Congrés del MCEP, una altra experiència brutal!

Invariant pedagògica núm 29 de Célestin Freinet: "Una de les principals condicions de renovació de l'escola és el respecte a l'infant, i al seu torn, el respecte de l'infant cap als seus mestres, solament així és possible educar dins de la dignitat"

Enguany, per segon any consecutiu, les Thelma i Louise valencianes (Xusa i jo) pillàvem el cotxe i cap al Congrés del MCEP. La novetat és que per primera vegada des que ens vam embarcar en aquest moviment arran de la RIDEF, dormiríem a la residència amb la resta de participants. És a dir, 24h entre mecepers i meceperes!

L'experiència no ha pogut ser més gratificant. 

Només arribar corrent a tallar les coques cristines i coques en sal que ja comença el sopar cooperatiu! Cadascuna de les 100 persones han portat cosetes de la seua terra i així hem parat una taula impressionant: formatges, vins, coques dolces i salades, embotit, patés, ... i primeres converses amb la gent coneguda al congrés de l'estiu passat a l'Escorial.

Uis, de tant de xarrar se'ns ha fet una miqueta tard i va i resulta que no funciona la clau de l'habitació. Haurem de dormir en lliteres a l'habitació del costat. Quina calor per l'amor d'andreu!

L'endemà bon matí amb la son apegada als ulls cap als tallers. El primer el de tecnologies educatives que coordina Ángel d'Almeria. Quin curro s'ha pegat preparant guies d'alguns programes que podem utilitzar a les classes!

El nostre taller venia després, el de 12-18, i a mi em tocava exposar la primera. Això sí, després d'una dinàmica de relaxació i de programar el temps del Congrés perquè caberen totes les experiències, hem flipat una altra vegada amb els cachivaches de Juanjo. I què bé que la nostra proposta de grup de treball per compartir materials ha anat avant i després ha resultat riquísima!

El cas és que jo he explicat la segona part de: Tentativas de Planes de Trabajo en Ciencias Naturales de 2ESO com a continuació de la que vaig presentar a l'encontre de febrer a La Albitana. Debat productiu i a dinar!

I a partir d'ací, les coses que més hem van colpir emocionament són les següents:

- El documental sobre Antoni Benaiges, el primer mestre republicà (que a més era seguidor de
l'escola Freinet) assassinat pels feixistes.

- La nit de contacontes amb la nostra aportació valoriana ( en valencià, per suposat! ), entre Xusa i jo vam explicar la rondalla "El corb i la rabosa". Quin goig escoltar contes,  llegendes i acudits en galeg, euskera i castellà amb mil accents!

-La visita guiada pels propis mestres a l'exposició de treballs dels seus i les seues alumnes. Quina tendresa, quina meravella, quina sensació de felicitat!

- El descobriment del taller del cos del MCEP , per un moment tornar a la meua època folki!, i coincidir amb gent meravellosa com Esther, Juan o Gérard. Uauuuu, en aquest taller ja em quede per sempre!

- I un any més l'experiència de Los Virtuosos amb les llàgrimes als
ulls cantant Soldadito de Bolivia, Grândola Vila Morena i ... 100 persones amb els braços agafats de les mans, l'emoció màxima amb L'estaca!

- I el poema del Cagallón a El Racimo-periòdic del Congrés... quin bon rotllo i quina complicitat més xula s'ha generat amb Abel. L'any que ve ens hem apuntat els 2 junts a coordinar amb Paco el periòdic!

- I què dir de la substitució d'Emiliano com a secretari confederal per Ana. Un traspàs modèlic que m'ha fet pensar en les associacions del poble on treballe, que tenen problemes inmensos en casos com aquest i com pot ser de senzill si es té clar què vol dir cooperació i compromís.

I sobretot les xarrades infinites amb uns i altres, els abraços, la sensació de felicitat absoluta, la sinceritat i les rises, i les ballades, i xarrar i xarrar i xarrar fins quedar-me sense veu!

No tinc paraules per explicar tot el que sent quan estic amb la gent del MCEP, no tinc paraules per expressar com canvie jo com a persona gràcies a la gent del MCEP, no tinc paraules per dir què és el que el que passa als Congresos del MCEP, no trobe paraues... i això que quan estic allí no pare de parlar!

Invariant pedagògica 21 de Célestin Freinet: "Parla el mínim possible" 

(es refereix a les classes, clar!)

per a reflexionar...

El sistema escolar visto por un chico de 17 años from ellosViven on Vimeo.

RIDEF: VACANCES O CANVI DE XIP I NOUS PROJECTES?

"...No podéis preparar a vuestros alumnos para que construyan mañana el mundo de sus sueños, si vosotros ya no creéis en esos sueños; no podéis prepararlos para la vida, si no creéis en ella; no podríais mostrar el camino, si os habéis sentado, cansados y desalentados en la encrucijada de los caminos"

C.FREINET 

El dia 24 de juliol a les 5:30 del matí agafàvem el cotxe Tamara, Truc, Xusa i jo camí de León. Allà Xusa i jo ens havíem apuntat a la RIDEF (29e Rencontre Internationale des Éducateurs Freinet) organitzat per la FIMEM (Federació Internacional de Moviments d'Escola Moderna).

Amb la sola referència (però enorme) de la pràctica diària de ma mare a classe i de converses inacabables amb ella, però amb els ulls desperts com qui no coneix res i té ganes de saber-ho tot arribàrem a l'IES Ordoño III, un dia més tard de la inauguració i sense viure a la residència universitària on estaven la majoria dels inscrits. Després de buscar algú de l'organització que ens fera la inscripció formal, sense èxit, anàrem a dinar al piset amb el diari on ens indicava els horaris de les activitats de la vesprada.

A partir d'eixa vesprada ja no vam parar d'absorbir com 2 esponges experiències, propostes d'activitats, història del moviment, ideologia pedagògica... i en el camí a casa Xusa i jo vinga intercanviar idees per a l'any que ve, discutir sobre les propostes que havíem treballat al taller del Diari Escolar com a eina d'expressió lliure, de les conferències, de les visites guiades als museus... i quan arribàvem a casa sort que teníem a Tamara i a Truc per tallar la conversa, canviar el xip i animar-nos a eixir a fer-nos cortos i embotits!

Al taller llarg a més fèiem de traductores del portugués al francés i l'anglés per als nostres companys i companyes africans i coreans respectivament. Freinet és cooperació i això és el que vam fer durant una setmana, veure com es pot organitzar un congrés internacional sense traductors oficials, com es pot fer una classe on els alumnes s'entusiasmen per allò que estan fent, sense notes, sense exàmens... i que siguen crítics amb allò que fan ells i amb el que fan els seus companys, que treballen en grup i individualment de forma autònoma, que tinguen amor pel seu treball i siguen capaços de millorar-lo col·lectivament.

I conéixer gent de secundària com Elisa i compartir les limitacions que tenim comparant-les amb primària on tot ens sembla perfectament realitzable amb tot el temps per davant i amb voluntat com tenim de fer una altra escola, millor per a mestres, alumnes, pares i mares i societat en general. Però també vore què es pot fer, tot i les limitacions: doncs jo vaig a fer l'assemblea, doncs jo vaig a començar amb el treball individual.

I compartir taller amb mestres africanes que tenen fins a 96 alumnes a classe o coreans mestres d'alumnes amb malalties mentals i les mestres brasileres amb tanta energia i tanta saviesa per compartir. Leila, la mestra com ens explica com es contrueixen els grups, com es treballa l'expressió lliure amb els alumnes, tècniques d'impressió senzilles, com el treball a l'escola ha de transcendir a la societat, com la vida dels i de les alumnes ha d'entrar a l'escola, com el mestre ha de guiar mai obligar ni dirigir el treball de l'alumne... tota una vida treballant amb Freinet i tan feliç (com ma mare!).

I vore l'exposició de Genealogias feministas al MUSAC amb una guia de luxe: Isabel Alonso i gaudir malgrat les presses. I les vidrieres de la catedral i els frescos romànics de San Isidoro, les muralles i els carrers plens de flors i el passeig pel riu Beserga i el museu de la família Sierra-Pambley...

I entendre que només si revisem la nostra pràctiques, si adquirim tècniques per adequar el nostre dia a dia a la nostra idea d'escola i de societat, si compartim els nostres dubtes i fracasos i provem allò que algun company i companya ja fan a les seues i els funciona, només si canviem l'escola i l'institut ens sentirem bé amb nosaltres mateixes. Perquè cal ser concient de les limitacions que tenim, no podem fer la revolució d'un dia a un altre, no podem menjar-nos el món però podem fer passets de formiga.

De moment, a més ens ha fet comboiar-nos per anar d'ací dos anys a Itàlia a la 30a RIDEF i esperem que portem un xicotet bagatge propi d'haver canviat una miqueta les nostres classes i haver-les fet més humanes, més horitzontals, més agradables, més útils per als nostres alumnes!

quan he tornat he vist aquesta pel·lícula, no tracta sobre Freinet específicament

però ens ajuda a reflexionar sobre l'escola

EDUCAR O REPRIMIR?

Estos dies he estat pensant molt en el que ha passat a l'IES Abastos. S'hi van instal·lar càmeres de seguretat per tot el centre per vigilar els alumnes. Per a mi és un altre despropòsit, per una banda ensenyem ciutadania en anglés i per una altra un consell escolar aprova per unanimitat col·locar càmeres per vigilar delicuents potencials?
Jo sóc professora d'institut, per sort o per desgràcia vaig d'un institut a un altre, he estat fent dues substitucions a aquest centre i llevat de desperfectes als banys, no el considere ni molt menys un centre conflictiu. De fet, la primera vegada que hi vaig anar vaig pensar: "per a ser un centre tan gran, quin ambient més bo!"
Està situat a l'antic mercat d'Abastos i comparteix espai amb una comisaria de policia, un centre de bombers o creu roja i un poliesportiu amb piscina coberta i gimnàs. L'institut, a més, compta amb un equip de mediadors escolars format per alumnes i profes creat precisament per abordar els conflictes d'un manera més cívica. També cal esmentar que a les instal·lacions es realitzen activitats per les vesprades que complementen la vida cultural del barri.
Com pot ser que es considere una bona mesura instal·lar càmeres de videovigilància per tot l'institut? És una mesura educativa o pel contrari ensenya als alumnes a que han d'actuar correctament perquè estan vigilats? Estem transformant un centre d'educació en un centre penitenciari?
Pensem que la millor forma d'abordar els conflictes és mitjançant la coacció? De què valen les tutories amb els alumnes, les reunions amb pares i mares, les entrevistes personals o la mediació escolar? Val la pena tirar pel dret quan es tracta de formar els i les ciutadanes del futur?

Per sort, ja les han llevades, però l ameua indignació no s'esborra fàcilment, acabarem sent tots concursants del gran hermano?

Esta vesprada tenim concentració en defensa de l'ensenyament públic i exigint la dimissió del conseller Font de Mora. Hi aniré també per parlar amb les companyes de l'IES Abastos, que de segur que estan tan indignades com jo.