Hui, dia de la república, m'abellia escriure una xicoteta ressenya sobre la seua vida perquè si les dones republicanes estan amagades en un calaix, les mestres sovint no existeixen ni per als historiadors.
A més a més, Empar també va destacar com a valencianista i de fet, va ser la primera mestra que va proposar que els xiquets i xiquetes valencians era convenient que anaren a escola en valencià.
"Empar Navarro i Giner va nàixer el 27 de novembre de 1900 i va destacar en tres àmbits: la renovació pedagògica, el valencianisme i el feminisme.
En l'àmbit de la renovació pedagògica creia que l'escola havia d'estar arrelada al medi natural i cultural per això proposà eixides, colònies infantils i com ja he dit abans va reivindicar el valencià a l'escola i va fer conferències on ho va defensar justificant-se tant en els clàssics com Vives i Comenius, amb la pràctica que es feia a altres països europeus com Bèlgica com amb la seua experiència de mestra que la feia pensar que els seus alumnes aprenien més fàcilment si se'ls ensenyava en la seua llengua materna.
Va ser presidenta de l'Associació de Mestres Valencians, s'afilià a la FETE, fou bibliotecària del Semonario de Pedagogía de València, membre de l'Alianza intelectual en defensa de la cultural i de la Unión de Escritores i Artistas Proletarios.
Com a valencianista es va afiliar a l'Agrupació Valencianista Republicana i va participar en la fundació del Partit Valencianista d'Esquerres (1935). Va defensar els drets de les dones i intervingué el 8 de març de 1936 en el míting a València i la posterior manifestació de 30.000 dones.
Després de la guerra va ser detinguda i condemnada a 3 anys de presó on va organitzar una escola i representacions teatrals per millorar l'educació de les preses. Va ser apartada de la carrera docent fins al 1963 quan se la va autoritzar a ser mestra però en un règim discriminatori.
Malauradament d¡Empar Navarro no hi ha cap obra pedagògica publicada i romanen inèdits els originals de les conferències, obra poètica, una novel·la i una obra de teatre."
Personalment pense que é sla recuperació de la memòria d'aquestes dones el que ens farà pensar que la 2a república espanyola va ser una alenada d'aire fresc també a la nostra terra i que els valencians i valencianes tenim referents republicans arrelats a la nostra terra que hem de reconéixer i difondre entre nosaltres i a la societat en general.