Islàndia no és els EEUU

El divendres passat vaig llegir a un raconet del diari que a Islàndia, el país del bacallà, una dona que té parella i fills, Jóhanna Siguroardóttir, serà presidenta. L'excepcionalitat rau en que la seua parella és una altra dona i és la primera lesbiana del món que sabent-ho la societat arriba a ser presidenta.

Ací a la nostra ciutat també tenim a una dona alcaldessa que almenys en alguns cercles es comenta que és lesbiana però està clar que mai no ho farà públic. Peca en la intimitat però després es confessa al despatx de l'arquebisbe i arreglat! A mi més igual el que faça amb la seua vida, la veritat, però que després no ens done lliçons de moral.

En realitat escric aquesta entrada perquè m'ha fet pensar en la diferent repercussió mundial del primer president negre dels EEUU i la primera presidenta lesbiana també del món (queda clar que els EEUU no són Islàndia però ni tan sols apareix a la web de l'Associació Lambda com una notícia important) . Però molt més he reflexionat sobre on estem nosaltres al respecte, en quan podria passar alguna cosa semblant per ací. Ens imaginem un immigrant o un fill d'immigrant o una dona o un gay o un basc...com a presidents de l'estat espanyol?

Quant de camí ens queda per recórrer, quants murs per enderrocar...