"...No
podéis preparar a vuestros alumnos para que construyan mañana el mundo
de sus sueños, si vosotros ya no creéis en esos sueños; no podéis
prepararlos para la vida, si no creéis en ella; no podríais mostrar el
camino, si os habéis sentado, cansados y desalentados en la encrucijada
de los caminos"
C.FREINET
El dia 24 de juliol a les 5:30 del matí agafàvem el cotxe Tamara, Truc, Xusa i jo camí de León. Allà Xusa i jo ens havíem apuntat a la RIDEF (29e Rencontre Internationale des Éducateurs Freinet) organitzat per la FIMEM (Federació Internacional de Moviments d'Escola Moderna).
Amb la sola referència (però enorme) de la pràctica diària de ma mare a classe i de converses inacabables amb ella, però amb els ulls desperts com qui no coneix res i té ganes de saber-ho tot arribàrem a l'IES Ordoño III, un dia més tard de la inauguració i sense viure a la residència universitària on estaven la majoria dels inscrits. Després de buscar algú de l'organització que ens fera la inscripció formal, sense èxit, anàrem a dinar al piset amb el diari on ens indicava els horaris de les activitats de la vesprada.
A partir d'eixa vesprada ja no vam parar d'absorbir com 2 esponges experiències, propostes d'activitats, història del moviment, ideologia pedagògica... i en el camí a casa Xusa i jo vinga intercanviar idees per a l'any que ve, discutir sobre les propostes que havíem treballat al taller del Diari Escolar com a eina d'expressió lliure, de les conferències, de les visites guiades als museus... i quan arribàvem a casa sort que teníem a Tamara i a Truc per tallar la conversa, canviar el xip i animar-nos a eixir a fer-nos cortos i embotits!
Al taller llarg a més fèiem de traductores del portugués al francés i l'anglés per als nostres companys i companyes africans i coreans respectivament. Freinet és cooperació i això és el que vam fer durant una setmana, veure com es pot organitzar un congrés internacional sense traductors oficials, com es pot fer una classe on els alumnes s'entusiasmen per allò que estan fent, sense notes, sense exàmens... i que siguen crítics amb allò que fan ells i amb el que fan els seus companys, que treballen en grup i individualment de forma autònoma, que tinguen amor pel seu treball i siguen capaços de millorar-lo col·lectivament.
I conéixer gent de secundària com Elisa i compartir les limitacions que tenim comparant-les amb primària on tot ens sembla perfectament realitzable amb tot el temps per davant i amb voluntat com tenim de fer una altra escola, millor per a mestres, alumnes, pares i mares i societat en general. Però també vore què es pot fer, tot i les limitacions: doncs jo vaig a fer l'assemblea, doncs jo vaig a començar amb el treball individual.
I compartir taller amb mestres africanes que tenen fins a 96 alumnes a classe o coreans mestres d'alumnes amb malalties mentals i les mestres brasileres amb tanta energia i tanta saviesa per compartir. Leila, la mestra com ens explica com es contrueixen els grups, com es treballa l'expressió lliure amb els alumnes, tècniques d'impressió senzilles, com el treball a l'escola ha de transcendir a la societat, com la vida dels i de les alumnes ha d'entrar a l'escola, com el mestre ha de guiar mai obligar ni dirigir el treball de l'alumne... tota una vida treballant amb Freinet i tan feliç (com ma mare!).
I vore l'exposició de Genealogias feministas al MUSAC amb una guia de luxe: Isabel Alonso i gaudir malgrat les presses. I les vidrieres de la catedral i els frescos romànics de San Isidoro, les muralles i els carrers plens de flors i el passeig pel riu Beserga i el museu de la família Sierra-Pambley...
I entendre que només si revisem la nostra pràctiques, si adquirim tècniques per adequar el nostre dia a dia a la nostra idea d'escola i de societat, si compartim els nostres dubtes i fracasos i provem allò que algun company i companya ja fan a les seues i els funciona, només si canviem l'escola i l'institut ens sentirem bé amb nosaltres mateixes. Perquè cal ser concient de les limitacions que tenim, no podem fer la revolució d'un dia a un altre, no podem menjar-nos el món però podem fer passets de formiga.
De moment, a més ens ha fet comboiar-nos per anar d'ací dos anys a Itàlia a la 30a RIDEF i esperem que portem un xicotet bagatge propi d'haver canviat una miqueta les nostres classes i haver-les fet més humanes, més horitzontals, més agradables, més útils per als nostres alumnes!
quan he tornat he vist aquesta pel·lícula, no tracta sobre Freinet específicament
però ens ajuda a reflexionar sobre l'escola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada