dimarts, 30 d’agost del 2011

LES MEUES VACANCES (VIII): MILLARES



La veritat és que sovint els valencians pequem de no valorar prou els nostres ciutada
ns il·lustres i és una pena. La meua família estàvem decidits a trencar aquesta tendència organitzant una excursió a Millares (la canal de Navarrés) per visitar les petjades de dinosaures, pintures rupestres i el museu José Martínez Royo amb guies de luxe. Trini i Pepe, el descobridor de tot aquest patrimoni i la seua filla, estudiosa de totes les seues troballes.

El cas és que són amics de la família, de tota la vida, Trini és companya d'escola i amiga dels meus germans!

Així és que la ruta era clara, agafar els cotxes (i els gossos!) i encaminar-los a la primera parada al cim de la mola de Cortes, a la Rambla del Tambuc, per veure en directe rastres de dinosaures i l'abric de Vicent amb pintures rupestres d'art llevantí. Quin goig escoltar les explicacions sàvies de persones que saben, i molt, comunicar i tot això adobat amb figues del "terreno" i coca de ma mare! Per cert si no teniu guies no patiu, està tot molt ben senyalitzat i amb explicacions molt instructives a panells informatius.

Després ràpid ràpid cap al museu, que volen convertir en un centre d'interpretació per després anar a visitar els indrets en directe. Què hi ha a les vitrines? Fòssils d'animals i plantes, instruments usats pels pobladors neolítics i una plaqueta gravada d'un gran valor, escrits que contextualitzen les troballes icalcs a tot color de les pintures rupestres dels diversos estils (esquemàtic, macroesquemàtic i llevantí) que hi ha als diferents abrics del poble.
I d'allí a dinar al bar de la plaça un bon gaspatxo millarenc amb tota la colla... excel·lent dinar i bona tertúlia!

I per acabar la jornada... un banyet a un dels clotets que fa el Xúquer prop del pont de la carretera de Dos Aguas a Millares. Aigua fresca i neta en un entorn preciós.

En fi, que cal que aneu a Millares i que visiteu tant el poble com el museu i si podeu fer la ruta que hem fet nosaltres millor que millor...així és com s'estima el País, recorrent-lo i gaudint-lo a tope!

diumenge, 28 d’agost del 2011

LES MEUES VACANCES (VII): BALLAR LA JOTA D'ALCUBLES

Ma mare és xurra, d'Alcublas, i una excel·lent balladora de la jota el fandango i les seguidilles del seu poble. Va aprendre els passos i la traça veient les dones i homes majors del poble quan ballar a les places era l'entreteniment per excel·lència.

Cada any a les festes del poble és fa una ballada i jo sóc la seua parella. Moltíssima gentacudeix a la plaça de Sant Agustí a vore l'espectacle. Més de 10 parelles de totes les edats i una rondalla més que digna porten el temp
o de la vesprada i vestits antics trets dels baguls d'un valor incalculable tornen a eixir al carrer per a que tots els espectadors que acudisquen els comtemplen novament.

L'important no és tant la qualitat (ballen i canten molt bé) sinó l'amor per les tradicions i les ganes que perduren generació rere generació.

M'encanta ballar, sobretot el fandango (que per cert, té uns passos únics!) perquè m'agrada i perquè és un regal poder gaudir del somriure i els ulls brillants d'alegria que m'ofrena ma mare!


vídeo gravat l'any 2010, nosaltres no ballàrem perquè ma mare estava malalta

dilluns, 22 d’agost del 2011

ENRIC VALOR: 31 ANYS I 11 MESOS AL MEU COSTAT

"–Però amagar-me jo, ha dit?
–És clar, fill meu; t’hauràs d’amagar i no tardarà
massa. Perquè t’has ficat en la cova dels
Vents. Ací descansen tots quan no bufen per
l’ample món. No passa nit que no en vinga un, o
dos, o tres… I tots tenen uns geniots que fan por."
El xiquet que va nàixer de peus. Enric Valor

El proper 22 d'agost Enric Valor hauria fet 100 anys, dels quals haguera passat 31 i 11 mesos al meu costat i no ho dic alegrement sinó perquè des de ben menuda els meus pares m'explicaven les rondalles, a l'escola les vam llegir quasi totes aprofitant l'adaptació de la desapareguda editorial "Gregal" (quina por la portada del I queixalets també!), de més major el vam conéixer en persona perquè vingué al CP Mediterrani per tal que els xiquets i xiquetes de Meliana li férem preguntes, encara el vaig vore, de molt vellet, en manifestacions portant la pancarta de la capçalera. A l'Associació Cultural del poble fa més de 10 anys vam fer lectures dramatitzades de 3 de les seues rondalles: El llenyater de Fortaleny, El dimoni fumador i El xiquet que va nàixer de peus. Encara recorde en les que va participar Loles!

I també recorde quan va morir, jo ja estava a la facultat i es van suspendre les classes, normal , vaig pensar, se'ns ha mort un homenot! Ma mare de tant en tant em recorda que va anar al soterrar amb els seus alumnes de l'IES Juan de Garay i com els va sorprendre tota la cerimònia, les voltes del taüt al claustre de la Universitat, xiquets d'escoles en valencià que portaven corones... crec que va ploure molt, el cel valencià plorava.

De més gran vaig llegir l'Ambició d'Aleix, reconec que sempre em quedaré amb les rondalles pel somriure i la màgia que em desperten encara hui en dia però em va agradar també la novel·la.

Ara, sempre que passem per algun indret nomenat per l'escriptor del barret m'acudeixen a la memòria les bones estones que he passat amb les seues lectures.

Fa pocs anys, quan pujàrem al Benicadell amb el grup de senderisme de Meliana, em vaig emportar el llibre per llegir allà al cim un fragment de la rondalla El xiquet que va nàixer de peus on parla de la Cova Alta, on dormen els vents... i quina màgia la del Gegant del Romaní!

L'any passat quan passàrem per Castalla tornant de Guardamar:

- És el poble d'Enric Valor!- li vaig dir a Tamara- hem de rellegir les rondalles abans que se'ns obliden!

Tornarem a Castalla el dia 26 d'agost a celebrar el centenari del gran Valor amb els nostres amics de Vol de Núvol?

dimecres, 17 d’agost del 2011

LES MEUES VACANCES (VI): PLAERDEMAVIDA

Plaerdemavida és la revista de l'Associació Cultural Macarella , jo habitualment sóc la responsable d'una secció que s'anomena La rateta digital i que tracta de recomanar programes de ràdio, televisió i pàgines web per no perdre's entre programes del cor i webs porno. Aquest número m'he buscat un col·laborador perquè vull engegar una nova secció El poalet de la ciència aprofitant que enguany és l'any internacional de la química i que sóc profe de física i química.

La pàgina estarà dividida en dues parts, un escrit sobre la ciència a la vida quotidiana o la història d'un fet científic i la segona part, una experiència senzilla per realitzar a casa. Què vos sembla?

A continuació teniu el text de la primera poalada de ciència de la revista Plaerdemavida!

TOT ÉS QUÍMICA!

Enguany se celebra a tot el món l'Any Internacional de la Química, aquestes commemoracions representen una excusa per traslladar a la societat la importància que aquesta ciència té en la nostra societat actual, promoure vocacions científiques entre la gent més jove i a més, com s'ha fet coincidir amb el centenari del premi Nobel a Maria Skłodowska (Marie Curie), s'aprofita també divulgar les seues aportacions a la ciència i al seu torn el de moltes altres dones científiques.

Marie Curie fou la primera persona a qui van atorgar dos premis Nobel, el de Física (1903) pel descobriment i les investigacions sobre la radioactivitat i el de Química (1911) per la identificació, l'aïllament i l'estudi del radi i el poloni (dos elements químics desconeguts fins aleshores).

El cas és que a Plaerdemavida, a partir d'ara podreu llegir aquesta secció "El poalet de la ciència" on es presentarà un fet concret relacionat amb la vida quotidiana i un experiment senzill per realitzar a casa.

No cal dir que tot el que ens envolta és química: els plàstics i les fibres tèxtils s'obtenen a partir del petroli a través de reaccions químiques, el nostre organisme obté energia gràcies a reaccions químiques, els cotxes funcionen gràcies a la combustió de la gasolina o el gasoil, les piles dónen energia fruit de reaccions químiques, les medicines són productes químics que s'obtenen als laboratoris farmacèutics... a més a més, la importància de la química hui en dia és enorme, té un gran repte pendent: solucionar els grans problemes globals que amenacen el planeta que habitem. I en això estan treballant moltíssims investigadors i investigadores. El futur de la humanitat està en les mans d'una munió de científics que dediquen els seus esforços a trobar nous materials menys contaminants, procesos d'obtenció de productes d'ús quotidià o d'energia que generen menys residus o que aquests es puguen reaprofitar, nous tractaments per a malalties hui en dia incurables...

I per què és important saber ciència? Perquè hi ha moltes decisions polítiques que ens afecten i estan relacionades amb la ciència. Què votaries si et preguntaren sobre la investigació en cèl·lules mare? En què et basaries? I si et pregunten per la ubicació d'un cementiri nuclear? Saber de ciència o tindre accès a la informació científica és poder decidir per un mateix.


dijous, 11 d’agost del 2011

LES MEUES VACANCES (V): DE CONCERT EN CONCERT

Ja he explicat altres vegades que m'encanta anar de concert, tan se val l'estil i la companyia, 'important és la música en directe. Enguany no he anat al Xàbia Jazz però abans de l'escapada als pirineus vaig anar al Fesfira d'Albaida i ho vaig donar tot escoltant a Orxata i La Raiz. Va estar genial sobretot perquè amb la genteta que anàrem és la bombaaaaa!

I esta nit a Burjassot a escoltar a Aspencat, un grup que des que han tret l'últim disc que no parem d'escoltar al cotxe... ens encanten, a vore com sonen en directe que ja fa temps que no els veiem!

Vinga, a ballar toquen!