A GUARDAMAR, SENSE LA MEUA TELEVISIÓ

Enguany estic de professora de física i química a Guardamar del Segura. Un poble del sud del País Valencià que és tot un tòpic: frontera lingüística, paradís d'estrangers que busquen el sol.

Sí, això és cert, però no és cert que no es parle valencià, potser se n'escolta més que a València ciutat i tot! Tampoc és cert que siga un poble que ha perdut l'encant que tenia abans de l'explotació turística. Conserva un racó de seu paisatge natural gràcies a unes de les dunes millor conservades de la mediterrània. Té també una llotja de peix on es subasta cada matí el que porten els pescadors locals i després les dones passegen pels carrers amb una carretilla per vendre als veïns els sobrants. I una platja estreta i allargada com el nostre país amagada darrere una tireta de casetes de pescadors.

La meua casa d'acollida temporal és un àtic amb vistes a la pineda des d'on s'escolta el cric cric dels grills. Res de soroll de trànsit ni pubs irlandesos.

Trobe a faltar la companyia dels amics i amigues i l'escalfor de l'amant amb qui he compartit cada nit des de fa més de tres anys. També m'impacta el paisatge àrid d'aquesta terra acostumada com estic a l'horta de València, sempre carregada de verdures fresques.

També se'm fa molt extrany no poder connectar amb la tele que m'ha acompanyat des de l'infantesa. No dic que siga la millor de totes però parla la meua llengua i té moltíssims programes que m'encanten. Alguns d'humor com Crackòvia i sobretot Polònia. Altres que aprofiten la gastronomia per explicar la diversitat de la societat com Karakia.És el meu preferit! Ah, i els telenotícies que segur que m'hagueren permés una anàlisi diferent de la consulta per la independència d'Arenys de Munt.

Supose que hi ha altres televisions de qualitat a la graella espanyola però, com no mire massa la caixa tonta, quan em sente al sofà seleccione normalment TV3 o el canal 33. Potser direu que sóc maniosa i alguns em titllareu de no valorar suficientment les televisions valencianes. Res més lluny de la realitat, Punt 2 té alguns programes molt bons com El Medi Ambient.

La qüestió és que ací a Guardamar no puc vore la televisió que m'agrada perquè hi ha uns polítics que l'han censurada, que van clausurar un repetidor finançat amb una subscripció popular fa molts anys, quan del que es tractava era d'oferir una televisió en valencià perquè es considerava que era necessària.

Perquè estic en contra de la censura, perquè en el segle XXI és una vergonya que s'impedisquen les emissions de televisions públiques allà on es compartisca el mateix sistema lingüístic. Jo signaré la ILP "Per una televisió sense fronteres" que promou Acció Cultural amb el suport de nombroses associacions i partits polítics com el BLOC.

Recollirem 500.000 signatures i anirem amb elles al Congrés espanyol. Allí, cadascun dels partits polítics que conformen l'hemicicle es retratarà.

Quant tot això passe, espere no ser profe a Guardamar, significarà que hauré aprovat les oposicions!