dimarts, 25 d’agost de 2015

Cantabria i Bilbo, frescoreta entre amigues!

Enguany hem fet una escapada a Cantabria, com l'economia no era massa bona (hem gastat molt estos tres anys a Torrevieja) hem tirat d'amigues per buscar allotjament.

L'opció no podia haver segut millor, perquè si alguna cosa tenen les amistats és que et cuiden i et fan sentir millor que a casa.

La primera estació era Santander on plantaríem el nostre campament base uns dies però abans d'arribar férme una parada tècnica a la calle laurel de Logroño a dinar... un plaer per als sentits fer-nos unes tapetes bones regades vi del bo.


D'allí a casa d'Esther (compi del MCEP de Cantabria) i Luna a Santander, a berenar orxata i fartons de la nostra terreta i a passejar pel passeig marítim de la ciutat. En arribar a casa sopar un bon formatge pasiego i a xarrar del planing turístic que portàvem.

Diluns havíem pensat anar als Picos d'Europa i la veritat és que fou una excursió llarga però preciosa... quins paisatges més diferents als nostres i quina frescoreta allà dalt del telefèric de Fuente dé. La llàstima és que no deixaren pujar a Truc i no tinguera temps de baixar a peu.


I per la nit a visitar a Katxi, un altre amic del MCEP, director de l'escola Verdemar, i un altres dels que tenen pardalets preciosos al cap i que entre les mil coses que ha fet este estiu és una caseta de fusta per als xiquets i xiquetes de 2 anys de l'escola.. Viu a un paradís, a 5 minuts d'una cala preciosa (la cala del madero) i envoltat de prats.



L'endemà, a dinar al Bar Cazurro on treballa Keka, situat a la vora del penyasegat de la platja d'Arnía.  Què ve hem dinat amb Ana i Tatyana (dos companyes més del MCEP) i després a visitar la meravellosa cova de "El Soplao". Jo ja l'havia vista i sabia que a Tamara li anava a encantar.

I per acabar la trilogia mecepera, visita a la casa de camp de Paz al poble de Carriazo, a la platja preciosíssima de Langre, unes rabes, a fer el boig amb Luna al matalàs elàstic i un banyet a Galizano.
I de vesprada cervesetes amb Enrique i Marina!

I els últims dies turístic als pobles típics San Vicente de la Barquera, Comillas i Santillana del Mar. No hem pogut entrar a la NeoCova d'Altamira perquè Cantabria estava a tope i calia reservar per no esperar-nos hores i hores.

I l'últim dia a Puente Viesgo a vore la vida pasiega i les coves del Castillo i Las Monedas (també estaven a tope i tampoc puguérem entrar) i damunt a truc se li van enganxar 2 caperres i vamcanviar la visita a les cabanes i pobles pasiegos per una visita a casa del veterinari que després de forcejar cadascuna de nosaltres un poquet no ens va cobrar perquè se li havia quedat una pateta dins de la parpella i era impossible de treure.

I per les nits a barets xulos amb concert Country amb Eduardo Noriega de convidat i tot. Què què!!!???


Mil gràcies per tot Esther, encara estem menjant deliciosos "quesucos cántabros" i se'ns fa la boca aigua.

D'allí, camí de Bilbo a casa Goiuri amb paradeta a Santoña a per anxoves de qualitat suprema. Dinar tardet, vore el txupinazo de l'Aste Nagusia a la tele i cap al centre (ens va pillar el diluvi universal a la Plaza Nueva) a vore punxar a la Dj Go Freak.






I l'endemà de Gegants i cabuts, Txosnas, baile de la Era i trobada casual amb Aloña i els xiquets. Quina alegria més gran: June i Urko estan preciosos! I després de dinar migdiada i de festuki a la zona de Txosnas.


L'aste Nagusia de Bilbo mola moltíssim i quins records més dolços de l'anterior vegada que vaig anar on vaig viureles nits a tope amb la gent de Txomin Barullo i de Mamiki.

Tornarem perquè ens hem deixat coses per vore (a propòsit), perquè ens agrada el nord i perquè tenim amigues estupendes!


De tornada hem parat a Saragossa a dinar i després a Terol a comprar un poc de pernilet per sopar, l averitat és que la història del depenent de la tenda de productes típics de Terol és per a escriure una entrada a part. Només li faltava cantar-li una jota a cada client!