dimecres, 29 de setembre del 2010

29-S: JO FAIG VAGA

Perquè els joves no volem estar en contractes precaris eternament, els més majors volen tindre garantida l'estabilitat laboral, no volem que siga més fàcil l'acomiadament i que en cas d'acomiadament volem l'empresa es faça càrrec de la indemnització, perquè els contractes en pràctiques no s'han d'eternitzar i la gent jove té dret a cobrar pel treball que realitza, perquè les ETT's no poden entrar en el sistema de col·locació públic perquè són l'exemple més clar de la precarietat laboral.


Perquè la crisi i l'atur exagerat es poden superar d'una altra manera:combatent el treball sense contracte, impedint l'abús en hores extres, combatent el frau fiscal, canviant l'aportació a l'estat de les grans fortunes que hi en dia només contribueixen amb un 1%, obligant als bancs a donar préstecs a les mitjanes i xicotetes empreses, etc, etc. Les coses sí que es poden revertir d'una altra manera.

Jo hui faig vaga, per defensar els drets laborals que van aconseguir els meus pares i per garantir el futur dels meus fills. Jo faig vaga pels que, coaccionats pels empresaris o perquè no poden perdre ni un euro del seu sou per alimentar la família, no en podran fer.

Ens veiem a les 18:30h a la manifestació de València!

diumenge, 19 de setembre del 2010

LABORDETA, PER SEMPRE!


Aquesta cançó sempre m'ha posat la pell de gallina i en moltes ocasions alguna llagrimeta em cau per la galta.

No sé si per la profunditat de la lletra o per la veu del gran Labordeta, una veu espiritual, sàvia.

Hui ens has deixat però, no estic preocupada perquè tindrem els teus pensaments, les teues cançons, els teus poemes, les teues excursions per les espanyes, les teues intervencions al Congrés dels diputats per revisitar-te de tant en tant.

Per reviure-ho quan se'ns oblide què vol dir compromés, quan perdem de vista el sentit de la paraula coherència, quan ens entren ganes d'abandonar la barca, quan necessitem exemples de persones íntegres, de persones exemplars per mirar-nos a l'espill i analitzar-nos com som nosaltres.

Gràcies, Labordeta, no ens has deixats sols!

divendres, 3 de setembre del 2010

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: EL POETA DEL POBLE

Fa ja molts anys que vaig descobrir Estellés, no sé si gràcies a ma mare o a algun profe de valencià de l'institut, el cas és que des d'aleshores he recitat molts poemes seus, he tingut el plaer d'escoltar-los en boca d'altres persones o musicats per cantautors i grups, els he llegit, els he regalat a persones que estime...

En fi, que els versos d'estellés m'han acompanyat des d'aleshores.

Ara mateix pensava, si et diuen Estellés què et ve al cap? Els amants, el pimentó torrat, el barranc de carraixet, la guerra, les ulleres, la rosa de paper, la mort, el bon menjar, l'assumiràs la veu d'un poble...

No sé, quan lliges o escoltes Estellés, estàs escoltant alguna persona del poble, amb expressions planeres, iròniques, que parla de la vida i de la mort, de l'amor i del patiment... però a la vegada estàs llegint un mag de la paraula que et submergeix al poema des del principi a la fi i que t'empeny a assaborir-lo una i altra vegada.

Vicent Andrés Estellés, a més, fou una persona que estimà l'horta, el país valencià, la llengua, les seues gents..., no només fou un grandíssim poeta sinó que a més ideològicament era com jo i també això em va fer aproximar-me a la seua poesia quan era molt i molt jove perquè era capaç de posar paraules al meu amor cap a la meua terra.

Horacianes

XLII

m'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.

m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,

i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passarell,
aquell melic,

com la primera dent d’un infant.

Vicent Andrés Estellés

4 de setembre de 2010- 1a diada Estellés