dilluns, 31 de desembre de 2007

QUÈ FARÉ ESTA NIT?

Esta nit, segons la nostra cultura, estem obligats a passar-ho bé, a gitar-nos tard i amb una gran dosi d'alcohol al cos i tampoc podem escapar-nos de besar-nos amb tots els que ens trobem de cara acompanyant els besos amb la sentència "feliç any, feliç any!" encara que no siguen amics o fins i tot si no ens agrada com són...
Jo des que la nit de cap d'any la passe fora de casa ja ho he provat tot: caseta a Alcubles amb amics i amigues i després discoSefos, desert d'algèria de turisme solidari, granada menjant espaguettis després d'una esgotadora jornada d'esquí, València amb la penyeta de festa en festa... i la veritat és que cada vegada li trobe menys d'especial a l'última nit de l'any. Potser és que m'he fet gran i no puc deixar-me dur i perdre el sentit de la realitat o potser és que no m'agrada que em diguen com he d'actuar i què és el que m'ha de fer feliç.
El cas és que esta nit provaré una altra modalitat: soparet tranquil a casa i després a Ca Revolta.
Esta nit supose que em vindran al cap bons records com els del col·lectiu de la Jove de l'institut de Meliana, com quan organitzàrem la jornada per la insubmissió, les més de 6 xarrades en un any i el viatge amb pancarta inclosa al judici per l'assassinat de Guillem Agulló. I el col·lectiu de la Jove-Universitat amb la campanya
Tan prop, tan lluny que intentava implicar els estudiants de Burjassot en activitats de voluntariat al barri de les 613 vivendes i els milers de cartells que vaig penjar durant els 5 anys de carrera...i les acampades de pasqua on ens arribàvem a reunir més de 200 joves.
I després segur que em ve al cap l'emoció que vam viure quan es va comprar l'edifici on ara està Ca Revolta amb els dies d'activitats musicals, performances i instal·lacions sense interrupció ni espacial ni temporal. M'agradaria tindre material audiovisual d'eixes jornades, la de l'edifici abans de començar les obres i la de la inauguració oficial!
I normalment quan hi vaig també recorde a Cris, quan em va enredar per fer una ponència sobre el feminisme intergeneracional "Lligant generacions" que després de presentar-la a les jornades dels 20 anys de feminisme a València vam dur-la a Múrcia rotllito Thelma i Louise a 160Km/h amb el seu golf volador. I Agredolces, què dir del calendari de figues, les festes mixtes quan això era quasi ser traidores del moviment i la ponència-teatre-poesia a les jornades feministes de Córdova sobre "els xics i el feminisme" que va ser la bomba i les manis del 8 de març... Sempre polèmiques, sempre amb propostes transgressores!
Segurament em deixe moltes coses però espere que la idea principal siga fàcil de captar. Revolta ha segut la meua escola de militància política, quan jo vaig estar al 100% ja no era partit polític i ara és una flamant associació cultural amb una activitat essencial per a la ciutat de València, però si que ha contribuït junt als meus pares a construir-me un discurs vital de solidaritat amb els més desafavorits per damunt de tot, de no vore la realitat en blanc i negre sinó analitzar tots els matissos i a militar sense buscar la notorietat ni el protagonisme sinó únicament per convicció.
Ara mateix ja no participe de l'organització, la meua contribució al projecte només és econòmica, la quota de sòcia, però quan vaig allí a fer-me una canya o un entrepà o a una xarrada o teatre o concert i em trobe a la gent em sent com a casa. Perquè a Ca Revolta sempre li hem dit "La Casa" des que només existia en plànols i en càlculs d'hipoteques.
Feliç any 2008 per a tots i a totes!



Aquesta nadala em serveix per insistir que Volem Tv3, heu vist alguna vegada Polònia? el fan els dijous per la nit.

2 comentaris:

vigarllo@isirym.upv.es ha dit...

Bon any Rosella! A mi l'any passat ja em va començar a canviar clarament el cap d'any (tres parelles en una caseta del Pirineu, de les quals 2 estaven prenyades i l'altra amb un nano de 7 mesos) i enguany no cal ni que t'ho conte.

Com tu be dius sols és que ens fem grans, però això ja està be. La vida està plena d'etapes i el que cal és anar passant-les amb la major felicitat possible. No m'agradaria de cap de les maneres continuar amb la mateixa situació, ambients i festes que feia quan tenia 17 anys. Què lamentable, no?

Guillem ens ompli tant, que res més cal.

Una forta abraçada

Vicent

bloc jove_petrer ha dit...

Hehehehehe... jo no sóc gens fester. La nit de cap d'any vaig sopar a ma casa i a les 2 ja em vaig anar a dormir.
Per cert, si tens contacte amb la gent de CA REVOLTA és molt probable que conegues a la Lluïsa. És una xicona molt simpàtica, professora de llengua i membre d'eixe col·lectiu. Em va fer classe de valencià en 1r de batxillerat a l'IES Azorín de Petrer. Si la coneixes, dona-li records meus.

Besets.

David (l'esmenador de Petrer)