jo també sóc de lletres!

Potser algú de vosaltres pensa que no li interessa la química. Segurament serà dels que no paren de dir "és que jo sóc de lletres"! Jo sempre que escolte eixa lamentació m'assalten les preguntes: i què passa? no tens interés per anar més enllà? en què es basa eixa afirmació? la cultura científica no forma part de la cultura general? estàs més còmode sense fer l'esforç d'entendre nous conceptes, noves formes de raonament?

La veritat és que jo mai m'he considerat ni de ciències ni de lletres. He estudiat químiques però m'agrada escriure i fer jocs de llenguatge, m'agraden les matemàtiques però també saber d'on vénen les paraules que em serveixen per expressar desitjos i necessitats, m'emociona escoltar un recital poètic però també m'encén la curiositat saber què està investigant llúcia a madrid... i així podria seguir amb la meua dualitat infinitament. I és per això que crec que cap persona s'ha de tancar portes i que el coneixement és de lliure accés empre i quant un mateix s'hi vulga submergir, tan se val, si és científic o el que malanomenen humanístic. Fugim de les etiquetes, obrim els ulls a tot el que ens envolta!

Si quan arribeu ací teniu ganes de seguir, llegiu aquest text on intente explicar-vos la idea d'àtom que té validesa hui en dia. És el meu primer intent de fer divulgació científica així és que no estalvieu crítiques i/o retoqueu el que trobeu incorrecte, mal explicat o poc concret, pregunteu-me coses si no enteneu de què parle,...

Què es pensa hui en dia de com són els àtoms?

Els intents per explicar com està formada la matèria s'han succeït des de fa segles, de fet hui en dia, la comunitat científica considera que tota la matèria està formada per àtoms i que aquests àtoms al seu torn estan constituïts per 3 tipus de partícules: protons, neutrons i electrons.Tots i que la física de partícules ja fa anys que ha descartat que siguen les partícules fonamentals, és a dir, que tant els neutrons com els protons estan formats per partícules més menudes, si que ens serveixen per entendre com són els àtoms.
Ràpidament ens pot vindre al cap que l'àtom està format per un nucli positiu on es concentra la pràctica totalitat de la massa (protons + neutrons) i els electrons girant al seu voltant en òrbites circular.Quan el nombre de protons i d'electrons és igual parlem d'un àtom neutre perquè aquestes partícules tenen càrregues iguals però de signe contrari. És el dibuix que apareix amb més força al nostre univers simbòlic. A molts no us sonarà que eixa idea fou una idea apareguda l'any 1911. Fa quatre dies!
Uns anys abans s'havia proposat el primer model atòmic que deia que els àtoms eren una massa positiva amb electrons distribuïts uniformement en el seu interior- com una coca de panses. I fins al principis del segle XIX encara es pensava en l'atom com un tot sense naturalesa elèctrica. Perquè no retenim aquesta idea de ciència canviant i se'ns presenta normalment com tota una sèrie de lleis i teories tancades proposades per 4 científics il·luminats?
De moment ja podem esborrar la idea d'àtom semblant als planetes i els satèl·lits.
Al segle XX, el desenvolupament de la mecànica quàntica va revolucionar el món físic i químic, com podem seguir pensant el que fa més de 50 anys que s'ha superat? Les noves idees quàntiques van arraconar la idea d'òrbites definides, la idea de què els electrons són partícules per associar-los també propietats ondulatòries i es demostrà la impossiblitat de saber simultàniament la posició i la velocitat d'un electró. És a dir, que només podem parlar de la probabilitat de trobar l'electró en una zona de l'espai al voltant del nucli que podem calcular resolent una equació quàntica. Enteneu? El nucli segueix concentrant la massa dels àtoms i conté els protons i els neutrons però ara es considera que els electrons giren al voltant del nucli però no ho fan seguint trajectòries definides i només podem conéixer la zona de l'espai on hi tenim més probabilitats de trobar-lo (orbitals).

Us heu aclarit? No us he citat els noms dels científics però si voleu saber més, pregunteu per Demòcrit, Dalton, Faraday, Thomson, Rutherford, Bohr, Sommerfeld, Plank, Einstein, De Broglie, Heisenberg,Schrödinger, ... entre d'altres!

No sé si pensareu com jo o si la meua explicació una miqueta maldestra us farà entendre per què sóc 100% antidogmàtica.
Per a mi és fonamental entendre que només l'aportació de noves idees i nous plantejaments i el seu debat col·lectiu ens permet avançar no només en l'àmbit científic sinó en la vida.