Aquest cap de setmana el meu partit hauria de decidir amb quins partits anirà coaligat en la propera comptessa electoral: les europees. Alguns diaris ja donen per fet que el BLOC es presentarà amb la mateixa coalició que en els anteriors comicis però torne a repetir, fins que no s'aprove un Consell Nacional no hi ha notícies que valguen.De sobte m'ha vingut al cap una mala experiència i m'han entrat unes ganes de plorar...: "Ara fa més o menys 5 anys, uns membres destacats del BLOC van anar a Barcelona en un principi per negociar la nostra incorporació a eixa candidatura. Després, a demanar l'entrada per favor. Per finalment, suplicar-ho de genollons.I el més trist de tot, per tornar-se'n a casa amb la cua entre cames perquè Esquerra Republicana de Catalunya havia vetat la nostra presència a la coalició.
Amb el cor ferit i la sensació de ser uns apestats, tornàrem a agafar l'euromed per afegir-nos a Galeuscat (BNG, CiU i PNB) que, no cal repetir-ho, són germans de batalles a Madrid on, per exemple, van votar en contra del nostre estatutet de la vergonya. Tampoc hem d'oblidar que representen partits ben consolidats i en alguns casos majoritaris a les seues nacions i que en certa mesura és el que a nosaltres ens agradaria ser algun dia. La pega, que novament ens caigué el "sanbenito" de que som de dretes. De res val el nostre treball del dia a dia als ajuntaments, el nostre compromís amb la nostra cultura, el nostre territori i els més desafavorits, de res valen les nostres ponències polítiques, de res val anar amb el BNG. Som de dretes i punt."
I ara, una altra vegada se'ns pot presentar la mateixa pel·lícula. Pitjor encara, sense el BNG. Bona part de militants del BLOC voldríem anar amb els nacionalistes clarament d'esquerres. I que ens convidaren a unir-nos a ells perquè som la tercera força política al País Valencià, perquè portem molts anys partint-nos la cara pel nostre país i veient com PP i PSOE ens venen a preu de saldo a canvi d'una poltroneta a Madrid, perquè representem la dignitat dels desenes de milers de valencians i valencianes... Però no, no sols no ens conviden sinó que potser es repetirà el que va passar fa uns anys. Ens tornaran a vetar.O pitjor encara, ens barallarem entre nosaltres. Perquè hi ha gent que no vol tornar a representar el mateix sainet on el BLOC siga un leprós a qui van tancant-li totes les portes, uns altres pensaran que hem d'anar amb els partits nacionalistes majoritaris de l'estat encara que siga sense sigles, altres o no tenen memòria o bé preferiran seguir intentant-ho i tornar a agafar l'euromed per demanar la incorporació del BLOC a l'ALE... I altres ja estem cansats, rebentats en el meu cas.
Cansats perquè cada vegada que s'acosten eleccions parlem que volem liderar alguna cosa i acabem depenent del que altres decidisquen a última hora. Ens plantegem que volem estirar d'un carro i sempre acabem a remolc. Sí, jo estic molt cansada. Supose que estem cansats perquè tenim la sensació que cada vegada que passen les eleccions hem de tornar-nos a mirar a l'espill per retrobar-nos en el que som, de tan humiliats com ens sentim. Quan tot passa, enfonsats dintre del pou de la incomprensió i els mals resultats, com a bons patriotes que som tornem a agafar el sac amb les ganes que ens queden, mirem a l'infinit i ens posem a caminar de nou pensant que val la pena seguir lluitant pel nostre País, perquè és el nostre i l'estimem amb bogeria.Però novament ens toca començar de zero. Perquè estem a nivell zero d'il·lusió, de ganes, d'energies, d'autoestima... i esta manera de funcionar, què voleu que vos diga, és molt precària.En fi, com no vaig a odiar les eleccions europees? Si ens fan més mal que bé!
Arribat el mes de maig, toca amagar el nas i centrar-se en les opos. No és que jo siga massa constant ni que tinga massa esperances en treure plaça però és el que toca i punt.
