dijous, 20 de novembre del 2008

QUI DIU QUE L'EUSKERA ÉS DIFÍCIL?



Aquest vídeo està gravat en KIWU, zona del Congo on en aquests moments existeix un conflicte militar gravíssim.

En el poblat, on viuen estos xiquets, està cooperant una ONG, amb base a Logroño, que s'anomena COOPERA i entre els seus voluntaris es troba una dona catalana, però resident en Bilbo, CArmen Vidal, que en una de les seues visites a Bilbo fa uns mesos, va demanar humilment algun material per als xiquets que apareixen al vídeo.

L'Athletic de Bilbao li va entregar petos i pilotes i un cd amb l'himne del club, ella i els seus infants, es comprometeren a retornar l'amabilitat del club de futbol.

Dos mesos després, el dilluns passat els xiquet van oferir aquest vídeo per agrair el gest solidari.

M'ha encantat escoltar-los, m'ha recordat la nostra adolescència quan ens estudiàvem les cançons de Negu Gorriak de memòria...

dilluns, 17 de novembre del 2008

EL VALENCIÀ PA'QUE VAL, SENYORA VISANTICA?

Divendres que ve, 21 de novembre de 2008, es presenta al meu poble un llibre especial, el primer estudi més o menys seriós sobre la seua història. És el resultat de dues beques d'investigació convocades per l'Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell. Quan, per fi, el treball és editat, alguns veïns i veïnes ens hem quedat amb els ulls com a plats. L'única llengua amb què s'ha publicat és en castellà!

Per què? La resposta de l'Alcaldessa del poble, com sempre, és tirar pilotes fora: que ha segut un consell de redacció qui ho ha decidit, que l'autora ho havia redactat en castellà, que només es podia fer en una llengua però que la salutació de l'alcaldessa està en bilingüe.

Després d'aquesta explicació tan clara, ens han entrat ganes de preguntar-li: Senyora Alcaldessa, el valencià, segons vosté, per a què val? Ja fa temps que no l'utilitza per als butlletins del seu partit (PSOE), ni per als cartells informatius de l'Ajuntament, ni per actualitzar la web de l'ajuntament, ni per a les intervencions dels regidors del seu partit -només vosté l'utilitza amb normalitat- i ara tampoc és útil per redactar la història del poble. Per a què val el valencià senyora Vicentica? Per a parlar amb les veïnes? Per a comprar en algunes tendes? Per a aprovar el mitjà de la Junta Qualificadora? Per a fer poemes a la geperudeta o representar un sainet?

Enguany, que celebrem els 25 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, una llei de mínims que no s'ha desenvolupat ni de bon tros ni amb governs socialistes ni amb governs populars, els habitants de Bonrepòs i Mirambell no podrem ni llegir la història del poble en la nostra llengua, la nostra memòria col·lectiva estarà escrita només en castellà. El PSOE ha tornat ua donar na lliçó de compromís amb la nostra cultura, els xiquets i xiquetes de l'escola sabran que l'única llengua de la cultura és el castellà. "Una Mirada al pasado", el títol no pot ser més il·lustratiu.

dimecres, 12 de novembre del 2008

NAIX "LA PUÇA LILA"

Ahir mateix va nàixer la Puça Lila, el butlletí digital de la secretaria d'igualtat del Bloc Jove. La seua responsable, Tamara Folguerà, explica que "setmanalment s'actualitzarà amb entrevistes, reportatges, convocatòries i biografies de dones que han marcat fites en la història i que injustament no ocupen les pàgines que es mereixerien a la memòria col·lectiva".
Aprofitant la tirada que ha tingut Obama, com a primer president negre dels Estats Units, la dona que ha inaugurat
La Puça Lila és una dona que va ser presidenta d'Irlanda i que va defensar els drets humans arreu del món.
No puc més que felicitar la iniciativa sobretot perquè sense conéixer les dones que han anat conquerint espais tradicionalment masculins no es pot valorar on estem ara i tampoc es poden marcar fites per al futur ni es pot incorporar noves dones i homes a la lluita feminista.

Vinga, ara només ens hem d'arromangar i unir-nos a la puça: proposant entrevistes, escrivint sobre dones científiques, escriptores, metgesses, lluitadores... i enviar-les a igualtatblocjove@gmail.com

dilluns, 10 de novembre del 2008

EDUCAR O REPRIMIR?


Estos dies he estat pensant molt en el que ha passat a l'IES Abastos. S'hi van instal·lar càmeres de seguretat per tot el centre per vigilar els alumnes. Per a mi és un altre despropòsit, per una banda ensenyem ciutadania en anglés i per una altra un consell escolar aprova per unanimitat col·locar càmeres per vigilar delicuents potencials?
Jo sóc professora d'institut, per sort o per desgràcia vaig d'un institut a un altre, he estat fent dues substitucions a aquest centre i llevat de desperfectes als banys, no el considere ni molt menys un centre conflictiu. De fet, la primera vegada que hi vaig anar vaig pensar: "per a ser un centre tan gran, quin ambient més bo!"
Està situat a l'antic mercat d'Abastos i comparteix espai amb una comisaria de policia, un centre de bombers o creu roja i un poliesportiu amb piscina coberta i gimnàs. L'institut, a més, compta amb un equip de mediadors escolars format per alumnes i profes creat precisament per abordar els conflictes d'un manera més cívica. També cal esmentar que a les instal·lacions es realitzen activitats per les vesprades que complementen la vida cultural del barri.
Com pot ser que es considere una bona mesura instal·lar càmeres de videovigilància per tot l'institut? És una mesura educativa o pel contrari ensenya als alumnes a que han d'actuar correctament perquè estan vigilats? Estem transformant un centre d'educació en un centre penitenciari?
Pensem que la millor forma d'abordar els conflictes és mitjançant la coacció? De què valen les tutories amb els alumnes, les reunions amb pares i mares, les entrevistes personals o la mediació escolar? Val la pena tirar pel dret quan es tracta de formar els i les ciutadanes del futur?

Per sort, ja les han llevades, però l ameua indignació no s'esborra fàcilment, acabarem sent tots concursants del gran hermano?

Esta vesprada tenim concentració en defensa de l'ensenyament públic i exigint la dimissió del conseller Font de Mora. Hi aniré també per parlar amb les companyes de l'IES Abastos, que de segur que estan tan indignades com jo.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Tinc moltes idees però gens de temps...

Passen els dies i no escric una línia per ací. Això no vol dir que no pense, que no parle, que no tinga ganes de compartir les meues reflexions però l'estrés del treball, les classes, les concentracions i els bolos internacionals d'arròs no em deixen temps per dedicar a posar per escrit les meues idees.

No patiu, vaig prenent notes de tot i un dia o altre us bombardejaré sobre temes tan diversos com la moció de censura a Calp, l'educació valenciana i més i més.

De moment vos penge un vídeo del Bloc de Torrent que m'ha impactat per original...

El diumenge ens veiem al Puig!!