28A JO TAMPOC ANIRÉ A CLASSE!

EL BLOC JOVE DEMANA SERVEI DE METRO LES NITS DEL CAP DE SETMANA

Rosella Antolí:“ Molts dels accidents on estan implicats joves es podrien evitar oferint transports públic les nits dels caps de setmana”

El BLOC JOVE de l' Horta Nord ha començat una campanya per demanar transport públic les nits de divendres i dissabte amb el nom de “Mou-te x l'Horta Nord”. Dijous passat, un grup de joves de l'organització van penjar cartells a algunes estacions de metro de la comarca. “Els joves de l'Horta Nord agafem el cotxe per eixir de festa perquè no tenim alternativa” comenta Rosella Antolí, secretària comarcal de l'organització juvenil, “si hi haguera transport públic s'evitarien els accidents causats per la ingesta d'alcohol i la fatiga i és responsabilitat de la Generalitat Valenciana posar-hi remei”.

Segons afirma la secretària comarcal del BLOC JOVE “aquest és un dels punts d'una campanya més completa que pretén una millora en general del transport públic a l'àrea metropolitana de València i una política de reducció de preus per a persones amb pocs recursos com serien els joves i parats”.

Aquest servei nocturn continuat els caps de setmana ja està en funcionament en altres ciutats espanyoles com Barcelona i té molt bona acollida entre la població juvenil.

més info: www.moutexvalencia.com
www.blocjove.org

D'OLOT A LA TNP!

He passat la pasqua a La Garrotxa, la comarca dels volcans. No hem tingut massa bons temps però si una companyia multicolor: uns quants amics bascos, tres valencianes, una extremenya i els olotins amfitrions, què vos pareix!

Allà, baix la pluja i envoltats de boira, als peus del Montsacopa, hem compartit xarrades, embotits, ratafies, paisatges d'insomni i rumbeta catalana.

Després de quatre dies de bon rotllo, sis hores de camí per la CV-10 per evitar la maleïda autopista de peatge que ens recorre de nord a sud, hem arribat a casa. Afegiu-vos al grup del facebook que tota pressió és poca per denunciar la injustícia que patim!

Uff, el xoc ha segut brutal, la calma i el temps ralentitzat han donat pas a la muntanya de feina de les oposicions, l'institut i les assignatures de magisteri. I a més, la penjada de pancartes del Bloc Jove de l'Horta Nord, la dansà del Carme amb la colla i dues classes d'acadèmia!

I tot a contra rellotge perquè dissabte tornarem agafar el cotxe, Tamara i jo, per fer cap a Ador (La Safor), a la Trobada Nacionalista de Primavera del Bloc Jove, per acabar les vacances celebrant la pasqua al barranc de Carraixet botant a la corda, esclafant ous, empinant el catxirulo i escoltant Pau Alabajos el dilluns de Sant Vicent!

Mare, com vaig a aprovar les oposicions si no pare en torreta????



Hui és 14 d'abril, dia de la república, cal recordar que els valencians tampoc volíem el rei???!!!!

MERDA, UNA ALTRA VEGADA LES EUROPEES!

Aquest cap de setmana el meu partit hauria de decidir amb quins partits anirà coaligat en la propera comptessa electoral: les europees. Alguns diaris ja donen per fet que el BLOC es presentarà amb la mateixa coalició que en els anteriors comicis però torne a repetir, fins que no s'aprove un Consell Nacional no hi ha notícies que valguen.

Ahir quasi m'entra un patatús quan vaig llegir al diari que el BNG s'ha buscat altres socis i que farà pinya amb ERC, Aralar, la Chunta Aragonesista i el PSM. Ais, i ara nosaltres què farem? La gent que som nacionalistes d'esquerres què farem?

De sobte m'ha vingut al cap una mala experiència i m'han entrat unes ganes de plorar...: "Ara fa més o menys 5 anys, uns membres destacats del BLOC van anar a Barcelona en un principi per negociar la nostra incorporació a eixa candidatura. Després, a demanar l'entrada per favor. Per finalment, suplicar-ho de genollons.I el més trist de tot, per tornar-se'n a casa amb la cua entre cames perquè Esquerra Republicana de Catalunya havia vetat la nostra presència a la coalició.
Amb el cor ferit i la sensació de ser uns apestats, tornàrem a agafar l'euromed per afegir-nos a Galeuscat (BNG, CiU i PNB) que, no cal repetir-ho, són germans de batalles a Madrid on, per exemple, van votar en contra del nostre estatutet de la vergonya. Tampoc hem d'oblidar que representen partits ben consolidats i en alguns casos majoritaris a les seues nacions i que en certa mesura és el que a nosaltres ens agradaria ser algun dia. La pega, que novament ens caigué el "sanbenito" de que som de dretes. De res val el nostre treball del dia a dia als ajuntaments, el nostre compromís amb la nostra cultura, el nostre territori i els més desafavorits, de res valen les nostres ponències polítiques, de res val anar amb el BNG. Som de dretes i punt."

I ara, una altra vegada se'ns pot presentar la mateixa pel·lícula. Pitjor encara, sense el BNG. Bona part de militants del BLOC voldríem anar amb els nacionalistes clarament d'esquerres. I que ens convidaren a unir-nos a ells perquè som la tercera força política al País Valencià, perquè portem molts anys partint-nos la cara pel nostre país i veient com PP i PSOE ens venen a preu de saldo a canvi d'una poltroneta a Madrid, perquè representem la dignitat dels desenes de milers de valencians i valencianes... Però no, no sols no ens conviden sinó que potser es repetirà el que va passar fa uns anys. Ens tornaran a vetar.

O pitjor encara, ens barallarem entre nosaltres. Perquè hi ha gent que no vol tornar a representar el mateix sainet on el BLOC siga un leprós a qui van tancant-li totes les portes, uns altres pensaran que hem d'anar amb els partits nacionalistes majoritaris de l'estat encara que siga sense sigles, altres o no tenen memòria o bé preferiran seguir intentant-ho i tornar a agafar l'euromed per demanar la incorporació del BLOC a l'ALE...

I altres ja estem cansats, rebentats en el meu cas.

Cansats perquè cada vegada que s'acosten eleccions parlem que volem liderar alguna cosa i acabem depenent del que altres decidisquen a última hora. Ens plantegem que volem estirar d'un carro i sempre acabem a remolc.

Sí, jo estic molt cansada.

Supose que estem cansats perquè tenim la sensació que cada vegada que passen les eleccions hem de tornar-nos a mirar a l'espill per retrobar-nos en el que som, de tan humiliats com ens sentim. Quan tot passa, enfonsats dintre del pou de la incomprensió i els mals resultats, com a bons patriotes que som tornem a agafar el sac amb les ganes que ens queden, mirem a l'infinit i ens posem a caminar de nou pensant que val la pena seguir lluitant pel nostre País, perquè és el nostre i l'estimem amb bogeria.
Però novament ens toca començar de zero. Perquè estem a nivell zero d'il·lusió, de ganes, d'energies, d'autoestima... i esta manera de funcionar, què voleu que vos diga, és molt precària.

En fi, com no vaig a odiar les eleccions europees? Si ens fan més mal que bé!