RIDEF: VACANCES O CANVI DE XIP I NOUS PROJECTES?

"...No podéis preparar a vuestros alumnos para que construyan mañana el mundo de sus sueños, si vosotros ya no creéis en esos sueños; no podéis prepararlos para la vida, si no creéis en ella; no podríais mostrar el camino, si os habéis sentado, cansados y desalentados en la encrucijada de los caminos"

C.FREINET 

El dia 24 de juliol a les 5:30 del matí agafàvem el cotxe Tamara, Truc, Xusa i jo camí de León. Allà Xusa i jo ens havíem apuntat a la RIDEF (29e Rencontre Internationale des Éducateurs Freinet) organitzat per la FIMEM (Federació Internacional de Moviments d'Escola Moderna).

Amb la sola referència (però enorme) de la pràctica diària de ma mare a classe i de converses inacabables amb ella, però amb els ulls desperts com qui no coneix res i té ganes de saber-ho tot arribàrem a l'IES Ordoño III, un dia més tard de la inauguració i sense viure a la residència universitària on estaven la majoria dels inscrits. Després de buscar algú de l'organització que ens fera la inscripció formal, sense èxit, anàrem a dinar al piset amb el diari on ens indicava els horaris de les activitats de la vesprada.

A partir d'eixa vesprada ja no vam parar d'absorbir com 2 esponges experiències, propostes d'activitats, història del moviment, ideologia pedagògica... i en el camí a casa Xusa i jo vinga intercanviar idees per a l'any que ve, discutir sobre les propostes que havíem treballat al taller del Diari Escolar com a eina d'expressió lliure, de les conferències, de les visites guiades als museus... i quan arribàvem a casa sort que teníem a Tamara i a Truc per tallar la conversa, canviar el xip i animar-nos a eixir a fer-nos cortos i embotits!

Al taller llarg a més fèiem de traductores del portugués al francés i l'anglés per als nostres companys i companyes africans i coreans respectivament. Freinet és cooperació i això és el que vam fer durant una setmana, veure com es pot organitzar un congrés internacional sense traductors oficials, com es pot fer una classe on els alumnes s'entusiasmen per allò que estan fent, sense notes, sense exàmens... i que siguen crítics amb allò que fan ells i amb el que fan els seus companys, que treballen en grup i individualment de forma autònoma, que tinguen amor pel seu treball i siguen capaços de millorar-lo col·lectivament.

I conéixer gent de secundària com Elisa i compartir les limitacions que tenim comparant-les amb primària on tot ens sembla perfectament realitzable amb tot el temps per davant i amb voluntat com tenim de fer una altra escola, millor per a mestres, alumnes, pares i mares i societat en general. Però també vore què es pot fer, tot i les limitacions: doncs jo vaig a fer l'assemblea, doncs jo vaig a començar amb el treball individual.

I compartir taller amb mestres africanes que tenen fins a 96 alumnes a classe o coreans mestres d'alumnes amb malalties mentals i les mestres brasileres amb tanta energia i tanta saviesa per compartir. Leila, la mestra com ens explica com es contrueixen els grups, com es treballa l'expressió lliure amb els alumnes, tècniques d'impressió senzilles, com el treball a l'escola ha de transcendir a la societat, com la vida dels i de les alumnes ha d'entrar a l'escola, com el mestre ha de guiar mai obligar ni dirigir el treball de l'alumne... tota una vida treballant amb Freinet i tan feliç (com ma mare!).

I vore l'exposició de Genealogias feministas al MUSAC amb una guia de luxe: Isabel Alonso i gaudir malgrat les presses. I les vidrieres de la catedral i els frescos romànics de San Isidoro, les muralles i els carrers plens de flors i el passeig pel riu Beserga i el museu de la família Sierra-Pambley...

I entendre que només si revisem la nostra pràctiques, si adquirim tècniques per adequar el nostre dia a dia a la nostra idea d'escola i de societat, si compartim els nostres dubtes i fracasos i provem allò que algun company i companya ja fan a les seues i els funciona, només si canviem l'escola i l'institut ens sentirem bé amb nosaltres mateixes. Perquè cal ser concient de les limitacions que tenim, no podem fer la revolució d'un dia a un altre, no podem menjar-nos el món però podem fer passets de formiga.

De moment, a més ens ha fet comboiar-nos per anar d'ací dos anys a Itàlia a la 30a RIDEF i esperem que portem un xicotet bagatge propi d'haver canviat una miqueta les nostres classes i haver-les fet més humanes, més horitzontals, més agradables, més útils per als nostres alumnes!

quan he tornat he vist aquesta pel·lícula, no tracta sobre Freinet específicament

però ens ajuda a reflexionar sobre l'escola

Sr Rei i polítics de torn, no em pixeu a la cara!

Sóc funcionària del grup A i cobre 1701,85 euros al mes després de últimes retallades de ZP i Vela. Enguany no cobraré la paga extra de nadal perquè així ho ha decretat el senyor Rajoy. És l'equivalent a una retallada del meu sou en un 7%. A partir de setembre treballaré a Torrevella, a 250Km de ma casa i no em paguen cap suplement. Al meu sou li hauré de descomptar la gasolina que gastaré per vindre a visitar a la família, el manteniment del cotxe, el pis que hauré de llogar per viure (potser hauré de compartir) a més de seguir pagant les despeses del pis on visc (per sort no tinc hipoteca) i tot el que compre portarà l'augment de l'IVA. També he de dir amb aquest sou vivim 2 persones. Cada dia complisc estrictament el meu horari lectiu i a més treballe a casa i a l'institut per preparar-me bé les classes. Tinc reunions que de vegades duren fins a 5 hores (avaluacions) després de la jornada laboral. Vaig a l'escola d'idiomes i faig cursos per millorar la meua pràctica docent.

Aprovar les oposicions m'ha costat 7 anys (excepte un any, sempre he aprovat els exàmens!).

No sóc de queixar-me perquè m'agrada la meua feina, m'agrada molt. Crec que el meu servei és molt útil per a la ciutadania i per això faig tot el que puc per defensar l'escola pública dels atacs que està rebent des de fa anys però que enguany han estat especialment salvatges.

He de dir que estos útlims dies se m'ha rebolicat especialment la panxa en escoltar al rei, de Cospedal, Rita... dir que en solidaritat amb mi i els meus col·legues tampoc cobraran enguany la paga de nadal. Potser hi haurà qui valore el seu "sacrifici" com un gran gest però jo note que se'm pixen a la cara. Ja n'hi ha prou de retallar-nos la vida (mentre no es toquen les grans fortunes ni l'església) i damunt riure's dels ciutadans. Jo vos propose unes altres mesures si voleu mostrar-me la vostra solidaritat:


Incloure totes les dietes al sou perquè els ciutadans coneguem exactament què cobra cada polític? No seria millor fixar un sou màxim per als càrrecs públics (inclòs el rei mentre existisca)? Prohibir expressament la duplicitat o triplicitat de càrrecs remunerats? Penalitzar (apartar de la política) a aquells càrrecs públics que facen fraus (cobrar dietes per ser de "provincias" però viuen en Madrid des de fa anys, cobrar per no treballar (com Camps que només ha anat 3 dies a Les Corts des que fou imputat o els 584 euros extres per no reunir-se ), cobrar sous vitalicis per haber ocupat un càrrec públic durant 4 o 8 anys (i a més  no és incompatible amb altres ingressos)? O simplement que qui no estiga present als plens de les Corts durant tota la sessió no cobre? per què no hi ha un màxim de diputats per partits (els que es considere necessaris per governar ) i a partir d'aquestos diputats hi haja vot ponderat d'acord amb els vots rebuts (per què hem de pagar a diputats que no treballen i només voten?) Ah, i per favor, que no es puga col·locar a tota la família a dit! (exemple 1, 2 i 3 )

El cas és que aquestes són propostes que segur que no són escoltades pels que manen però que m'agradaria que Compromís denunciara, com ja fa, sistemàticament des de la palestra i en els rodes de premsa però que donara el pas a denunciar-ho també a fiscalia perquè segur que algunes pràctiques són delictes o haurien de ser-ho.

LA POBLA, UN ANY DE PRÀCTIQUES!

Feia setmanes que volia escriure sobre l'experiència que he viscut enguany com a funcionària en pràctiques a l'IES La Vereda de La Pobla de Vallbona. Un any de retallades i mobilitzacions per l'escola pública.

El dia 1 de setembre vaig arribar al centre acompanyada de ma mare (d'allí havíem d'anar a Llíria a fer paperassa) per presentar-me i comentar que havia d'anar als exàmens de setembre a Castelló. La primera presa de contacte fou prou gelada perquè va passar molta estona fins que algú em va atendre.

Més tard, quan vaig conéixer les meues companyes de departament, vaig saber els grups que donaria i em vaig ubicar ja va ser diferent, com sempre però especial perquè enguany estava en pràctiques.

Des dels primers dies de curs van començar les samarretes negres "Per una escola pública i de qualitat" i les concentracions els dilluns a la porta del centre. Després vingué el #Fabratenimfred, les assemblees de profes, les concentracions amb els alumnes i eixir a la tele. I més tard les manifestacions a València, la primavera valenciana, el tancament al centre...i les vagues.

I ací volia parar, a les vagues, per primera vegada a la vida vaig viure què era el sentiment de classe, la ràbia que sents quan companys i companyes es despengen de la lluita amb excuses de dubtosa potència, la pinya que fas amb els companys de lluita i com ja no mires igual als esquirols, el neollenguatge a les assemblees i la por a parlar clar, la poca cultura de debat i de discrepància que ens han inculcat per tal de caure ràpidament en la discussió personal, i com et van fallant les forces...

En fi, a l'IES he estat molt a gust, amb els alumnes he trobat complicitats i resistències, crec que els he ajudat a vore que la física i química està connectada amb la nostra vida, que cal esforçar-se per tindre èxit, que cal concentrar-se per treballar a gust, que els profes som accessibles i que els podem ajudar... i amb un grup de profes he sentit el què vol dir lluitar junts per uns ideals però també la impotència de vore com el sistema ens ha fet poc resolutius i poc entregats a la lluita.

També recorde les visites de l'inspector amb interrogatori inclòs i la visita a la classe de 2nL, la més nombrosa i com els alumnes es van portar millor que mai. El curset de riscos laborals, la redacció i entrega de la memòria, per fi acabar la burocràcia!!

I el final de curs, els claustres amb els xantatges de Conselleria en forma de requisits per a les comissions, la lluita per les optatives i hores per als departaments, els recels entre companys i el "sálvese quién pueda"... sobretot recordaré sempre la carta d'Ángel a l'últim claustre i el minut de silenci. I després el dinar i sentir que hi ha persones amb qui has teixit complicitats, que t'alegrarà molt en retrobar-te casualment amb elles (o no tan casualment perquè els que reivindiquem la causa de la pública abracem mil causes)

I quan em donaren la definitiva al nº5 de Torrevella. D'entrada, gerro d'aigua freda, després resignació i finalment trobar motius per viure-ho com un repte més a la vida. Sentiments encadenats i treball de reflexió per no crear traumes on d'entrada no n'hi ha. Fa un any vaig aprovar les oposicions, 8 anys després de començar a intentar-ho (alguns escrits sobre les opos: 2008, 2009 i 2011) no puc vore negre el que he desitjat tant de temps!

Acabar el curs amb més manifestacions, la solidaritat amb el professorat interí, perquè vaig prometre'm que sempre portaria una interina dins de mi. I sentir orgull quan veig que hi ha altres que tampoc no defalleixen.

La rendició no està al nostre vocabulari, seguim, seguirem!

43 morts + 47 ferits = #0responsables La ferida encara sagna!

#0responsables a què esperen els TREBALLADORS HONRATS per explicar què va passar a les entranyes de C9 el dia 3 de Juliol de 2006 i posteriors? A què s'aplique l'ERO? #paràlisidhorror


#0responsables a què esperen els TREBALLADORS HONRATS per explicar què passà a les entranyes FGV dia 3 de Juliolde 2006 i posteriors? A que els acomiaden? #paràlisidhorror

#0responsables a què esperen els TREBALLADORS HONRATS per explicar què passà a les entranyes del JUTJAT durant judici accident i per què el fiscal va agilitzar el judici i no va investigar més enllà de la versió oficial? A la jubilació? #paràlisidhorror

#0responsables poden dormir tranquils els TÈCNICS de FGV ADOCTRINATS I ASCENDITS PER MENTIR a la Comissió d'Investigació de l'accident del metro? Han anat a teràpia? #paràlisidhorror

#0responsables poden dormir tranquils els TÈCNICS QUE DESBALLESTAREN EL TREN (PER ELIMINAR PROVES) ABANS ACABAR JUDICI de l'accident metro? #paràlisidhorror

#paràlisidhorror #paràlisidhorror #paràlisidhorror #paràlisidhorror #paràlisidhorror

43 morts + 47 ferits = #0responsables 6 anys després la ferida encara sagna!

EMPAR NAVARRO I GINER: MESTRA VALENCIANISTA I REPUBLICANA

El passat 6 de març i gràcies a l'associació cultural Macarella que va fer una xarradeta sobre dones republicanes vaig conéixer la vida d'Empar Navarro i Giner.

Hui, dia de la república, m'abellia escriure una xicoteta ressenya sobre la seua vida perquè si les dones republicanes estan amagades en un calaix, les mestres sovint no existeixen ni per als historiadors.

A més a més, Empar també va destacar com a valencianista i de fet, va ser la primera mestra que va proposar que els xiquets i xiquetes valencians era convenient que anaren a escola en valencià.

"Empar Navarro i Giner va nàixer el 27 de novembre de 1900 i va destacar en tres àmbits: la renovació pedagògica, el valencianisme i el feminisme.

En l'àmbit de la renovació pedagògica creia que l'escola havia d'estar arrelada al medi natural i cultural per això proposà eixides, colònies infantils i com ja he dit abans va reivindicar el valencià a l'escola i va fer conferències on ho va defensar justificant-se tant en els clàssics com Vives i Comenius, amb la pràctica que es feia a altres països europeus com Bèlgica com amb la seua experiència de mestra que la feia pensar que els seus alumnes aprenien més fàcilment si se'ls ensenyava en la seua llengua materna.

Va ser presidenta de l'Associació de Mestres Valencians, s'afilià a la FETE, fou bibliotecària del Semonario de Pedagogía de València, membre de l'Alianza intelectual en defensa de la cultural i de la Unión de Escritores i Artistas Proletarios.

Com a valencianista es va afiliar a l'Agrupació Valencianista Republicana i va participar en la fundació del Partit Valencianista d'Esquerres (1935). Va defensar els drets de les dones i intervingué el 8 de març de 1936 en el míting a València i la posterior manifestació de 30.000 dones.

Després de la guerra va ser detinguda i condemnada a 3 anys de presó on va organitzar una escola i representacions teatrals per millorar l'educació de les preses. Va ser apartada de la carrera docent fins al 1963 quan se la va autoritzar a ser mestra però en un règim discriminatori.

Malauradament d¡Empar Navarro no hi ha cap obra pedagògica publicada i romanen inèdits els originals de les conferències, obra poètica, una novel·la i una obra de teatre."

Personalment pense que é sla recuperació de la memòria d'aquestes dones el que ens farà pensar que la 2a república espanyola va ser una alenada d'aire fresc també a la nostra terra i que els valencians i valencianes tenim referents republicans arrelats a la nostra terra que hem de reconéixer i difondre entre nosaltres i a la societat en general.

Fonts: blog petjades i contes, diccionari biogràfic de dones

#19anysSenseGuillem

Ja fa 19 anys i encara recorde perfectament quan rebérem la notícia, com seguíem el diari, la farsa del judici, les manifestacions i la vaga d'estudiants, les càrregues policial a les portes del jutjat contra nosaltres (joves d'institut), l

es detencions enmig de l'autovia, les paraules dels teus pares i la cançó de miquel grau a la plaça de bous, el No estàs sol dels Obrint Pas,les llàgrimes de ràbia i dolor, les concentracions cada 11dabril a Burjassot, reviure-ho tot novel.la de Jaume Fuster "La mort de Guillem", la punxada al cor quan vérem la pancarta de "Guillem Jódete" al partit d'Albacete, els murals d'homenatge embrutats amb amenaces feixistes, Pedro Cuevas presentant-se a les eleeccions per Alianza Nacional....

i la impotència de sentir que 19 anys més tard pot tornar a passar el mateix perquè els feixistes actuen amb total impunitat al PV

#GuillemAgullóNiOblitNiperdó

QUAN SOBREN LES RAONS...

Aquest matí he participat en una nova assemblea de profes del meu institut. Ja en portem unes quantes i d'ella han eixit iniciatives i convocatòries diverses per l'ensenyament públic i contra les retallades.

Hui, no obstant, era monotemàtica perquè la setmana passada no ens donà temps a parlar-ho: Vaga general.

M'he passat tot el cap de setmana calfant-me el cap per tal de concretar què és el que m'agradaria dir. Ser clara i concissa. Finalment he dit:

"Jo faré vaga per dos motius fonamentalment, el primer és perquè la nova reforma laboral afecta de forma dramàtica i molt directament al present i futur de la gent que m'envolta i el segon és perquè pense que tot i que la nostra vaga no paralitza cap empresa, si que crec que la Conselleria vigilarà de prop el seguiment en el sector docent per tal de valorar el grau de cabreig de mestres i profes després de les retallades de drets i salaris que ens han fet a base de decrets. Crec que la Conselleria calibrarà el nombre de docents que no es resignen i que van a seguir en peu de guerra. Si no fem vaga serà com donar el missatge de que estem disposats a seguir aguantant atropells a la nostra professió i dignitat".

Després de mi ha parlat un altre profe per esmentar una proposta que vaig fer jo la setmana passada en un intercanvi d'opinions, d'acudir al centre a fer una assemblea de vaguistes i preparar amb tot el temps del món noves mobilitzacions. D'entrada prou companys/es no estaven d'acord en anar a l'institut per diferents motius com que és pressionar als que no fan vaga (jo no ho pense de cap manera) o que dóna peu a falsejar la realitat en vore's el centre ple de gent i diran que no hem fet vaga ningú (tampoc m'ho crec). Finalment s'ha votat acudir a la porta de Conselleria el dijous a les 12h del matí.

L'assemblea ha continuat amb la intervenció d'un company que ha preguntat a mode de sondeig, qui dels presents anava a fer vaga i la veritat és que m'he emocionat en vore que la majoria de la gent que estàvem a l'assemblea alçàvem la mà.

Després la cap d'estudis ens ha suggerit que ens hauríem d'apuntar però de seguida, després de 2 intervencions hem decidit que en tot cas qui s'hauria d'apuntar és la gent que anirà a treballar.

Com estava amb ganes de dir més coses he tornat a demanar la paraula, amb molta calma, he explicat que com la majoria dels que havíem intervingut era per dir motius pels quals farem la vaga que estaria bé que els companys/es que no la pensen fer que expressaren alguna de les seues motivacions. Després d'un breu silenci només una persona ha parlat per dir que allí no era lloc per parlar d'això (on sinó si era una assemblea per parlar de la vaga?), que no obstant ell no faria vaga perquè no vol que els partits i sindicats el manipulen i ha callat.

Quan ha tocat el timbre hem anat cap a classe, cadascú amb la seua idea al cap. Jo amb la idea qui no fa la vaga no té cap argument, que per això es senten atacats quan els pregunten i que s'excusen en mentides com que la decisió és individual per no parlar obertament dels zero motius per acudir a l'institut a no-treballar (no hi haurà alumnes a les classes).

Està més que clar que la reforma laboral ens perjudica a tots i totes i el retalls als nostres drets i salaris com a docents no pot ser més brutal i toca respondre de forma contundent.

EL DIA 29 DE MARÇ TOTS I TOTES A LA VAGA, I SI SOU MESTRES O PROFES PODEU VINDRE A LES 12h A LA PORTA DE LA CONSELLERIA AMB NOSALTRES