diumenge, 9 de març de 2008

Ara digueu, la ginesta floreix...

NOMÉS QUEDEM 29.679 INSUBORNABLES...

la resta de valencianistes/nacionalistes o com vulguem dir-li han decidit apadrinar un diputat socialista.

No trobe cap explicació ni tampoc vull esforçar-me per trobar-la.

M'identifique sobretot amb aquesta anàlisi.

Ara, us assegure que jo i els 29678 que hem votat Bloc-Iniciativa-Verds seguirem treballant per aquest país nostre més que res perquè no sabem fer una altra cosa.

Hui és un dia trist per al País Valencià i també per al conjunt de l'estat espanyol.


Inici de càntic en el temple.Poema de Salvador Espriu interpretat per Raimon

Assaig de càntic en el temple

(Salvador Espriu - Ovidi Montllor)


Oh!, què cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà, on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.

Aleshores a la congregació,
els germans dirien desaprovant:
"Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que abandona el seu indret",
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble,

Però no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge,
i estimo a més amb un desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

3 comentaris:

Sara ha dit...

Raimon s'allunyà nord enllà...nosaltres resistim. Som menys però SOM.

Ja vorem quina anàlisi es fa en clau interna.

Besets, reina

Artur Josep Martínez ha dit...

o sé Rosella, cada volta em sent més com aquells irreductibles gals de l'Axtèrix i l'Obèlix.

En fi sempre ens quedarà torrar un porc senglar i fer la taula llarga, amb la diferència que els nostres cantants ho fan millor que el gals.

Sergi Domènech ha dit...

m'agrada la anàlisi de vilaweb. Estic amb tu.. el País Valencià es mereix molt més que apadrinar un diputat socialista (m'ha encantat com ho has dit, hehehe) i ser la terra de la "resistencia" pepera.

SENYOR...


B7S