QUAN CAURÀ EL MUR DELS VALENCIANS?

Ahir tot el món celebrava els vint anys de la caiguda del mur de Berlin. Un gran pas polític que va satisfer les necessitats dels ciutadans de banda i banda. Hui llegia al diari que encara queden al món molts murs per enderrocar: el del sahara, el de palestina, el que separa les dos corees, el que barra el pas als mexicans quan volen anar cap al nord...

I de sobte m'ha vingut al cap el meu País, i com d'important seria que caiguera un mur invisible que, al meu parer, ens té condemnats com a valencians i valencianes.

Hi ha una part de ciutadans que es mouen per la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre territori, per la gent que té menys recursos o la que ha vingut d'un altre lloc del món a treballar i a viure... És un percentatge no excessivament gran de població però que funciona com una font de valors on s'abeura un bon ramat de consciències. Aquestes persones tenen, per tant, un valor incalculable per a una societat, la valenciana, mig endormiscada, mig anestesiada per una allau popularsocialista que ja fa anys que pretén anhiquilar-la poc a poc, sense alçar massa polseguera però sense un segon de treva: ara impedisc que puguen estudiar en valencià més 75000 alumnes, ara envie professors sense capacitació lingüística, ara desconnecte repetidors de TV3, ara aprove un PAI o plantifique un abocador enmig d'un paisatge preciós, ara dissenye el traçat de l'AVE i una nova autovia pel mig de l'horta, ara canalitze el Carraixet sense cap justificació, ara elimine el valencià dels ajuntaments, ara col·loque candidats que no estimen el País Valencià ni defensaran mai els nostres interessos al parlament espanyol/europeu,... i més i més.

Amb aquest panorama, un altre País tindria un partit polític fort que representara un altre model i que aglutinara tots els vots dels que es mouen i dels que s'impregnen ideològicament dels que es mouen. Aquest partit apostaria decididament per recolzar les iniciatives d'aquests moviments amb mocions, programant i finançant projectes en la línia de valencianitzar la societat, projectaria un urbanisme sostenible i defensaria els valors de les empreses/cooperatives per eixir de la crisi.

Jo pense que eixe partit existeix i es diu BLOC però no es un partit fort (encara) perquè hi ha molts ciutadans, dels que es mouen, que si bé reconeixen la tasca concreta que duu a terme en els ajuntaments, les diputacions i les corts valencianes, no el reconeix com a referent. Pitjor encara, opta per escampar tòpics ideològics i no el resultat de les seues accions diàries.

És eixe el mur que cal enderrocar, no calen noves plataformes que pressionen els polítics sinó persones amb gran trajectòria en els moviments socials que es sumen a l'únic partit que defensa a les institucions el que estan farts de defensar al carrer. Persones amb renom que reconeguen la tasca de valencianització i de defensa del territori que duu a terme el BLOC. El nostre País necessita que persones que deixen de ser dirigents d'associacions cíviques importants donen el pas a la política però de la mà de l'únic partit que hui per hui té potencial per esdevindre el referent del valencianisme social i cultural.

Perquè està clar que tots els militants del BLOC signaran la ILP "per una televisió sense fronteres" que impulsa ACPV com també ho feren fa uns anys "amb la de l'horta", tots els regidors i regidores del BLOC assisteixen i recolzen les Trobades d'Escola Valenciana, programen concerts de música en valencià a les festes i acullen festivals del COM o festiverns que havien quedat sense ubicació, es manifesten al costat de la intersindical valenciana pel requisit lingüític quan altres sindicats se'n desmarquen, presenten setmanalment preguntes i proposicions no de llei a les Corts Valencianes en defensa del xicotet i mitjà comerç, les Pimes, la sanitat i l'ensenyament i el transport públic, molts són voluntaris pel valencià i altres venen bons d'ajut de plataformes ecologistes, impulsen associacions de comerciants, dinamitzen associacions culturals o són socis de Ca Revolta. Està clar que el BLOC no necessita noves plataformes que el pressionen ideològicament perquè ja sap reunir-se amb qui calga per rebre consells i està alerta a les reivindicacions dels moviments socials i culturals valencianistes.

Mentrestant a l'altra banda del mur, poques persones entenen que sense un partit valencianista fort el País no té futur. No són suficients el valencianisme social i el cultural. Ho diu una i altra vegada el meu estimat Quico Mira i així ho pense jo també.

Quan caiga el mur dels valencians tindrem oportunitat de gaudir de la nostra identitat, de viure com valencians i valencianes amb tranquil·litat, d'estimar el nostre paisatge sense veure'l en perill cada segon que passa, existirà premsa en valencià i no desapareixeran revistes per manca de recolzament institucional, no serem una societat en precari, una societat de subsistència sinó una societat amb personalitat pròpia i orgullosa de la seua valencianitat.

Jo vaig fer esta reflexió fa temps i per això sóc militant del BLOC, espere que altres que encara no l'han feta la facen i ajuden a enderrocar aquest mur. O el mur de Berlin haguera caigut si no hagueren donat el pas els polítics de torn?