divendres, 27 de maig del 2016

Amb la À


Fa una setmana exactament es va celebrar el Congrés del Bloc. Jo n'era la presidenta de la Comissió Organitzadora i d'ençà que vaig ser nomenada, fa quatre mesos i mig, em vaig proposar que, per garantir-ne la imparcialitat,  no assistiria a cap acte públic ni manifestaria la meua adhesió envers cap candidatura. Ho vaig mantindre fins al final i he de dir que n'estic ben orgullosa.


Ara, que ja ha passat tot, m'agradaria escriure allò que haguera escrit si no haguera tingut la responsabilitat de presidir la COC.

Abans que res, convé explicar que molts mesos abans que Àgueda donara el pas de presentar-se com a candidata a la secretaria general del nostre partit jo ja en els meus cercles íntims comentava que era la persona més addient per al càrrec. Motius polítics no me'n faltava cap: el seu treball com a secretària d'organització l'havia ajudat a conéixer bé el Bloc, participar a les negociacions tant dins Compromís i darrerament amb altres formacions polítiques la feia coneixedora de totes les fortaleses i febleses del nostre partit.  La feia coneixedora de com de difícil és governar un vaixell que ha navegat sempre contra corrent, sempre en la precarietat gràcies a milers de persones cabudes però acostumades a anar a la seua. La feia coneixedora que ara que estem surfejant l'onada més gran de les nostres vides i que ho estem fent amb excel·lència de portes a fora també ens fa pensar més en com funciona la nostra casa i la casa comuna (Compromís) de portes cap a dins i sovint ens decepciona. La feia coneixedora que ara som com un cavall desbocat, que volem que tots els somnis tants anys amagats als armaris es facen realitat ara mateix, que se'ns fa difícil cultivar la paciència i perseverar en el treball diari per aconseguir-los.

Si, Àgueda, tot això ho has aprés en estos anys i crec que t'ha fet molt de bé viure'ls al costat d'Enric. Un polític enorme, que passats els anys crec que encara valorarem més. Una persona pragmàtica i aparentment tranquil·la. Un home que veu més enllà quan els militants de base ens ofusquem, una persona que sobreviu a pressions enormes per oferir-nos en el moment més crític solucions que a la llarga ens ajuden a avançar. Segurament, has tingut a molta més gent al voltant però qui pujava a donar la cara en nom de l'Executiva als Consells Nacionals heu estat fonamentalment vosaltres, Enric i tu, i mira que n'heu rebut de galtades injustament.

Àgueda, no t'he dit massa vegades que t'estic molt agraïda, no solament per mantindre el somriure quan a molts de nosaltres ens queien llàgrimes sinó perquè també m'has atés amb una paciència infinita quan t'he cridat per telèfon o t'he enviat whatsapps molesta per alguna cosa. Gràcies, de veritat.

Vull dir-te que en estos últims mesos he comprovat que tens una altra característica imprescindible per afrontar els reptes que tenim des de fa "segles": implantació a comarques castellanoparlants de l'interior, grans ciutats de migjorn, reforç de la part orgànica del Bloc a totes les comarques par garantir l'èxit a les institucions, etc. Eixa característica és l'absència tota de peresa per anar allà on et reclamen, per dedicar hores i hores al partit i per saber gaudir de la faena.

Però aquestes 2 característiques, el coneixement profund de l'organització i la manca de peresa, sé que les tenen altres dirigents del nostre partit. Tu, a més, tens una altra cosa que et fa especial i és que li poses emoció a tot allò que fas. 

En estos temps de modernitat líquida, en que tot, també els partits viuen modes efímeres seguides de sotragades fortes, crec que allò que manté la fidelitat a un projecte per part dels votants/militants no és només la ideologia sinó també la capacitat dels líders i lideresses d'emocionar-vos i emocionar, d'arribar al cor. I això tu també ho tens Àgueda. Jo ho havia viscut en les distàncies curtes però diumenge passat vaig flipar quan et dirigies a més d'un miler de persones. No només pel que deies sinó també per com ho deies. Ho vaig notar jo però també tota una experta en emocionar-se i emocionar, ma mare.

Confie en tu.  Sé que ho faràs molt bé i el partit ho notarà. I saps que jo estaré al teu costat per al que necessites. Faltaria més, si sóc la fundadora de la corrent més moderna del BLOC: L'ARROMANGUISME*.

Des d'un poblet de l'Horta Nord que encara no has tingut el gust de visitar...una abraçada ben forta i a per totes valenta!

Rosella


* L'arromanguisme va nàixer dins meu com a reacció a la derrota més estrepitosa del BLOC allà per l'any 2008. Si voleu saber-no més cliqueu ací.