Entenc aquest blog personal com un instrument per posar per escrit les reflexions que m'assalten el cap, també m'és útil per compartir-les amb qui les llija i més encara, qui no pretén influir una miqueta en la gent que l'envolta?
Hem fet un sopar improvisat per celebrar l'adéu del "poc honorable" Paco Camps, i mentre sopàvem hem enllaçat conceptes: dimissió del dia, dieta Dukan, Duncan Dhu... i de sobte ens hem posat a cantar a cor la tornada d'esta cançó.
Hui, 20 de juliol de 2011, ha dimitit F. Camps fent un discus digne d'un il·luminat, en la línia de tots els seus discursos. No penseu que aquesta cançó podia haver estat de fons? On anirà a parar aquest personatge? I la seua cort d'honor (més de "100 gaviotas" al seu servei)?
Estic contenta però cal continuar en guàrdia, els substituts sempre poden ser pitjors (no oblidem que Camps va substituir Zaplana).
Una de les coses males que té estudiar opos és que et passes la vida llegint apunts i temes però no tens temps a llegir pel plaer de llegir.
A mi, que m'agrada sempre tindre alguna novel·la entre mans, se'm fa molt dur no tindre energies per dedicar-li una estoneta a la lectura.
Així és que el mateix dia que vaig acabar els exàmens vaig començar aquest llibre "Subsòl" d'Unai Siset, en realitat està escrit per diversos escriptors i és un exercici d'ecriptura molt original. El llibre són les històries de les persones que apareixen a una foto d'un fotògraf famós feta l'any 1979 al metro de París.
Són unes històries intrigants, m'ha agradat molt sobretot com lliga les diferents històries i d'entre elles em quede amb l'arquitecta de Riola i Aude, l'última dona que apareix al llibre.
És curt així és que en pocs dies l'acabes, vos el recomane i si no voleu comprar-lo vos el puc deixar prestat.
Aprofite aquesta entrada per recomanar el Club de Lectura de l'Associació Cultural Macarella. A la primera sessió no vaig poder anar però se n'està preparant una altra per a setembre. Ara estem en la fase tria de llibre.
Després de les eleccions, el final de curs i les oposicions, ara toca fer balanç del curs i marcar-se projectes de futur. És el que faig cada any i enguany no podia ser una excepció.
En aquest moment estic esperant la confirmació oficial que tinc plaça com a funcionària de carrera. Supose que aquest nom li'l posen perquè per a la majoria de gent, per a mi també, és una carrera d'obstacles, on passen els anys i vas perdent la confiança amb tu mateixa, on vas perdent el somriure i t'aborden llàgrimes quan no hi ha motius,...
Enguany he passat de la decepció més absoluta (la pitjor nota dels 8 aprovats) a l'alegria més profunda quan veia que quedava la segona de tres places i per tant ja ho tenia.
Moltíssims amics i amigues m'han felicitat, els que són funcionaris i han passat per tot això comprenien la meua resposta "no em fa feliç tindre plaça fixa sinó ja no haver de pas
sar més aquest calvari horrible". En fi, que ja està, que ja he passat la pantalla més difícil del joc!
Pel que respecta el final de curs, doncs com sempre, he fet bones amigues i aprés moltíssimes coses dels meus alumnes, he intentat intentat innovar una miqueta en la meua pràctica docent, he descobert que el tren segueix agradant-me molt... però m'ha quedat l'espineta de visitar Castelló, fer-me una bona fideguà al Grau... coses que les opos t'impedeixen fer, perdre't pels pobles i ciutats que t'acullen com a profe!
I les eleccions... doncs una superalegria: l'entrada triomfal a les Corts Valencianes (ningú apostava pels excel·lents resultats obtesos per la Coalició Compromís) i l'augment del BLOC en molts ajuntaments de ciutats (Alcoi, Sagunt, Castelló, ...) però al meu poble ens hem quedat igual i això ens ha impedit gaudir de la felicitat completa. El segon de la llista era mon pare i m'ha fotut molt que no entrara de regidor, a més el PP ha tret majoria absoluta amb una llista pèssima, gens preparada i amb nul·la implicació al poble. És injust però bé, som una gent molt dura de pelar i obsessionada en treballar desinteressadament per un poble més valencià, més just, més solidari, més cult... i no se'ns esborra del mapa tan fàcilment.
Bé, ho deixe ací, potser durant aquest estiu dedicaré alguna entrada a reflexions polítiques però també vull parlar dels llibres que llig, dels paisatges que visite... i del que vull fer l'any que ve, que comence una nova vida!
Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. Joan Fuster
El diumenge passat es celebrà l'acte central de campanya de COMPROMÍS al Palau de Congressos de València i cap allà anàrem una bona colla del BLOC del poble. Érem molta, molta gent arribada de la ciutat, de l'horta i d'altres comarques valencianes. Em vaig emocionar molt amb els discursos la veritat i encara m'emocione ara mentre escrit aquestes línies, no tant recordant les paraules d'Enric, Mònica, Mireia, Joan i Josep Maria sinó perquè estic rebentada de no parar de fer campanya i em sent en l'obligació de fer més i més i més... i sobretot perquè pense pense i pense en com comboiar-te a tu perquè faces també campanya entre la teua gent.
Quan s'acabà l'acte em vaig trobar amb una amiga de fa molts anys, i em va dir "dis-me que entrareu" amb cara de desesperació com dient, vos vote per primera vegada i no em podeu fallar. Jo li vaig contestar "clar que sí dona, clar que entrarem!". I me'n vaig anar a seguir amb la colla del poble a fer-nos fotos per a la web i d'allí cap al poble a pegar cartells.
De nit, pensava en la meua contestació i no m'acabà d'agradar. Li hauria d'haver dit el que li dic a tota la gent del poble, "entrar és cosa de tots, de parlar amb coneguts, amics i familiars i convéncer-los de que cal VOTAR COMPROMÍS". La gent del BLOC estem donant-ho tot, però tot és tot. El que cal és que cadascú, també la gent que no milita en cap partit però desitja que COMPROMÍS estiga present amb força a les Corts Valencianes s'implique en la campanya personalment. Ha d'assumir la seua xicoteta responsabilitat. M'haguera agradat dir-te el que li dic als meus amics, "Queden 7 dies, convenç a 10 persones que no havien votat abans!".
Dos nits més tard, em vaig trobar al facebook, una altra amiga, aprofitant que estava connectada em preguntava com podia enviar correus amb les adreces ocultes per rebotar als seus contactes un vídeo que havia enviat la plataforma Salvem el Cabanyal. Em preguntà si l'havia vist i li vaig dir que en vore que el tema del documental era "vota porque sinó ganará el PP" l'havia esborrat i li vaig afegir que estava farta d'eixos vídeos perquè no compartia gens ni miqueta la seua filosofia.
Pense jo que una persona (propera a nosaltres) quan passa de votar és perquè està profundament desencantada de la política i el que necessita és que li presentes un projecte concret que l'il·lusione, que el dia després de les eleccions i 4 anys més tard estiga orgullós/a d'haver-lo votat i no demanar-li que vote siga el que siga perquè el mateix dia de les eleccions ja s'haurà arrepentit i es reforçarà en la seua idea abstencionista. Al meu entendre, a una una persona que no vota li has d'explicar el projecte que tu penses que és millor i intentar-li fer entendre que també és el millor per a ell/a, però si tot i això no vol votar, doncs que no vote).
Vam estar parlant molta estona i van sorgir molts temes. Em quede amb una frase que li vaig dir: "les associacions com a tals no han de demanar el vot per cap partit però les associacions estan liderades per persones que si que estan obligades a fer-ho per un projecte que compartisca la seua visió de ciutat, de poble, de barri o de País."
Jo només et demane que t'impliques estos dies 4 dies que queden i demanes el VOT per BLOC-COMPROMÍS!
Ja fa temps que estudie el temari de les opos, primer deien que serien en abril però finalment començaran el 28 de maig. Una setmana després de les eleccions. Estic mentalitzada que he de centrar-me al màxim en el meu futur laboral però és que no ho puc evitar, el meu cap se'n va d'excursió cada dos per tres. I em vénen idees per fer-nos conéixer al poble entre la gent nouvinguda, per fer comboi entre la gent de la llista... I és que els valors del BLOC (i de Compromís) només es poden transmetre en persona, no valen cartes ni llistes estupendes. El que val és parlar amb la gent i més en pobles menuts com el meu.
I no dic que no facen el seu paper les cartetes i els mailings però ningú de Bonrepòs i Mirambell té cap dubte que la llista del BLOC sempre ha segut la millor llista, plena de gent implicada en les associacions del poble, equilibri entre joves i persones experimentades, incloent algú nouvingut/da... gent més motivada en servir al poble que en la promoció personal. Però això per a nosaltres no és suficient, hem de fer moooolt més que els grans partits que presenten llistes plenes de familiars, amb persones que no viuen al poble, amb enxufats de València per fer-los d'assessors camuflats...
Bé, el cas és que això és el que farem al meu poble, anar de casa en casa i proposar actes de campanya propers i frescos, un sopar presentació, un vídeo amb gent del poble donant raons per a votar BLOC, un cartell de grup innovador, un gran concert pensant en la gent jove...
Però el cas és que hui també tenia una cita a València, a Ca Revolta, una assemblea de reflexions electorals. Volia anar però no he anat per estudiar i estudiar. Volia anar perquè els textos recomanats (un text excrit per Faustí Villora i el llibre-manifest Indigneu-vos d'Stéphane Hessel) m'han fet reflexionar molt i volia aportar les meues idees com a sòcia que sóc.
Si haguera anat hauria parlat de que la ràbia i la indignació s'han de tornar esperança i il·lusió en projectes concrets, hauria dit que pense que no podem oferir a la societat un missatge de no abstenció per por a la majoria absoluta del PP perquè això no funciona, que la gent del carrer vol discursos il·lusionadors per identificar-se, ja no els val la por, la resignació i la depressió.
I també els volia dir que pensaren si al parlament valencià no hi ha cap diputat que represente uns altres valors del imperants, una altra manera de fer política, el diàleg proper i fluid amb les associacions valencianes com Ca Revolta...i aleshores haguera dit que per a mi si que n'hi ha 4 diputats que són diferents a la resta. Els de Compromís. Per concloure que el que cal hui més que mai és apostar per això, pel valor de la proximitat, de la transformació diària, per un còctel de crítica radical amb la construcció de noves idees que busquen la felicitat de tots els dies per a totes les persones, posar en valor els polítics honestos i compromesos...
I, si tenia temps, hauria posat sobre la taula una pregunta o dos: és possible canviar els valors de la societat sense tindre representants polítics que defensen eixos nous valors? Podem prescindir de les institucions per construir una societat millor? I si les respostes hagueren segut que no, haguera afegit una pregunta més: calen persones amb capacitat per canalitzar les preocupacions del ciutadans a les institucions, amb preparació per articular propostes realistes però radicalment diferents i amb la il·lusió necessària per fer-les realitat que es dediquen a la política? A fer la política que volem?
I per acabar el meu torn de paraula, si els presents ho trobaven convenient, haguera llegit aquest fragment del llibre que he esmentat adés,
"la pitjor actitud és la indiferència. Si us comporteu així, perdeu un dels components essencials que formen l'home:la facultat d'indignació i el compromís que la segueix"
Stéphane Hessel
No he anat a l'assemblea, m'haguera agradat anar perquè pense que cal acudir a tots els fòrums possibles cadascú de nosaltres per fer entendre a la gent que la millor opció el dia 22M és votar Compromís perquè qui ho faça es sentirà orgullós/a d'haver-ho fet!
Jo estos dies combinaré les moltes hores d'estudi (maleït Fontdemora) amb el comboi de fer realitat el meu somni: més regidors/es del BLOC al meu poble, més diputats de COMPROMÍS a les Corts Valencianes!
"Tot escolar, tot estudiant ha d'adquirir la comprensió de la naturalesa i de l'activitat humana que proposa la ciència. Només llavors es convertiran en ciutadans responsables. Només llavors, entendran que la nació els necessita com a futurs científics per portar la humanitat a un món millor."
Phillippe Chomaz (físic nuclear)
Només els exàmens ha retardat uns dies l'anàlisi del tot el que està passant al Japó. Com són les coses, esta desgràcia enorme ha coincidit amb el tema de la radioactivitat que estàvem a punt d'estudiar amb els de tercer d'ESO, amb el tema de geologia que anàvem a començar amb els de 2n d'ESO i en el temari de física de 2n de Batxillerat també tenim la física nuclear!
Ja m'ho va dir una bona mestra en un curset, si observem el que passa al nostre voltant trobarem moltíssims recursos per treballar amb els alumnes, enganxar els alumnes a la ciència des de l'actualitat i la proximitat més ferotges.
I tant, aquesta catàstrofe que ompli portades de diaris, minuts i més minuts de telenotícies no podem deixar-la fora de classe, l'hem d'incorporar, l'hem d'analitzar, els profes tenim l'obligació d'estudiar-la a classe, aprofitar l'enorme curiositat que ha despertat en els alumnes!
Què és un tsunami? Per què hi ha terratrèmols? Què és l'escla de Richter? Com es protegeix Japó dels efectes dels terratrèmols? Què pot passar si peta el reactor nuclear? Què passa dins d'una central nuclear? Per què comparen el que està passant amb la segona guerra mundial? I amb Txernòbil?
Encara recorde com em va entusiasmar estudiar la realitat dels balcans durant la guerra de l'ex-iugoslàvia. Quin gran encert el dels profes d'història, quina gran capacitat per lligar la història a l'actualitat, gràcies al dossier qeu encara conserve i a l'habilitat de Gerard per fer-nos entendre tot el qeè passava i les seues causes!
Jo a partir de demà provaré de fer el mateix, ja els he demanat articles de diari i ja tinc el primer documental per passar-los gràcies a TV3 (el programa Espai Terra) i internet.
