SOM EL SENTIT COMÚ, SOM L'ESTIMA PEL PATRIMONI, SOM L'AMOR PER LA CIUTAT ON HEM CRESCUT, SOM EL DESIG D'UN FUTUR MILLOR

Hui pel matí he anat al jutjat a viure una altra pàgina amarga de la història de la ciutat de València, es celebrava el judici a la diputada de Compromís Mònica Oltra, per resistència a l'autoritat, pel que sembla parlar amb la policia per demanar que s'aturen les càrregues policials contra veïns i veïnes que es manifesten pacíficament és resistir-se a l'autoritat. Però si Mònica Oltra és diputada a les Corts i per tant una autoritat superior a un policia local!

En fi, jo pense que només cal veure els vídeos dels fets del 6 i 8 d'abril per veure què és el que va ocórrer realment i com es va comportar cadascú dels actors.

Mentre ocorre tot açò, la senyora Rita Barberà reté les ajudes a la rehabilitació de vivendes, no dóna permisos d'obres ni llicències per a noves tendes al barri del Cabanyal, segueix amenaçant als veïns i veïnes... Quan la jutjaran a ella per la destrucció d'un barri declarat Bé d'Interés Cultural? Quan s'investigaran el mobing inmobiliari que han sofert els veïns i veïnes en estos últims anys?

La ràbia no ens paralitza perquè per damunt està l'amor a la nostra terra, a la nostra llengua, al nostre patrimoni, a les nostres tradicions...

LA CAMA EN ALT I ELS ULLS BEN OBERTS!

Ja fa quasi tres setmanes que em vaig trencar el peroné, les ganes de plorar del primer moment passaren a preocupació pels alumnes unes hores més tard (enviaran substituta?) i des d'aleshores cancel·lacions, lectures, converses telefòniques i alguna que altra visiteta i la sensació que la recuperació de la cama va per bon camí m'han calmat.

Quan no estàs bé i necessites que et mostren afecte, la parella i els amics i amigues mai no fallen, ni els companys i companyes de tots els llocs on dediques temps i temps per gust a la música o servei al poble, això es dóna per sentat, però que també ho facen companys i companyes de treball que coneixes des de fa menys d'un any, és massa!

Estic molt contenta de la gent que m'envolta, dels amics que he anat fent d'institut en institut, tocant la dolçaina, reunint-me amb la gent del Bloc del poble i la comarca i el Bloc Jove, cantant a la coral... I també estic contenta de ser com sóc, de no deixar-me véncer per la peresa i agafar una cadira de rodes per gaudir (mitges però gaudir) de la Trobada d'Escoles en Valencià al meu poble, dels dinars amb la família...

Quan vas en cadira de rodes veus el món de manera diferent, no pots anar d'un lloc a un altre sense ajuda, veus com es comporta la gent i ... sobretot penses més, reflexiones més.

L'altre dia, per exemple, a la Trobada d'Escoles en Valencià veia els meus veïns i veïnes i pensava en altres temps i en el que passa hui en dia al poble. Per exemple, em vaig alegrar moltíssim de vore com la banda del poble tornava a acompanyar a l'escola a la cercavila després de fer-ho una sola vegada fa més de 10 anys i de no fer-ho més perquè els que ho organitzaven eren catalanistes(!?), m'encantaria que després d'esta experiència estiguen ansiosos per seguir-ho fent.

I també em vaig alegrar que les falles del poble obrigueren les portes dels casals per fer uns dinerets i escrigueren al diari de la trobada dient que defenen el valencià en tots els seus actes perquè espere que a partir d'ara l'usen més a les seues publicacions, promoguen campionats fallers de pilota o concursos de relats en valencià o que la missa de Sant Josep siga sempre en valencià...

I m'encantà, de sobte, vore a tots els regidors socialistes fent-se fotos amb la samarreta oficial perquè ja m'agradaria que a partir d'ara feren el seu butlletí "de participar" en valencià o almenys bilingüe, que accepten finalment que l'ajuntament edite una versió en valencià del llibre d'història del poble o que programen teatre i música en valencià o que senten com a necessitat passar la documentació del plenaris en valencià, que posen a partir d'ara la retolació dels edificis públics en valencià, i que impulsen el volutariat pel valencià des de l'ajuntament per apuntar-se amb entusiasme el regidor de cultura i el tinent d'alcalde, que està bé conéixer la llengua pròpia del nostre país (com diu lamerda d'estatut que aprovaren fa poc PP i PSOE)!

Però sobretot, el que més em va alegrar és vore a tanta i tanta gent del poble que mai no havia anat a cap Trobada, contenta ballant i cantant, fent tallers, lluint samarreta i desitge que la celebració de la trobada signifique un punt d'inflexió en l'ús del valencià al poble.

En fi, que la gran festa d'escola valenciana em fa fer sentir tantes emocions que em va carregar les piles per fer tot el possible perquè es complisquen aquests desitjos, treballaré com des de fa 30 anys, amb estusiasme perquè no em mou res que no siga l'amor cap a la meua cultura i la meua llengua i com més gent siguem capaços de sumar al projecte, millor serà el futur que ens espera!

Que conste que vigilaré el compliment de totes aquestes esperances...

Bonrepòs i Mirambell, 26 d'abril de 2010

NOMÉS L'ACCIÓ GENERA IL·LUSIÓ, ARA ARROMANGUISME!

Dissabte passat es va presentar al jardí botànic de la ciutat de València, la Coalició Compromís.

"Esta coalició fa una crida a la societat civil valenciana a participar de la necessària rebel·lió democràtica que exigeix un moment com l'actual, amb una degradació política que ens avergonyeix i amb una crisi econòmica de gran magnitud que genera atur, empobriment i degradació ambiental. Fem una crida als valencians i valencianes a la participació, a la il·lusió i l'acció, a no deixar-se portar pel pessimisme i l'abstenció. Una altra manera de fer política és possible. Entre tots i totes podem demostrar que és possible la unitat en la diversitat, que és fals que tots siguem iguals i que si volem, podem canviar el país." Extret del manifest que van signar a l'acte els tres partits impulsors de l'acord.

I és que ara ens toca moure el cul, córrer la veu. Cada dia estic més convençuda que la revolució comença per un mateix i que és l'acció el que genera il·lusió, que només treballar amb convicció pel teu país i la teua gent, des de l'amor, et fa sentir-te bé amb tu mateix i contagiar bon rotllo entre companys, amics, veïns i veïnes... Jo això ho he aprés dels meus pares des de menuda i estic ben contenta de seguir arromangada al poble, a la comarca, al sud del país, si cal, per tal de millorar el meu benestar i de retruc el dels meus paisans i paisanes.

Escric tota aquesta parrafada perquè sé que el camí serà llarg, les crítiques constants i el desànim ens visitarà sovint però cal mantindre'ns ferms, no hem de perdre energies en discussions inútils, més val perdre el temps i les forces en prendre el carrer, dissenyar accions, fer-nos notar allà on assistim, escriure notes de premsa i articles als blogs, parlar del nostre amor per la nostra terra i la nostra gent, de la nostra manera de fer i viure la política, sobretot a aquells que rebutgen parlar-ne o ens claven a tots al mateix sac, treballar en equip i valorar el temps que dediquem a un projecte compartit en la construcció d'un futur millor.

No podem deixar passar l'ocasió que ens brinda el 2011, tindre a les institucions allò que anhelem al carrer, persones compromeses amb la nostra llengua, el nostre paisatge, la nostra cultura, el benestar de tots els ciutadans, ... persones compromeses en la construcció d'un país més lliure i més just, més solidari i més sostenible.

És la nostra gran oportunitat, però hem de formar una gran onada a partir de milers de gotetes d'aigua, jo ja estic arromangada, i tu?

*L'Arromanguisme té com a principal objectiu contribuir a la consolidació d'un nacionalisme polític fort utilitzant la reflexió per definir les línies bàsiques a seguir per després passar a l'acció sense titubejos abans de fer qualsevol crítica a l'estratègia proposada. La fidelitat al projecte polític més enllà de l'anàlisi de declaracions/pactes puntuals és una altra de les característiques bàsiques d'aquest moviment. Aquesta idea està basada en el seu principi fundacional: només el treball coordinat, constant i decidit del conjunt de la militància pot fer realitat un projecte polític com el del BLOC.

Els que governen el meu poble...

L'altre dia mon pare em desxifrava la proposta de pressupostos que ens ha passat el PSOE del meu poble per que els mirem al col·lectiu del BLOC. A ell i a mi, que estem clavats en mil plataformes, grups de teatre, de música, ecologistes... (perquè ens agrada i no per fer-nos cap foto) no para de sorprendre'ns la dèria que tenen els que governen el nostre poble en arraconar i perseguir tot allò que significa autonomia d'acció, és a dir, les associacions que no controlen.

Ja fa temps que tenen atravessada una associació cultural del poble, l'Associació Cultural Macarella, que, poca broma! , proposa més d'una dotzena d'activitats gratuïtes anualment. Una o dos cada mes!

La penúltima mala passada que els ha gastat l'equip de govern ha segut que, a l'hora de rebre la subvenció de l'any passat, els l'han paralitzada fins que no esborren un sambori que van pintar al carrer Rei en Jaume durant la celebració de la Festa de la Cultura Popular perquè juguen els xiquets i xiquetes. Els molesta, consideren que embruta el carrer!

Eixa és la misèria socialista de Bonrepòs i Mirambell, la misèria d'aquells que no estimen cultura i per això no llegeixen la revista Plaerdemavida (3 o 4 números anuals) ni els agrada la poesia ni la cançó d'autor perquè no assisteixen ni als recitals de nadal ni al concert de pasqua, que no els agrada la cultura popular perquè no van a vore la foguera de sant joan ni al passacarrer dels fanalets de meló ni celebren la pasqua al barranc, ni els agrada conéixer el País perquè mai s'apunten a les excursions ni els agrada el cine perquè mai els hem vist al cicle de cinema per la pau...tampoc no els agrada el valencià perquè no consideren que siga una llengua idònia per al primer llibre d'història del poble que s'ha editat... entenen la vida en un sentit partidista? Són tan pobres de mira que només van allà on poden rascar vots? Què trist!

L'última mala passada, i és per això que escric aquest article, és la proposta de retall d'un 30% de la subvenció per a Macarella en aquest 2010, l'any que l'associació celebra els seus primers 10 anys de vida!

L'excusa és la crisi i que també han baixat les subvencions d'altres associacions (l'AMPA, La Rondalla, La Coral, L'Associació de dones...) . Quina excusa senyors! Quan el que caldria és augmentar les subvencions a les associacions (i en tot cas intentar no malbaratar recursos cada dia) que fan que el nostre poble tinga una mínima i digna oferta cultural perquè si fóra per l'ajuntament les activitats culturals és podrien resumir en contacontes per als escolars, 2 o 3 monòlegs extrets del circuit de café-teatre i poca cosa més.

En fi, espere que no s'aproven aquests pressupostos a no ser que es rectifique la retallada perquè jo sé que Macarella no malversa ni un euro dels que rep i si en rebrera més, més activitats faria, la Coral on cante no hauria de vendre més loteries i podria pagar el sopar de nadal que enguany ens hem hagut de pagar de la nostra butxaca i faríem algun viatget que ja fa anys que no podem fer...i així la resta d'associacions que programen activitats que després realitzen, que presenten factures per justificar els diners que reben i que tot ho fan per gust, sense ànim de lucre...

I també espere que el proper regidor o regidora de cultura siga una persona que estime la CULTURA, que entenga que un poble cult és més digne i més lliure i que passe per damunt de l'electoralisme per comprendre que totes les associacions del poble realitzen un treball immens i de forma altruista que no poden suplir ni ajuntaments ni altres institucions!

I aprofite per convidar-vos al Cicle de Cinema per la Pau organitzat per MacarellA que comença divendres 29 de gener amb la projecció de la pel·lícula Los Girasoles Ciegos de José Luis Cuerda.

també vaig parlar de les associacions del poble en aquest altre article

SEMPRE SILVIO...

Silvio m'encanta i a més em fa recordar quan era adolescent i em sentava a la moqueta i em posava els vinils d'aquest cantautor per aprendre'm les lletres de les cançons,

i el viatge a Ceutí (Múrcia) per vore'l tocar en directe.

M'agrada molt Silvio Rodríguez. Tinc la discografia completa en mp3 i ja fa temps que no l'escolte. Potser si es confirma el que el senyor Font de Mora ha decidit, no incloure Física i Química en l'oferta de places per a les opos 2010, aprofitaré el temps lliure a Guardamar per a escoltar música i llegir mirant la mar.

Feliç 2010 per a tots i totes i a viure la vida!

COMPARTIM FUTUR, COMPARTIM DESITJOS?

CONGRÉS NACIONAL DEL BLOC JOVE: NO SÉ SI SABRÉ CONTAR-HO...

"No tinc cap dubte que cadascú de nosaltres treballem cada dia per un país més lliure i més sobirà però també més just i més solidari, segurament ho aconseguirem però si finalment no és possible, tindrem la consciència tranquil·la d'haver fet tot el que hem pogut"

Vicent Sánchez

No sé si és perquè tinc tendència a emocionar-me fàcilment quan algú em parla tranquil·lament de l'amor al País, del compromís amb la terra, de companys que ens han precedit al camí o de somnis de futur compartit o perquè el passat dissabte vaig viure una de les experiències més boniques que pot viure algú com jo. El cas és que ja fa dos dies que no em reconec, estic com en un núvol.

Un debat tranquil pel matí, un aire optimista en les cares dels presents, una sensació d'al·lenada d'aire fresc en les persones que agafen les regnes del Bloc Jove, una aplastant confiança en que tot anirà bé, una alegria de saber que remem tots a una per primera vegada des que forme part de l'organització, escoltar reconeixements cap a la meua persona que mai havia escoltat, sentir que no en som molts però tenim ganes de mirar al front i caminar amb les mànigues arromangades i el trellat com a bandera.

Un discurs enorme de Fran, amb una veu dolça i tranquil·la dient veritats com a punys, transmetent una idea que jo tantes vegades he intentant expressar "ens cal eixir de l'armari, transmetre orgullosos que som del BLOC".

Jo ja no participaré de més congressos del Bloc Jove però m'haureu de pegar una bona colzada si voleu que em despegue del rem. Tinc ganes d'ajudar els que vénen darrere, em sent amb energies per seguir transmetent optimisme als que encara són escèptics.

El dissabte passat escoltant a Rafa dient que és el costat humà dels companys i companyes el que fa que no puga deixar de dir, que formar part del Bloc Jove li ha canviat la vida. I pensar que és el Bloc Jove el que m'empeny a treballar al BLOC del meu poble lluitant contra el desànim i la desesperança.

I després notar com una llàgrima cau per les galtes per culpa d'una carta d'amor de Pere i sentir que es mereix un reconeixement que encara no hem sabut retre-li com a organització però que li transmetem a cada abraçada, cada comentari al seu blog... com d'important ha segut el teu pas pel capdavant del BJ!

I després la festa, les albades improvisades, la filà mora i les fotos i cançons a l'Standby. Tots junts, totes juntes, amb ganes de quedar-nos hores i hores compartint la felicitat de saber que junts i units és com ens convertim en una màquina que només necessita posar-se a rodar sense complexos ni límits.

Gràcies a tots i a totes, des del dissabte sóc un poquet més feliç!