dissabte, 26 de novembre de 2011

Eufòria!

Segurament tota la gent que em coneix m'haurà vist al vídeo de vilaweb de la nit electoral sembla que estic posseïda. No patiu, només estic eufòrica i vull aprofitar aquesta entrada per explicar com pot ser que unes eleccions espanyoles on Compromís només ha tret un diputat pot provocar en mi, una persona que tinc tendència a mesurar les meues reaccions, eixe esclat de joia.

I és que, per als que portem tota la vida en això (jo porte des dels 17 anys treballant mab la gent del BLOC del poble i crec que des dels 20 militant a tope, no només pagant la quota). A casa quan jo tenia 8 anys ja vaig vore com ensobraven, penjaven cartells i feien d'interventors mon pare i una bona colla de gent del poble en la primera llista d'UPV que es va presentar a Bonrepòs i Mirambell l'any 1987 (si puc penjaré la foto escannejada).Van treure 1 regidor però quatre anys més tard ja no van repetir l'aventura.
Recorde també una festa de final de campanya d'UPV a la plaça dels Furs de València. A mi em semblava que hi havia molta gent però segurament seríem 4 gats.

Entre aquella época i hui, 12 anys de regidors del BLOC al poble (ara només 1, injustícies de la llei d'Hont) i 6 diputats i diputades a Les Corts però moltes i moltes campanyes carregades d'il·lusió i amb resultats molt però molt pobres. Aquell 4,8% del 2003 que ens deixà fora de les Corts Valencianes, els escassos 29.000 vots de les passades generals... i sobretot (la sal a les ferides) tantes i tantes desacreditacions en converses quotidianes: sou de dretes, no esteu en el carrer, no sou de fiar, a la mínima pacteu en el PP, ara s'heu fet blavers, heu renegat...

Derrotes a les urnes i convulsions al partit, persones que es deixaven la pell, que posaven la cara en moments difícils i que després desapareixien del mapa per assumir mals resultats.

I la capacitat d'algunes persones (perquè moltes no van poder/voler seguir remant al vaixell dels fracassos) de continuar treballant, de seguir penjant cartells, presentant llistes als pobles, fent mítings, pagant la quota i les derrames per pagar noves campanyes, venent loteria, ensobrant i intentant convéncer a la gent, fins i tot a les persones més properes , que votar BLOC era la millor opció, sempre amb l'esperança a flor de pell com canta Pau Alabajos. Sabent que tot i que havíem treballat de valent al carrer i a les institucions, seguíem sense recollir els fruits que jo crec que mereixíem.

És per això que el diumenge passat estava eufòrica, perquè em venien al cap les persones que no han vist aquest èxit perquè ens han deixat abans, els amics i amigues (perquè ja som més que veïns del poble) que ens reuníem per plorar després de les eleccions autonòmiques o per perdre un regidor dels dos que teníem.

És per això que al Micalet acudírem pitant pel carrer onejant banderoles de Compromís i només arribar vaig abraçar a Joana i vaig començar a cridar i a botar d'alegria, perquè per primera vegada ho havíem aconseguit, ens havíem cregut estes eleccions (les generals i les europees mai havien segut les nostres) i ho havíem donat tot. Ho havíem aconseguit amb la nostra tenacitat molt més tard del que esperàvem (com va dir Quico l'altre dia a Quartell). Havíem aconseguit que Baldo (un d'eixos que estan al vaixell des dels inicis) siga diputat a Madrid i tindrem l'ocasió de demostrar-li a tots els escèptics, els que ens deien que no érem de fiar, que érem uns renegats i de dretes que som la millor gent del País i que anem a Madrid a treballar des del minut zero a l'últim segon de la legislatura.

I és que per fi, amb Compromís a les Corts i a Madrid la gent valencianista, d'esquerres i ecologista (això la gent com jo ho portem tot junt) ens ha donat l'oportunitat de demostrar-ho.

Alguns amics i amigues que m'heu vist al vídeo i penseu que exagere, que no és per a tant, només la gent que ha viscut el que he viscut jo m'ha dit que l'he fet plorar. És la gent del BLOC, la que porta anys rebent garrotades i sap el que ens ha costat arribar fins on som ara.

El que li dic a tota la gent que em diu que ens han votat per primera vegada o per segona si ja ho va fer a les autonòmiques: Aneu a sentir-vos orgullosos d'haver-ho fet, aneu a sentir que el vostre vot ha servit per trencar la comoditat en què els partits tradicionals estaven instal·lats des de feia massa anys.

Prepara't Rajoy, que Baldo ja està de camí

...i gràcies pare per no defallir mai!


2 comentaris:

Al Azraq, l'emboirat ha dit...

El millor era veure't sense soltar la mistela! Com toca, defensant els productes de la terra XD

Rosella ha dit...

Doncs la vaig deixar un moment i quan la vaig recuperar només quedava un ditet!

; )