dilluns, 26 de març del 2012

QUAN SOBREN LES RAONS...


Aquest matí he participat en una nova assemblea de profes del meu institut. Ja en portem unes quantes i d'ella han eixit iniciatives i convocatòries diverses per l'ensenyament públic i contra les retallades.

Hui, no obstant, era monotemàtica perquè la setmana passada no ens donà temps a parlar-ho: Vaga general.

M'he passat tot el cap de setmana calfant-me el cap per tal de concretar què és el que m'agradaria dir. Ser clara i concissa. Finalment he dit:

"Jo faré vaga per dos motius fonamentalment, el primer és perquè la nova reforma laboral afecta de forma dramàtica i molt directament al present i futur de la gent que m'envolta i el segon és perquè pense que tot i que la nostra vaga no paralitza cap empresa, si que crec que la Conselleria vigilarà de prop el seguiment en el sector docent per tal de valorar el grau de cabreig de mestres i profes després de les retallades de drets i salaris que ens han fet a base de decrets. Crec que la Conselleria calibrarà el nombre de docents que no es resignen i que van a seguir en peu de guerra. Si no fem vaga serà com donar el missatge de que estem disposats a seguir aguantant atropells a la nostra professió i dignitat".

Després de mi ha parlat un altre profe per esmentar una proposta que vaig fer jo la setmana passada en un intercanvi d'opinions, d'acudir al centre a fer una assemblea de vaguistes i preparar amb tot el temps del món noves mobilitzacions. D'entrada prou companys/es no estaven d'acord en anar a l'institut per diferents motius com que és pressionar als que no fan vaga (jo no ho pense de cap manera) o que dóna peu a falsejar la realitat en vore's el centre ple de gent i diran que no hem fet vaga ningú (tampoc m'ho crec). Finalment s'ha votat acudir a la porta de Conselleria el dijous a les 12h del matí.

L'assemblea ha continuat amb la intervenció d'un company que ha preguntat a mode de sondeig, qui dels presents anava a fer vaga i la veritat és que m'he emocionat en vore que la majoria de la gent que estàvem a l'assemblea alçàvem la mà.

Després la cap d'estudis ens ha suggerit que ens hauríem d'apuntar però de seguida, després de 2 intervencions hem decidit que en tot cas qui s'hauria d'apuntar és la gent que anirà a treballar.

Com estava amb ganes de dir més coses he tornat a demanar la paraula, amb molta calma, he explicat que com la majoria dels que havíem intervingut era per dir motius pels quals farem la vaga que estaria bé que els companys/es que no la pensen fer que expressaren alguna de les seues motivacions. Després d'un breu silenci només una persona ha parlat per dir que allí no era lloc per parlar d'això (on sinó si era una assemblea per parlar de la vaga?), que no obstant ell no faria vaga perquè no vol que els partits i sindicats el manipulen i ha callat.

Quan ha tocat el timbre hem anat cap a classe, cadascú amb la seua idea al cap. Jo amb la idea qui no fa la vaga no té cap argument, que per això es senten atacats quan els pregunten i que s'excusen en mentides com que la decisió és individual per no parlar obertament dels zero motius per acudir a l'institut a no-treballar (no hi haurà alumnes a les classes).
Està més que clar que la reforma laboral ens perjudica a tots i totes i el retalls als nostres drets i salaris com a docents no pot ser més brutal i toca respondre de forma contundent.

EL DIA 29 DE MARÇ TOTS I TOTES A LA VAGA, I SI SOU MESTRES O PROFES PODEU VINDRE A LES 12h A LA PORTA DE LA CONSELLERIA AMB NOSALTRES

1 comentari:

XAVI ha dit...

No hi puc estar més d'acord, Rosella!