dilluns, 2 de febrer del 2009

Islàndia no és els EEUU

El divendres passat vaig llegir a un raconet del diari que a Islàndia, el país del bacallà, una dona que té parella i fills, Jóhanna Siguroardóttir, serà presidenta. L'excepcionalitat rau en que la seua parella és una altra dona i és la primera lesbiana del món que sabent-ho la societat arriba a ser presidenta.
Ací a la nostra ciutat també tenim a una dona alcaldessa que almenys en alguns cercles es comenta que és lesbiana però està clar que mai no ho farà públic. Peca en la intimitat però després es confessa al despatx de l'arquebisbe i arreglat! A mi més igual el que faça amb la seua vida, la veritat, però que després no ens done lliçons de moral.
En realitat escric aquesta entrada perquè m'ha fet pensar en la diferent repercussió mundial del primer president negre dels EEUU i la primera presidenta lesbiana també del món (queda clar que els EEUU no són Islàndia però ni tan sols apareix a la web de l'Associació Lambda com una notícia important) . Però molt més he reflexionat sobre on estem nosaltres al respecte, en quan podria passar alguna cosa semblant per ací. Ens imaginem un immigrant o un fill d'immigrant o una dona o un gay o un basc...com a presidents de l'estat espanyol?

Quant de camí ens queda per recórrer, quants murs per enderrocar...

6 comentaris:

Eco Taronja ha dit...

També és de resaltar la valentia d'esta dona, al arreplegar el càrrec, que en este cas és una creïlla cremant, puix el país esta en fallida tècnica (econòmicament parlant)

Vicent Sánchez ha dit...

L'alcaldessa del Cap i Casal és tan pecadora que no es conforma a confessar-se amb el Bisbe: de vegades la mala consciència li fa portar al Papa a costa del contribuent per a que li done la màxima absolució...

Cal ser optimistes i creure en els avanços socials. EEUU també ha fet una passa ràpida en aquesta direcció, fa pocs anys era difícil de creure que la primera potència mundial tindria un president negre.

Una entrada molt xula!

Rosella ha dit...

gràcies pels comentaris xicons...la veritat és que alegra molt entrar al blog i vore que hi ha gent que ho ha llegit i ha deixat petjada...

una abraçada bloquera

Anònim ha dit...

La millor notícia serà quan estes coses no siguen notícia. Mentrestant, és una bona notícia i com diu artur, una mostra de valentia.. perquè la cosa pinta xunga...

Anònim ha dit...

Quan els valencians tindrem un president valencià? Això si que seria la bomba!!

Josep ha dit...

Ehem... d'això... com us ho diria?

Una senyora que el seu nom comença per Ri i acaba per ta... ehem...

Per cert, molt encertat el que ha dit el Cento.