Final de curs: de la tristor a l'eufòria!

Després de les eleccions, el final de curs i les oposicions, ara toca fer balanç del curs i marcar-se projectes de futur. És el que faig cada any i enguany no podia ser una excepció.

En aquest moment estic esperant la confirmació oficial que tinc plaça com a funcionària de carrera. Supose que aquest nom li'l posen perquè per a la majoria de gent, per a mi també, és una carrera d'obstacles, on passen els anys i vas perdent la confiança amb tu mateixa, on vas perdent el somriure i t'aborden llàgrimes quan no hi ha motius,...

Ací teniu el meu article postoposicions 2009

Enguany he passat de la decepció més absoluta (la pitjor nota dels 8 aprovats) a l'alegria més profunda quan veia que quedava la segona de tres places i per tant ja ho tenia.

Moltíssims amics i amigues m'han felicitat, els que són funcionaris i han passat per tot això comprenien la meua resposta "no em fa feliç tindre plaça fixa sinó ja no haver de pas

sar més aquest calvari horrible". En fi, que ja està, que ja he passat la pantalla més difícil del joc!

Pel que respecta el final de curs, doncs com sempre, he fet bones amigues i aprés moltíssimes coses dels meus alumnes, he intentat intentat innovar una miqueta en la meua pràctica docent, he descobert que el tren segueix agradant-me molt... però m'ha quedat l'espineta de visitar Castelló, fer-me una bona fideguà al Grau... coses que les opos t'impedeixen fer, perdre't pels pobles i ciutats que t'acullen com a profe!

I les eleccions... doncs una superalegria: l'entrada triomfal a les Corts Valencianes (ningú apostava pels excel·lents resultats obtesos per la Coalició Compromís) i l'augment del BLOC en molts ajuntaments de ciutats (Alcoi, Sagunt, Castelló, ...) però al meu poble ens hem quedat igual i això ens ha impedit gaudir de la felicitat completa. El segon de la llista era mon pare i m'ha fotut molt que no entrara de regidor, a més el PP ha tret majoria absoluta amb una llista pèssima, gens preparada i amb nul·la implicació al poble. És injust però bé, som una gent molt dura de pelar i obsessionada en treballar desinteressadament per un poble més valencià, més just, més solidari, més cult... i no se'ns esborra del mapa tan fàcilment.

Bé, ho deixe ací, potser durant aquest estiu dedicaré alguna entrada a reflexions polítiques però també vull parlar dels llibres que llig, dels paisatges que visite... i del que vull fer l'any que ve, que comence una nova vida!