dimarts, 29 de juliol de 2008

Les meues vacances (III): Inauguració del CSO La Closka

Carta a la bona gent de La Closka:

El dissabte passat vam anar Tamara i jo a la inauguració del CSO La Closka de Tavernes Blanques. Un Centre Social Okupat és un espai reconquerit per fer activitats i treball i compromís col·lectiu. I treball col·lectiu vol dir arromangar-se i treure tones i tones de runa, pintar parets, tombar tabics i refer-ne si cal, habilitar una cuina i una zona per fer concerts, xarrades i reunir-se en assemblea per programar activitats o accions a realitzar. I aquesta és la idea que em fascina de vosaltres, potser un tant utòpica però compromesa fins al cor en un projecte, que no vos pena dedicar hores i hores a un somni que es pot esfumar en un tres i no res si el propietari de l'edifici posa una denúncia.
El compromís de no fer marxa enrere si algun dia vénen les "autoritats" a desallotjar el centre social perquè abans d'okupar-lo estava perdut, mig en runes i ara està gestant un vida que no s'imaginàveu.
Potser algunes de les idees que defenseu amb força xoquen amb les meues però crec ràbia contra el sistema és necessària per trencar les dinàmiques que ens porten a la destrucció com a persones i que dia a dia fan desaparéixer el nostre territori. Hem arribat a un punt que només amb paraules no som capaços d'influir en res. Tan se val si cridem amb totes les nostres forces, tan se val si som dos, dos-cents o dos mil. Cal passar a l'acció!
I cal trobar gent disposada a arriscar el seu benestar pels seus ideals, gent sense por i algunes d'eixes persones sou alguns de vosaltres. Gràcies a les vostres accions va sobreviure durant un temps la resistència a la punta. Són gent okupa com vosaltres els que van decidir ocupar i vigilar les cases expropiades del Cabanyal i també no fer cap pas enrere quan arriben els "guardians de la democràcia".
I jo, potser més acomodada o menys valenta, vos envege una miqueta i em solidaritze amb vosaltres SEMPRE. Encara que discrepe de vegades dels vostres raonaments, encara que em desqualifiqueu de vegades per formar part d'un partit polític, encara que no m'escolteu quan vos diga que cal votar, que és al parlament on es decideix moltes vegades el futur del territori, encara que de vegades crec que no cal arribar tan lluny.
En fi, dissabte passat vaig anar a la inauguració de La Closka i em van vindre al cap les nits al Casal Popular i vaig recordar les manifestacions per defensar el dret a l'okupació o contra el feixisme, i em va encantar el concertet que vau organitzar, on van cantar Rellisca, Blanki i Típico pero cierto.
Em quede amb aquest últim, cantautor basc, i les seues reflexions, entre elles esta gran frase: "Existimos porque lo necesitamos".
I no serà l'última activitat en la que participe perquè a mi també m'agradaria de vegades ser un caragol rabiós per sentir que faig alguna cosa per evitar que passe per les nostres vides la destrucció que se'ns ve damunt però també per desitjar-vos, companys i companyes de lluita, que no caigueu en el dogma, que no assenyaleu els altres perquè no pensen igual o perquè no actuen igual com vosaltres, perquè no heu d'oblidar mai que és la unió la que fa la força!
Una abraçada ben forta, Rosella

1 comentari:

Àngel Pérez ha dit...

Hola Rosella, fa setmanes que et seguisc però més encara que no t'escribia unes paraules. La veritat que m'alegra que hages al CSOA LA CLOSKA. La veritat és que el món dels centres socials és molt diferent al que vivim.
Et convide a que vingues al CSA LA KIMERA de Mislata i xarrem una estona sobre el BLOC i altres coses.
Jo a la inauguració del CSOA LA CLOSKA no vaig poder anar per què estava a Galiza amb mon pare com a hospitaler al Camí de Sant Jaume.
Weno guapisima, que vagen bé les vacances i a vore si coincidim a un concert.
Besets i a continuar amb el arromanguisme