dilluns, 29 de desembre de 2008

MÚSICS FURTIUS



Ja m'agradava la cançó original però escoltar aquesta versió reconec que m'ha emocionat!

A mi personalment, i les persones que em coneixen ho saben bé, els músics de carrer m'alegren la vida, sempre que me'n trobe algun li tire algun centimet. Pense que se'l mereixen més que els músics d'auditori perquè quan vas capficat pel carrer, t'arrenquen un somriure, et fan moure rítmicament els peus o t'espanten per un moment les cabòries.


Ací, a València ciutat, la senyora alcaldessa ja fa temps que els va prohibir i els seus guàrdies els persegueixen per places i carrers.

Pel que sembla, a Rita li molesten: la música al carrer, els patinadors, la gent desperta del Cabanyal, el concert del Bloc Jove del 8 d'octubre, ... si que som diferents ella i jo, tot el que ella no suporta a mi m'encanta!


En fi, el que no sap és que nosaltres som com un gra en el cul.

Per moltes lleis que faça, no podrà eliminar-nos del mapa, ens seguirà fent feliç trobar-nos un músic furtiu en un raconet d'una plaça, a un vagó de metro o al jardí del riu Túria!

"Som músics furtius perquè està prohibit fer música als carrers de València som músics furtius perquè la policia municipal pot multar-nos i requisar-nos els instruments som músics furtius perquè cantem en valencià i els mitjans de comunicació ens marginen som músics furtius perquè no gaudim de suport institucional som músics furtius perquè Rita Barberà considera que embrutem el centre històric som músics furtius perquè l’art que conreem està proscrit i som músics furtius perquè no acceptem les normes." Pau Alabajos