dimarts, 30 d’agost de 2011

LES MEUES VACANCES (VIII): MILLARES



La veritat és que sovint els valencians pequem de no valorar prou els nostres ciutada
ns il·lustres i és una pena. La meua família estàvem decidits a trencar aquesta tendència organitzant una excursió a Millares (la canal de Navarrés) per visitar les petjades de dinosaures, pintures rupestres i el museu José Martínez Royo amb guies de luxe. Trini i Pepe, el descobridor de tot aquest patrimoni i la seua filla, estudiosa de totes les seues troballes.

El cas és que són amics de la família, de tota la vida, Trini és companya d'escola i amiga dels meus germans!

Així és que la ruta era clara, agafar els cotxes (i els gossos!) i encaminar-los a la primera parada al cim de la mola de Cortes, a la Rambla del Tambuc, per veure en directe rastres de dinosaures i l'abric de Vicent amb pintures rupestres d'art llevantí. Quin goig escoltar les explicacions sàvies de persones que saben, i molt, comunicar i tot això adobat amb figues del "terreno" i coca de ma mare! Per cert si no teniu guies no patiu, està tot molt ben senyalitzat i amb explicacions molt instructives a panells informatius.

Després ràpid ràpid cap al museu, que volen convertir en un centre d'interpretació per després anar a visitar els indrets en directe. Què hi ha a les vitrines? Fòssils d'animals i plantes, instruments usats pels pobladors neolítics i una plaqueta gravada d'un gran valor, escrits que contextualitzen les troballes icalcs a tot color de les pintures rupestres dels diversos estils (esquemàtic, macroesquemàtic i llevantí) que hi ha als diferents abrics del poble.
I d'allí a dinar al bar de la plaça un bon gaspatxo millarenc amb tota la colla... excel·lent dinar i bona tertúlia!

I per acabar la jornada... un banyet a un dels clotets que fa el Xúquer prop del pont de la carretera de Dos Aguas a Millares. Aigua fresca i neta en un entorn preciós.

En fi, que cal que aneu a Millares i que visiteu tant el poble com el museu i si podeu fer la ruta que hem fet nosaltres millor que millor...així és com s'estima el País, recorrent-lo i gaudint-lo a tope!