diumenge, 15 de juny del 2008

ARRELAR I CRÉIXER, ARA ARROMANGUISME!

Ahir vaig assistir a la Conferència Nacional del BLOC. Aquesta trobada de militants del partit em va servir per valorar el treball qu ehan fet els organitzadors i els/les membres de l'executiva per concretar en poques línies un diagnòstic sobre la salut del nostre partit i possibles estratègies per canviar les dinàmiques negatives a partir de centenars de respostes dels militants a un qüestionari proposat per l'Executiva Nacional.
Alguns dels meus companys i companyes esperaven un gran debat i s'han decebut del resultat de la conferència fins i tot considerant-la un teatret, en canvi a mi m'ha agradat i molt per diversos motius que ara us traslladaré:
  1. L'informe preparat per Ximo López ha servi tper detectar quines coses fallen a l'organització, la comunicació i les febleses/punts fort del partit. Tot i les normals, respostes contradictòries, la majoria de militants han coincidit en molts aspectes i la participació ha segut molt alta.
  2. Les propostes concretes de l'Executiva per posar remei als problemes detectats pense que són molt encertades i que si es duen a terme, i ací és on tenim el repte més important, segur que donen resultats positius. Algunes coincidien amb les meues idees com l'INFOBLOC electrònic de temes nacionals (treball a les corts, entrevistes...), l'elaboració de materials de contingut nacional per als INFOBLOC locals, l'aprofitament dels alliberats locals o comarcals per part del partit, etc,etc.
  3. La participació a la conferència ha segut molt alta fet que demostra que el patriotisme és el nostre punt més fort com a partit i és del que altres organitzacions més poderoses econòmicament no poden presumir. A mi personalment trobar-me amb tanta gent disposada a passar tot un dia reflexionant sobre els problemes que tenim em carrega les piles.
  4. La ponència sobre les bones pràctiques municipals m'ha donat molt bones idees per al treball al meu col·lectiu i m'han entrat ganes de que ens posem a la faena.
Per tot açò i també per contradir als companys/es més pessimistes i escèptics que no paren de dir-me que sóc massa innocent per estar en política, seguisc estant al BLOC i animant a més i més gent a que s'unisquen a l'ARROMANGUISME*.

*L'Arromanguisme té com a principal objectiu contribuir a la consolidació d'un nacionalisme polític fort utilitzant la reflexió per definir les línies bàsiques a seguir per després passar a l'acció sense titubejos abans de fer qualsevol crítica a l'estratègia proposada. La fidelitat al projecte polític més enllà de l'anàlisi de declaracions/pactes puntuals és una altra de les característiques bàsiques d'aquest moviment. Aquesta idea està basada en el seu principi fundacional: només el treball coordinat, constant i decidit del conjunt de la militància pot fer realitat un projecte polític com el del BLOC.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo també estava per allí i pense com tu. Crec que hem de deixar de lamentar-nos per les "qüestions ideològiques" que tant mal ens han fet i posar-nos a fer faena. La gent ha de veure que som alguna cosa més que "els del valencià".

Salut!

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt el post rosella, sobretot perquè definixes el que vol dir el concepte d'arromanguisme amb el qual coincidisc plenament.

L'Arromanguisme té com a principal objectiu contribuir a la consolidació d'un nacionalisme polític fort utilitzant la reflexió per definir les línies bàsiques a seguir per després passar a l'acció sense titubejos abans de fer qualsevol crítica a l'estratègia proposada.

Jo des de fa temps que li done voltes a un altre concepte però crec que vol dir el mateix que eixa definició: "reflacció" reflexió i acció.

Però com dius tu, per a començar a treballar sense titubejos cal haver definit una estratègia, unes línies bàsiques sobre les quals treballar...sense titubejos tampoc. I ahi és on potser fallem.

Un exemple: "Podem dir que volem liderar el tercer espai" o podem dir: "El candidat/a a President/a de la Generalitat pel Bloc serà una persona del BLOC en una candidatura que no serà una nova sopa de lletres. Amb eixa candidatura aspirarem a fer créixer l'espai valencià i valencianista, que és el nostre"

alguns ho podem donar per segur, però cal tindre-ho clar i per escrit i treballar per a que eixe candidat siga diputat (o President ;)).

Si te dones compte a l'àmbit local quasi tots els col·lectius tenen més o menys clara la seua línia d'actuació i per això la gent se sent més implicada i pot treballar més. Saben si el seu partit s'oposa al PAI o no. Si volen fer un centre culural o un poliesportiu i amb això ja poden treballar sense cap problema. A l'àmbit nacional hauriem de fer el mateix.

Anònim ha dit...

Sóc militant del BLOC.
No hi vaig poder assistir a la Conferència Nacional.
Hui diumenge vull informar-me del resultat.

bloc.ws? Res! No està actualitzada, em parla dels previs.

blogsvalencianistes.com? Poc, només dos posts de dos persones (i gràcies!). I tot molt generalista i críptic.

Valencianisme.com? Res! No està actualitzada.

Vilaweb? Res! Només parla, entre altres coses, del congrés d’Esquerra Republicana (de Catalunya, és clar!) i de què si uns volen fer una bandera “altermundialista”!

O siga, que he d’anar a les webs del Levante i El País per a trobar alguna coseta (telegràfica).

S’ho hauríem de replantejar, això de la informació on-line, no?

Eco Taronja ha dit...

Xe Rosella, dus l'arromanguisme fins a l'extrem, l'extrem de donar el primer pas per pujar a parlar.
La conferència tranquileta, algun gra de forment i poca cosa més.
Allò que si que està clar és que donada la precarietat de mitjans l'unica estratègia que ens queda és l'arromanguisme.

Rosella ha dit...

Miquel R. si eres militant i vols assabentar-te de les conclusions del debat intern i les propostes, el que has de fer és enviar un correu al partit demanant que te les envien per correu electrònic o postal. Entendràs que les reflexions internes no són públiques perquè s'analitzen les febleses del partit i les estratègies per millorar el funcionament i aò no convé que ho tinguen els "enemics".
una abraçada i arromanguisme!