PER QUÈ ESTIC EN POLÍTICA?

Estos dies, en què el meu partit polític està immers en discussions sobre pactes electorals, m'entren ganes de parlar del què jo pense. No tant de si cal pactar o no, que a mi sincerament no m'importa massa, sinó de per què jo estic afiliada a un partit polític i perquè li dedique moltes hores de la meua vida.

Els que coneixen la meua trajectòria vital sabran que jo sempre he segut una persona activa, que he participat de multitud d'iniciatives des dels 16 anys, també sabran que a l'organització que més anys he dedicat ha estat Jove Germania (el que ara seria les joventuts de Revolta) i sempre he fet política sense militar en cap partit. Vull dir, que sempre he expressat les meues idees polítiques i he actuat en conseqüència.
Ara bé, no sóc el que es sol considerar un animal polític, no m'agraden les discussions sobre quina és la millor frase per als estatuts, preferisc l'acció, no m'agraden els càlculs d'estratègies perquè em considere una persona molt coherent i em costa renunciar als meus principis.
No obstant això, si que he defensat sempre, des de la independència que dóna no tindre cap carnet, que els regidors i diputats nacionalistes són imprescindibles per resistir les embestides de la dreta més rància, corrupta i depredadora del territori que representa el PP i del centreesquerra espanyolista i també corrupte que només busca la poltrona que representa el PSOE i també per poder desenvolupar les moltes iniciatives culturals que sorgeixen sense parar i sense recolzament econòmic i polític no podrien ferse realitat.
I una frase encara més contundent, que l'únic partit que defensa els interessos del poble valencià és el BLOC i que als valencians i valencianes que ens partim la cara per la nostra terra i la nostra cultura ens sobren puritanismes per poder construir un país valencia amb la dignitat suficient per ser alguna cosa diferent a la comunidad de castilla la mancha.
Jo no estaria al BLOC si aquest partit, o qualsevol altre partit nacionalista, tinguera la suficient força política per representar els interessos valencians al meu poble, a la meua comarca, a les Corts valencianes o a les espanyoles.
Jo no estaria al BLOC si no escoltara alguns amics i amigues parlar amb orgull després de les generals d'altres nacions que voten partits nacionalistes (quan ells han votat PSOE) i després es lamenten de les decisions que els "socialistes" prenen al congrés en contra dels interessos dels valencians.
Jo no estaria al BLOC si al meu poble no fóra necessari denunciar cada dia les pràctiques antidemocràtiques d'una alcaldessa que porta més de 20 anys en el càrrec i que només pretén el seu enriquiment i l'empobriment/anul·lació de la societat civil per perpetuar-se al poder.

Jo no estaria al BLOC si no veiera cada dia la tasca ingent dels 300 regidors i regidores nacionalistes als ajuntaments per donar-li prestigi a la meua llengua, fomentar la meua cultura i defensar el meu territori de sud a nord i sense descans. O qui penseu que ha acollit el Festivern després que fóra expulsat d'Ontinyent? De quin partit és el regidor de Dénia que subvenciona i recolza el Rockalamar? Quin partit ha promogut la moratòria urbanística a Xàbia i de quin partit era alcalde que va encapçalar la lluita en contra de l'AVE per l'horta nord? Per què es celebra l'Inquiet a Picassent?
I no estic adjudicant l BLOC totes aquestes iniciatives sinó que sense el seu recolzament no s'haurien fet realitat perquè són els regidors/alcaldes els que donen permisos, els que signen subvencions, els que encarreguen estudis...

I allà on el BLOC està a l'oposició com al meu poble, qui fa la tasca de control i de denúncia d'irregularitats amb més contundència?

A mi m'agradaria cantar a la Coral, tocar la dolçaina a Arròs Caldós i participar de les activitats organitzades per Macarella i altres associacions culturals, tan tranquil·lament mentre altres discuteixen estratègies polítiques, voten candidats, desenvolupen programes electorals, fan mítings i reparteixen plantetes per demanar el vot, però no pot ser.

Tots i totes hem de treballar per construir un partit nacionalista valencià fort, els que els mou participar d'un partit polític o els que com jo, només ens mou l'estima per la nostra terra i cultura i la ràbia de vore que si deixem fer els partits hui majoritaris d'ací uns anys hauran arrassat en tot. I no val el discurs del vot útil perquè no hi ha res més inútil que encomanar-se a mariateresa per pensar que ens tindrà en compte quan siga diputada, ella i els seus han dit alguna cosa sobre le tancament de TV3 a Alacant? Els anuncis de campanya electoral per què els fan en castellà? Què deien de l'AVE per l'horta i què diuen ara?

Cada vot compta i són temps de sumar, ja vindran altres temps millors en què podrem permetre'ns el luxe filar prim!

NO SOLS D'SKA...

Tenia ganes d'escriure sobre música en directe i escoltant els 121db m'ha vingut al cap el famós eslògan de Sara, "no sols d'ska viu el nacionalista!"

Em fa gràcia la frase però estic 100% d'acord, més que res perquè em considere nacionalista desque tinc ús de raó i en canvi l'ska no és l'estil de música que més m'emociona.Tinc clar que que m'agrada la distorsió i els ritmes contudents més que no els ritmes que anomenem llatins.
Tot i això he de dir que mai m'he rist tant com una nit a les 5 del matí al Maní en un curset intensiu de bachata impartit per unes expertes de la coral. Ah, i només he plorat una vegada escoltant un concert, el de presentació del disc "Nu" de Lluís Llach a Algemesí.

El meu germans també són nacionalistes?! Si però m'acaba de vindre al cap l'època punki del meu germà Joan, sempre després dels concerts amb morats a les extremitats, fins i tot un dia amb ull unflat...i deia que disfrutava ballant! Eren el temps que escoltava hardcore a muerte i les veïnes d'Alcoi, dones majors, li deien a ma mare: " el su fill escolta música satànica!" Mentrestant, l'altre germà, Lluís, escoltava la musiqueta de moda i fins i tot es va comprar el Cd original de Take That. Encara que ho semble els germans són bessons univitel·lins!

Està clar que anem canviant a mesura que ens anem fent grans, ara ja cap dels 2 escolta l'estil de música de la joventut, però hi ha gent que no canvia, jo sempre he segut la militant de la música en valencià de la família. Als catorze anys ja tenia no sé quantes cintes de Sau, Els Pets, Lax'n'busto, la Dharma Sangtraït... a més de les maquetes d'Obrint Pas, Arròs Caldós, Poc trellat, Verdolaga... Algunes originals, i altres gravades. Això no era pirateria? El cas és que ho escoltava tot i tot m'agradava, uns estils més i altres menys. El meu disc preferit no era tampoc ska? Doncs no, el "Ben endins" de Sopa!

Escoltava quasi sempre música en valencià, i ara continue fent-ho!, buscava entre els grups que cantaven en la meua llengua l'estil que més m'agradava. Aquesta manera de funcionar m'ha fet conéixer molts grups i estar molt actualitzada del què ocorre a aquest xicotet món i també m'ha fet tindre les orelles receptives a tants estils que no sabria decidir-me per un en concret, però m'ha fet bastant ignorant amb el que ocorre a la resta de la galàxia. Sort del meu germà Lluís que sempre està a l'última i em manté connectada!
Ara m'ha pegat per escoltar 121db, els heu escoltat?! He de dir que almenys tinc trellat perquè el seu primer disc "Equilàter" han dit que és molt bo tant els entesos valencians com els de la revista mondosonoro.

No sóc no rockera ni skatalítica, ni punki ni harcoreta, ni salsera ni rapera ni metalera però el que si que sé segur és que el que m'encanta són els concerts, la música en directe i ahí si que he de dir que tinc un únic criteri:

A cada moment una música i a cada música unes expectatives.

No vages a vore a Maria del Mar Bonet per ballar com un boig ni vages a escoltar a Voltor si busques xarrar amb música de fons. Si estàs rabiós busca entre els grups del Tourbolet on hi ha distorsions a tope i si vols moure el cul amb glamour ves a un concert de Soul Atac. No sé si són bons consells però això és que jo faria encara que sempre hi ha gent que medita escoltant Bakanal i es llença a ballar escoltant a Pau Alabajos. El món està fet per a tots i totes!

No tinc gens clar, en canvi, què escoltaré d'ací un mes al cotxe, que és on escolte música enllaunada, però si que sé que aniré de concert sempre que puga, encara que no conega el grup, perquè la música en directe és el que m'emociona de veritat.
Hi ha molt pocs grups que toquen bé que, escoltant-los en directe, se'm facen pesats o què no entenga que fan. Ara, també potser perquè no siga el moment per escoltar-los, no?

Per cert, al meu poble, el Bloc va impulsar un concurs de grups en valencià, el BiMRock, la convocatòria fou un èxit, es van presentar fins a 17 grups d'estils diferents. Guanyà Mugroman, que fan ska però també rock!
El PSOE, ara al govern, ha decidit no continuar amb la iniciativa ni complir amb els compromisos amb els guanyadors i finalistes a què obligaven les bases del concurs. Una altra vergonya "socialista" i vénen les generals senyores i senyors... qui pot defensar els interessos valencians a Madrid? Una dona que no viu ni pensa viure al País Valencià, que ja s'ha presentat per Jaén i per Madrid? Per favor, pensem per quines coses estem lluitant cada dia i mirem qui està al nostre costat, està algun feligrés/a de mariateresa? Cada vot compta!

Minivídeoclip promocional que férem Arròs Caldós per il·lustrar la nostra nominació als Premis Ovidi Montllor 2006 en la categoria "millor disc". Ara trobem que aquest treball està ha caducat perquè quan gravem el que estem fent ara... aneu a al·lucinar en colors! Som un grup atípic perquè barregem estils hipotèticament irreconciliables però crec que per això els nostres fans són tan fans!

LA DOLÇAINA I L'EMOCIÓ...

Fa dotze anys vaig començar a tocar la dolçaina, a l'Escola Municipal de Dolçaina i Tabal del poble. Crec que vaig començar perquè el so d'aquest instrument em fa vibrar, això sí, sempre que estiga ben tocat perquè sinó pot arribar esdevé la més gran tortura.
Els meus mestres des d'aleshores han estat, A.Blay, des del principi i encara ho és, i X.Richart al conservatori durant 4 o 5 anys. Ells, a banda de la tècnica necessària per gaudir mentre toque, també m'ensenyaren moltes més coses. Un bon mestre, al meu parer, és aquell que no es limita a ensenyar-te el temari sinó aquell que afig els ingredients necessaris per fer-te una persona amb criteri. Jo, als meus 16 anys, com molts dels joves que comencen a tocar, associava dolçaina a reivindicació nacional. Ara, uns anys més tard i gràcies a llargues converses amb uns i altres i als anys que porte de bolo en bolo, he abandonat eixa idea per deixar pas a la següent sentència: "La dolçaina és un instrument i punt". No obstant, sempre convé saber d'on venim. La dolçaina ( i el tabal, que sense tabal no fem res!) és l'instrument amb arrels més profundes al poble valencià. Sempre lligat a la festa però també al dol, a la tristor i a l'alegria, ha sobreviscut a temps d'oblit i de menyspreu. Amb un timbre agut i potent, el seu ús sempre era avisar a la gent que alguna cosa passava al poble, depenent de la tocaeta era una processó, una plega, una cercavila, una dansa... Els dolçainers aprenien sense partitures, repetint el que tocava el mestre gràcies al bon oït musical. I així anava passant tota la sabiesa popular de generació en generació amb una bona dosi de secretisme inclòs.
Hui en dia, existeixen moltíssims mecanismes per fer saber a la gent que estem en festes o que cal rascar-se la butxaca per una bona causa, però està clar que als valencians i valencianes ens segueix agradant el seu so estrident i per això la dolçaina i el tabal segueixen sent un ingredient indispensable de la festa i a més segueix cridant als veïns a assomar-se als balcons a vore què passa!
Ara bé, no ens quedem amb els saragüells i el jupetí, perfa! Per sort per a alguns com jo, el món dolçainer va anar canviant quan la dictadura franquista ens va deixar respirar. S'editaren alguns mètodes i es va començar a fer classes més o menys reglades. Les possibilitats tècniques de l'instrument van anar augmentant i també els àmbits on es feia servir, es va seguir tocant cercaviles i dansaes però també als grups de rock, amb tabal però també amb acompanyament de banda de música o de grup de percussió, com a solista o en gran colla, al carrer o en auditoris, en grups de jazz o acompanyada d'orgue... I tot això sense tindre la consideració d'"instrument". Atenció, fins fa 2 anys era l'únic instrument tradicional "no oficial" de tot l'estat!
Aquesta situació començà a ser insostenible a mesura que l'interés de més i més joves per aprendre i millorar va tornar-se reivindicació i finalment la dolçaina té currículum propi al conservatori.
És a dir, hui en dia, si algú vol ser músic i ser-ho en l'especialitat de dolçaina pot fer-ho, ja no cal que estudie saxo o flauta de bec o percussió com estava passant fins fa quatre dies per tindre un títol... Això sí, la satisfacció no pot ser completa, només està aprovada la titulació de grau mitjà quan el necessari per tindre la carrera de música és tindre aprovat el grau superior i, a més a més, el tabal tampoc no està inclòs a l'especialitat de percussió. Estem a meitat camí però es pot dir tranquil·lament que, l'estudiant de dolçaina que faça els sis cursos i els aprove tindrà un paper oficial. No com jo, que vaig fer els 6 cursos de dolçaina al Conservatori José Iturbi de València però mai vaig poder matricular-me de les assignatures complementàries i, per tant, el certificat que em van donar en acabar no val per a res. I per a res vol dir per a res, si vull aconseguir el paper oficial hauria de començar de zero.
I com jo ja no tinc ni edat, ni temps, l'oficialitat m'ha arribat tard i d'ací uns anys no podré fer classes a cap escola de música perquè el títol serà un requisit indispensable. Això sí, seguiré sent feliç tocant amb la meua colla , acompanyant arròs caldós i de tant en tant en alguna audició expressant sentiments acompanyada per un piano o una banda o el que siga...
I també seguiré gaudint sempre que vaja a tocar la processoneta del matí de la mare de déu de la salut a Algemesí o a les festes de santa tecla de Tarragona i també quan vaja a vore les danses de Bocairent o les carasses de petrer o qualsevol altra festa on els grans protagonistes siguen la dolçaina i el tabal. Festes que naixen del poble i per al poble.

En fi, que si algú té ganes que li explique com era "l'esquizofrènic món dolçainer" fa 3 anys que em convide a una cervesa i xarrem, de moment mireu aquest vídeo i digueu-me si no us emociona ( jo estava allí tocant i tenia la pell de gallina)

i qui pense encara que és un instrument de segona que em convide a una altra cervesa i li passaré cosetes perquè es deleite amb bona música i li recomanaré una sèrie de grups i/o solistes que el deixaran flipat/da.

QUÈ FARÉ ESTA NIT?

Esta nit, segons la nostra cultura, estem obligats a passar-ho bé, a gitar-nos tard i amb una gran dosi d'alcohol al cos i tampoc podem escapar-nos de besar-nos amb tots els que ens trobem de cara acompanyant els besos amb la sentència "feliç any, feliç any!" encara que no siguen amics o fins i tot si no ens agrada com són...

Jo des que la nit de cap d'any la passe fora de casa ja ho he provat tot: caseta a Alcubles amb amics i amigues i després discoSefos, desert d'algèria de turisme solidari, granada menjant espaguettis després d'una esgotadora jornada d'esquí, València amb la penyeta de festa en festa... i la veritat és que cada vegada li trobe menys d'especial a l'última nit de l'any. Potser és que m'he fet gran i no puc deixar-me dur i perdre el sentit de la realitat o potser és que no m'agrada que em diguen com he d'actuar i què és el que m'ha de fer feliç.
El cas és que esta nit provaré una altra modalitat: soparet tranquil a casa i després a Ca Revolta.
Esta nit supose que em vindran al cap bons records com els del col·lectiu de la Jove de l'institut de Meliana, com quan organitzàrem la jornada per la insubmissió, les més de 6 xarrades en un any i el viatge amb pancarta inclosa al judici per l'assassinat de Guillem Agulló. I el col·lectiu de la Jove-Universitat amb la campanya Tan prop, tan lluny que intentava implicar els estudiants de Burjassot en activitats de voluntariat al barri de les 613 vivendes i els milers de cartells que vaig penjar durant els 5 anys de carrera...i les acampades de pasqua on ens arribàvem a reunir més de 200 joves.
I després segur que em ve al cap l'emoció que vam viure quan es va comprar l'edifici on ara està Ca Revolta amb els dies d'activitats musicals, performances i instal·lacions sense interrupció ni espacial ni temporal. M'agradaria tindre material audiovisual d'eixes jornades, la de l'edifici abans de començar les obres i la de la inauguració oficial!
I normalment quan hi vaig també recorde a Cris, quan em va enredar per fer una ponència sobre el feminisme intergeneracional "Lligant generacions" que després de presentar-la a les jornades dels 20 anys de feminisme a València vam dur-la a Múrcia rotllito Thelma i Louise a 160Km/h amb el seu golf volador. I Agredolces, què dir del calendari de figues, les festes mixtes quan això era quasi ser traidores del moviment i la ponència-teatre-poesia a les jornades feministes de Córdova sobre "els xics i el feminisme" que va ser la bomba i les manis del 8 de març... Sempre polèmiques, sempre amb propostes transgressores!
Segurament em deixe moltes coses però espere que la idea principal siga fàcil de captar. Revolta ha segut la meua escola de militància política, quan jo vaig estar al 100% ja no era partit polític i ara és una flamant associació cultural amb una activitat essencial per a la ciutat de València, però si que ha contribuït junt als meus pares a construir-me un discurs vital de solidaritat amb els més desafavorits per damunt de tot, de no vore la realitat en blanc i negre sinó analitzar tots els matissos i a militar sense buscar la notorietat ni el protagonisme sinó únicament per convicció.
Ara mateix ja no participe de l'organització, la meua contribució al projecte només és econòmica, la quota de sòcia, però quan vaig allí a fer-me una canya o un entrepà o a una xarrada o teatre o concert i em trobe a la gent em sent com a casa. Perquè a Ca Revolta sempre li hem dit "La Casa" des que només existia en plànols i en càlculs d'hipoteques.

Feliç any 2008 per a tots i a totes!

Aquesta nadala em serveix per insistir que Volem Tv3, heu vist alguna vegada Polònia? el fan els dijous per la nit.

Jo als reis els demane... un institut nou!

Per fi han arribat les vacances, la meua gola estava ja al límit i la faringitis ha esperat acabar ls classes per atacar-me amb fúria. De tota manera espere que gràcies als tractaments proposats per ma mare i la cura antialcohol no arribaré a haver de passar dies amb febra al llit.
Estos dies els apofitaré també per dormir perquè no he d'alçar-me a les 6 del matí per anar a treballar a Canals com he estat fent durant 3 mesos. Eixa és la vida dels interins/es anar en cotxe d'un lloc a un altre, de vegades fins i tot jugant-nos la vida a la carretera! A mi m'agrada la meua feina així que no sóc dels típics profes de secundària que es passen la vida renegant.Ara, el que no pot ser és fer classe a un institut que té goteres, que no té calefacció suficient, que té clots al gimnàs, que té persianes que no es poden pujar, sense departaments, amb únicament 3 ordinadors per a tot professorat... L'institut on gfaig classes fou construït als anys seixanta i fa vint anys se li va afegir un aulari per atendre la manca de classes. Des de fa 14 anys que el claustre de l'IES Francesc Gil de Canals exigeix un nou institut. Els polítics tiren pilotes fora i qualsevol dia pot haver un accident.
De camí a al treball veig molts cartells de la generalitat amb la inscripció "Ací el teu nou institut", la majoria estan a solars i no hi ha cap obrer treballant. On si que treballen sense descans és a la Ciutat de les Arts i les Ciències i al futur circuit de fórmula 1, allí no calen cartells de propaganda i si que calen inversions milionàries perquè és important la imatge de la ciutat de València al món. Convide a tots els visitants d'eixos grans esdeveniments que vinguen a Canals a vore on faig jo les classes.
No són les obres faraòniques, que a més superen el pressupost inicial de forma insultant sinó les escoles, els hospitals i els bons professionals amb recursos suficients el que ens fa un poble millor, més culte, amb més autoestima i amb més capacitat de crítica i reflexió.

Al butlletí de notes dels polítics que ens governen segur que hi figura un insuficient en serveis públics i una matrícula d'honor en malversació de fons públics.

un cor de 25 anys...

Ahir no vaig poder anar a la concentració organitzada pel Bloc Jove i les JERC de la ciutat de València per exigir al govern valencià que canvie d'actitud envers el senyal de tv3 a la nostra terreta. Estava a una activitat també important. Un recital poètic que, des de fa uns anys, organitza l'Associació Cultural MacarellA del meu poble. No us podeu imaginar com és de bonic i com és d'important l'activitat d'aquesta associació. Organitza excursions arreu del territori, festes populars com la foguera de sant joan i la pasqua al barranc, la baixada al carraixet, edita una revista "Plaerdemavida", xarrades sobre temes diversos i més i més i més.
El recital d'ahir tenia dues parts, una dedicada als " rius i riuades" i l'altra un homenatge a Matilde Salvador amb la col·laboració d'una altra institució de Bonrepòs i Mirambell, La Coral. Vint-i-cinc anys plens de cançons i d'alts i baixos però tot un referent comarcal, o no és una heroïcitat mantindre un cor de gent jove durant tants anys? La nadala del desert que comença "mare al Bartolo jo no vull pujar...", jo ho vaig viure també com un crit de resistència. Escolteu-la, segur que vos emocioneu i sou capaços de captar per què Matilde Salvador era una "donota" de les que necessita un país per saber cap a on caminar.
En fi, que quan em bevia la mistela pensava que m'agrada molt cantar, que m'agrada el meu poble però no la meua alcaldessa que menysprea la cultura. Mai participa de cap activitat de MacarellA, ni va als concerts de La Coral ni a les audicions de La Brama, ni a res que faça olor a cultura. Pitjor encara, desitjaria que desaparegueren les associacions que més aporten al poble perquè el vol mort, sense ments crítiques i actives.
És un animal polític, ella sap que els pobles vius no voten tirans!

La Coral assagem divendres de 8:30 a 9:45h de la vesprada al centre cívic, si t'agrada cantar no ho dubtes. Vine!


aquest vídeo és una gravació de la "Nadala del desert" de Matilde Salvador interpretada per la Coral Juan Ramón Herrero de Castelló

Silenci...ssssshhhh!!!

Uns desconeguts en nom de la Generalitat Valenciana anit van complir l'amenaça de tancar el primer repetidor de televisió que rebota el senyal de TV3, C33, 324 i C300. El de la serra xixonenca de La Carrasqueta. Van aprofitar la negror de la nit i el factor sorpresa,com els lladres!, per entrar i precintar les instal·lacions. El repetidor és una propietat privada i l'han assaltada sense informar-ne els propietaris. Tenien por de trobar-se molta gent a les portes barrant-los el pas, saben que som moltíssims, els valencians i valencianes, que veiem les televisions públiques catalanes. Les veiem perquè parlen íntegrament en la nostra llengua però sobretot perquè emeten programes plurals i de qualitat. La televisió pública que paguem amb els nostres impostos dóna pena en tots dos aspectes, excepció feta de punt2, on van a parar tots els bons professionals, arraconats per la direcció.
Hui els ilicitans, alacantins, xixonencs, oriolans, villeners... no podran vore la televisió que els acompanyava habitualment. Supose que cap europeu ho comprendrà perquè la interrupció forçosa de les emissions d'un mitjà de comunicació públic és un fet insòlit a la Unió Europea. Cap ministre ha fet declaracions al respecte. Silenci.
Cap representant del PSOEcv s'ha mostrat indignat. Ssshhh.
Estaran contents? Segurament estaran calculant què els convé més si parlar o callar de cara a les eleccions que s'acosten. Silenci.
Molts valencianistes tenen pensat votar Zapatero, fins i tot sabent que l'exministre d'indústria i ara flamant president de la Generalitat de Catalunya, és el màxim responsable del tancament. Les freqüències en discòrdia són de competència estatal. Sssshhhhh.
Mentrestant uns altres ja hem pagat els 10 euros per fer front a la multa de 300.000€ imposada a acpv per transmetre el senyal d'una televisió pública de forma alegal. Supose que també hi ha gent nacionalista que votarà Esquerra perquè creu que a madrid els seus diputats defensaran els nostres interessos com a poble. Ooohhh, els grans defensors de la gran nació catalana! Què fan donant suport polític a l'esmentat exministre d'indústria perquè siga president? Estos si que xarraran sí perquè no callen ni baix l'aigua, però alguns ja no ens creiem les paraules i si que entenem els fets. I també entenem perfectament els silencis. Què diu la vicepresidenta De la Vega al respecte? Més que res per saber què pensa la candidata socialista per València. S'està esperant que tanquen el repetidor del Mondúver o de la Serra Perenxisa o el del Bartolo? Silenci. Els que estimem el nostre país ja sabem què vol dir el silenci: Complicitat.
I amb això no excusem al PP, però és que a ells se'ls veu vindre i els socialistes actuen igual però amb vestits de camuflatge. Al PSOEcv i al PSOE en general li importa una merda la nostra llengua i també els atacs diaris que rebem per part de grups feixistes. O els interessa tot el que està passant? Més que res perquè en ambdós casos, s'inhibeixen de prendre posició i d'actuar en conseqüència. El ministre d'indústria té competències suficients per decidir sobre l'ús de les freqüències estatals i el delegat del govern és responsable de la seguretat ciutadana.
Només queden tres mesos per les eleccions generals i a pagar el pato els valencians, com sempre.

Al meu poble, el Bloc segurament presentarem una moció al proper ple, exigint la recepció de TV3, C33 i els altres 2 canals a tot el País Valencià. Ja vorem què voten i què argumenten els socialistes.