dilluns, 12 de gener de 2009

PONÈNCIA POLÍTICA DEL BLOC: JO TAMBÉ DIC LA MEUA!


"Ens devem al país,i a la seua gent,
a totes i cadascuna de les persones
que conformen la nostra societat"
Ponència Política-pàg 136

Fa cinc minuts he acabat la lectura de la Ponència Política i Estratègica del BLOC i la veritat és que les més de 170 pàgines m'han fet indentificar-me més encara en el projecte polític del meu partit. És un document seriós i rigorós que es mereix molt més que una fullejada o una breu presentació projector en mà.

Si tots els i les militants fórem estudiants de secundària o d'universitat hauríem de ser obligats a llegir-la i fer-ne un resum propi perquè no valen referències a blogs o columnetes de diari per fer-nos la idea completa del que vol plasmar el document. I menys encara val centrar tota l'atenció en les opinions vessades sobre un paràgraf com han fet alguns. És normal que articulistes de diaris que ens tenen permanentment en el punt de mira intenten fer-nos caure en el parany del simplisme, de la batalleta dels símbols i les renúncies, però els i les militants del BLOC, que ens hem trobat al carrer en mil i una lluites que els diaris ens mostraven com inútils, no podem deixar que siguen altres els que dirigisquen la nostra opinió sobre una proposta pròpia, que han debatut i elaborat companys de partit de diferents sensibilitats i de diferents comarques. Hem de valorar l'esforç que han fet estes persones desinteressadament i llegir-nos la ponència abans de deixar-nos arrossegar per la rumorologia.

Dit això, per tal de facilitar la tasca a aquells que, per manca de temps o ganes, no es veuen amb cor d'enfrontar-se als 170 fulls i necessiten ajuda per decidir per on començar, recomane que comenceu per la tercera part. Encara que Juli Just la considera la part menys important, i jo pense que té raó, és la part més refrescant, la de lectura més fàcil i ens pot servir per fer-nos una idea de per on van els tirs. En ella es reflexa molt bé el caràcter de tota la ponència: el realisme a l'hora d'analitzar la societat valenciana, la direccionalitat per indicar-nos el camí a seguir i l'arromanguisme per demanar la implicació de tots i totes en el projecte. A més, proposa alguns instruments que no existeixen hui en dia al BLOC i que ens poden ajudar a créixer quantitativa i qualitativament.

Quan ja hageu llegit la tercera part supose que tindreu moltes ganes de llegir les altres dues. La primera tracta de fer un diagnòstic del país on vivim i que estimem amb bogeria tots els i les militants del BLOC. No ens resulta gens fàcil analitzar la nostra terreta amb objectivitat, s'ha de dir que alguns companys ho han intentat però sempre de forma fragmentada, és per això que considere que és enormement útil la primera part de la ponència. La radiografia del país és bastant clara,el que plasma fonamentalment són els canvis que hi ha hagut a la nostra societat des de fa trenta anys fins a l'actualitat: els nous problemes, les noves realitats, els nous valencians i valencianes, els nous sectors econòmics, les noves formes de comunicació, ... Aquesta part és bàsica perquè el nostre partit no pot basar el seu discurs polític en la societat de la transició. Encara que molts dels plantejaments siguen encara vàlids cal rellegir-los, incorporar noves idees i descartar-ne les caducades, no només per mantindre la flameta sinó per encendre la foguera. És a dir, només hi ha una disjuntiva: actualitzar-se i créixer o sobreviure rovellats!

I per últim, la part central és la que intenta donar resposta a la pregunta del milió d'euros: què som, quina és la nostra ideologia, què volem dir quan diem BLOC o Espai Valencià de Progrés. I a reflexionar sobre això es dediquen 90 pàgines de la ponència. Només els els primers paràgrafs estan dedicats a la identitat política del BLOC i he de dir que jo, que he mamat durant tota la meua vida les quatre barres, m'han insultat per portar-les al coll i encara hui pengen del balcó de ma casa cada 9 d'octubre, em sent plenament identificada no només en el conjunt de la ponència sinó també pel que fa referència al paràgraf més polèmic. Perquè, afortunadament, ja fa temps que reflexione sobre els problemes del meu país amb persones que s'identifiquen amb la senyera coronada, ens uneix un projecte polític de país lliure, modern i al servei de les persones.

Un país on la societat, en el seu conjunt, siga capaç de decidir el seu futur, on el sistema de valors que regisquen la societat siguen diferents al creixement desbocat que arrossega més i més gent a l'exclusió, a la destrucció del planeta i a països sencers a l'horror de la guerra. Un país on els polítics siguen honestos i treballen al servei de les persones per compensar les desigualtats i promoure hàbits de vida saludables per al planeta i solidaris amb els altres. Un país on totes les persones siguem iguals i les dones tinguen oportunitat de desenvolupar les seues ambicions sense càrregues "extra". Un país modern , amb els millors serveis sanitaris i educatius i amb una forta cohesió social. Un país on qui més té més contribuisca al benestar dels qui no tenen tanta sort. Un país on església i poder polític mantinguen la distància necessària per garantir la llibertat de les persones a viure la seua pròpia vida. Un país on els ciutadans siguen capaços d'implicar-se en el seu futur perquè troben mecanismes i al·licients per sentir-se motor reals del progrés humà de la societat. Un país digne de ser poble d'europa i disposat a treballar pel progrés de la resta dels pobles. Un país capaç de gestionar els seus propis recursos d'una forma responsable. Un país radicalment diferent al que ens proposen PP i PSOE.

És de tot això, del que parla la ponència política i val la pena que, una vegada aprovada al congrés (amb les modificacions que calguen sempre que no se'n desfigure l'essència) tots nosaltres la considerem el nostre llibre de referència a nivell polític perquè ens ajudaran a explicar qui som i què volem a molts valencianistes però, i això és el més important, a nosaltres mateixos.

Una abraçada bloquera i permeteu-me insistir, llegiu-vos les ponències!

són públiques, per llegir-les només heu de clicar ací

4 comentaris:

taronget ha dit...

Rosella, coincidisc al 100% amb tú. Crec que els ponents han fet una molt bona feina, i ara ens toca a la resta de militants millorar-la, polir-la... però al meu parer i d'acord també amb el que tu dius, sense desfigurar-la.

Salut! ;)

P.D: M'ha encantat això de la flameta i la foguera... i finalment lo de: només hi ha una disjuntiva: actualitzar-se i créixer o sobreviure rovellats! És ben cert això!!

Vicent Garcia i Llorens ha dit...

Gràcies Ro, si no fos per gent com tu que de tan en quan continua donant-me bones dosis d'optimisme crec que seria massa fàcil caure en la desil·lusió.

B7s

Juli Just ha dit...

Pel que em toca, moltes gràcies per llegir; moltes gràcies per entendre.

Juli

rosella ha dit...

taronget, vicent i juli, gràcies per deixar els vostres comentaris. Sempre s'agraeix que els lectors et diguen la seua opinió...i si damunt és bona...genial!

vinga, ens veiem el dissabte a la manifestació?

rosella