4 minuts preciosos...

S'han acabat les classes, he dedicat 4 minuts a escoltar aquesta cançó, la cançó que més m'agrada de totes les que he escoltat des que vaig nàixer. Escolteu-la amb atenció i després, si teniu ganes, expliqueu-me què us sembla...

ARRELAR I CRÉIXER, ARA ARROMANGUISME!

Ahir vaig assistir a la Conferència Nacional del BLOC. Aquesta trobada de militants del partit em va servir per valorar el treball qu ehan fet els organitzadors i els/les membres de l'executiva per concretar en poques línies un diagnòstic sobre la salut del nostre partit i possibles estratègies per canviar les dinàmiques negatives a partir de centenars de respostes dels militants a un qüestionari proposat per l'Executiva Nacional.
Alguns dels meus companys i companyes esperaven un gran debat i s'han decebut del resultat de la conferència fins i tot considerant-la un teatret, en canvi a mi m'ha agradat i molt per diversos motius que ara us traslladaré:

1. L'informe preparat per Ximo López ha servi tper detectar quines coses fallen a l'organització, la comunicació i les febleses/punts fort del partit. Tot i les normals, respostes contradictòries, la majoria de militants han coincidit en molts aspectes i la participació ha segut molt alta.
2. Les propostes concretes de l'Executiva per posar remei als problemes detectats pense que són molt encertades i que si es duen a terme, i ací és on tenim el repte més important, segur que donen resultats positius. Algunes coincidien amb les meues idees com l'INFOBLOC electrònic de temes nacionals (treball a les corts, entrevistes...), l'elaboració de materials de contingut nacional per als INFOBLOC locals, l'aprofitament dels alliberats locals o comarcals per part del partit, etc,etc.
   
3. La participació a la conferència ha segut molt alta fet que demostra que el patriotisme és el nostre punt més fort com a partit i és del que altres organitzacions més poderoses econòmicament no poden presumir. A mi personalment trobar-me amb tanta gent disposada a passar tot un dia reflexionant sobre els problemes que tenim em carrega les piles.
4. La ponència sobre les bones pràctiques municipals m'ha donat molt bones idees per al treball al meu col·lectiu i m'han entrat ganes de que ens posem a la faena.

Per tot açò i també per contradir als companys/es més pessimistes i escèptics que no paren de dir-me que sóc massa innocent per estar en política, seguisc estant al BLOC i animant a més i més gent a que s'unisquen a l'ARROMANGUISME*.

*L'Arromanguisme té com a principal objectiu contribuir a la consolidació d'un nacionalisme polític fort utilitzant la reflexió per definir les línies bàsiques a seguir per després passar a l'acció sense titubejos abans de fer qualsevol crítica a l'estratègia proposada. La fidelitat al projecte polític més enllà de l'anàlisi de declaracions/pactes puntuals és una altra de les característiques bàsiques d'aquest moviment. Aquesta idea està basada en el seu principi fundacional: només el treball coordinat, constant i decidit del conjunt de la militància pot fer realitat un projecte polític com el del BLOC.

Sóc només un mestre de la república G.Anaya

Mentre estic prepararant un examen de química per als de primer de batxillerat, m'he enterat de la mort de Gonzal Anaya. Quin vellet més entranyable i compromés amb l'escola pública! Fa uns anys vaig estar a una xarrada seua i em van impactar les seues paraules.
Jo, que no he viscut la república, temps en que un mestre fou ministre d'educació. Mai més s'ha repetit aquest fet en la història. Ara els ministres són advocats, politòlegs, economistes o, com a molt, pedagogs.

Ara són temps especialment difícils per a nosaltres, els que estimem l'escola. Ací al país valencià es succeeixen els despròposits: ciutadania en anglés, pla èxit, canvis de currículums en ESO i batxillerat...

No tinc temps d'escriure un text com cal sobre el que pense de l'escola i la política educativa però ho tinc pendent. Estem a final de curs i se m'acumula la feina però no podem passar per alt una figura com Gonzal Anaya, ni tampoc podem quedar-nos tranquils veient com es persegueix políticament un mestre com Batiste Malonda, pel seu compromís amb l'escola i els seus alumnes.

"Caperucita" i el llop J.V.Marqués

Caminava "Caperucita" pel bosc, que era un bosc ple de pins; i duia a la seua àvia una cistella amb coques diverses. L'àvia estiuejava al Perellonet i "Caperucita", per això, havia de travessar el bosc del Saler. Dons bé, va sortir el llop i "Caperucita" el saludà amablement. "Hola llop -li digué-; com és que et passeges per ací?""Busque oportunitats d'inversió, alhora que de promoció del desenvolupament que tant ens interessa als valencians", li va dir el llop. "Caperucita" continuà marxant cap al Perellonet i quan tornà es va trobar que el llop s'havia menjat el bosc i no l'àvia; perquè, és clar, l'àvia no és urbanitzable.

Josep Vicent Marqués- País perplex

Us recomane l'article que li dedica hui Vicent Partal al mail obert de vilaweb. Cliqueu ací.

Ibarretxe, la dignitat necessària

Estos dies torna a estar d'actualitat el referèndum d'Ibarretxe i, novament, el pensament únic assalta totes les tertúlies polítiques de les televisions (excepte TV3). No serveixen ni l'exemple de Suïssa que sotmet a referèndum totes les lleis importants, ni Canadà que va acceptar un referèndum sobre la independència de Québec, ni... No hi ha debats, tots els tertulians a una veu "el referéndum és il·legal" i "Zapatero no ha de parlar amb Ibarretxe".

Està clar que a l'estat que compartim amb madrilenys, manxecs, andalusos, asturians, galecs, lleonesos, catalans, bascos, canaris... els habitants no podem expressar les nostres idees directament, anant a votar sí o no a una proposta concreta. Estem condemnats a, cada quatre anys votar uns representants, i els quatre anys següents callar. I el més greu no és això, el pitjor és que la llei electoral està feta perquè només es parle del que interessa els partits majoritaris, que el debat es trasllade a la societat civil de forma totalment dirigida i així evitar que s'aprofundisca i que es polemitze.

I, senyores i senyors, una de les responsabilitats més importants dels polítics actuals és la formació de ciutadans lliures i suficientment crítics per garantir la pervivència d'un estat democràtic. Més encara quan són els polítics els que elaboren i aproven les lleis i vetlen pel seu cumpliment. I és ben sabut que la transformació de la ciutadania en ramats d'ovelles ha portat dictadors sanguinaris al poder, ha provocat agressions i enfrontaments entre pobles germans. Atenció, per tant a la contaminació dialèctica, no ens deixem portar per eslògans fàcils i raonaments simplistes!

No és normal que, hui en dia, la majoria dels habitants de l'estat espanyol associe Ibarretxe amb el dimoni. Com es pot tindre eixa opinió d'un president autonòmic triat pels seus ciutadans, que els dóna la paraula i que es compromet a respectar les decisions que sorgisquen de les urnes en una consulta?

A l'estat espanyol fa temps que s'està associant perillosament unes idees polítiques, la defensa del dret a l'autodeterminació, al terrorisme. Se li està tancant la porta del parlament espanyol al president de tots els bascos i basques pel simple fet que demana que es debatisca un pla d'actuació per intentar solucionar de manera política un problema que emmetzina la vida diària de moltes persones que viuen i treballen a Euzkadi.

Jo estic alerta a les soflames, em sent solidària amb les reivindicacions de l'esquerra aberzale perquè sóc d'esquerres i crec en el dret d'autodeterminació dels pobles.

Jo supose que si estiguera empadronada allí, votaria altres opcions polítiques però només que mostrar tota la meua admiració a un polític com Ibarretxe, per la seua valentia política però sobretot pel seu exemple de dignitat.

Al radioblog una cançó preciosa en euskera, traducció ací.

A Euskadi el 1978 hi hagué un 54% d'abstenció al referèndum de la constitució espanyola. Ara esta constitució és l'excusa per impedir un referèndum que plantege lanecessitat de revisió de les relacions amb l'estat espanyol. Al parlament espanyol s'aproven lleis com la Llei de partits, que il·legalitzen partits polítics (més d'un 10% de la societat basca no té cap representació al seu propi parlament) o la Llei antiterrorista que empara el tancament preventiu de diaris malgrat que anys després -la justícia espanyola és lenta- s'arxive la causa per manca de proves. I res a dir de la No investigació de tortures sofertes durant les detencions fet denunciat per Amnistia Internacional a l'informe de 2008.

Principi d'incertesa de Heisenberg

A la classe de primer de batxillerat estem estudiant l'evolució dels models atòmics, això vol dir que estem entenent com poc a poc amb els nous descobriments i idees ha anat canviant la idea que es té de l'àtom des des de Dalton a principis del segle XIX fins a l'actualitat.
Per cert, la majoria de les persones estan ancorades en el model atòmic de Rutherford, aquell del nucli i els electrons girant al seu voltant...

Em ve al cap les discussions eternes sobre les hores lectives de cada assignatura, de com sempre es parla de la importància de la cultura general referint-se a conéixer geografia, història de les civilitzacions i del pensament i en el debat mai està la cultura científica, que també seria un bon punt de partida per conéixer tota la resta!

En fi, hui a classe, acabarem d'estudiar ràpidament el model quàntic, que és el que es considera vàlid hui en dia, i per això he promés als meus alumnes que els contaria un acudit químic. Com supose que teniu curiositat i que potser us farà gràcia, vos el conte a vosaltres també. Ah, si no l'enteneu...investigueu!


"Sabeu per què Heisenberg tenia problemes "matrimonials" amb la seua dona?

Per què quan trobava el moment no encertava amb la posició i quan tenia temps li fallava l'energia!"

És curiós, quan comence a estudiar les opos m'entusiasme llegint, entenent, estructurant els temes, investigant el que no sé...llàstima que sempre comence massa tard i amb poques esperances d'aprovar!

TNP, un èxit a repetir!

Aquest cap de setmana he participat de la Trobada Nacionalista de Primavera (TNP) del Bloc Jove a Alborache. La veritat és que he tornat plenament satifeta de tot el que allí he viscut.

Primera, el Bloc Jove ha assumit que el paper d'aquest tipus d'encontre és principalment la formació tant de militants com de simpatitzants. Aquest aspecte s'ha concretat en 4 xarrades amb ponents de luxe. Taller de comunicació i premsa conduït per Rafa Garrido (membre del bloc jove i periodista), La declaració valencianista de 1918 presentada magistralment per Agustí Colomer, Com eradicar el llenguatge sexista a càrrec d'Ofelia Vila i per últim El Bloc Jove i la política de baix cap a dalt explicada excel·lentment per Ximo López i MaJosep Ortega.

Segona, trobar-nos unes 50 persones per escoltar, reflexionar, debatre, compartir, participar, riure i ballar té molt de mèrit. En aquestos tems que corren, que sembla que els joves només ens trobem quan anem de concert i només ens expressem cibernèticament.
Tenim molt que aprendre, molt que parlar i assumir responsabilitats, escoltar persones del nostre partit i d'altres plataformes que ens poden enriquir el discurs, que ens poden aclarir les idees o ens poden ajudar a treballar més metòdicament.

No cal dir que la festa també va ser memorable o sinó ho pregunteu a qualsevol dels que hi van estar, la nit va començar amb jocs a l'Alberg perquè podem passar-ho bé i aprofitar per conéixer-nos, després albaes a la porta de l'alberg i ball al pub de Macastre.

Vaig trobar a faltar a alguns/es i m'haguera agradat que alguns dels joves de l'horta nord que de vegades participen d'activitats també hagueren vingut a la Trobada, a la propera no podeu faltar!

En fi, enhorabona a l'organització pel canvi de rumb d'aquestes trobades i a tots i totes els que hi hem anat perquè ha valgut molt la pena.

L'any que ve ens trobem a Biar!