dilluns, 22 d’agost de 2011

ENRIC VALOR: 31 ANYS I 11 MESOS AL MEU COSTAT

"–Però amagar-me jo, ha dit?
–És clar, fill meu; t’hauràs d’amagar i no tardarà
massa. Perquè t’has ficat en la cova dels
Vents. Ací descansen tots quan no bufen per
l’ample món. No passa nit que no en vinga un, o
dos, o tres… I tots tenen uns geniots que fan por."
El xiquet que va nàixer de peus. Enric Valor

El proper 22 d'agost Enric Valor hauria fet 100 anys, dels quals haguera passat 31 i 11 mesos al meu costat i no ho dic alegrement sinó perquè des de ben menuda els meus pares m'explicaven les rondalles, a l'escola les vam llegir quasi totes aprofitant l'adaptació de la desapareguda editorial "Gregal" (quina por la portada del I queixalets també!), de més major el vam conéixer en persona perquè vingué al CP Mediterrani per tal que els xiquets i xiquetes de Meliana li férem preguntes, encara el vaig vore, de molt vellet, en manifestacions portant la pancarta de la capçalera. A l'Associació Cultural del poble fa més de 10 anys vam fer lectures dramatitzades de 3 de les seues rondalles: El llenyater de Fortaleny, El dimoni fumador i El xiquet que va nàixer de peus. Encara recorde en les que va participar Loles!

I també recorde quan va morir, jo ja estava a la facultat i es van suspendre les classes, normal , vaig pensar, se'ns ha mort un homenot! Ma mare de tant en tant em recorda que va anar al soterrar amb els seus alumnes de l'IES Juan de Garay i com els va sorprendre tota la cerimònia, les voltes del taüt al claustre de la Universitat, xiquets d'escoles en valencià que portaven corones... crec que va ploure molt, el cel valencià plorava.

De més gran vaig llegir l'Ambició d'Aleix, reconec que sempre em quedaré amb les rondalles pel somriure i la màgia que em desperten encara hui en dia però em va agradar també la novel·la.

Ara, sempre que passem per algun indret nomenat per l'escriptor del barret m'acudeixen a la memòria les bones estones que he passat amb les seues lectures.

Fa pocs anys, quan pujàrem al Benicadell amb el grup de senderisme de Meliana, em vaig emportar el llibre per llegir allà al cim un fragment de la rondalla El xiquet que va nàixer de peus on parla de la Cova Alta, on dormen els vents... i quina màgia la del Gegant del Romaní!

L'any passat quan passàrem per Castalla tornant de Guardamar:

- És el poble d'Enric Valor!- li vaig dir a Tamara- hem de rellegir les rondalles abans que se'ns obliden!

Tornarem a Castalla el dia 26 d'agost a celebrar el centenari del gran Valor amb els nostres amics de Vol de Núvol?

2 comentaris:

1entretants ha dit...

Gràcies per la teua col·laboració

Oreto Doménech ha dit...

Un apunt molt sentit i emotiu. M'ha agradat molt! Salutacions!

http://2nbatpacomolla.blogspot.com