A GUARDAMAR, SENSE LA MEUA TELEVISIÓ

Enguany estic de professora de física i química a Guardamar del Segura. Un poble del sud del País Valencià que és tot un tòpic: frontera lingüística, paradís d'estrangers que busquen el sol.

Sí, això és cert, però no és cert que no es parle valencià, potser se n'escolta més que a València ciutat i tot! Tampoc és cert que siga un poble que ha perdut l'encant que tenia abans de l'explotació turística. Conserva un racó de seu paisatge natural gràcies a unes de les dunes millor conservades de la mediterrània. Té també una llotja de peix on es subasta cada matí el que porten els pescadors locals i després les dones passegen pels carrers amb una carretilla per vendre als veïns els sobrants. I una platja estreta i allargada com el nostre país amagada darrere una tireta de casetes de pescadors.

La meua casa d'acollida temporal és un àtic amb vistes a la pineda des d'on s'escolta el cric cric dels grills. Res de soroll de trànsit ni pubs irlandesos.

Trobe a faltar la companyia dels amics i amigues i l'escalfor de l'amant amb qui he compartit cada nit des de fa més de tres anys. També m'impacta el paisatge àrid d'aquesta terra acostumada com estic a l'horta de València, sempre carregada de verdures fresques.

També se'm fa molt extrany no poder connectar amb la tele que m'ha acompanyat des de l'infantesa. No dic que siga la millor de totes però parla la meua llengua i té moltíssims programes que m'encanten. Alguns d'humor com Crackòvia i sobretot Polònia. Altres que aprofiten la gastronomia per explicar la diversitat de la societat com Karakia.És el meu preferit! Ah, i els telenotícies que segur que m'hagueren permés una anàlisi diferent de la consulta per la independència d'Arenys de Munt.

Supose que hi ha altres televisions de qualitat a la graella espanyola però, com no mire massa la caixa tonta, quan em sente al sofà seleccione normalment TV3 o el canal 33. Potser direu que sóc maniosa i alguns em titllareu de no valorar suficientment les televisions valencianes. Res més lluny de la realitat, Punt 2 té alguns programes molt bons com El Medi Ambient.

La qüestió és que ací a Guardamar no puc vore la televisió que m'agrada perquè hi ha uns polítics que l'han censurada, que van clausurar un repetidor finançat amb una subscripció popular fa molts anys, quan del que es tractava era d'oferir una televisió en valencià perquè es considerava que era necessària.

Perquè estic en contra de la censura, perquè en el segle XXI és una vergonya que s'impedisquen les emissions de televisions públiques allà on es compartisca el mateix sistema lingüístic. Jo signaré la ILP "Per una televisió sense fronteres" que promou Acció Cultural amb el suport de nombroses associacions i partits polítics com el BLOC.

Recollirem 500.000 signatures i anirem amb elles al Congrés espanyol. Allí, cadascun dels partits polítics que conformen l'hemicicle es retratarà.

Quant tot això passe, espere no ser profe a Guardamar, significarà que hauré aprovat les oposicions!

ESTIC CAPACITADA I ARA QUÈ?

Alguns ja sabeu que estic treballant a l'IES Abastos, done física i química a xicons i xicones de 4t d'ESO i de 2n de Batxillerat. M'agrada explicar i demanar explicacions... i el meu cabet no para de pegar-li voltes a un tema... més encara quan vaig de capacitació en capacitació.
Els que no sou ensenyants ni esteu estudiant per ser-ho en un futur no sabreu ni tan sols què vol dir això de capacitació. Bé doncs, per als que no ho sabeu, és un curs amb un examen final que demostra que un professor o mestre pot explicar la seua matèria en valencià. Molt bé, fins ací tot correcte.
És un curs on principalment t'expliquen conceptes de sociolingüística, un poquet d'història de la llengua i el desenvolupament de la llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV-publicada en 1983).
A l'examen has de demostrar que coneixes tots eixos conceptes i a més, que ets capaç d'expressar-te tant oralment com per escrit en una de les llengües cooficials del País Valencià.
Si t'interessa el curs fins i tot pots sensibilitzar-te i pensar que la tasca de tot ensenyant hauria d'anar encaminada aconseguir aquesta capacitació també per als seus alumnes i a reflexionar sobre quins mecanismes han de posar en marxa (previstos a la LUEV) els instituts i escoles per garantir aquest dret.
Jo ja he passat dues capacitacions, malgrat que la meua veritable capacitació fou ser escolaritzada en valencià des dels 5 als 23 anys. No m'ha resultat difícil passar els exàmens perquè a més el valencià és la meua llengua materna.
En els 2 cursos que he fet m'han explicat que la meua assignatura, ciències naturals a 1r i 2n d'ESO i física i química a la resta de nivells, és una de les que a tots els pobles i ciutats considerats valencianoparlants sempre s'hauria d'impartir en valencià. Per què? Perquè la llei diu que només existeixen 2 programes d'ensenyament, el PEV (programa d'ensenyament en valencià) i el PIP programa d'incorporació progressiva). I què vol dir progressivament? Poc a poc anar sumant-ne més i més. I quina és la primera assignatura que s'incorpora a primària i ja no hauria de canviar de llengua vehicular? Coneixement del medi (a secundària anomenada ciències naturals i després física i química). I per què jo quan vaig a la majoria d'instituts m'avisen de quins grups són en "castellà", a mi no m'hauria d'importar! I quan no m'avisa el cap d'estudis m'avisen els propis alumnes! Per què ni equip directiu ni inspectors no traslladen el contingut de la llei a la resta de la comunitat educativa i tampoc vetllen pel seu compliment?
Quins drets són els que no són respectats? L'article 6 Estatut d'Autonomia diu que tots els valencians i valencianes tenen el dret a conéixer i a usar les dues llengües oficials de la comunitat valenciana. Senyores i senyors, la majoria dels alumnes de València ciutat veuen vulnerat aquest dret cada dia del món.

I estem deixant de banda la qualitat educativa dels milers de xiquets i xiquetes que han optat per un programa d'ensenyament en valencià (PEV) a la ciutat de València. Ahir mateix la meua amiga Mariàngels em confirmava que la seua filla Irene està matriculada a l'escola Teodor Llorente en aquest programa, hauria de tindre totes les assignatures en valencià i en rep menys de la meitat en aquesta llengua. Repassem l'Estatut novament a l'article 6, també tots els valencians i valencianes tenim dret a rebre l'ensenyament en valencià.

Jo vaig fent cursos de capacitació i superant exàmens...a vore quan s'examinen els polítics que són els que no arribarien a l'aprovat.

Si voleu dades concretes, més generals i contrastades cliqueu ací.
Si voleu llegir l'Estatut d'Autonomia cliqueu ací.

A la foto: González Pons i Font de Mora burlant-se de nosaltres

traure la llengua a algú: gest burlesc realitzat sobretot per xiquets i xiquetes.