dimecres, 16 de juliol del 2014

Congrés del MCEP, una altra experiència brutal!

Invariant pedagògica núm 29 de Célestin Freinet: "Una de les principals condicions de renovació de l'escola és el respecte a l'infant, i al seu torn, el respecte de l'infant cap als seus mestres, solament així és possible educar dins de la dignitat"

Enguany, per segon any consecutiu, les Thelma i Louise valencianes (Xusa i jo) pillàvem el cotxe i cap al Congrés del MCEP. La novetat és que per primera vegada des que ens vam embarcar en aquest moviment arran de la RIDEF, dormiríem a la residència amb la resta de participants. És a dir, 24h entre mecepers i meceperes!

L'experiència no ha pogut ser més gratificant. 

Només arribar corrent a tallar les coques cristines i coques en sal que ja comença el sopar cooperatiu! Cadascuna de les 100 persones han portat cosetes de la seua terra i així hem parat una taula impressionant: formatges, vins, coques dolces i salades, embotit, patés, ... i primeres converses amb la gent coneguda al congrés de l'estiu passat a l'Escorial.

Uis, de tant de xarrar se'ns ha fet una miqueta tard i va i resulta que no funciona la clau de l'habitació. Haurem de dormir en lliteres a l'habitació del costat. Quina calor per l'amor d'andreu!

L'endemà bon matí amb la son apegada als ulls cap als tallers. El primer el de tecnologies educatives que coordina Ángel d'Almeria. Quin curro s'ha pegat preparant guies d'alguns programes que podem utilitzar a les classes!

El nostre taller venia després, el de 12-18, i a mi em tocava exposar la primera. Això sí, després d'una dinàmica de relaxació i de programar el temps del Congrés perquè caberen totes les experiències, hem flipat una altra vegada amb els cachivaches de Juanjo. I què bé que la nostra proposta de grup de treball per compartir materials ha anat avant i després ha resultat riquísima!

El cas és que jo he explicat la segona part de: Tentativas de Planes de Trabajo en Ciencias Naturales de 2ESO com a continuació de la que vaig presentar a l'encontre de febrer a La Albitana. Debat productiu i a dinar!

I a partir d'ací, les coses que més hem van colpir emocionament són les següents:

- El documental sobre Antoni Benaiges, el primer mestre republicà (que a més era seguidor de
l'escola Freinet) assassinat pels feixistes.

- La nit de contacontes amb la nostra aportació valoriana ( en valencià, per suposat! ), entre Xusa i jo vam explicar la rondalla "El corb i la rabosa". Quin goig escoltar contes,  llegendes i acudits en galeg, euskera i castellà amb mil accents!

-La visita guiada pels propis mestres a l'exposició de treballs dels seus i les seues alumnes. Quina tendresa, quina meravella, quina sensació de felicitat!

- El descobriment del taller del cos del MCEP , per un moment tornar a la meua època folki!, i coincidir amb gent meravellosa com Esther, Juan o Gérard. Uauuuu, en aquest taller ja em quede per sempre!
- I un any més l'experiència de Los Virtuosos amb les llàgrimes als
ulls cantant Soldadito de Bolivia, Grândola Vila Morena i ... 100 persones amb els braços agafats de les mans, l'emoció màxima amb L'estaca!
- I el poema del Cagallón a El Racimo-periòdic del Congrés... quin bon rotllo i quina complicitat més xula s'ha generat amb Abel. L'any que ve ens hem apuntat els 2 junts a coordinar amb Paco el periòdic!

- I què dir de la substitució d'Emiliano com a secretari confederal per Ana. Un traspàs modèlic que m'ha fet pensar en les associacions del poble on treballe, que tenen problemes inmensos en casos com aquest i com pot ser de senzill si es té clar què vol dir cooperació i compromís.



I sobretot les xarrades infinites amb uns i altres, els abraços, la sensació de felicitat absoluta, la sinceritat i les rises, i les ballades, i xarrar i xarrar i xarrar fins quedar-me sense veu!

No tinc paraules per explicar tot el que sent quan estic amb la gent del MCEP, no tinc paraules per expressar com canvie jo com a persona gràcies a la gent del MCEP, no tinc paraules per dir què és el que el que passa als Congresos del MCEP, no trobe paraues... i això que quan estic allí no pare de parlar!

Invariant pedagògica 21 de Célestin Freinet: "Parla el mínim possible" 
(es refereix a les classes, clar!)

divendres, 11 de juliol del 2014

HA ARRIBAT L'HORA DE DONAR EL PAS!

Hola,

Sóc Rosella, veïna del poble des de fa quasi 35 anys, implicada en associacions diverses i en la vida política del poble des que tinc ús de raó.

M'agrada compartir idees, discutir amb calma o de forma apasionada, arribar a acords i, arribat el moment, assumir votacions contràries a la meua postura.

M'agrada també compartir projectes amb persones que pensen com jo però també amb altres amb qui només compartisc el projecte en sí.

Ara bé, el que m'impulsa a escriure't esta carta és la necessitat que tenim, tu i jo i altres veïns de juntar-nos i repensar en el nostre poble. No ens val només parlar-ne ens hem de juntar a analitzar com estem, què volem, com ho concretem i dissenyar un pla d'acció per dur-ho a terme. És l'hora de comprometre'ns perquè ja no val viure d'inèrcies. Ja no ens val delegar el futur en altres, encara que siguen triats democràticament cada quatre anys. No val ser espectadors i espectadores és hora de ser protagonistes del present per fer nostre el futur.

Per això et convide a deixar de banda prejudicis i peresa i dir: si volem i ens comprometem, podem compartir el canvi.

Compartir el canvi en la manera de fer política, passar de votar cada quatre anys a fer propostes col·lectives a partir del diàleg entre veïns i veïnes, atrevir-nos a canviar les regles del joc i fer propostes radicals en el bon sentit de la paraula. Perdre la por a seguir instal·lats en la comoditat i arriscar-nos a posar-nos en el lloc de l'altre i decidir col·lectivament el nostre futur.


El divendres 18 de juliol comença el canvi amb una assemblea oberta on parlarem de tot el que ens interesse de forma organitzada i constituirem grups de treball per elaborar propostes constructives. Parlarem d'educació i de cultura, de benestar social i de salut, d'esports, d'agricultura i urbanisme, de joventut i de festes i del que tu vulgues.

Tu, que eres una persona activa al poble, no et quedes al marge. Vine, comboia a la teua gent i participa.

Gràcies pel teu compromís: Tot està per fer i tot és possible!

Rosella