APARCAR ELS LLIBRES PER APRENDRE A TOPE, L'ACTUALITAT ENS DEMANA PAS!

"Tot escolar, tot estudiant ha d'adquirir la comprensió de la naturalesa i de l'activitat humana que proposa la ciència. Només llavors es convertiran en ciutadans responsables. Només llavors, entendran que la nació els necessita com a futurs científics per portar la humanitat a un món millor."

Phillippe Chomaz (físic nuclear)

Només els exàmens ha retardat uns dies l'anàlisi del tot el que està passant al Japó. Com són les coses, esta desgràcia enorme ha coincidit amb el tema de la radioactivitat que estàvem a punt d'estudiar amb els de tercer d'ESO, amb el tema de geologia que anàvem a començar amb els de 2n d'ESO i en el temari de física de 2n de Batxillerat també tenim la física nuclear!

Ja m'ho va dir una bona mestra en un curset, si observem el que passa al nostre voltant trobarem moltíssims recursos per treballar amb els alumnes, enganxar els alumnes a la ciència des de l'actualitat i la proximitat més ferotges.

I tant, aquesta catàstrofe que ompli portades de diaris, minuts i més minuts de telenotícies no podem deixar-la fora de classe, l'hem d'incorporar, l'hem d'analitzar, els profes tenim l'obligació d'estudiar-la a classe, aprofitar l'enorme curiositat que ha despertat en els alumnes!

Què és un tsunami? Per què hi ha terratrèmols? Què és l'escla de Richter? Com es protegeix Japó dels efectes dels terratrèmols? Què pot passar si peta el reactor nuclear? Què passa dins d'una central nuclear? Per què comparen el que està passant amb la segona guerra mundial? I amb Txernòbil?

Encara recorde com em va entusiasmar estudiar la realitat dels balcans durant la guerra de l'ex-iugoslàvia. Quin gran encert el dels profes d'història, quina gran capacitat per lligar la història a l'actualitat, gràcies al dossier qeu encara conserve i a l'habilitat de Gerard per fer-nos entendre tot el qeè passava i les seues causes!

Jo a partir de demà provaré de fer el mateix, ja els he demanat articles de diari i ja tinc el primer documental per passar-los gràcies a TV3 (el programa Espai Terra) i internet.

Intentaré explicar- com ha quedat la cosa!

NO PARAR ÉS GAUDIR AL MÀXIM DE LA VIDA!

L'altre dia vaig estar recitant poemes de Manel Alonso al tradicional recital de

Macarella, era diumenge de vesprada, dia que moltíssimes persones passen tancades a casa cara la televisió.

Pel matí havia anat a l'IVAM a vore una exposició de dibuixos amb Tamara i una companya de l'institut, la nit anterior em vaig morir de risa al Teatre el Micalet amb l'

espectacle de la companyia Pot de Plom "València Zombie" i per la vesprada havia assistit a l'assemble del Bloc Jove.

Aquest cap de setmana va començar replegant signatures per la ILP de le

s escoletes de 0 a 3 anys a la porta de l'escola del poble i des d'allí a Biar a gaudir de la festa de Sant Antoni amb el genial Rei Pàixa

ro en companyia de Enric, Tona i la família.

Comentant la meua agenda amb amics i companys em diuen que no pare, que d

ec a

nar superestr

essada i ells gaudeixen d'estar tirats a casa, sense fer res o anant al gimnà

s a tonificar els músculs. Jo els conteste que sóc així, perquè els meus pares també són a

ixí, però que m'encanta viure amb tanta intensitat la vida perquè cada activitat que faig és una estona de goig indescriptible. Tinc la sensació que potser vaig una miqueta accelerada però quin regal xarrar amb la gent del poble, escoltar poemes preciosos, passejar per la muntanya, riure gràcies al teatre ben fet, programar activitats amb els companys i companyes del BLOC per construir una societat millor que la que tenim.

En fi, que cada dia m'esforce per gaudir de les xicotetes coses (córrer amb mon pare, xarrar amb ma mare vora el foc, preparar la lectura d'un poema, celebrar l'aniversari dels nebodets...), m'esforce per compartir projectes col·lectius com assajar amb la colla o la coral o reunir-me amb la gent del BLOC per pensar i repensar un poble millor i també m'esforce en un exercici d'egoïsme absolut, en rebuscar activitats xules per omplir els caps de setmana.

Si també sou com jo o teniu ganes d'unir-vos a la filosofia del no parar és guai, algunes activitats a la vista: foguera de Sant Antoni de Massarrojos (dissabte 22 de gener), la primera pel·lícula del Cicle de Cinema per la pau de MacarellA (28 de gener), bicifestació per València (30 de gener) i baixada al Carraixet (7 de febrer).

NO DEIXES DE PARLAR...

Sí, fa un mes vaig anar a la presentació de les memòries polítiques del lehendakari Ibarretxe. Amb la veu calmada que el caracteritza es va adreçar a nosaltres per explicar-nos les seues idees més importants. Ho va fer en valencià.

Ho va fer amb un missatge esperançat, apel·lant al diàleg com a arma de futur, i amb la força de les paraules clares i profundes contra els torpedejos de missatges simplistes.

La veu traquil·la però contundent d'una persona que per damunt de tot ha servit al seu poble amb el seny i amb el cor. Un polític que no només s'ha permés el somni de contruir un país millor sinó que s'ha arromangat per fer-lo realitat amb poc terreny per a la i

mprovització però sempre amb gestos naturals amb la gent.

M'haguera agradat dir-li més coses mentre em signava el llibre però només li vaig dir que no deixara de parlar. Front al pensament únic en que es relaciona nacionalisme amb terrorisme o amb egoïsme, calen veus com seua en què s'explica clarament que ser nacionalista és estimar la terra i la gent i voler n progrés humà i social per al teu poble estimant la solidaritat i la cooperació amb altres pobles.

Mentre l'escoltava em venia al cap la tendència que tenim els nacionalistes valencians a lamentar-nos del nostre país, de la nostra societat... i em preguntava perquè som pessimistes si hi ha iniciatives diàries positives per a una societat més valenciana, més dinàmica, més unida, més activa...

Només alguns exemples: escola valenciana amb les trobades, el voluntariat pel valencià que ja compta amb nombrossísimes parelles lingüístiques, els clubs esportius que generen il·lusió per l'esport entre els joves, els grups de danses, intersindical valenciana, les associacions culturals com MacarellA al meu poble que programen centenars d'activitats, les bandes de música, i per suposat els col·lectius del BLOC dels pobles que fan que també a nivell polític dinamitem tòpics mentre xarrem amb la gent i compartim les nostres iniciatives... Tot això és un poble en moviment, una remor que sembla inexistent però que tenaçment persisteix...

Jo em reconec optimista perquè em passe la vida al carrer: d'un concert de la colla a una manifestació, d'una carrera popular a un recital poètic, d'un concert de rock a una passejada per l'horta, d'una recollida de signatures a una obra de teatre...

Crec que els pessimistes són els que es tanquen a casa d'on només ixen per treballar o fer exercici al gimnàs en una cinta solitària o meditant a les classes de ioga. Els que no parlen amb ningú ni desenvolupen cap projecte col·lectiu.

Eixa és la meua recepta, cuidar-se a un mateix i ser eficient al treball però també formar part d'un projecte col·lectiu al teu poble : un club ciclista, una coral, una associació cultural, una colla de dolçaines i tabals, un club de lectura o una falla, i per suposat, si et sents nacionalista, participar del més clar projecte polític de construcció nacional, el BLOC per parlar amb la gent, contrastar idees i construir un futur millor de forma col·lectiva.

Ho puc resumir amb una frase de collita pròpia:

"Només l'acció genera il·lusió, la inacció pessimisme i desesperança"

FELIÇ ANY 2011 !

29-S: JO FAIG VAGA

Perquè els joves no volem estar en contractes precaris eternament, els més majors volen tindre garantida l'estabilitat laboral, no volem que siga més fàcil l'acomiadament i que en cas d'acomiadament volem l'empresa es faça càrrec de la indemnització, perquè els contractes en pràctiques no s'han d'eternitzar i la gent jove té dret a cobrar pel treball que realitza, perquè les ETT's no poden entrar en el sistema de col·locació públic perquè són l'exemple més clar de la precarietat laboral.

Perquè la crisi i l'atur exagerat es poden superar d'una altra manera:combatent el treball sense contracte, impedint l'abús en hores extres, combatent el frau fiscal, canviant l'aportació a l'estat de les grans fortunes que hi en dia només contribueixen amb un 1%, obligant als bancs a donar préstecs a les mitjanes i xicotetes empreses, etc, etc. Les coses sí que es poden revertir d'una altra manera.

Jo hui faig vaga, per defensar els drets laborals que van aconseguir els meus pares i per garantir el futur dels meus fills. Jo faig vaga pels que, coaccionats pels empresaris o perquè no poden perdre ni un euro del seu sou per alimentar la família, no en podran fer.

Ens veiem a les 18:30h a la manifestació de València!

LABORDETA, PER SEMPRE!

Aquesta cançó sempre m'ha posat la pell de gallina i en moltes ocasions alguna llagrimeta em cau per la galta.

No sé si per la profunditat de la lletra o per la veu del gran Labordeta, una veu espiritual, sàvia.

Hui ens has deixat però, no estic preocupada perquè tindrem els teus pensaments, les teues cançons, els teus poemes, les teues excursions per les espanyes, les teues intervencions al Congrés dels diputats per revisitar-te de tant en tant.

Per reviure-ho quan se'ns oblide què vol dir compromés, quan perdem de vista el sentit de la paraula coherència, quan ens entren ganes d'abandonar la barca, quan necessitem exemples de persones íntegres, de persones exemplars per mirar-nos a l'espill i analitzar-nos com som nosaltres.

Gràcies, Labordeta, no ens has deixats sols!

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: EL POETA DEL POBLE

Fa ja molts anys que vaig descobrir Estellés, no sé si gràcies a ma mare o a algun profe de valencià de l'institut, el cas és que des d'aleshores he recitat molts poemes seus, he tingut el plaer d'escoltar-los en boca d'altres persones o musicats per cantautors i grups, els he llegit, els he regalat a persones que estime...

En fi, que els versos d'estellés m'han acompanyat des d'aleshores.

Ara mateix pensava, si et diuen Estellés què et ve al cap? Els amants, el pimentó torrat, el barranc de carraixet, la guerra, les ulleres, la rosa de paper, la mort, el bon menjar, l'assumiràs la veu d'un poble...

No sé, quan lliges o escoltes Estellés, estàs escoltant alguna persona del poble, amb expressions planeres, iròniques, que parla de la vida i de la mort, de l'amor i del patiment... però a la vegada estàs llegint un mag de la paraula que et submergeix al poema des del principi a la fi i que t'empeny a assaborir-lo una i altra vegada.

Vicent Andrés Estellés, a més, fou una persona que estimà l'horta, el país valencià, la llengua, les seues gents..., no només fou un grandíssim poeta sinó que a més ideològicament era com jo i també això em va fer aproximar-me a la seua poesia quan era molt i molt jove perquè era capaç de posar paraules al meu amor cap a la meua terra.

Horacianes

XLII

m'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.

m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,

i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passarell,
aquell melic,

com la primera dent d’un infant.

Vicent Andrés Estellés

4 de setembre de 2010- 1a diada Estellés

VACANCES, DOLCES VACANCES!

Hui és el meu primer dia de vacances pagades de la meua vida. El proper dia 20 i poc cobraré el sou sense haver treballat un sol dia. Bé, si treballar vol dir anar a l'institut cada dia perquè hui mateix he començat un curset al cefire de Sagunt i el cap mai no em para de rodar.

Però a partir de hui puc passejar per l'horta cada dia, escoltar música, llegir, cantar i tocar, sopar a la fresca amb els amics i amigues, i he pogut abandonar l'esclavitud de recórrer-me mig país en cotxe cada cap de setmana per vore la meua gent.

De l'experiència a Guardamar, el poble de les dunes i les nyores: algunes companyes que ja són amigues, uns alumnes que mai oblidaré, el treball en equip amb les meues companyes (també nòmades com jo) del departament de física i química, l'experiència de llogar un pis i que et facen la vida impossible,el canvi d'aires, la meua primera baixa,les llargues converses passejant per les dunes, el sopar a la foguera de Benalua... I moltes experiències pendents per a la propera estada a les terres del sud: la tornada a Tabarca, la visita a les salines, passejar per un camp de magranes, tocar a les fogueres, l'hort del cura,...

L'any que ve no sé què serà de mi laboralment, sud o nord, lluny o prop de casa. Nous alumnes, nous companys, estudi per a les oposicions, cursets i reptes...

M'agrada ser mestra, m'agrada treballar però m'encanten les vacances!

llegint l'article de l'any passat, està clar que enguany he acabat millor,eh?