Estimat veí/ïna!

Sovint pensem que l'urbanisme és un tema per a experts i que les persones no tenim res a dir. De vegades el problema és que ens sembla un tema "farragós" amb mapes i textos impossibles d'entendre. I en altres ocasions no tenim ganes de pensar en un tema que no ens sembla tan atractiu com altres polítiques com cultura, joventut, serveis socials...i que, a més, no té tanta importància.

Sobretot aquesta última raó és la més perillosa. Hem de ser concients que una mala gestió en sectors com la cultura, joventut, comerç, etc es pot revertir (encara que coste). En canvi, una mala política urbanística en la majoria de casos és irreversible. Si s'urbanitza l'horta mai més es cultivarà, si es fa una carretera vora barranc mai podrà esdevenir un passeig peatonal, si es destrueix patrimoni centenari com el llavador de Mirambell o l'ajuntament vell mai es podrà recuperar.

És per això que els mals governants no volen que t'impliques en la planificació urbanística perquè segurament les teues idees estaran contraposades als interessos de les constructores o els qui persegueixen fer-se rics amb l'especulació urbanística. Posen excuses com que es retarda l'aprovació de documents o menyspreen la teua intel·ligència considerant que no està preparada per entendre.

Com en tants temes Compromís considerem que el temps no es perd quan es proposa un debat ciutadà sinó que s'inverteix en planificar un poble respectuós amb les persones i el medi ambient. Si hi ha lleis o plànols difícils d'entendre és obligació dels tècnics fer-los comprensibles per a la ciutadania.

Estic convençudíssima, com també ho està tot el col·lectiu, que més participació ciutadana és sinònim de millor democràcia perquè, a més de recollir propostes col·lectives, la transparència permet un control ciutadà que evita més fàcilment casos de corrupció, tan extesos últimament arreu del País.

En esta segona assemblea, farem una ruta urbanística pel poble, amb parades a diferents punts on podrem parlar del poble que volem i quines propostes hem de fer per aconseguir-lo.

No perdes l'oportunitat de reflexionar i compartir les teues idees amb els teus veïns i veïnes, acudix el divendres 5 de setembre a les 19:30h al Centre Cívic. Ah, i porta entrepà que després soparem a la fresca en un raconet tranquil contemplant l'horta!

Congrés del MCEP, una altra experiència brutal!

Invariant pedagògica núm 29 de Célestin Freinet: "Una de les principals condicions de renovació de l'escola és el respecte a l'infant, i al seu torn, el respecte de l'infant cap als seus mestres, solament així és possible educar dins de la dignitat"

Enguany, per segon any consecutiu, les Thelma i Louise valencianes (Xusa i jo) pillàvem el cotxe i cap al Congrés del MCEP. La novetat és que per primera vegada des que ens vam embarcar en aquest moviment arran de la RIDEF, dormiríem a la residència amb la resta de participants. És a dir, 24h entre mecepers i meceperes!

L'experiència no ha pogut ser més gratificant. 

Només arribar corrent a tallar les coques cristines i coques en sal que ja comença el sopar cooperatiu! Cadascuna de les 100 persones han portat cosetes de la seua terra i així hem parat una taula impressionant: formatges, vins, coques dolces i salades, embotit, patés, ... i primeres converses amb la gent coneguda al congrés de l'estiu passat a l'Escorial.

Uis, de tant de xarrar se'ns ha fet una miqueta tard i va i resulta que no funciona la clau de l'habitació. Haurem de dormir en lliteres a l'habitació del costat. Quina calor per l'amor d'andreu!

L'endemà bon matí amb la son apegada als ulls cap als tallers. El primer el de tecnologies educatives que coordina Ángel d'Almeria. Quin curro s'ha pegat preparant guies d'alguns programes que podem utilitzar a les classes!

El nostre taller venia després, el de 12-18, i a mi em tocava exposar la primera. Això sí, després d'una dinàmica de relaxació i de programar el temps del Congrés perquè caberen totes les experiències, hem flipat una altra vegada amb els cachivaches de Juanjo. I què bé que la nostra proposta de grup de treball per compartir materials ha anat avant i després ha resultat riquísima!

El cas és que jo he explicat la segona part de: Tentativas de Planes de Trabajo en Ciencias Naturales de 2ESO com a continuació de la que vaig presentar a l'encontre de febrer a La Albitana. Debat productiu i a dinar!

I a partir d'ací, les coses que més hem van colpir emocionament són les següents:

- El documental sobre Antoni Benaiges, el primer mestre republicà (que a més era seguidor de
l'escola Freinet) assassinat pels feixistes.

- La nit de contacontes amb la nostra aportació valoriana ( en valencià, per suposat! ), entre Xusa i jo vam explicar la rondalla "El corb i la rabosa". Quin goig escoltar contes,  llegendes i acudits en galeg, euskera i castellà amb mil accents!

-La visita guiada pels propis mestres a l'exposició de treballs dels seus i les seues alumnes. Quina tendresa, quina meravella, quina sensació de felicitat!

- El descobriment del taller del cos del MCEP , per un moment tornar a la meua època folki!, i coincidir amb gent meravellosa com Esther, Juan o Gérard. Uauuuu, en aquest taller ja em quede per sempre!

- I un any més l'experiència de Los Virtuosos amb les llàgrimes als
ulls cantant Soldadito de Bolivia, Grândola Vila Morena i ... 100 persones amb els braços agafats de les mans, l'emoció màxima amb L'estaca!

- I el poema del Cagallón a El Racimo-periòdic del Congrés... quin bon rotllo i quina complicitat més xula s'ha generat amb Abel. L'any que ve ens hem apuntat els 2 junts a coordinar amb Paco el periòdic!

- I què dir de la substitució d'Emiliano com a secretari confederal per Ana. Un traspàs modèlic que m'ha fet pensar en les associacions del poble on treballe, que tenen problemes inmensos en casos com aquest i com pot ser de senzill si es té clar què vol dir cooperació i compromís.

I sobretot les xarrades infinites amb uns i altres, els abraços, la sensació de felicitat absoluta, la sinceritat i les rises, i les ballades, i xarrar i xarrar i xarrar fins quedar-me sense veu!

No tinc paraules per explicar tot el que sent quan estic amb la gent del MCEP, no tinc paraules per expressar com canvie jo com a persona gràcies a la gent del MCEP, no tinc paraules per dir què és el que el que passa als Congresos del MCEP, no trobe paraues... i això que quan estic allí no pare de parlar!

Invariant pedagògica 21 de Célestin Freinet: "Parla el mínim possible" 

(es refereix a les classes, clar!)

HA ARRIBAT L'HORA DE DONAR EL PAS!

Hola,

Sóc Rosella, veïna del poble des de fa quasi 35 anys, implicada en associacions diverses i en la vida política del poble des que tinc ús de raó.

M'agrada compartir idees, discutir amb calma o de forma apasionada, arribar a acords i, arribat el moment, assumir votacions contràries a la meua postura.

M'agrada també compartir projectes amb persones que pensen com jo però també amb altres amb qui només compartisc el projecte en sí.

Ara bé, el que m'impulsa a escriure't esta carta és la necessitat que tenim, tu i jo i altres veïns de juntar-nos i repensar en el nostre poble. No ens val només parlar-ne ens hem de juntar a analitzar com estem, què volem, com ho concretem i dissenyar un pla d'acció per dur-ho a terme. És l'hora de comprometre'ns perquè ja no val viure d'inèrcies. Ja no ens val delegar el futur en altres, encara que siguen triats democràticament cada quatre anys. No val ser espectadors i espectadores és hora de ser protagonistes del present per fer nostre el futur.

Per això et convide a deixar de banda prejudicis i peresa i dir: si volem i ens comprometem, podem compartir el canvi.

Compartir el canvi en la manera de fer política, passar de votar cada quatre anys a fer propostes col·lectives a partir del diàleg entre veïns i veïnes, atrevir-nos a canviar les regles del joc i fer propostes radicals en el bon sentit de la paraula. Perdre la por a seguir instal·lats en la comoditat i arriscar-nos a posar-nos en el lloc de l'altre i decidir col·lectivament el nostre futur.


El divendres 18 de juliol comença el canvi amb una assemblea oberta on parlarem de tot el que ens interesse de forma organitzada i constituirem grups de treball per elaborar propostes constructives. Parlarem d'educació i de cultura, de benestar social i de salut, d'esports, d'agricultura i urbanisme, de joventut i de festes i del que tu vulgues.

Tu, que eres una persona activa al poble, no et quedes al marge. Vine, comboia a la teua gent i participa.

Gràcies pel teu compromís: Tot està per fer i tot és possible!

Rosella

Abandonar l'oligopoli energètic és fàcil... fes el salt!

Molts amics i amigues m'han preguntat com es fa el salt a Som Energia, per explicar-ho a tothom escrit aquestes línies.

Tots els tràmits es fan per internet i en total no tardaràs més de 15 minuts en fer-los.

Una cosa, abans de seure't davant l'ordinador només necessites:

1.- Una factura de la llum escannejada.
2.- La teua cartilla del banc

Quan tingues això, ja ho tens quasi tot.

El primer que has de fer és entrar a la web de SOM ENERGIA i clicar a la pestanya FES-TE SOCI/A.

Al formulari has de posar les teues dades personals i fer un pagament de 100 euros (com molt bé explica al mateix formulari, aquesta aportació només es fa la primera vegada, no és una quota anual i en cas d'abandonar la cooperativa se't retornaria). Pots triar si vols pagar-ho amb targeta, té un xicotet recàrrec, o per rebut bancari.

Només fer el pagament i enviar el formulari, ja seràs soci/sòcia de Som Energia. T'arribarà un correu amb el teu número i amb aquest número podràs contractar tots els rebuts de llum que vulgues sempre que estiguen al nom de la persona sòcia i fins a 5 rebuts de llum de titulars diferents (pares, iaios, cosins,...)

Això dels 5 rebuts està molt bé perquè no cal que sigues tu el titular del contracte, ni et cobren a tu els rebuts. Només utilitzen el teu número de soci per tramitar el contracte.

En el meu cas, jo sóc la sòcia 4870 i amb aquest número tinc contractada la llum del meu i els meus pares tenen també els seus contractes sense haver de pagar uns altres 100 euros.

El cas és que quan ja tens el número de soci ja pots passar al següent pas, contractar la llum.

Ara el que has de fer és entrar a la pestanya CONTRACTAR LA LLUM, escriure el teu número de soci/sòcia i el teu DNI.

Tot seguit omplis el formulari consultant la teua factura i la "paperassa" s'ha acabat. La cooperativa et tramita la portabilitat i de tant en tant va informant-te amb tot detall sobre com avança el procés.

I com a màxim 3 mesos després rebràs la primera factura de Som Energia i hauràs dit adéu definitivament a Iberdrola (en el meu cas). A partir d'aquest moment seràs una goteta més en l'objectiu "oceànic"de millorar la democràcia en què vivim i a més estaràs fent camí junt a milers de persones cap a un futur més sostenible.

Si tens algun dubte deixa'm un comentari i t'ajude en el que necessites però el millor és que entres a la web i dotoreges.

Només els peixs morts segueixen la corrent, passa de la indignació a l'acció!

Sabó cassolà, reciclatge d'oli usat, qualitat suprema!

Ahir fou un matí en quadrilla, l'excusa era fer una nova tanda de sabó artesà aprofitant l'oli usat que hem anat guardant a casa. Cal recordar que l'oli és un residu molt nociu per a la vida aquàtica!

Ja avise que qui tinga pressa, que no prove a fer-ho. Fer sabó com es feia abans només requereix temps,  paciència, una safa, un pal, aigua, sosa i oli usat.

Ingredients: 
- 3 litres d'oli usat
- 3 litres d'aigua
- 500 grams de sosa càustica

El procediment a seguir és el següent:

- Posem 3 litres d'aigua a la safa.

- Afegim 500 grams de sosa (la venen a les drogueries i als xinos perquè també serveix per desembossar piques). ATENCIÓ, aquest procediment s'ha de fer amb guants i a l'aire lliure perquè la sosa és molt corrossiva, els seus vapors també (si es té una mascareta millor).

- Anem remenant fins que estiga dissolta tota la sosa. Observarem que es calfa l'aigua, no posem la mà dins perquè pot arribar a 80ºC.

- Afegim poc a poc 3 litres d'oli usat, aprofitem per colar-lo i així eliminar restes sòlides. No parem de remenar sempre en la mateixa direcció.

- Seguim remenant fins que la viscositat del sabó és tal, que podríem deixar solt el pal i li costaria caure. Aquest procediment dura, mínim 1h i màxim tres.

- Si volem que tinga algun perfum, hem d'afegir unes gotes d'essència en el moment en què el sabó ja està pràcticament fet.

Hem de remenar sense parar i sempre en la mateixa direcció perquè el sabó que es va formant qualle.

- Quan ja ho tenim ho passem a un motlle per tal que s'endurisca (entre 2 dies i una setmana). El segon dia cal agafar un ganivet i fer les pastilles.


Aquest sabó és d'una qualitat excel·lent tant per a llavar-se el cos i el cabell com per llavar la roba. Per a fer-lo servir a la llavadora només cal ratllar-lo.


Aneu guardant l'oli  i  organitzeu trobades saboneres!

text lliure (1)

-->

Ja fa temps que no puge en vaixell, que no note el moviment oscil·lant de les ones, l’avançar poc a poc i sense pas ferm, aparentment sense rumb.

Ja fa temps que la voràgine del dia a dia no em deixa temps per pensar, que m’empeny solament a resoldre els problemes que se’m presenten amb la major coherència possible.

Ja fa temps que no tinc temps per planificar, que em resistisc a ser arrossegada per la corrent però més per rebel·lia i instint de supervivència que per tindre un pla de combat dissenyat amb precisió.

Però hui, aquest matí, fa uns minuts, ara, he decidit traçar el meu propi camí. Segurament no serà una drecera asfaltada sinó una senda pedregosa que, de tant en tant, m’obligarà a recular per modificar l’itinerari previst.  Ha arribat l’hora de deixar de banda les pors i relativitzar pressions alienes.

Si, ja no valen excuses, he de fer el que vull fer, he d’obrir un camí entre la malesa, protagonitzar una aventura pròpia. Potser s’uneix alguna altra persona intrèpida, però si vaig sola, tan se val!

Això sí, ho tinc clar, abans d’encarar-me al projecte agafaré un menut vaixell, sense motor però amb bon velam i quatre rems.  Experimentaré la calor i la suor de l’esforç però també la calma de deixar-se dur sobre les ones, la frescor de l’aigua en submergir-me i la sal a la boca. Estrés i relax s’alternaran al ritme marcat per les hores.

De tornada a casa em posaré cara l’ordinador i no m’alçaré fins que no tinga el material necessari per afrontar les primeres etapes de la travessia. La decisió està presa.

Freiburg: una ciutat per a les persones

Acabe de tornar de viatge i ja tinc ganes de tornar-me'n a anar. He visitat Freiburg: una ciutat del sud d'Alemanya.
Hem anat allà perquè els meus cosins Ali i Josep hi van cada any atrets pel millor arxiu de Ramón Llull del món, pels passejos per la selva negra i, sobretot, pels seus vins.
Jo feia anys que volia anar sobretot per ser un exemple de ciutat sostenible a nivell mundial.

Les meues expectatives s'han més que complert, i de fet, estic segura que tornaré perquè en cinc dies no he pogut visitar alguns indrets marcats al mapa de la sostenibilitat ni he fet cap ruta senderista per la selva negra ni entre les vinyes perquè feia una calor qusibé insuportable: Freiburg green city.

El cas és que per entendre una ciutat on no es pot construir en llocs que impedisquen la ventilació de la ciutat, amb un cluster d'empreses d'energies renovables únic al món, amb un centre històric totalment peatonal i amb un centre on només hi poden circular cotxes amb etiqueta verda en emissions, que té barris on només es pot aparcar a 2 llocs de tot el barri i la resta de carrers són peatonals, amb un excel·lent sistema de reciclatge de residus, amb plaques solars per tot arreu: coberta estadi de futbol, centres comercials, cases particulars, hotels, edificis públics... amb supermercats de productes ecològics amb preus normalitzats, plena de bicicletes i on la climatització es redueix a grans magatzems... he d'explicar una miqueta d'història recent.

Tot començà als anys 70 a Freiburg, es volia construir una central nuclear a Wyhl, molt a prop de la ciutat, i l'oposició ciutadana fou tan forta que no només no es va construir la central nuclera sinó que la zona fou declarada reserva natural.

Aquesta gran victòria va encoratjar molts estudiants i professionals de la ciutat a buscar alternatives a l'energia nuclear i d'aquest compromís amb el futur, va nàixer el cluster d'energies renovables referent al món (aglutina més de 1500 empreses del sector) que dóna feina directa a més de 10.000 persones.

La ciutat està governada des de fa molts anys pels verds però a més compta amb un consell de participació ciutadana amb moltíssima capacitat de decisió. Pel seu compromís amb la sostenibilitat, la ciutat ha rebut moltíssims premis però el millor premi és el nivell de benestar que tenen (i tindran) els ciutadans i ciutadanes de Freiburg.

Si passeu per la ciutat:

- Visiteu el barri de Vauban, un barri per a les persones on també viu Rolf Disch al seu Heliotrop-casa solar que produeix més energia de la que consumeix.
- Refresqueu-vos els peus als sequiols que travessen el centre històric, barri preciós.
- Pugeu al biergarten des d'on es contempla la ciutat.
- Passegeu pel mercat de productes locals que hi ha cada dia a la plaça de la catedral.
- Beveu un vi blanc de la zona, són excel·lents.
- Aneu a l'estació de trens per vore una fotovoltaica de 16 pisos d'altura i preneu-vos un café a l'edifici Mobile.
- Mireu a terrra i de tant en tant a la porta d'alguna casa voreu una plaqueta metàl·lica que recorda algun deportat o assassinat pels nazis que vivia en eixa casa.
- Entreu a la catedral i voreu una foto on es pot vore la destrucció del bombardeig de la ciutat a la 2a guerra mundial.

I si teniu cotxe:

- Visiteu Staufen i feu la ruta per les vinyes fins al castell.
- Aneu a Colmar i Eguisheim (Alsàcia)
- Visiteu algun poble de la selva negra amb les seues masies amb balcons atapeïts de geranis.

Ens han quedat moltes coses per vore, hem de tornar.