divendres, 29 de juliol del 2011

LES MEUES VACANCES (IV): VIATGE AL PIRINEU

Barruera (Vall de Boí), Andorra, Poblet i Tarragona... ais, quines ganes que tinc de fresqueta, de paisatges naturals preciosos, pobles amb un encant especial, rius ben frescos...!

A més a més, recuperaré molts records de la meua infantesa, de les vacances familiars al pirineu, el carromato a tope, la vida al càmping, les caminades per la muntanya, les tempestes d'estiu al pirineu... crec que vaig a gaudir molt!

Ja escriuré alguna coseta quan tornem, farem fotos amb la càmera nova! ...

De moment, enganxe uns vídeos per fer-vos enveja!



diumenge, 24 de juliol del 2011

LES MEUES VACANCES (III): PEL·LÍCULES EN VALENCIÀ

Les vacances van passant i seguisc fent cosetes que no havia fet en els últims mesos. Ahir vaig vore una pel·lícula que em vaig quedar amb ganes de vore als cinemes: El discurs del rei de Tom Hooper. Encara recorde quan Amparo em comentava que qui es mereixia l'òscar no era el que fa de rei sinó el que fa de metge mentre esperàvem al tren a l'estació de Sagunt.

En fi, que fins anit no la vam llogar del vídeoclub amb l'avantatge que suposa poder escoltar-la en valencià (ja sé que hauria de fer-ho en anglés però no tinc tant comprensió, l'any que ve vull anar a classes).

Em va agradar molt i a més ens va treure per uns instants de la consternació per l'atemptat a Noruega (atenció que ací els grupúsculs feixistes actuen amb total impunitat!) i la mort d'Amy Winehouse.

dimecres, 20 de juliol del 2011

LES MEUES VACANCES (II): ADÉU CAMPS!

Hem fet un sopar improvisat per celebrar l'adéu del "poc honorable" Paco Camps, i mentre sopàvem hem enllaçat conceptes: dimissió del dia, dieta Dukan, Duncan Dhu... i de sobte ens hem posat a cantar a cor la tornada d'esta cançó.

Hui, 20 de juliol de 2011, ha dimitit F. Camps fent un discus digne d'un il·luminat, en la línia de tots els seus discursos. No penseu que aquesta cançó podia haver estat de fons? On anirà a parar aquest personatge? I la seua cort d'honor (més de "100 gaviotas" al seu servei)?

Estic contenta però cal continuar en guàrdia, els substituts sempre poden ser pitjors (no oblidem que Camps va substituir Zaplana).

dilluns, 18 de juliol del 2011

LES MEUES VACANCES: RECUPEREM EL PLAER DE LA LECTURA!

Una de les coses males que té estudiar opos és que et passes la vida llegint apunts i temes però no tens temps a llegir pel plaer de llegir.

A mi, que m'agrada sempre tindre alguna novel·la entre mans, se'm fa molt dur no tindre energies per dedicar-li una estoneta a la lectura.

Així és que el mateix dia que vaig acabar els exàmens vaig començar aquest llibre "Subsòl" d'Unai Siset, en realitat està escrit per diversos escriptors i és un exercici d'ecriptura molt original. El llibre són les històries de les persones que apareixen a una foto d'un fotògraf famós feta l'any 1979 al metro de París.

Són unes històries intrigants, m'ha agradat molt sobretot com lliga les diferents històries i d'entre elles em quede amb l'arquitecta de Riola i Aude, l'última dona que apareix al llibre.

És curt així és que en pocs dies l'acabes, vos el recomane i si no voleu comprar-lo vos el puc deixar prestat.

Aprofite aquesta entrada per recomanar el Club de Lectura de l'Associació Cultural Macarella. A la primera sessió no vaig poder anar però se n'està preparant una altra per a setembre. Ara estem en la fase tria de llibre.

Una abraçada i bones vacances...

dilluns, 11 de juliol del 2011

Final de curs: de la tristor a l'eufòria!

Després de les eleccions, el final de curs i les oposicions, ara toca fer balanç del curs i marcar-se projectes de futur. És el que faig cada any i enguany no podia ser una excepció.

En aquest moment estic esperant la confirmació oficial que tinc plaça com a funcionària de carrera. Supose que aquest nom li'l posen perquè per a la majoria de gent, per a mi també, és una carrera d'obstacles, on passen els anys i vas perdent la confiança amb tu mateixa, on vas perdent el somriure i t'aborden llàgrimes quan no hi ha motius,...
Ací teniu el meu article postoposicions 2009

Enguany he passat de la decepció més absoluta (la pitjor nota dels 8 aprovats) a l'alegria més profunda quan veia que quedava la segona de tres places i per tant ja ho tenia.

Moltíssims amics i amigues m'han felicitat, els que són funcionaris i han passat per tot això comprenien la meua resposta "no em fa feliç tindre plaça fixa sinó ja no haver de pas
sar més aquest calvari horrible". En fi, que ja està, que ja he passat la pantalla més difícil del joc!

Pel que respecta el final de curs, doncs com sempre, he fet bones amigues i aprés moltíssimes coses dels meus alumnes, he intentat intentat innovar una miqueta en la meua pràctica docent, he descobert que el tren segueix agradant-me molt... però m'ha quedat l'espineta de visitar Castelló, fer-me una bona fideguà al Grau... coses que les opos t'impedeixen fer, perdre't pels pobles i ciutats que t'acullen com a profe!

I les eleccions... doncs una superalegria: l'entrada triomfal a les Corts Valencianes (ningú apostava pels excel·lents resultats obtesos per la Coalició Compromís) i l'augment del BLOC en molts ajuntaments de ciutats (Alcoi, Sagunt, Castelló, ...) però al meu poble ens hem quedat igual i això ens ha impedit gaudir de la felicitat completa. El segon de la llista era mon pare i m'ha fotut molt que no entrara de regidor, a més el PP ha tret majoria absoluta amb una llista pèssima, gens preparada i amb nul·la implicació al poble. És injust però bé, som una gent molt dura de pelar i obsessionada en treballar desinteressadament per un poble més valencià, més just, més solidari, més cult... i no se'ns esborra del mapa tan fàcilment.

Bé, ho deixe ací, potser durant aquest estiu dedicaré alguna entrada a reflexions polítiques però també vull parlar dels llibres que llig, dels paisatges que visite... i del que vull fer l'any que ve, que comence una nova vida!