divendres, 30 de maig de 2008

Ibarretxe, la dignitat necessària

Estos dies torna a estar d'actualitat el referèndum d'Ibarretxe i, novament, el pensament únic assalta totes les tertúlies polítiques de les televisions (excepte TV3). No serveixen ni l'exemple de Suïssa que sotmet a referèndum totes les lleis importants, ni Canadà que va acceptar un referèndum sobre la independència de Québec, ni... No hi ha debats, tots els tertulians a una veu "el referéndum és il·legal" i "Zapatero no ha de parlar amb Ibarretxe".

Està clar que a l'estat que compartim amb madrilenys, manxecs, andalusos, asturians, galecs, lleonesos, catalans, bascos, canaris... els habitants no podem expressar les nostres idees directament, anant a votar sí o no a una proposta concreta. Estem condemnats a, cada quatre anys votar uns representants, i els quatre anys següents callar. I el més greu no és això, el pitjor és que la llei electoral està feta perquè només es parle del que interessa els partits majoritaris, que el debat es trasllade a la societat civil de forma totalment dirigida i així evitar que s'aprofundisca i que es polemitze.

I, senyores i senyors, una de les responsabilitats més importants dels polítics actuals és la formació de ciutadans lliures i suficientment crítics per garantir la pervivència d'un estat democràtic.
Més encara quan són els polítics els que elaboren i aproven les lleis i vetlen pel seu cumpliment. I és ben sabut que la transformació de la ciutadania en ramats d'ovelles ha portat dictadors sanguinaris al poder, ha provocat agressions i enfrontaments entre pobles germans. Atenció, per tant a la contaminació dialèctica, no ens deixem portar per eslògans fàcils i raonaments simplistes!

No és normal que, hui en dia, la majoria dels habitants de l'estat espanyol associe Ibarretxe amb el dimoni. Com es pot tindre eixa opinió d'un president autonòmic triat pels seus ciutadans, que els dóna la paraula i que es compromet a respectar les decisions que sorgisquen de les urnes en una consulta?

A l'estat espanyol fa temps que s'està associant perillosament unes idees polítiques, la defensa del dret a l'autodeterminació, al terrorisme. Se li està tancant la porta del parlament espanyol al president de tots els bascos i basques pel simple fet que demana que es debatisca un pla d'actuació per intentar solucionar de manera política un problema que emmetzina la vida diària de moltes persones que viuen i treballen a Euzkadi.

Jo estic alerta a les soflames, em sent solidària amb les reivindicacions de l'esquerra aberzale perquè sóc d'esquerres i crec en el dret d'autodeterminació dels pobles.

Jo supose que si estiguera empadronada allí, votaria altres opcions polítiques però només que mostrar tota la meua admiració a un polític com Ibarretxe, per la seua valentia política però sobretot pel seu exemple de dignitat.

Al radioblog una cançó preciosa en euskera, traducció ací.



A Euskadi el 1978 hi hagué un 54% d'abstenció al referèndum de la constitució espanyola. Ara esta constitució és l'excusa per impedir un referèndum que plantege lanecessitat de revisió de les relacions amb l'estat espanyol. Al parlament espanyol s'aproven lleis com la Llei de partits, que il·legalitzen partits polítics (més d'un 10% de la societat basca no té cap representació al seu propi parlament) o la Llei antiterrorista que empara el tancament preventiu de diaris malgrat que anys després -la justícia espanyola és lenta- s'arxive la causa per manca de proves. I res a dir de la No investigació de tortures sofertes durant les detencions fet denunciat per Amnistia Internacional a l'informe de 2008.

2 comentaris:

Amadeu_horta ha dit...

tens més raó que un sant Rosella.

si te n'adones no només avança el bipartidisme sinó q també ho fa el llenguatge agresiu contra aquells que no comparteixen les posicions ideològiques i/o nacionals dels dos partits majoritaris de l'Estat.
Controlen els mitjans i manipulen i pervertixen el llenguatge.
Com bé dius, ara resulta que el lehendakari democràticament escollit és un déspota i la seua proposta un desafiament a la democràcia. Però no és només això, ja han aconseguir pervertir paraules com "nacionalista" o "abertzale" (q vol dir "patriota"), ja han aconseguit que Batasuna i ETA siguen sinònims, que es tanquen diaris allà (i televisions ací). Dins de poc diran que el PNB és ETA i la gent els creurà. Així l'únic que aconsegueixen és allunyar tota possibilitat de diàleg amb els qui no pensem com ells. Volen guanyar la batalla per asfixia, quan en realitat el que estan fent és amagar realitats socials i polítiques que existeixen a diversos territoris d'eixa gran Espanya que diuen estimar-se tant i això no pot ser beneficiós per a ningú.
Per això mateixa ens convé als qui no combreguem ni amb els de la gavina ni amb els de la rosa (ni amb els de la rosa diez) ser més intel·ligents que ells, ser més llestos, més pragmàtics, més treballadors, més espabilats i anar conquerint quotes de poder a poc a poc, per a que se'ns escolte, per a que se'ns respecte ja que, malauradament, a este estat massa sovint no es respecta a qui no pensa com la majoria. Açò és una guerra, una guerra ideològica i identitària, ells la van guanyant, i a dia de hui estan tan forts q comencen a envalentonar-se i comencen a anar "a saco", nosaltres no podem anar "a saco" perq eixiriem perdent, per tant només ens queda utilitzar l'intel·ligència i la paraula i guanyar-los el llenguatge i els arguments.

Artur Josep Martinez ha dit...

Docs, l'única manera que té eixa apisonadora que és el nacionalisme espanyol del PPSOE, és que se celebre el referémdum i que perga el plantejament del Lendakari, qualsevol altra opció deixarà en evidència al gobierno de España, que al cap i a la fi és només un País (i xicotet) davant la societat internacional.

Esta societat, tot i que no es va a banyar pels bascos (ni per molts altres) si que pendrà nota del que hi passe i com molts s'han donat compte aquella teoria del fi de la història s'ha demostrat errònea.