Mentre estic prepararant un examen de química per als de primer de batxillerat, m'he enterat de la mort de Gonzal Anaya. Quin vellet més entranyable i compromés amb l'escola pública! Fa uns anys vaig estar a una xarrada seua i em van impactar les seues paraules.
Jo, que no he viscut la república, temps en que un mestre fou ministre d'educació. Mai més s'ha repetit aquest fet en la història. Ara els ministres són advocats, politòlegs, economistes o, com a molt, pedagogs.
Ara són temps especialment difícils per a nosaltres, els que estimem l'escola. Ací al país valencià es succeeixen els despròposits: ciutadania en anglés, pla èxit, canvis de currículums en ESO i batxillerat...
No tinc temps d'escriure un text com cal sobre el que pense de l'escola i la política educativa però ho tinc pendent. Estem a final de curs i se m'acumula la feina però no podem passar per alt una figura com Gonzal Anaya, ni tampoc podem quedar-nos tranquils veient com es persegueix políticament un mestre com Batiste Malonda, pel seu compromís amb l'escola i els seus alumnes.
1 comentari:
Corregiu-me si m'enganye però crec que no n'hi ha hagut cap moment en l'història espanyola en que l'educació fora un tema tan important com a la II República (especialment els primers anys).
La quantitat d'escoles creades, les missions pedagògiques que portaven educació a tots els racons del territori, les biblioteques...
L'educació, un altre valor truncat per eixe colp d'estat que ens deixà 40 anys d'adoctrinament.
Encara sort que tinguem ocasions, com esta quan parlem de G. Anaya, de recordar-ho i reafermar que l'educació i la cultura és la clau de moltes portes (la tolerància, la llengua, el civisme, ...)
Rosella, també parlarem d'este tema en persona si vols ;)
Publica un comentari a l'entrada