dilluns, 8 de desembre del 2014

Un nou compromís, una nova responsabilitat!


Ahir vam tindre assemblea del col·lectiu de Compromís del meu poble en la que les meues companyes i algun company van triar-me com a candidata a l'alcaldia per a les eleccions de 2015.


Per una banda és un repte personal molt important que ho confese, de vegades, em fa vertigen però de seguida se m'oblida perquè crec que compte amb un equip de treball meravellós i que, espere, s'anirà ampliant en els propers mesos. 

Sóc una persona que creu fermament en el treball en equip, en que no hi ha res millor que compartir el debat, la reflexió i l'acció per portar a terme les nostres iniciatives. I és això el que ens fa grans. 

És cert, que a partir d'ara seré una de les cares més visibles del col·lectiu i això no em fa por perquè no va a canviar en res la meua vida. Seguiré anant a treballar a l'institut cada dia, assistint a manifestacions per reivindicar tot allò que considere just i necessari i continuaré gaudint de les associacions en les que participe (Brama, Coral i Macarella) i de les activitats d'aquelles en les que no participe però en les que m'ho passe d'allò més bé (teatre, banda, rondalla...) i continuaré passejant per l'horta del meu poble i enamorant-me d'ella cada dia. Quina sort tenim de viure a Bonrepòs i Mirambell!

I políticament quin és el meu Compromís ( i el de tot el col·lectiu)?

Doncs, si el veïnat aposta per nosaltres per governar l'ajuntament, el primer que farem serà obrir les finestres i les portes de l'ajuntament de bat a bat. No solament perquè es ventile l'edifici, que falta li fa després de tants anys tancat a "cal y canto", ni tampoc per a que els veïns i veïnes s'asomen per vore tot el que allí es discuteix i es decideix sinó perquè la ciutadania entre i participe de tot. Més avant anirem concretant propostes de transparència i participació ciutadana, també inclourem per suposat les que ens faces arribar tu, però d'entrada aplicarem les propostes que hem fet als plenaris i el PP ha rebutjat amb excuses absurdes: els vídeos i les actes dels plenaris a la web.

I què més, doncs posar en valor allò que fa de Bonrepòs i Mirambell un poble privilegiat per a viure: la tranquil·litat massa sovint pertorbada per un trànsit excessiu per dins del poble, el clima perfecte per apostar per les energies renovables, l'orografia i el paisatge ideal per promoure l'ús de la bicicleta i el passeig, les associacions del poble que afavoreixen el treball en equip, la creació i l'estima per la cultura i l'esport, el veïnat com a base de la solidaritat amb les persones més necessitades, la proximitat a València amb tot el que ens pot aportar la ciutat i sobretot una terra que produeix aliments d'una qualitat excel·lent... 

Està clar que tenim molt de treball per davant però també tenim moltes ganes, jo la primera, de passar de l'oposició a la gestió de les nostres (i teues) propostes. D'entrada, et demane que si tu també tens un compromís et sumes al nostre equip, cal que totes les persones compromeses del poble feu un pas avant i vos impliqueu, perquè el futur depén del que fem hui i com deia Fuster: "tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres"


Gràcies companys i companyes del col·lectiu per confiar en mi, sé que tinc a les mans un gran repte però estic convençuda que si ens arromanguem totes i tots i eixim al carrer amb un somriure a la cara, el nostre treball serà recompensat.

T'apuntes al repte? Escriu-nos a bimbloc@gmail.com


dilluns, 27 d’octubre del 2014

Si hi ha alternatives, per què no canvies?

Estimat veí/estimada veïna:
T’escric aquesta carta per reflexionar amb tu en veu alta.
Segurament et passa com a mi, que sents una indignació enorme cada vegada que un polític que ha ocupat càrrecs a l’administració pública, es recol·loca a empreses que ha afavorit durant l’època de ministre i ho fa amb un sou vitalici i/o milionari. Segurament t’entra fins i tot fàstic, com em passa a mi, quan veig que li tallen la llum a una persona treballadora que per circumstàncies de la vida ha perdut la faena i no té diners per pagar la factura mentre les empreses de l’oligopoli elèctric tanquen els exercicis amb beneficis més i més grans.
Segurament, la desesperació et fa tirar foc per la boca, signar peticions per internet per a que s’acaben aquestes pràctiques o fins i tot, ixes sempre que pots al carrer a protestar. Però es pot fer alguna cosa més? Jo crec que sí, que la ciutadania allí on tenim realment el poder és a les urnes i a les butxaques. A les urnes perquè cada cert temps tenim ocasió de triar quines persones i quins projectes polítics volem que ens representen a les institucions. I no, no tots són iguals, hi ha moltes persones honrades que dediquen moltes energies que podrien dedicar a altres menesters a servir a la ciutadania i estan més que preparats per proposar polítiques que pensen en el benestar ciutadà i no en l’enriquiment d’uns pocs.
I a les butxaques perquè la decisió d’on poses els teus diners és més important del que no et penses. No és el mateix pagar la llum a iberdrola que triar una cooperativa energètica sense ànim de lucre i que aposta per les energies renovables. Perquè iberdrola pressiona el govern perquè no es facen auditories energètiques, pressiona al govern perquè la factura de la llum puge sense cap més motiu que l’augment de beneficis, pressiona al govern perquè es talle la llum als consumidors sense buscar alternatives per evitar la pobresa energètica, pressiona perquè no s’aposte per l’autoconsum i les energies renovables.
I front aquest pràctiques de capitalisme ferotge què? Doncs tenim molta sort perquè hi ha persones que s’organitzen i aposten per fer tot el contrari, per crear cooperatives que impulsen projectes de generació d’energia de fonts renovables, que aposten perquè els associats i associades siguen qui decidisquen cada pas que fa la cooperativa, perquè decideixen que no hi haja repartiment de beneficis sinó reinversió, perquè consideren fonamental que el client tinga tota la informació i l’assessorament possible per millorar l’eficiència energètica a les nostres llars, xicotetes empreses i comunitats de veïns.
I ací arribem al  punt clau de la qüestió, on vols que estiguen els teus diners? Quina és la teua aposta? Quin és el teu projecte de vida? Si hi ha alternatives que s’ajusten al teu projecte de vida, per què no et canvies?
Jo aposte per després d’indignar-me, caminar, per això des de fa quasi dos anys sóc la sòcia 4870 de Som Energia i, a més, tinc el plaer de presentar la propera activitat de Compromís per Bonrepòs i Mirambell, on intervindran Maribel i Andrés, coordinadors del grup territorial de València.
A Som Energia ja en som més de 16.500, t’apuntes?

dijous, 25 de setembre del 2014

Som energia, compromís i acció!

No hi ha res més útil personalment que ser coherent amb la teua forma d'entendre el món, i no hi ha més necessari socialment que arromangar-se col·lectivament per fer de les nostres utopies realitats palpables!

El cap de setmana passat vaig assistir a l'escola d'estiu de Som Energia, només vaig faltar a la xarrada inaugural del divendres impartida per un dels treballadors de comunicació de Greenpeace Energy titolada "Power to gas, l'experiència alemanya"(m'han dit que fou molt interessant).

El dissabte de bon matí, vaig pujar a la moto i vaig fer cap a l'Hotel Olímpia d'Alboraia on més de 200 persones compromeses de tot l'estat reflexionaven sobre diferents temes relacionats amb les energies renovables, l'eficiència energètica i el cooperativisme.

Les xarrades del matí es repartien en 2 espais, jo vaig anar a l'Espai 2. Primerament vaig assistir a la conferència sobre l'empresa que envia els informes d'eficiència energètica als clients de Som Energia des de fa un any Effipeople. Malgrat que la utilitat ha estat demostrada i que els responsables de l'empresa han oferit el servei (baratíssim per cert) a totes les comercialitzadores d'energia de l'estat espanyol, grans i menudes. Cap ni una ha estat interessada (exceptuant Som Energia) en adquirir aquest producte que facilita l'estalvi energètic als usuaris i per tant, i sembla que eixe és el problema, els ajuda també a reduir la factura. Una pena que aquesta empresa haja de tancar, les idees revolucionàries i compromeses amb la ciutadania i el planeta sovint no reben el recolzament que mereixen. Espere que si no eixa empresa, la seua hereva seguisca ajudant les persones sòcies i clients de la nostra cooperativa a millorar la nostra eficiència energètica. De les nostres accions concretes en depén el futur del planeta i poc sovint ho tenim en compte. Ens vam quedar un poquet xafats però una persona del públic ja li va estendre la mà a Emilio Bravo per col·laborar amb futurs projectes.

La segona xarrada em va deixar amb la boca oberta "Rubí Brilla, l'eficiència energètica i l'ús d'energies renovables a la ciutat de Rubí". En un moment estàvem parlant de fotolineres per als vehicles elèctrics municipals, convenis entre ajuntament i empreses amb alumnes de la UPC per millorar l'eficiència energètica a la indústria i a les dependències municipals, el projecte 50/50 amb les escoles, segells d'empremta ecològica per als comerços locals, monitorització d'edificis municipals, clàusules per a les licitacions municipals... Impressionant el treball realitzat a la ciutat i l'optimisme dels resultats, de les ganes de continuar, de compartir experiències amb altres ajuntaments, ... I jo sense parar de pensar en el meu poble, en què podríem començar a fer de tot açò si governàrem la gent de Compromís l'ajuntament de Bonrepòs i Mirambell. El primer que faríem seria telefonar al magnífic Àngel Ruiz perquè ens explicara per on començar, però seria tan motivador!!!!

A continuació, Estratègies de comunicació a Greenpeace Energy Alemanya, per començar calia distingir entre GreenPeace, associació ecologista caracteritzada per l'activisme i les accions espectaculars, i Greenpeace Energy, una cooperativa comercialitzadora i productura d'energies renovables que va sorgir en una assemblea de Greenpeace Alemanya l'any 1999 per garantir la coherència entre activisme i consum energètic. D'entrada i pel simple fet que el ponent parlava en anglés i jo ho entenia tot, ja hem va motivar a seguir parant l'orella. Ostres, l'escola d'estiu de Som m'ajudava a millorar el meu anglés i tot! Bromes a banda, molt interessant com amb només 2 persones treballant al departament de comunicació havien aconseguit un gran impacte mediàtic en les seues campanyes: una per desemmascarar les declaracions falses d'un ministre del govern, l'altra per a la inauguració d'una planta eòlica, etc. Moltíssimes intervencions del públic comparant les dues cooperatives, nombre de socis i de clients, treballadors i voluntaris, estudis independents encarregats a experts d'universitat.

Per acabar el matí, l'experiència dels col·lectius locals/territorials que han aconseguit els primers contractes de llum amb ajuntaments: Villava i Sant Celoni amb representants dels col·lectius de Som Energia Nafarroa i de Sant Celoni. Aquesta xarrada tenia una part tècnica, quins serveis pot oferir Som Energia als ajuntaments i quines són les condicions i per una altra part la vessant més vivencial, l'experiència de les negociacions amb regidors/es, el paper dels tècnics dels ajuntaments, la lentitud de tot el procés, els problemes legals i possibles solucions... Per part del públic, moltíssimes preguntes i un interés enorme per començar contactes amb ajuntaments del nostre entorn.

De vesprada, amb el dinar encara a la gola, vaig assistir a la xarrada sobre la tarifa 3.0, la que contracten escoles, xicotetes empreses i comunitats de veïns/es amb ascensor. Per a mi, una de les xarrades de les que més he aprés a nivell tècnic. Tenint present que abans de la xarrada no tenia ni idea dels sistema de tarifes, vaig eixir sabent com funciona un maxímetre i com es pot reduir la factura elèctrica d'aquests col·lectius només canviant xicotets hàbits. Una altra cosa que vaig eixir pensant d'aquesta xarrada és, com d'important és que Som Energia siga una cooperativa sense ànim de lucre amb consciència mediambiental. Si tens aquesta tarifa contractada amb l'oligopoli no dubtes a posar-te en contacte amb els tècnics de Som, t'assessoraran per ajustar la potència que necessites contractar, et faran recomanacions per baixar el consum i segur que t'arrepentixes de no haver fet el salt abans.

I per continuar la vesprada formativa, debat sobre el Power Share, que més o menys seria apostar micromecenatge per construir plantes de producció d'energies renovables ara que les lleis estan tan en contra i la poca viabilitat econòmica desestimula totalment la nova construcció. Consistiria en poques paraules, en que socis (o clients) invertiren estalvis per fer realitat noves plantes i el sistema seria comprar l'energia de 20 anys per avançat enlloc d'obtindre rendibilitat econòmica. Jo només vaig participar en el debat per grups i en la posada en comú. El nostre grup enlloc de centrar-se en les qüestions proposades vam estar debatent sobre normalitzar el preu de l'energia comprada per avançat per tal de no afavorir la competència o la picaresca i que quedaren projectes sense construir per no ser tan rentables com altres, per la zona d'ubicació, per l'energia que produeixen, etc. A la posada en comú ho vam posar damunt de la taula per al seu estudi. La veritat és que vaig flipar amb el nivell de compromís i d'altruisme dels meus companys i companyes de cooperativa.  En estos temps que corren on allò que prima és el benefici econòmic, una colla de més de 200 persones aposten per fer realitat projectes no rendibles econòmicament (amb les lleis actuals) perquè si que ho són mediambientalment i socialment. Exemple a seguir!

L'última de les activitats de la vesprada a la que vaig assistir fou una posada en comú sobre com elaborar un pla de comunicació a Som Energia. Un dels desenvolupadors de la nova web de la cooperativa ens va mostrar totes les possibilitats, moltíssimes més que en l'antiga pàgina i després vam estar parlant sobre la importància que té el que volem transmetre per tal d'abordar com ho volem fer. La veritat és que de totes les activitats potser aquesta és la que menys em va aportar perquè no tenia informació suficient del que s'havia fet anteriorment i perquè l'objectiu sembla que era només recollir idees i per tant no es va arribar a cap acord concret a banda de demanar al Consell Rector informació precisa dels objectius que podem marcar-nos a curt i mitjà termini (socis/clients).

Amb el cap com un bombo però amb la pena de no quedar-me a les activitats socials (elaboració de pancartes per al People's Climate Mobilisation, sopar, orxateta, etc.) me'n vaig anar a casa a descansar.

L'endemà vaig anar a tot, perquè ja no calia triar i la veritat és dir que fou enriquidor és quedar-se molt curt. D'entrada la intervenció d'un company d'un grup d'estudis sobre energies a nivell global de  Nafarroa (tinc pendent escriure ací el nom exacte tant del grup com del ponent). Vaig flipar amb el nivell de concreció de la seua presentació, amb l'excel·lent capacitat de síntesi del ponent, amb la informació sobre els diferents estudis sobre la Taxa de Retorn Energètic de les diferents energies renovables, sobre el qüestionament de la capacitat de substituir els combustibles fòssils amb renovable, sobre la necessitat de reduir moltíssim el consum energètic a nivell global, sobre el pic oil i el puff dels biocombustibles i la idea de no caure en el mateix error. Espere que pengen aquesta ponència a la plataforma prompte perquè realment fou molt interessant. Després dos representants de Fiare i Coop57 per explicar-nos breument els seus criteris de concessió de préstecs, també es pot aprendre molt de la seua experiència. I una idea al cap: el cooperativisme no és només una forma de resistència, és una forma de construir una societat millor tant a nivell social com mediambiental.

I després una dinàmica boníssima de Javier Zardoya de Som Energia-Energia Gara sobre criteris de sostenibiliat per a Som Energia (implicació en l'avaluació de generació i acords amb proveïdors de productes i serveis). Unir reflexió amb bon humor és de ser un autèntic crack!

Per tancar les conferències una taula rodona moderada per un company de Madrid amb les més importants associacions ecologistes a nivell estatal amb la voluntat de teixir sinèrgies. Estaven presents: Amigos de la tierra, Greenpeace España, Ecologistas en acción , Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, Seo-BirdLife, WWF España i la  Xarxa per la sobirania energètica. Interessant escoltar experiències encara que un poquet repetitiu. M'agradà molt la intervenció de David Howel, de Seo Bird-Life. A banda d'això i de la voluntat de cooperar i de buscar els punts de confluència per dissenyar estratègies o accions conjuntament, el temps no donà per a més.

Per desgràcia no em vaig poder quedar a l'acció de cloenda (foto de capçalera d'aquesta entrada) per obligacions familiars però no puc només que donar les gràcies tant a l'organització com als ponents de les diferents xarrades perquè crec ha estat molt però molt bé. Cosetes a aportar: una excursioneta per la zona on es celebrava l'escola d'estiu el divendres abans de sopar i una associació ecologista del territori on se celebra l'escola d'estiu com Acció Ecologista Agró o alguna altra de les moltes que hi ha, a la taula rodona final.

Per cert, si has arribat fins ací i encara no eres soci/sòcia de Som Energia, a què esperes? 

dimarts, 2 de setembre del 2014

Estimat veí/ïna!

Sovint pensem que l'urbanisme és un tema per a experts i que les persones no tenim res a dir. De vegades el problema és que ens sembla un tema "farragós" amb mapes i textos impossibles d'entendre. I en altres ocasions no tenim ganes de pensar en un tema que no ens sembla tan atractiu com altres polítiques com cultura, joventut, serveis socials...i que, a més, no té tanta importància.

Sobretot aquesta última raó és la més perillosa. Hem de ser concients que una mala gestió en sectors com la cultura, joventut, comerç, etc es pot revertir (encara que coste). En canvi, una mala política urbanística en la majoria de casos és irreversible. Si s'urbanitza l'horta mai més es cultivarà, si es fa una carretera vora barranc mai podrà esdevenir un passeig peatonal, si es destrueix patrimoni centenari com el llavador de Mirambell o l'ajuntament vell mai es podrà recuperar.

És per això que els mals governants no volen que t'impliques en la planificació urbanística perquè segurament les teues idees estaran contraposades als interessos de les constructores o els qui persegueixen fer-se rics amb l'especulació urbanística. Posen excuses com que es retarda l'aprovació de documents o menyspreen la teua intel·ligència considerant que no està preparada per entendre.

Com en tants temes Compromís considerem que el temps no es perd quan es proposa un debat ciutadà sinó que s'inverteix en planificar un poble respectuós amb les persones i el medi ambient. Si hi ha lleis o plànols difícils d'entendre és obligació dels tècnics fer-los comprensibles per a la ciutadania.

Estic convençudíssima, com també ho està tot el col·lectiu, que més participació ciutadana és sinònim de millor democràcia perquè, a més de recollir propostes col·lectives, la transparència permet un control ciutadà que evita més fàcilment casos de corrupció, tan extesos últimament arreu del País.

En esta segona assemblea, farem una ruta urbanística pel poble, amb parades a diferents punts on podrem parlar del poble que volem i quines propostes hem de fer per aconseguir-lo.

No perdes l'oportunitat de reflexionar i compartir les teues idees amb els teus veïns i veïnes, acudix el divendres 5 de setembre a les 19:30h al Centre Cívic. Ah, i porta entrepà que després soparem a la fresca en un raconet tranquil contemplant l'horta!





dimecres, 16 de juliol del 2014

Congrés del MCEP, una altra experiència brutal!

Invariant pedagògica núm 29 de Célestin Freinet: "Una de les principals condicions de renovació de l'escola és el respecte a l'infant, i al seu torn, el respecte de l'infant cap als seus mestres, solament així és possible educar dins de la dignitat"

Enguany, per segon any consecutiu, les Thelma i Louise valencianes (Xusa i jo) pillàvem el cotxe i cap al Congrés del MCEP. La novetat és que per primera vegada des que ens vam embarcar en aquest moviment arran de la RIDEF, dormiríem a la residència amb la resta de participants. És a dir, 24h entre mecepers i meceperes!

L'experiència no ha pogut ser més gratificant. 

Només arribar corrent a tallar les coques cristines i coques en sal que ja comença el sopar cooperatiu! Cadascuna de les 100 persones han portat cosetes de la seua terra i així hem parat una taula impressionant: formatges, vins, coques dolces i salades, embotit, patés, ... i primeres converses amb la gent coneguda al congrés de l'estiu passat a l'Escorial.

Uis, de tant de xarrar se'ns ha fet una miqueta tard i va i resulta que no funciona la clau de l'habitació. Haurem de dormir en lliteres a l'habitació del costat. Quina calor per l'amor d'andreu!

L'endemà bon matí amb la son apegada als ulls cap als tallers. El primer el de tecnologies educatives que coordina Ángel d'Almeria. Quin curro s'ha pegat preparant guies d'alguns programes que podem utilitzar a les classes!

El nostre taller venia després, el de 12-18, i a mi em tocava exposar la primera. Això sí, després d'una dinàmica de relaxació i de programar el temps del Congrés perquè caberen totes les experiències, hem flipat una altra vegada amb els cachivaches de Juanjo. I què bé que la nostra proposta de grup de treball per compartir materials ha anat avant i després ha resultat riquísima!

El cas és que jo he explicat la segona part de: Tentativas de Planes de Trabajo en Ciencias Naturales de 2ESO com a continuació de la que vaig presentar a l'encontre de febrer a La Albitana. Debat productiu i a dinar!

I a partir d'ací, les coses que més hem van colpir emocionament són les següents:

- El documental sobre Antoni Benaiges, el primer mestre republicà (que a més era seguidor de
l'escola Freinet) assassinat pels feixistes.

- La nit de contacontes amb la nostra aportació valoriana ( en valencià, per suposat! ), entre Xusa i jo vam explicar la rondalla "El corb i la rabosa". Quin goig escoltar contes,  llegendes i acudits en galeg, euskera i castellà amb mil accents!

-La visita guiada pels propis mestres a l'exposició de treballs dels seus i les seues alumnes. Quina tendresa, quina meravella, quina sensació de felicitat!

- El descobriment del taller del cos del MCEP , per un moment tornar a la meua època folki!, i coincidir amb gent meravellosa com Esther, Juan o Gérard. Uauuuu, en aquest taller ja em quede per sempre!
- I un any més l'experiència de Los Virtuosos amb les llàgrimes als
ulls cantant Soldadito de Bolivia, Grândola Vila Morena i ... 100 persones amb els braços agafats de les mans, l'emoció màxima amb L'estaca!
- I el poema del Cagallón a El Racimo-periòdic del Congrés... quin bon rotllo i quina complicitat més xula s'ha generat amb Abel. L'any que ve ens hem apuntat els 2 junts a coordinar amb Paco el periòdic!

- I què dir de la substitució d'Emiliano com a secretari confederal per Ana. Un traspàs modèlic que m'ha fet pensar en les associacions del poble on treballe, que tenen problemes inmensos en casos com aquest i com pot ser de senzill si es té clar què vol dir cooperació i compromís.



I sobretot les xarrades infinites amb uns i altres, els abraços, la sensació de felicitat absoluta, la sinceritat i les rises, i les ballades, i xarrar i xarrar i xarrar fins quedar-me sense veu!

No tinc paraules per explicar tot el que sent quan estic amb la gent del MCEP, no tinc paraules per expressar com canvie jo com a persona gràcies a la gent del MCEP, no tinc paraules per dir què és el que el que passa als Congresos del MCEP, no trobe paraues... i això que quan estic allí no pare de parlar!

Invariant pedagògica 21 de Célestin Freinet: "Parla el mínim possible" 
(es refereix a les classes, clar!)

divendres, 11 de juliol del 2014

HA ARRIBAT L'HORA DE DONAR EL PAS!

Hola,

Sóc Rosella, veïna del poble des de fa quasi 35 anys, implicada en associacions diverses i en la vida política del poble des que tinc ús de raó.

M'agrada compartir idees, discutir amb calma o de forma apasionada, arribar a acords i, arribat el moment, assumir votacions contràries a la meua postura.

M'agrada també compartir projectes amb persones que pensen com jo però també amb altres amb qui només compartisc el projecte en sí.

Ara bé, el que m'impulsa a escriure't esta carta és la necessitat que tenim, tu i jo i altres veïns de juntar-nos i repensar en el nostre poble. No ens val només parlar-ne ens hem de juntar a analitzar com estem, què volem, com ho concretem i dissenyar un pla d'acció per dur-ho a terme. És l'hora de comprometre'ns perquè ja no val viure d'inèrcies. Ja no ens val delegar el futur en altres, encara que siguen triats democràticament cada quatre anys. No val ser espectadors i espectadores és hora de ser protagonistes del present per fer nostre el futur.

Per això et convide a deixar de banda prejudicis i peresa i dir: si volem i ens comprometem, podem compartir el canvi.

Compartir el canvi en la manera de fer política, passar de votar cada quatre anys a fer propostes col·lectives a partir del diàleg entre veïns i veïnes, atrevir-nos a canviar les regles del joc i fer propostes radicals en el bon sentit de la paraula. Perdre la por a seguir instal·lats en la comoditat i arriscar-nos a posar-nos en el lloc de l'altre i decidir col·lectivament el nostre futur.


El divendres 18 de juliol comença el canvi amb una assemblea oberta on parlarem de tot el que ens interesse de forma organitzada i constituirem grups de treball per elaborar propostes constructives. Parlarem d'educació i de cultura, de benestar social i de salut, d'esports, d'agricultura i urbanisme, de joventut i de festes i del que tu vulgues.

Tu, que eres una persona activa al poble, no et quedes al marge. Vine, comboia a la teua gent i participa.

Gràcies pel teu compromís: Tot està per fer i tot és possible!

Rosella