dijous, 8 d’octubre del 2009

UN ALTRE 9 D'OCTUBRE LLUNY DE CASA...

Hui me'n vaig de viatge a Granada. Per segon any consecutiu no estaré el 9 d'octubre a València, enguany el dedicaré a visitar l'Alhambra.

Des de la distància, no obstant, esta nit pensaré en el gran concert que ha organitzat el Bloc Jove a Godella, un gran concert de música electrònica en valencià amb els grups valencians més representatius del gènere (Orxata Sound System i Rapsodes) en companyia dels Pirats Sound Sistema, i de teloner Mc Fabre, un xic que trencarà el gel amb les seues cançons parlades. Un concert coherent, si senyor, perquè ja comença a ser contraproduent fer potipotis de grups d'estils diferents que no comparteixen més que la llengua. No, ja toca planificar cartells on la música en valencià ocupe un lloc privilegiat, clar que sí, però on prime la coherència d'estils per tal que el públic siga capaç de percebre què vol dir que reivindiquem la normalitat de la música en valencià. O s'imaginem un concert amb ACDC, Shakira i Ramoncín?

Bé, un altre tema és la ràbia que em dóna que la senyora Rita ens haja guanyat la partida. Vull dir que m'encén per dins que eixe concert deixe de fer-se al centre de València, perquè és el que volia Rita i ho ha aconseguit a base de prohibicions, requisits impossibles i policies nacionals. Em fot que la coordinadora Bloc Jove haja abandonat la batalla (espere que l'any que ve tornem a la càrrega) perquè Rita Barberà esta nit es fotrà un bon McCallan per celebrar-ho la nostra renúncia però entenc la decisió perquè no som una associació sobrada de recursos i la retirada de la barra va suposar un gran forat econòmic per a la nostra organització i no podíem tornar a arriscar-nos.

Unes hores abans del concert, a les 20h, és la marxa cívica organitzada pel BLOC, des de la plaça de la Reina al monumet a Jaume I. Marxa, marxa, no en té massa la veritat, però és una bona ocasió per retrobar-se amb amics i amigues i per fer allò que jo anomene "arreglar el món" o, el que és el mateix, reflexionar col·lectivament sobre el país/poble/comarca on vivim i sobre el fem/podríem fer per millorar-lo! El compromís de la gent del BLOC amb la terreta és gran, enorme m'atreviria a dir i només qui està en una associació pot imaginar-se l'energia i el temps de dedicació que representa. El cas és que ho fem per cabuderia perquè pensem que un altre País Valencià és possible però també amb l'alegria de saber que ho fem perquè volem i ens agrada.

Jo enguany no estic, però si estiguera segurament tampoc hi aniria. No em sent orgullosa de ser valenciana, ho sóc i exercisc cada dia la meua valencianitat però no m'emociona gens vore com baixen una bandera del balcó de l'ajuntament ni em posen la pell de gallina les ofrenes florals. No sent en mi eixa valenciania, què voleu que faça?!

Però dic segurament perquè, malgrat no tindre eixos sentiments, potser si que hi assistiria. Em plantejaria anar a recolzar els meus companys i companyes, sobretot perquè els plouen amenaces de grupúsculs feixistes d'eixos que a la nostra terra actuen amb total impunitat. I això no pot ser,és una vergonya que s'ha de respondre amb la contundència democràtica que representa molta gent unida desfilant pel carrer sant Vicent dient SOM I SEREM VALENCIANS.

L'agenda d'actes s'acaba per la vesprada, a la manifestació, on si que he participat quasi tots els anys de la meua vida: de la maneta dels meus pares primer, amb els companys i companyes de l'institut després i amb els amics fins a dia de hui. I supose que aniré sempre que estiga a València.

El nacionalisme per a mi vol dir estimar allò propi i posar-ho en valor. Reivindicar major presència de la nostra cultura i la nostra llengua a tots els àmbits per poder ser una cultura normal a un país normal. I és a la trinxera on hem sent bé el dia 9 d'octubre, queda molt per fer i només es farà si eixim al carrers de la ciutat a dir que existim i no ens resignem a seguir sent un país de segona regional amb polítics mediocres i corruptes.

En fi, me'n vaig a Granada a curar la malaltia de l'estrés. Els profes arranquem el curs amb feina per dalt de les orelles, paperassa i més paperassa, preparació de classes, reunions de pares, reunions de tutors... i el 9 d'octubre ens pilla massa prompte! Almenys a mi, per això espere ser prompte funcionària i poder preparar l'inici de curs en juliol, per no necessitar tan prompte una cura antiestrés i poder viure tranquil·lament aquesta marató d'actes!

Ens veiem en la marxa al Puig que enguany la vespra també guarda una sorpresa!