PRO-VIDA? MECAGUENLÒSTIA!

Com cada matí, he arribat a l'institut i he fullejats els diaris que arriben al centre, de sobte a la portada del liante-emv m'he trobat esta notícia.

Senyores i senyors, ja està bé de d'utilitza r el terme pro-vida per a eixa quadrilla de rebentaplenaris. És defensar la vida agredir a treballadors d'un establiment? És defensar la vida fer la vida impossible a persones que han decidit lliurement no continuar amb el seu embaràs i que ho fan legalment? És defensar la vida contaminar l'opinió pública amb anuncis anònims on es comparen fets sense cap relació? És defensar la vida anar a Àfrica, un país on la SIDA trunca la vida de milions de persones, per condemnar un dels pocs mitjans que n'eviten la propagació...és defensar la vida, donar suport a una institució que ha participat en l'holocaust i que té càrrecs defensen la pederastia?

Mecaguenlòstia, ja!

A vore, jo sóc atea i no faig mal a ningú per ser-ho. Sóc feliç amb la vida que porte i intente ser conseqüent amb les meues idees, potser sóc més conseqüent que alguns dels més feligresos. Estime el meu cos i sóc l'única que pot decidir sobre el seu destí. I per tot això reclame na llei que despenalitze l'avortament en tots els casos, perquè ja és prou difícil prendre la decisió en un cas com aquest i a més haver de passar per una clínica com per, a més a més, ser perseguida per la justícia o un grup de violents com estos que es diuen pro-vida.

Per favor, on anem a arribar, em negue a seguir la doctrina catòlica perquè la majoria de la poblacio diga que ho és. L'estat on jo visc és aconfessional i jo només estic obligada a complir les lleis que aproven els diferents parlaments escollits més o menys democràticament. No he de seguir cap dels manaments del catolicisme perquè no forme part de la seua comunitat de feligresos.

Em negue també a que l'església catòlica siga el lobby més potent de l'Estat, no vull que reba diners públics. Ni un euro, que s'autofinance ja d'una punyetera vegada, per què eixe tracte de favor? Quins servei donen a canvi al conjunt de la ciutadania independentment de la seua confessió?

Jo, quan he tingut relacions sexuals amb homes he utilitzat sempre preservatiu. Però en el cas que em passara alguna desgràcia (violació, fetus amb una malformació greu, trencament del condó, error inconscient...) o no estiguera segura que vull tindre la criatura, seria usuària d'una d'aquestes clíniques. Per això vull que l'avortament siga lliure i gratuït, perquè els nadons es mereixen una vida digna i sobretot ser estimats.

Per això, si, com sembla, el senyor Zapatero no compleix les meues expectatives, almenys que faça respectar la llibertat que tenim a decidir el nostre futur d'acord amb les lleis vigents i arracone a una institució que pretén que les lleis es facen d'acord amb la seua doctrina i incita a la violència contra els que no la segueixen.

nota: si no heu clicat en els enllaços proposats en l'article, feu-ho!

Per cert, molt bons els articles de Lucrècia de Borja a la revista PICA'M!!!

EL MEU GERMANET VIU A BUENOS AIRES...

El meu germà Lluís està a Buenos Aires. Ha obert aquest blog per contar-nos curiositats dels chéveres. Jo ja me l'he afegit a l'apartat d'enllaços més visitats del meu blog. A més, també gràcies a les noves tecnologies, hui he estat xarrant amb ell i m'ha contat que allà hui era festa i no hi havia universitat.

El motiu, l'aniversari de l'última dictadura, la de Videla, rebatejat com a dia dels Drets Humans. Estàvem parlant d'això i m'han vingut al cap els mocadors de les mares de la plaza de mayo, el llibre de Hebe de Bonafini que em va impressionar, sobre els desapareguts i la lluita per la memòria.

I també Chile, l'ultim discurs de Salvador Allende des del palau de la Moneda, els fills dels desapareguts i també aquest vídeo de 30minuts sobre la Funa de Víctor Jara.

Si teniu una estoneta val molt la pena. Ja deia Galeano que "recordar es volver a pasar por el corazón". Qui no s'emocione és que no té cor!

Y YO VOY A PEDIR QUE HAGAN UNA FALLA DEL TONI SOLER...

FALLES.....MÚSICA I PÓLVORA!

Divendres, últim dia d'institut, d'acadèmia i d'assajos diversos... i el dissabte... arranquen les falles 2009. I què vol dir això? Agafar la dolçaina, la cartera i a tocar amunt i avall i de concert en concert. Olor a pólvora i escoltar bandes de música!
I cerveseta fresca, xocolate després de les despertades i bunyols de ma mare.
Dormir poc i riure molt, retrobar dolçainers i dolçaineres que no veus mai i recordar batalletes!

I els peus baldats de tant de caminar... m'agraden les falles!

UNA SETMANA DESPRÉS... Vé CONGRÉS DEL BLOC!

Fa una setmana estava de ple en el debat de la ponència política, al Vé Congrés del BLOC. Fa dies que volia fer una crònica del que vaig viure a la Fira de Mostres. En general, he de dir que van haver 2 moments especials: la benvinguda i la cloenda.

El discurs inaugural el vaig viure amb molta intensitat, perquè llig habitualment la columna que Quico Mira escriu a la revista El Temps i normalment m'encanta, què i com ho explica, perquè he llegit alguns dels seus llibres i fa temps vaig assistir a una xarrada sobre el nacionalisme a Ca Revolta que m'esborronà i perquè és dels pocs, sinó l'únic, intel·lectual de prestigi que declara obertament que el BLOC és l'expressió del nacionalisme polític i que, per sobreviure com a nació, els valencians i valencianes que participen activament del nacionalisme cultural han d'entendre que cal una força política nacionalista amb la major presència institucional possible. "Sóc del BLOC!", va dir en la cloenda de l'anterior congrés i en aquest ens va oferir amb veu és tremolosa però igualment contundent el seu suport una vegada més. Els aplaudiments foren unànimes i només van desaparéixer a petició del mateix Quico Mira.

Després, la presentació de l'informe del secretari general, el debat i la votació. La veritat és que a mi no em semblà un bon informe, E.Morera es deixà molts temes sense analitzar i va ser un poc desordenat, la veritat siga dita. Però al meu entendre ,el que s'havia de valorar era la seua tasca al capdavant del partit i és per això que va obtindre el meu vot favorable. Pense que cada dia que passa, la seua tasca com a diputat és més positiva, la seua mobilitat arreu del país és per llevar-se el barret i la presència institucional està visibilitzant el partit als mitjans de comunicació i a la societat valenciana. Està clar qua hi ha molt a millorar, sobretot a nivell organitzatiu, per optimitzar els recursos limitats que tenim com a partit encara minoritari però jo crec que es mereixia l'aprovat. Les persones que van pujar a criticar-lo es van centrar en dos aspectes, la petició de renovació i la política de pactes dels últims anys. Certa raó tenien però jo crec que sense el pacte de Compromís les Corts Valencianes serien bicolors i que bona part dels fracassos són directament proporcionals a la falta d'implicació de la militància en les campanyes.

Pel que respecta a la renovació, em donà ràbia no saber en eixe moment quina era l'executiva nacional proposada per Enric Morera (es votava l'endemà) i que ,en canvi, alguns dels que pujaren si que la conegueren perquè, si bé pense que una persona en concret ja no hauria d'haver repetit per enèssima vegada consecutiva, la incorporació de gent jove i amb ganes de treballar és evident.
En fi, una corrent del Bloc va demanar el vot en blanc i malgrat tot s'aprovà l'informe amb un 63% de ls vots a favor.

Pel que respecta a la discussió de les ponències, jo vaig estar a la ponència política i he de dir que el debat va ser prou àgil, la moderació dels ponents fou excel·lent i la majoria d'intervencions enriquiren el debat. Si n'he de destacar alguna, la defensa d'una esmena sobre la part simbòlica per part d'Amadeu (un dels pocs joves que van pujar al púlpit) que no va ser aprovada però que va estar molt ben argumentada i la intervenció superdocumentada de Juli Just per demanar el vot contrari a una esmena que demanava la supressió d'un paràgraf en que es feia esment a la política de suport dels EEUU a la política de l'estat d'Israel envers el poble palestí.

En resum, estic contenta perquè els retocs normals de tot procés de debat no desfiguraran ni molt menys el document que ha de marcar la línia política del BLOC durant els propers anys. Segur que si sabem desenvolupar-la ens ajudarà a construir eixe Espai Valencià de Progrés que tant anhelem.

L'endemà era el torn de la presentació de candidatures als órgans del partit i una altra alegria: moltes de les persones que, sense formar part de cap corrent, van pujar a l'escenari a demanar el vot finalment van ser triades. I és que persones com David, Pere, Amadeu...són joves però molt tenen molt que aportar al partit. He d'aclarir que no estic en contra de les corrents però no m'agrada que esdevinguen com lobbis, és a dir, que la guerra siga a quants de la meua corrent vaig a poder col·locar en contra dels de l'altra corrent. Crec en les persones independents però amb el trellat suficient per defensar les seues opinions escoltant les dels altres, capaços de votar el millor per al partit i no el que em diu la meua corrent que he de votar.
No sé, jo no estic en cap corrent ni hi estaré. És cert que tinc idees més pròximes a alguna d'elles però també m'interessen les que proposen altres i estic oberta a que em convencen i tot. A més, mai he segut massa ortodoxa i segur que si estiguera en una corrent tindria contradiccions que m'evite si sóc lliure de picar ací i allà.

En fi, romanços a banda, vaig viure amb molta alegria vore que van eixir molts dels que vaig votar perquè crec que s'ho mereixen i poden aportar molt, ara, espere que la tasca de les "dones executives" faça que al proper congrés siguen moltes més les dones que es presenten al càrrec de consellera nacional!

Una vegada presentada l'única candidatura a secretari general i la seua executiva , que era el que més em podia decebre, em va semblar quasi ideal. Amb gent jove que conec i sé que es prendran l'encàrrec amb responsabilitat, amb moltes dones que crec que tindran en compte que cal feminitzar el nostre partit i amb alguns que repteixen però que es normal que ho facen per exemple els dos diputats que tenim o persones que repeteixen per primera vegada. La llàstima, que Pepa Chesa, i ho dic amb tot el respecte, seguisca a l'executiva. Pense que ella serà sempre un referent per al Bloc però hauria d'haver canviat el xip i haver-se plantejat la seua contribució al partit des d'un altre punt de vista, massa anys en primera línia com per tornar a repetir.

Finalment, la cloenda, un acte superemotiu, per la gentada que hi va acudir, pel gran ambient que es va generar, pels parlaments dels convidats i dels que ens enviaren les salutacions per vídeos a causa de les comptesses electorals a Euskadi i Galiza i pel missatge final de l'acabat de renovar Secretari General, Enric Morera, que dia a dia va millorant com a mitinero, tot s'ha de dir!

A mi, el congrés em va servir per recarregar les piles i refermar la meua idea, el dia que el 80% de militants ens arromanguem amb un objectiu comú, l'avenç del BLOC serà imparable!