divendres, 3 de setembre de 2010

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: EL POETA DEL POBLE

Fa ja molts anys que vaig descobrir Estellés, no sé si gràcies a ma mare o a algun profe de valencià de l'institut, el cas és que des d'aleshores he recitat molts poemes seus, he tingut el plaer d'escoltar-los en boca d'altres persones o musicats per cantautors i grups, els he llegit, els he regalat a persones que estime...

En fi, que els versos d'estellés m'han acompanyat des d'aleshores.

Ara mateix pensava, si et diuen Estellés què et ve al cap? Els amants, el pimentó torrat, el barranc de carraixet, la guerra, les ulleres, la rosa de paper, la mort, el bon menjar, l'assumiràs la veu d'un poble...

No sé, quan lliges o escoltes Estellés, estàs escoltant alguna persona del poble, amb expressions planeres, iròniques, que parla de la vida i de la mort, de l'amor i del patiment... però a la vegada estàs llegint un mag de la paraula que et submergeix al poema des del principi a la fi i que t'empeny a assaborir-lo una i altra vegada.

Vicent Andrés Estellés, a més, fou una persona que estimà l'horta, el país valencià, la llengua, les seues gents..., no només fou un grandíssim poeta sinó que a més ideològicament era com jo i també això em va fer aproximar-me a la seua poesia quan era molt i molt jove perquè era capaç de posar paraules al meu amor cap a la meua terra.

Horacianes

XLII

m'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.

m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,

i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passarell,
aquell melic,

com la primera dent d’un infant.

Vicent Andrés Estellés

4 de setembre de 2010- 1a diada Estellés

3 comentaris:

Teresa ha dit...

Un homenatge senzill i molt bonic, sí senyora.

Salut!

vpamies ha dit...

Les horacianes d'Estellés tenen una ironia finíssima!

Gràcies, Rosella, per participar en l'homenatge blogaire a Estellés!

#M# ha dit...

Molt bona tria, les 'Horacianes' són de lo milloret. Feliç dia Estellés!