dimecres, 28 de gener del 2009

VICKY, CRISTINA... BARCELOOOONA!

Ahir vaig anar a vore la pel·lícula de Woody Allen aprofitant que començava el cicle de Cinema en Valencià. Ja feia anys que no anava i em va encantar. La sala estava plena (supose que gent es quedaria fora i tot) i és que no és per a menys. Superoferta 2X1 amb el carnet universitari i 3euros l'entrada per al públic en general.

Quina bona iniciativa de les universitats públiques valencianes que junt amb el projecte de cine infantil que promou Escola Valenciana és la sembra per poder fer realitat prompte una sala que programe cinema en valencià habitualment. La nostra societat és mou, a poc a poc i sense massa suport de les institucions, però es mou.

El cicle continua quasi tots els dimarts fins a juny a diferents ciutats del país, esteu atents a la programació. Jo intentaré anar al màxim de sessions, m'encanta el cinema i tots els dies no és té l'ocasió d'anar-hi gratuïtament!

Per cert, molt curiosa combinació català-castellà a la pel·li.
Ahhhhh, se m'oblidava!, Penélope Cruz i Javier Bardem parlen molt bé valencià, ejjejej!


divendres, 23 de gener del 2009

NO HO DIC NOMÉS JO, HO DIU EL CANTANT DE LA GOSSA!


Amics i amigues
que encara vos dóna repelús la ponència per culpa del rellegit paràgraf de les banderoles i que encara tremoleu quan sentiu el superhit "elblocésdedreteselblocésdedretes!"...

Entre els articles de la blogosfera que aborden la polèmica ponència, he trobat un d'un conegut músic i independentista de Pego.

vinga, cliqueu ací i gaudiu de la lectura mentre escolteu una cançoneta de La Gossa Sorda, després refexioneu una miqueta i, si vos abellix, deixeu un comentari!

dijous, 22 de gener del 2009

EL MÓN AL REVÉS!

Vicent Martí és un conegut i prestigiós llaurador de l'Horta de València. Entre els seus mèrits hi ha el d'haver dut endavant una iniciativa d'agricultura ecològica de qualitat a l'horta que encercla la ciutat, plantant cara a l'allau urbanitzadora i la devastadora crisi del camp. Una opció que li valgué el reconeixement al millor agricultor ecològic de l'estat (amb entrega de premis per part de la ministra Narbona inclosa) i que ha volgut amb un entramat de venda directa de verdures conreades a la manera dels seus avantpassats.

A més, Vicent Martí ha estat protagonista de moltes de les lluites que s'han dut a terme defensa d'aquest paratge únic. Una d'aquestes batalles, la que es realitzà contra el pla urbanístic del nou ajuntament popular d'Alboraia, el portarà davant els tribunals. Se l'acusa d'haver desplegat una pancarta juntament amb quatre companys de la Plataforma Salvem l'Horta d'Alboraia en el ple municipal on es tractava el tema. Per aquest 'ofensa' la fiscalia li demana 6.000€ en un judici que tindrà lloc
demà divendres a les 10.30h a la Ciutat de la Justícia de València. Hi ha convocada una concentració de suport a les portes del jutjat.

Com pot ser que es jutge a qui defensa la terra de la destrucció i no es jutge als especuladors ni als polítics corruptes?
El món al revés, el món al revés!


dimarts, 20 de gener del 2009

dilluns, 19 de gener del 2009

PONÈNCIA DEL BLOC(II): QUAN DIR QUE ERES D'ESQUERRES JA NO VOL DIR RES

Passen els dies i seguisc pegant-li voltes a la ponència política. Veig que la xarxa bloquera segons blogsvalencianistes està tranquil·la. No tenim res més a dir?

Jo si, així és que m'he decidit a escriure sobre un altre tema que no ha eixit molt però que des de fora (i no sé si des de dins) s'insinua: "el BLOC es mou cap al centre" supose que prenent com a referència l'esquerra. I dic supose perquè de vegades els mateixos que ara ens diuen que girem cap a la dreta són els que cada vegada que ens presentem a les eleccions ens desqualifiquen tirant-nos en cara que som un partit de dretes. És a dir, que per a ells ja devem estar girant la canonada de l'ultradreta, no?

En fi, aquest post no s'adreça a eixa gent sinó a la meua gent, als companys i companyes de partit. I és que alguns potser troben a faltar en la ponència una referència clara a que som un partit d'esquerres i es senten decebuts. Respecte a això he de dir que, per a mi, hui en dia la paraula esquerra no vol dir res. És una paraula desnaturalitzada, buida de contingut. L'han usada tan alegrement alguns partits tan poc coherents amb el que significa! O no s'autoproclamen d'esquerres el PSOE i EU?

Els socialistes diuen que són d'esquerres i després són capaços de pactar amb el PP les cadiretes a les caixes d'estalvis a canvi de silenci, reparteixen xecs a tort i a dret per guanyar vots enlloc d'ajudar a qui realment ho necessita, contracten digitalment simpatitzants per fidelitzar vots enlloc d'optar per les convocatòries públiques, no tenen problemes en aprovar un PAI enmig de l'horta al·legant que es necessiten terrenys quan n'hi han de sobra, no porten els fills a l'escola pública ni fan cua a l'ambulatori del poble per demanar tanda, tracen per on anirà l'AVE sense mirar l'impacte ambiental ni pensar abans en dotar el territori d'una bona xarxa de rodalies...

O els d'esquerra unida, que s'autoproclamen esquerra pura i es dediquen a predicar contra la lluita de classes, i després són incapaços de dialogar de tu a tu amb el BLOC deixant de banda sacs i sacs de prejudicis o que basen el seu discurs en el no a tot.

El cas és que si esquerra és igual a PSOE o EU i dreta equival a PP, em sent amb l'obligació de canviar de paraula per definir-me. Utilitzar una paraula menys gastada, menys carregada de tòpics, que em permeta sentir-me còmoda al costat d'altres que pensen com jo. I això és el que jo crec que persegueix la ponència política quan diu que som progressistes valencians.

Definir-se com a progressista valencià vol dir deslliurar-se de tot el llast de tòpics que porta associada la paraula "esquerra" i ens permet descriure quin País vol construir el
BLOC. És a dir, trenquem la bipolaritat estèril entre esquerra-dreta, que sovint condiciona la nostra acció política, per dedicar esforços a expressar quina és la nostra idea de país i avalar la nostra llibertat i autonomia.

El nostre és un projecte que pretén sumar sensibilitats i que és radicalment diferent a les propostes avui existents. En aquest sentit tres són els principals pilars que sustenten el projecte: l'estima profunda pel País Valencià i la seua gent, la nostra vocació de servei a la ciutadania i la democràcia entesa des de la més absoluta radicalitat.

I com es concreta això? Doncs en la definició mateixa d
el nostre valencianisme que es fa a la ponència política:
  • Un valencianisme democràtic; tant en el sentit de respectar escrupulosament les regles de la democràcia com en el sentit de dinamitzar al màxim la societat per tal d'espentar-la a la participació en la presa de decisions, tant en la determinació de treballar per la igualtat real de totes les persones, el respecte pels drets de les persones com els dels poble així com en el sentit de treballar de la política amb la màxima transparència i honestedat.
  • Un valencianisme unitari; capaç d'aglutinar diferent sensibilitats per un projecte comú de societat deixant enrere debats estèrils que ens divideixen i ens allunyen de l'objectiu final: aconseguir una societat cohesionada, suficientment orgullosa de la seua cultura com per oferir-la als nouvinguts com a vehicle d'integració i capaç de SER sense complexos i responsabilitzar-se del seu present i del seu futur.
  • Un valencianisme modernitzador; que propose un model de societat més just i solidari i més respectuós amb el medi ambient, que done ales als emprenedors però que vetle pels drets dels més necessitats i del nostre entorn natural, que siga capaç de trencar els desequilibris territorials i socials existents a la nostra societat i qued'articular una societat oberta basada en la llibertat i el respecte mutu.
  • Un valencianisme de valencianistes i valencians; font d'iniciatives que beneficien al conjunt de la ciutadania però sempre des de l'òptica valencianista és a dir, traslladar a la societat que només des de la defensa dels interessos valencians es fa un servei al conjunt de la ciutadania.
  • Un valencianisme obert i integrador: que transmeta al conjunt de valencians i valencianes que no només podem ser valencianistes aquells que parlem valencià i som nascuts ací sinó que qualsevol persona nadiva o nouvinguda que s'estime la terra on viu, que reconega la riquesa que suposa tindre una llengua pròpia a més del castellà i que tinga ganes de construir un país més solidari, més just, més respectuós amb l'entorn i amb les diferents opcions de vida i més valencià és valencianista.
  • Un valencianisme amb pes polític suficent per tindre veu pròpia a les institucions valencianes però també a l'Estat Espanyol i el parlament europeu sense tuteles de ningú.
  • Un valencianisme quotidià en el sentit de creure en la transformació social a partir del treball diari atenent els problemes reals de la majoria de persones i no els interessos d'un pocs.
  • Un valencianisme amb vocació de govern; capaç d'arribar a acords amb totes les forces polítiques i els diferents sectors socials per millorar el benestar dels ciutadans sense renunciar a cap dels principis en els quals es basa la nostra idea de democràcia.
No sé si aquests punts són suficients per entendre que el BLOC no vol agafar cap de les etiquetes vigents perquè ni representen la nostra idea de valencianisme, ni tan sols s'hi aproximen un miqueta. Si als altres els agraden i les utilizen com a arma política en contra nostra allà ells, no entrem en el seu joc.


si voleu llegir les ponències cliqueu ací, descàrrega lliure i gratuïta!

dijous, 15 de gener del 2009

ALUMNES DE L'EPA: UNA LLIÇÓ DE CIUTADANIA

Ahir hi havia ple municipal, una bona colla del BLOC vam assitir com fem altres vegades i ens vam quedar sorpresos quan ens vam trobar a l'entrada de la sala un bon grapat d'alumnes de l'EPA amb el seu professor. Els acompanyava una pancarta enorme on deixaven clara la seua reivindicació: "Els alumnes matriculats en Graduat en Educació Secundària exigim la incorporació immediata d'un professor/a de ciències i anglés". A les mans portaven també alguns cartells més menuts amb les seues demandes i desitjos. El grup municipal socialista els va demanar explicacions i els va dir que si volien podien entrar a la sala i esperar-se al torn de precs i preguntes del públic (al final del ple) però que havien d'estar en silenci o els expulsarien de la sala. Uns quants van entrar i van esperar pacientment tots els punts de l'ordre del dia fins que va arribar el seu moment. Un dels alumnes va demanr la paraula i va començar la seua bateria de preguntes: per què fa 4 mesos que no hi ha professor? per què fa més d'un any que dur al'actual situació? què s'ha fet per solucionar-ho? per què no es va informar en el moment de la matrícula? per què no es contracta a la persona que durant 4 anys va ser professora de l'escola?
El regidor d'educació va intentar eixir-se'n per peteneres i li va dir al xic que li ho explicara el seu professor. En aquest moment Frederic es va adreçar a la sala per explicar tot el procediment: fa dos anys es va convocar la plaça públicament i es presentaren diferents candidates, la que la va guanyar es va deixar la feina 4 mesos després i no va ser substituïda per ningú (gener de l'any passat), fent cas omís de la borsa enguany s'ha anat succeint les convocatòries canviant cada vegada els requisits excloent del procés persones perfectament capacitades per a la feina i seleccionant-ne altres sense cap experiència docent, tampoc s'ha informat correctament de les hores setmanals i alguns aspirants en saber-ho han renunciat, en aquest moment està amenaçat de suspensió el conveni amb la diputació per culpa de l'ajuntament que no ha contractat el professorat necessari... i més i més.

L'alcaldessa va dir que no se'n recordava de la borsa de treball i l'alumne de l'EPA va demanr que es solucione el tema amb la urgència que mereix.

El BLOC ja fa temps que denuncia la situació de l'EPA i que la situació de bloqueig deriva de la negativa de la senyora alcaldessa a contractar a la persona millor preparada (titulació i 4 anys d'experiència a l'EPA de Bonrepòs i Mirambell) únicament per ser militant del BLOC.

Seguirem en peu de guerra perquè el dret a una educació de qualitat durant tota la vida no es pot passar per alt baix ningun concepte i perquè pensem que els alumnes de l'EPA no es mereixen el tracte que estan rebent.

Des d'aquesta humil web volem aprofitar per agrair als assitents al ple la seua intervenció en esqpecial al portantveu dels alumnes i el professor i per no deixar-se enganyar i avalsallar pel regidor i alcaldessa. Ens vau donar tota una lliçó de ciutadania, ens tindreu sempre al vostre costat.

nota per a curiosos/es: al meu poble governa el PSOE (la mateixa alcaldessa des de fa més de 20 anys) amb el suport de Coalició Valenciana

dilluns, 12 de gener del 2009

PONÈNCIA POLÍTICA DEL BLOC: JO TAMBÉ DIC LA MEUA!


"Ens devem al país,i a la seua gent,
a totes i cadascuna de les persones
que conformen la nostra societat"
Ponència Política-pàg 136

Fa cinc minuts he acabat la lectura de la Ponència Política i Estratègica del BLOC i la veritat és que les més de 170 pàgines m'han fet indentificar-me més encara en el projecte polític del meu partit. És un document seriós i rigorós que es mereix molt més que una fullejada o una breu presentació projector en mà.

Si tots els i les militants fórem estudiants de secundària o d'universitat hauríem de ser obligats a llegir-la i fer-ne un resum propi perquè no valen referències a blogs o columnetes de diari per fer-nos la idea completa del que vol plasmar el document. I menys encara val centrar tota l'atenció en les opinions vessades sobre un paràgraf com han fet alguns. És normal que articulistes de diaris que ens tenen permanentment en el punt de mira intenten fer-nos caure en el parany del simplisme, de la batalleta dels símbols i les renúncies, però els i les militants del BLOC, que ens hem trobat al carrer en mil i una lluites que els diaris ens mostraven com inútils, no podem deixar que siguen altres els que dirigisquen la nostra opinió sobre una proposta pròpia, que han debatut i elaborat companys de partit de diferents sensibilitats i de diferents comarques. Hem de valorar l'esforç que han fet estes persones desinteressadament i llegir-nos la ponència abans de deixar-nos arrossegar per la rumorologia.

Dit això, per tal de facilitar la tasca a aquells que, per manca de temps o ganes, no es veuen amb cor d'enfrontar-se als 170 fulls i necessiten ajuda per decidir per on començar, recomane que comenceu per la tercera part. Encara que Juli Just la considera la part menys important, i jo pense que té raó, és la part més refrescant, la de lectura més fàcil i ens pot servir per fer-nos una idea de per on van els tirs. En ella es reflexa molt bé el caràcter de tota la ponència: el realisme a l'hora d'analitzar la societat valenciana, la direccionalitat per indicar-nos el camí a seguir i l'arromanguisme per demanar la implicació de tots i totes en el projecte. A més, proposa alguns instruments que no existeixen hui en dia al BLOC i que ens poden ajudar a créixer quantitativa i qualitativament.

Quan ja hageu llegit la tercera part supose que tindreu moltes ganes de llegir les altres dues. La primera tracta de fer un diagnòstic del país on vivim i que estimem amb bogeria tots els i les militants del BLOC. No ens resulta gens fàcil analitzar la nostra terreta amb objectivitat, s'ha de dir que alguns companys ho han intentat però sempre de forma fragmentada, és per això que considere que és enormement útil la primera part de la ponència. La radiografia del país és bastant clara,el que plasma fonamentalment són els canvis que hi ha hagut a la nostra societat des de fa trenta anys fins a l'actualitat: els nous problemes, les noves realitats, els nous valencians i valencianes, els nous sectors econòmics, les noves formes de comunicació, ... Aquesta part és bàsica perquè el nostre partit no pot basar el seu discurs polític en la societat de la transició. Encara que molts dels plantejaments siguen encara vàlids cal rellegir-los, incorporar noves idees i descartar-ne les caducades, no només per mantindre la flameta sinó per encendre la foguera. És a dir, només hi ha una disjuntiva: actualitzar-se i créixer o sobreviure rovellats!

I per últim, la part central és la que intenta donar resposta a la pregunta del milió d'euros: què som, quina és la nostra ideologia, què volem dir quan diem BLOC o Espai Valencià de Progrés. I a reflexionar sobre això es dediquen 90 pàgines de la ponència. Només els els primers paràgrafs estan dedicats a la identitat política del BLOC i he de dir que jo, que he mamat durant tota la meua vida les quatre barres, m'han insultat per portar-les al coll i encara hui pengen del balcó de ma casa cada 9 d'octubre, em sent plenament identificada no només en el conjunt de la ponència sinó també pel que fa referència al paràgraf més polèmic. Perquè, afortunadament, ja fa temps que reflexione sobre els problemes del meu país amb persones que s'identifiquen amb la senyera coronada, ens uneix un projecte polític de país lliure, modern i al servei de les persones.

Un país on la societat, en el seu conjunt, siga capaç de decidir el seu futur, on el sistema de valors que regisquen la societat siguen diferents al creixement desbocat que arrossega més i més gent a l'exclusió, a la destrucció del planeta i a països sencers a l'horror de la guerra. Un país on els polítics siguen honestos i treballen al servei de les persones per compensar les desigualtats i promoure hàbits de vida saludables per al planeta i solidaris amb els altres. Un país on totes les persones siguem iguals i les dones tinguen oportunitat de desenvolupar les seues ambicions sense càrregues "extra". Un país modern , amb els millors serveis sanitaris i educatius i amb una forta cohesió social. Un país on qui més té més contribuisca al benestar dels qui no tenen tanta sort. Un país on església i poder polític mantinguen la distància necessària per garantir la llibertat de les persones a viure la seua pròpia vida. Un país on els ciutadans siguen capaços d'implicar-se en el seu futur perquè troben mecanismes i al·licients per sentir-se motor reals del progrés humà de la societat. Un país digne de ser poble d'europa i disposat a treballar pel progrés de la resta dels pobles. Un país capaç de gestionar els seus propis recursos d'una forma responsable. Un país radicalment diferent al que ens proposen PP i PSOE.

És de tot això, del que parla la ponència política i val la pena que, una vegada aprovada al congrés (amb les modificacions que calguen sempre que no se'n desfigure l'essència) tots nosaltres la considerem el nostre llibre de referència a nivell polític perquè ens ajudaran a explicar qui som i què volem a molts valencianistes però, i això és el més important, a nosaltres mateixos.

Una abraçada bloquera i permeteu-me insistir, llegiu-vos les ponències!

són públiques, per llegir-les només heu de clicar ací

dissabte, 10 de gener del 2009

dilluns, 5 de gener del 2009

MOLTA MÚSICA I MOLT MENJAR


"We hope 2009 will be a year of peace in the world, and of human justice in the Middle East"- Daniel Barenboim Viena 1 gener 2009


Demà donaré per finalitzades les meues festes de nadal amb una paella familiar cuinada pels meus pares, quin plaer per al meu estómac tan maltractat estes festes!

No es pot demanar més a un dies més que especials per a mi. Van començar amb un dinarot a Canet amb els compis de l'institut de La Vall del Segó inclosa la meua mestra de física i química de l'institut transformada en companya de treball, quina casualitat eh Cristina?

He de confirmar que he menjat massa però també ha valgut tant la pena compartir una nit amb companys i companyes d'escola en la celebració de la jubilació de Vicent Pedrós, el nostre mestre de primària a La Barraca de Montoliu. Quina gran sorpresa per a ell, que no s'ho esperava de cap de les maneres i quina bona una excusa per trobar-nos una bona colla per sopar, ballar, vore vídeos de quan érem mentuts i contar-nos la vida! Ja hem reservat taula i carro per d'ací anys anys celebrar la jubilació d'una altra mestra.

També he tingut temps de celebrar al voltant d'una taula els sopars de germanor de La Brama i la Coral. Cadascun amb el seu ritual especial. Amb la colla, fem una cercavila nadalenca per tot el poble amb tots els xiquets i xiquetes de l'escola i després sopem junts i esperem amb candeletes què ens haurà regalat l'amic invisible. A mi, enguany m'ha tocat un gosset de peluig supersuau.

I què dir de La Coral, gran concert a l'església i després retrobament amb els coralistes que estan a l'exili: Tere i MariaJosé, Débora i Xusa, la colla de la Barraca i Amparo, i deixar-se la gola cantant tots junts mentre enlairem les copes de cava el Brindis de Mozart guiats pel gran Santi! Quina gran nit ...

I què dir del sopar de nadal a Massarrojos amb tota la família de ma mare, nebodets inclosos, molts plats però lleugerets i molta conversa al voltant de la gran taula, i és que només ens trobem tots esta nit i al aprofitar per posar-nos al dies i contar-nos els viatges o projectes que tenim en ment: Argentina, Friburg, Roma...i l'endemà el tradicional putxero a casa! Ahhhh, i el circ del gran Fele amb Estrella, vesprada màgica i plujosa entre malabaristes, pallassos i equilibristes!

I el cap d'any a casa amb bona companyia, serpentines, raïm, carn farcida, ostres, pinya i un perfecte mojito, el toc de glamour elaborat per Tamara. I l'endemà, el concert de valsos de la Filharmònica de Viena dirigida per Daniel Bareboim. Bona música, missatge nadalenc demanant jutícia humana a Orient Pròxim i ballar en Danubi Blau amb Dolors... vaig gaudir com una xiqueta amb l'escenificació de "La simfonia dels adéus de Haydn".

Despús ahir el concert de 121db a la sala Durango i esta mateixa vesprada la cavalcada de reis a Carpesa dues hores i mitja acompanyant una esquadra mora amb música de marxes cristianes, si és que estos de les pedanies...

Fins i tot, entre sopars i concerts he tingut temps de fer quasi tota la feina que tenia acumulada de la facultat però, he de dir, encara em queda pendent la lectura de les ponències del congrés de BLOC!

Vinga, de moment vaig a gaudir de les últimes hores que em queden de vacances i el dimecres a l'adjudicació a vore on m'envien a treballar!

divendres, 2 de gener del 2009

HELEN SUZMAN, UNA POLÍTICA EXEMPLAR



Ahir va morir una dona exemplar, que mereix una entrada a La Puça Lila, Helen Suzman. Tenia 91 anys. Fou l'única parlamentària sudafricana que va lluitar contra l'apartheid. Aquesta actitud ferma en defensa dels drets humans li va costar rebre multitud d'insults i acusacions per part de la resta de diputats però ella es va mantenir ferma en els seus ideals i va aprofitar la seua condició de diputada per fer denúncies públiques i també gràcies a ser aforada va poder nombroses visites a Nelson Mandela i altres presoners polítics.

Si no fos per dones com aquesta encara tindríem més vergonya del món que ens ha tocat viure.

Aprofite aquesta entrada també per fer vore als que desqualifiquen una i altra vegada als polítics i els posen a tots dins el mateix sac que no tots som iguals. Sempre han existit i existiran persones que tenen ideals poderosos i que dediquen bona part de la seua vida a millorar la qualitat de vida dels altres.

Jo sóc militant del BLOC, mai no seré com Helen Suzman perquè crec que no sóc tan valenta i perquè al meu poble no hi ha gent que pateix sistemàticament la discriminació per part de l'estat. Però si estic implicada en un partit polític és perquè crec que sense un partit que defense les meues idees a les institucions públiques, des dels ajuntaments a la generalitat i, perquè no, a les corts espanyoles, no es faran les polítiques que crec que són necessàries per al poble, el país i l'estat on visc, no es denunciaran les injustícies/corrupteles que fan altres polítics des del poder, etc.

És per això que aprofite aquest homenatge a Helen Suzman per reivindicar la política com a l'eina més important de trasformació social. I dic això malgrat les inèrcies que s'arrosseguen d'altres temps, les lleis antidemocràtiques que impedeixen que la tercera força política no tinga garantits diputats/des a les Corts Valencianes, els possibles errors que comentem alguns regidors/es i militants del meu partit com a persones humanes que som...però està clar que allà on estem es nota i només per això ja som imprescindibles.

La política és necessària, les nostres idees han de tindre veus que les defensen a les institucions i recursos per desenvolupar-les en cas de tindre poder. No podem renunciar a això perquè aleshores cada any que passe estarem més fotuts/des com a poble.

Una abraçada bloquera i feliç 2009!