divendres, 2 de gener del 2009

HELEN SUZMAN, UNA POLÍTICA EXEMPLAR



Ahir va morir una dona exemplar, que mereix una entrada a La Puça Lila, Helen Suzman. Tenia 91 anys. Fou l'única parlamentària sudafricana que va lluitar contra l'apartheid. Aquesta actitud ferma en defensa dels drets humans li va costar rebre multitud d'insults i acusacions per part de la resta de diputats però ella es va mantenir ferma en els seus ideals i va aprofitar la seua condició de diputada per fer denúncies públiques i també gràcies a ser aforada va poder nombroses visites a Nelson Mandela i altres presoners polítics.

Si no fos per dones com aquesta encara tindríem més vergonya del món que ens ha tocat viure.

Aprofite aquesta entrada també per fer vore als que desqualifiquen una i altra vegada als polítics i els posen a tots dins el mateix sac que no tots som iguals. Sempre han existit i existiran persones que tenen ideals poderosos i que dediquen bona part de la seua vida a millorar la qualitat de vida dels altres.

Jo sóc militant del BLOC, mai no seré com Helen Suzman perquè crec que no sóc tan valenta i perquè al meu poble no hi ha gent que pateix sistemàticament la discriminació per part de l'estat. Però si estic implicada en un partit polític és perquè crec que sense un partit que defense les meues idees a les institucions públiques, des dels ajuntaments a la generalitat i, perquè no, a les corts espanyoles, no es faran les polítiques que crec que són necessàries per al poble, el país i l'estat on visc, no es denunciaran les injustícies/corrupteles que fan altres polítics des del poder, etc.

És per això que aprofite aquest homenatge a Helen Suzman per reivindicar la política com a l'eina més important de trasformació social. I dic això malgrat les inèrcies que s'arrosseguen d'altres temps, les lleis antidemocràtiques que impedeixen que la tercera força política no tinga garantits diputats/des a les Corts Valencianes, els possibles errors que comentem alguns regidors/es i militants del meu partit com a persones humanes que som...però està clar que allà on estem es nota i només per això ja som imprescindibles.

La política és necessària, les nostres idees han de tindre veus que les defensen a les institucions i recursos per desenvolupar-les en cas de tindre poder. No podem renunciar a això perquè aleshores cada any que passe estarem més fotuts/des com a poble.

Una abraçada bloquera i feliç 2009!

5 comentaris:

Josep ha dit...

Estimada Rosella:

estic d'acord amb tu, la Helen Suzman fou una dona excepcional. Però crec que t'has oblidat un detall: ERA JUEVA.

Ara que (gairebé) tothom critica Israel i el Poble Jueu, crec que haguera estat bé que alguna de les 402 paraules que li has dedicat haguera anat en aquesta direcció.

Sí, era jueva i en feia bandera.

Feliç any nou.

Rosella ha dit...

no sabia que era jueva així que no ho podia posar, jejejeje.

ja ho has afegit tu,no?

per cert, que jo sàpia no és igual criticar la política d l'estat d'Israel que criticar el poble jueu.

gràcies pel comentari i feliç any.
Rosella

Josep ha dit...

Estimada Rosella:
la seua condició de jueva fou determinant en el seu compromís polític. I fou una arma que els partidaris de l'apartheid empraren contra ella.

I la nació Lemba de Sud-Àfrica es reivindica com una de les tribus perdudes d'Israel.
http://en.wikipedia.org/wiki/Lemba

Rosella ha dit...

gràcies per compartir la teua saviesa.

vinga, cuida't!

Rosella

Vicent Garcia i Llorens ha dit...

Ro, podria coordinar-me amb ton pare per replegar les caixes si tinguérem una mínima rutina (al menys per la nostra banda) de consum, però no és el cas. Fer-ho així seria encara més complicat del que ja és.

B7s