dimarts, 29 d’abril del 2008

26 d'abril de 2008 ALACANT


Perquè només per trobar-nos tots junts ja valgué la pena! Enguany tocava Alacant i cap allà férem, uns en cotxe, altres en bus...no podíem faltar!

Una abraçada ben forta a tots els de la foto (Pepe, Encarna, Roser i Lluís-els nostres pares- i Sandra, Geles, Vicent, Trini, Ramón i Roser) que vam fer unes quantes hores de viatge per cridar ben fort que ens estimem tots els racons de la nostra terra i... ja avisem, la ràbia la tornem alegria...i és per això que no defallim!

Faltaven els meus germans però...l'any que ve no faltaran!

dijous, 24 d’abril del 2008

BONREPÒS I MIRAMBELL, LA CULTURA EN PRECARI

Bonrepòs i Mirambell potser serà dels pobles que més associacions culturals té per nombre d'habitants. En canvi del que no pot presumir, de cap de les maneres, és d'instal·lacions culturals dignes.
Al poble hi ha un grup de teatre però cap teatre municipal on fer les representacions. Des de fa massa anys han d'utilitzar la Llar Parroquial, propietat de l'església, i que no reuneix les mínimes condicions per treballar amb dignitat. No té focus, ni càmera negra, ni aparell de so, ni camerins amb espills, ni serveis per al públic assistent a les representacions, ni aire condicionat ni calefacció.
L'associació cultural Macarella, activa des de fa quinze anys, sovint programa cinema. Un projector comprat fa més de 10 anys impedeix veure les pel·lícules amb la mínima qualitat, un dvd que no llig tots els formats obliga a un soci o sòcia a portar l'aparell de casa i el so és tan penós que no es poden seguir correctament els diàlegs.Ahir mateix vam patir tots aquests problemes les més de 20 persones que acudiren a vore "La plaça del diamant".
Quan l'associació de dones o la mateixa Macarella, organitzen alguna exposició, la Coral ha de suspendre les seus activitats perquè és a la sala d'exposicions on fa els seus assajos setmanals. A Bonrepòs i Mirambell no existeixen locals municipals per a les associacions.
I la Colla de dolçaines i tabals "La Brama", que assaja al mateix local de l'església, a temperatures gèlides a l'hivern i extremadament caluroses a l'estiu, està també pendent que no hi haja alguna altra activitat programada a aquest lloc.

I qui és responsable de tot aquest desastre? Bona part de culpa la tindran els més de 20 anys de govern municipal d'un PSOE, que ja fa anys que ha deixat de considerar l'accés a la cultura per part dels ciutadans i ciutadanes, com un dels pilars bàsics de la qualitat de vida. Un PSOE que no es sent orgullós del dinamisme cultural que floreix al poble gràcies al treball de persones que es dediquen hores i hores a cantar, fer teatre, interpretar peces musicals o programar festes , xarrades o exposicions. Si tingueren el més mínim interés s'esforçarien en resoldre tots aquests problemes aprovant més inversions destinades a construir/remodelar/renovar instal·lacions i material. L'excusa de sempre és la manca de recursos,però ja no cola, enguany, l'any 2008 tots els veïns i veïnes de Bonrepòs i Mirambell pagarem molts més diners en impostos.
Els nostres diners aniran a parar a les arques municipals, alguna part servirà per solucionar alguna de les mancances ací exposades? Pel que sembla els diners recaptats aniran a parar a les butxaques de l'alcaldessa i regidors del govern i a empreses d'assessoria municipal. Aquestes partides ja estan aprovades als pressupost i a millorar espais culturals no es destina ni un euro, segons el pressupost municipal.

A alguns i algunes se'ns apodera la ràbia, el nostre poble no es mereix aquest tracte per part dels seus governants.

dimecres, 23 d’abril del 2008

dilluns i dimarts: rei en jaume i mobilitat sostenible

Van passant els dies i amb ells es va consumint la Setmana Cultural de Macarella. No puc evitar contar-vos un poquet com estan anant les coses.

El
dilluns, com bé sabeu, s'inaugurava l'exposició "Jaume I a l'Horta Nord". Amb un gotet de mistela i uns rossegons a la boca, vam escoltar les paraules sempre sàvies de Miquel sobre el Rei en Jaume i el seu pas per la nostra comarca. Més tard, en companyia d'alguns dolçainers i tabaleters de La Brama vam fer una cercavileta d'un 100 metres fins a la placa del carrer Rei En Jaume per fer-li el nostre xicotet homenatge en el vuité centanari del seu naixement a Montpeller.
Mentre uns xiquets i xiquetes col·locaven uns clavells rojos a una coroneta de llorer, simbolitzant tots els territoris de l'antiga corona d'Aragó, sonaven cançons com Ramonet, La manta al coll, els borratxos... un homenatge popular al nostre naixement com a poble. Des de fa 800 anys som valencians i valencianes i cal celebrar-ho!
En fi, si teniu una estoneta passeu a vore l'exposició perquè val la pena de tant en tant parar-se a reflexionar sobre els nostres orígens per poder saber on estem i cap a on volem caminar. Està instal·lada al centre cívic i romandrà oberta fins dijous de 7 a 8:30h de la vesprada.

El
dimarts, canviava el tema central, però continuava la reflexió sobre el nostre dia a dia a pobles i ciutats. Quins plans d'acció calen perquè les ciutats deixen d'estar plenes de cotxes i siguen més habitables?
Vicent Torres, un grandíssim entés sobre el tema, ens va fer una xarrada didàctica a tope. Amb imatges comparatives, fent incís en què una acció aïllada no serveix de res, mostrant què fan a altres llocs del món i on estem nosaltres, a quin punt es troben les polítiques de mobilitat sostenible a l'estat espanyol.
No ens extranyà res que ens diguera que estem a la cua d'Europa, això ja ho sabíem, però si que ens mostrà com el què s'ha de fer, el que hem de fer és anar fent pressió la ciutadania perquè siguem nosaltres els que marquem l'agenda dels polítics.

Jo, ja fa dos o tres plenaris que he començat a fer-ho. Les meues preguntes han estat les següents: Per què els policies locals de Bonrepòs i Mirambell, regidors i fins i tot la mateixa alcaldessa aparquen cotxes i motos damunt de la vorera? Es va a fer alguna cosa perquè els responsables d'aquests actes incívics canvien d'actitud?

No he rebut respostes concretes i fins i tot he escoltat frases com: no està prohibit aparcar mentre no moleste o, a mi mai cap ciutadà se m'ha queixat. Quina vergonya de governants!

Bé està, jo ja m'he decidit a no defallir perquè pel que sembla a València ciutat ja comencen a multar els motoristes que ocupen voreres.

Contra la llei de la selva, la coherència cívica.

diumenge, 20 d’abril del 2008

PINTADA DEL MURAL 19-04-08



Els murals es pinten el primer dia de la setmana cultural de Macarella, si voleu vore els tres murals us heu d'acostar al polígon industrial de Bonrepòs i Mirambell i buscar la paret de l'antic quartel militar...

divendres, 18 d’abril del 2008

XV setmana cultural de Macarella 19-24 abril 2008


19 abril. 11h. pintada d'un mural commemoratiu. Lloc: polígon industrial.

21 abril. 19h Inauguració de l'eposició "Jaume I a l'Horta Nord".
Lloc: Centre cívic.

22 abril. 20h. Xarrada col·loqui "Millor i més sa: La bici i el transport públic" per Vicent Torres.
Lloc: Centre cívic.

23 abril. 22h. Centenari Mercè Rodoreda. Cinema: "La plaça del diamant"
Lloc: Ajuntament.

24 abril. 21h. Sopar tertúlia "Què ha passat i què passa al CABANYAL".
Lloc: Baixos Ajuntament vell
22 h. Actuació de CARLES ENGUIX. Auditori de l’Ajuntament.

Organitza: Associació Cultural Macarella de Bonrepòs i Mirambell

dimecres, 16 d’abril del 2008

El violoncel

Esta vesprada escoltant el cant dels ocells interpretat per Pau Casals he recordat les meues hores dedicades al violoncel i com he gaudit jo de la música clàssica escoltada des de dins, com a músic de la banda del meu poble, i des de fora, assistint a mil i un concerts amb els mus pares o amb amics.

Ara ja fa anys que no el toque i el tinc a l'habitació agafant pols. Quan tinga temps el reprendré! És un instrument tan bonic...

I una estoneta més tard va i ma mare em diu que demà aniran a escoltar a La Capella de Ministrers i m'ha entrat un rampell de ràbia. Treballe a Llíria i no puc anar! I és que entre l'activitat professional, la militància política i associativa, no em queda a penes temps per escoltar música i molt menys rebuscar en la programació del Palau de la Música o de la Universitat de València concerts que valguen la pena.

Per no pegar-me contra la paret, he seguit pensant, per què quan pensem en organitzar un concert mai pensem en un quartet de corda, un quintet de metall o un recital de piano???

És cert que pot ser més divertit ballar un divendres per la nit però algú em pot dir que no gaudeix escoltant bona música clàssica? Potser sóc estranya però crec que és que com la lectura, que si mai has experimentat el plaer de llegir un llibre és perquè no has trobat la novel·la adequada. Potser no t'emociona una Simfonia de Beethoven però segur que t'impacta un fragment d'una banda sonora, o sinó busca busca i voràs com trobes alguna cosa que et faça vibrar.

I qui no s'emociona quan sap que Pau Casals va gravar les
Suites de Bach per a violoncel sol a Londres mentre a Europa les bombes es cobraven vides i més vides.

En fi, tenia ganes d'escriure sobre la necessitat de vore més enllà del que ens ofereixen els mitjans de comunicació a tot hora i deixar-nos sorprendre per altres músiques, altres ritmes i si ens endinsem una miqueta més trobarem amagat entre les notes personatges i sons revolucionaris!!!!

Ací baix teniu el vídeo del discurs de Pau Casals a l'ONU l'any 1971 quan es va estrenar l'Himne de les Nacions Unides que ell mateix va composar. Al radioblog teniu un enregistrament del Cant dels ocells.


divendres, 11 d’abril del 2008

GUILLEM, 15 ANYS DESPRÉS, LA LLUITA CONTINUA...

Esta matinada farà 15 anys de l'assassinat de Guillem Agulló, 15 anys des que un grup de feixistes li va clavar una punyalada, 15 anys del judici-farsa més gran que hem viscut els valencians i valencianes. Dels fets reals, ni una paraula a la sentència, segons el jutge, una simple baralla entre joves. De tots els acusats, només un condemnat i a un pena ridícula. Durant el judici, a les portes de la sala, la policia carrega una vegada i una altra contra els joves que ens concentràvem a les portes de l'edifici per expressar el rebuig frontal al feixisme i exigint una setència exemplar. Més de 90 persones deteses a meitat de l'autopista per ser identificats a prefectura.
Als camps de futbol, seguidors radicals del València C.F. amb la pancarta "Guillem Jódete", esvàstica inclosa. Cap persona detesa.

A la premsa, difamacions continues sobre Guillem i la seua família.
Any 2008, eleccions municipals, l'únic detingut per l'assassinat es presenta a les eleccions en la llista d'Alianza Nacional. Els partits majoritaris callen. Silenci còmplice.
Des d'aleshores s'han succeït pallisses, artefactes explosius a les seus del BLOC i ERPV, amenaces dia rere dia al País Valencià. El delegat del govern (PSOE) diu que no cal alarmar-se i no mou ni un dit per posar-hi solució. El PP valencià ignora els fets.

Què estan esperant PP i PSOE? Un altre assassinat?
Nosaltres no callem, denunciem i demanem explicacions, ho férem fa 15 anys i ho seguirem fent.

Guillem Agulló, la lluita continua!




més info ací i al llibre "La mort de Guillem" (Jaume Fuster) edicions 3i4


diumenge, 6 d’abril del 2008

Un descobriment...

De vegades et trobe connectat al messenger, sovint no disponible o ausente... tens molta feina no? De sobte he pensat que sempre tens com a subtítol l'adreça d'un espai web de flickr.com però mai l'he visitat. Per què no ara?

Ostres Carles, és un espai on penges fotos teues!!!!

No és extrany, ho fa tanta gent, però...com m'agraden... totes em provoquen...cadascuna sensacions diferents però totes remouen alguna cosa... he decidit visualitzar-les com una presentació i m'he posat música d'Antònia Font, el
"coser i cantar"...

Les més de 150 fotos d'una tirada...no serà l'última vegada que ho faça... però tinc un dubte, no sé si seguir-te sovint o deixar passar el temps perquè em tornes a sorprendre amb un bon grapat de fotos noves...

si he de triar una sèrie... no sé..."experimentación"?..."elles"?.... ais, no puc triar cap serie completa... em quede amb fotos soltes!

És curiós...en persona no et veig quasi mai, però de sobte he vist no sé quants retrats teus...curiós curiós!

He llegit algunes felicitacions, jo no entenc de fotografia i no puc jutjar-te amb criteris professionals...però puc resumir totes les meues crítiques en...

m'encanten les teues fotos!!

No sé si llegiràs aquest post però tenia ganes de comentar-ho amb tu i com no m'has contestat...


dimarts, 1 d’abril del 2008

SÓC DE SECÀ!

Ma mare és d'Alcublas, un poble de la Serrania. Un poble preciós de més o menys 700 habitants a l'hivern que multiplica per 5 la seua població a l'estiu. Només està a 45min en cotxe de València. Fins fa poc hi havia una fàbrica tèxtil on treballaven algunes dones del poble. Ara l'economia es basa en el xicotet comerç, els bars i l'agricultura. És un poble conegut sobretot en el món dels ciclistes i dels motoristes. Cada cap de setmana inunden el poble uns i altres. Jo, personalment, odie les motos, no m'agrada el soroll que fan, molt menys l'actitud d'alguns motoristes que no respecten els altres usuaris de la via, fan infraccions de trànsit i corren a tota velocitat per la carretera. Sovint pateixen accidents i cada any en mor algun. Crec que amb la seua actitud temerària ens juguem tots la vida, no solament ells. Els ciclistes si que m'agraden, perquè m'agrada anar en bici i sé el gran esforç que fan per anar costera amunt.El meu amic Miquel és un gran aficionat al ciclisme. Fa uns anys va patir en carn pròpia la imprudència d'un conductor, però el seu amor per la bici el fa continuar desafiant pendents cada cap de setmana, bé per sendes de muntanya amb el club de Montcada on comparteix aventures amb Francesc Pastor, el secre d'organització del Bloc de l'Horta Nord, bé amb la penya del Politècnic amb els que va començar a fer ciclisme quan estudiava la carrera.
A banda de bars també hi ha algunes tendes de que
viures, una d'electrodomèstics, una gasolinera i dos mecànics entre altres. També té molta vida la cooperativa del poble on venen algun productes que cultiven els agricultors locals i altres que només es dediquen per plaer, com mon pare i ma mare que conreen alguns camps heretats dels meus "abuelos". Ara nosaltres només tenim arbres de secà: oliveres i ametlers, però tinc tan presents les vinyes que treballava mon tio... Com m'agradava tornar a casa al remolc del tractor, el moviment i mirar al cel em feien sentir un plaer immens.
Des que va morir mon tio, de sobte, massa jove, d'un infart, va deixar d'existir tot un món. Perquè ell era llaurador, dels bons llauradors, que estimen la terra i la treballen bé, que suen cada euro que guanyen però que viu
en al costat de la natura i se la coneixen com cap altre. I va ser un bon alcalde del poble encara que no aparega en viquipèdia!
El dissabte passat vaig estar a Bernabé posant-li bona terreta a les oliveres que tenim allí i agafant espàrrecs amb ma mare mentre mon pare llaurava els dos campets. Ens feia companyia el poblat ibèric, mates d'albaida enramades de flors grogues i un paisatge que a mi m'enamora. Un sol tímid ens acaronava el rostre...
Ja de vesprada vam anar a "rodenas" a vore les abelles, quantes pasqües al prao, el paratge que va acollir la meua primera pràctica de cot
xe, i la caseta.
La tristor només em va envair un moment. La vinya més bona de mon tio està deixada perdre, els meus cosins no sé què sentiran quan passen per ací. El raïm ja no es paga prou ni per mantindre conreada la vinya que era l'enveja de tot el poble.
Si passeu per Alcubles, pareu a la cooperativa i compreu una botella de vi blanc i una d'oli d'oliva serrana, pagareu ben poc i si feu un xicotet
esforç pensant d'on vénen aquests productes, sentireu ràbia en comprovar que si tot continua com ara ja no tindrem vi, ni oli, ni torró valencià. Ho haurem de portar tot d'Argentina, de Turquia, de Grècia o a saber d'on.
De moment a mi m'agrada anar a collir olives o bolets, les truites d'espàrrecs i collejas i tallar mel de les abelles i si mon pare no arrenca els ceps de moscatell aniré a veremar el raïm quan arribe setembre... sóc de secà!!


Un altre dia us explicaré la vida cultural i festiva del poble, la relació dels alcublans i alcublanes amb la ciutat de valència, mereixen un capítol a banda...