dijous, 15 d’octubre de 2009

Gràcies Cristina...


En estos temps d'intolerància front a la diferència, aquestes declaracions de Cristina Almeida, m'arriben al cor!

Perquè no és normal que apallissen a un jove a la porta de sa casa per ser valencianista i no passe res. Perquè no és normal que els nazis desfilen pel centre de València i els policies enlloc d'identificar-los i detindre'ls conviden als demòcrates a anar-se'n per un altre carrer. Perquè no és normal que jo tinga por de trobar-me a un feixista per la meua ciutat mentre el delegat del govern mira cap a un altre costat.

Perquè és trist que allò que no és normal passe cada dos per tres al meu País, per això m'emociona Cristina Almeida. Perquè és una goteta de tendresa en aquest món al revés on el que es sembra a la televisió és la superficialitat, l'individualisme, l'Espanya monolítica,... i a la vegada es silencien episodis d'odi i violència com si agranàrem el carrer i amagàrem el fem baix d'una estora.

Gràcies Cristina, els teues paraules són com un got d'aigua fresca en el desert!