLOC és de dretes, allò important és que no guanye el pp, tots els polítics són iguals, estos només apareixen cada campanya electoral..."


Si no ens llevem la carassa i som del BLOC quan toquem a la banda, quan anem a reunions en defensa del territori, quan ens manifestem pels drets de les dones, quan estem a l'AMPA o al sindicat, mai no arribarem més enllà de la influència local perquè només ens votarà la gent que ens coneix del poble i per tant, només en les municipals recollirem els vots tan necessaris en totes les eleccions per ser un referent polític al País Valencià.


No sé si és compartit o no, però pense que només si la nostra presència va més enllà del poble i dels mitjans de comunicació de masses podrem aconseguir créixer en militants i fidelitzar el nostre electorat, els nostres simpatitzants tenen ideologia i ens necessiten identificar com a BLOC allà on ens trobem amb ells: a les manifestacions, a les xarrades, a les festes, als concerts, a les reunions de les plataformes...


Ja està bé d'autocensura per favor, que ja tenim prou portes tancades per altres, si a mi m'agrada un butlletí que hem fet, perquè pense que no li agradarà a un que es manifesta al meu costat?


En fi, que o canviem el xip i deixem de banda l'estratègia de PUMUKI, aquell ninot que es feia invisible, o estem condemnats al municipalisme més absolut.